Anar al contingut

Chichicastenango

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chichicastenango market.jpg
Chichicastenango

Sant Tomás Chichicastenango («Sant Tomás»: en honor al seu sant patró Tomás Apòstol ; «Chichicastenango»: del náhuatl, significa «muralla de ortigas») és un municipi del departament de Quiché (Guatemala). Es troba al sur de dit departament i és un reconegut centre turístic pel seu mercat local. Està situat a 18 km de la capçalera departamental i a 145 km de la ciutat de Guatemala. La major part de la població és indígena de l'ètnia quiché. És en este lloc a on es va trobar i va redactar el Popol vuh, llibre sagrat dels mayas quiché que narra l'orige de la humanitat, la qual és considerat com a Llibre Nacional de Guatemala i un Patrimoni Cultural Intangible de la Nació, se li celebra cada 30 de maig.[1]

Durant l'época colonial va ser una doctrina dels flares dominicos i després de l'Independència de Centroamérica va formar part del departament de Sololá.[2] En 1838 va passar a formar part de l'efímer Estat dels Alts fins que este va ser reincorporat a l'Estat de Guatemala pel general conservador Rafael Carrera en 1840.[3] Després de la Reforma Lliberal de 1871, el 12 d'agost de 1872 el govern de facto del president provisorio Miguel García Granados va crear el departament de Quiché, al que Chichicastenango ha pertanygut des de llavors.[4]

En 1935, durant el govern del general Jorge Ubique, en Chichicastenango es varen filmar algunes escenes de la producció cinematogràfica d'Hollywood Les Noves Aventures de Tarzán, que també es va filmar en Livingston, la selva petenera, Riu Dolç, Port Barris i Antiga Guatemala.[5]

És considerat per alguns com el municipi més important del departament per ser un lloc de rellevància cultural, històrica i turística, ya que va ser en este lloc a on es va trobar el Popol vuh, llibre religiós maya quiché que narra l'orige de la humanitat d'acort a eixes cultures i el que va ser traduït del quiché al castellà per fra Francisco Ximénez, O.P. quan Chichistatenango era una doctrina dels dominicos.

Llocs Poblats

[editar | editar còdic]

Chichicastenango es posiciona com el duodècim municipi més poblat de Guatemala en un total de 49 359 habitants fins al Cens 2018 . El municipi alberga un total de 93 , inclosos llogarets, assentaments, colónies, finques i ciutat . Entre els llocs més poblats, viu el 35% de població chichicasteca.

A continuació un llistat dels 15 llocs més poblats del municipi de Chichicastenango:

# Còdic Lloc Tipo Població
1 1406001 Chichicastenango (Centre) Poble 5 628
2 1406033 Chupol Caseriu 4 405
3 1406021 Chugexa Segon B Caseriu 3 586
4 1406004 Camanchaj Caseriu 3 526
5 1406013 Chuabaj Caseriu 3 374
6 1406006 Chicua Primer Llogaret 3 351
7 1406022 Cantón 3 256
8 1406051 Pajuliboy Cantón 3 246
9 1406050 Pachoj Cantón 3 160
10 1406002 Aigua Amagada Cantón 3 131
11 1406068 Quiejel Caseriu 2 746
12 1406053 Panimache Primer Cantón 2 674
13 1406032 Chunima Caseriu 2 455
14 1406016 Chucam Caseriu 2 417
15 1406035 Chutzorob Primer Cantón 2 404
Archiu:Escudo de Chichicastenango.svg Chichicastenango 49 359

Toponímia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Toponímia náhuatl de Guatemala.


Molts dels noms dels municipis i poblats de Guatemala consten de dos parts: el nom del sant catòlic que es venera el dia en que varen ser fundats i una descripció en raïl náhuatl; açò es deu a que les tropes que varen invadir la regió en la década de 1520 al mando de Pedro de Alvarado estaven compostes per soldats espanyols i per indígenes tlaxcaltecas i cholultecas.[6] Aixina, puix els tlaxcaltecas que acompanyaven a Pedro de Alvarado li varen posar «Tzitzicasteango», que «significa en la tancada de les ortigas»; este vocablo s'origina del «tzitzicastli» (espanyol: «ortiga» o «chichicaste»). Quan Pedro de Alvarado va cremar Q'umarkaj o Utatlán en 1524 els cacics principals es varen refugiar en Chugüilá, per lo que és provable que actualment alguns habitants de Chichicastenango siguen descendents dels antics cacics quichés.cita requerida

Divisió política

[editar | editar còdic]

El municipi està integrat per la capçalera municipal i 90 cantones. En la capçalera, s'establix el govern municipal, els servicis institucionals i comercials. Les àrees poblades en promig tenen una distància mínima de dos km i una màxima de 57 km cap a la capçalera municipal.[7]

Geografia física

[editar | editar còdic]

En el seu territori es troben els cerros Chuicatalina, Mucubaltzib, Pocohil i Turkaj o Pascual Abaj. Aixina mateix, ho creuen 25 rius, entre ells el Sepelá (naiximent del gran riu Motagua), el Lacamá i el Mucubaltzip; 2 rieres i 7 quebrades. La fauna i flora estan caracterisades per espècies com el guarda barranc, zopilote, gavilà, zorrillo, tecolote, oroneta, colibrí, farda i pardal carpintero. Sobre la flora està composta per arbres frutales de poma, pera, granadilla, bresquilla i durazno, arbres maderables com a pi, encino, ciprer, cerezo i atres espècies d'arbres. Les plantes ornamentals més comunes són les pasqües, cartuchos i hortensias, ademés de plantes medicinals, entre unes atres.[7]

Clima

[editar | editar còdic]

Segons l'Institut Nacional de Sismologia, Vulcanologia, Meteorologia i Hidrologia de Guatemala el clima de Chichicastenango, és variable i predominen les estacions seca i plujosa, la temperatura oscila entre 21.8 - 9.7 °C, en época de novembre, decembre i giner, la temperatura baixa fins a 4 °C, per lo que predomina el clima fret. La precipitació pluvial anual és de 1386,4 mm, la major càrrega d'esta es presenta en els mesos de maig, juny, juliol i agost. La humitat relativa promig anual és de 75 %.[8]

La capçalera municipal de Chichicastenango té clima templat (Classificació de Köppen: Cwb).


Ubicació geogràfica

[editar | editar còdic]

Chichicastenango es troba en la partix sur del departament de Quiché a una altitut de 1965 metros en elevació de 1500 a 2400 metros. L'extensió territorial del municipi és de 400 km² en a on aproximadament viuen 150 000 habitants en 2021 d'acort a proyeccions basades en el cens de 2018.


Govern municipal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Municipis de Guatemala.


Els municipis es troben regulats en diverses lleis de la República, que establixen la seua forma d'organisació, lo relatiu a la conformació dels seus òrguens administratius i els tributs destinats per als mateixos. Encara que es tracta d'entitats autònomes, es troben subjectes a la llegislació nacional i les principals lleis que els rigen des de 1985 són:

Principals lleis que rigen als municipis de Guatemala
N.º Llei Descripció
1 Constitució Política de la República de Guatemala Té una regulació llegal específica per als municipis en els artículs 253 al 262.
2 Llei Electoral i de Partits Polítics Llei de caràcter constitucional aplicable als municipis en el tema de la conformació de les seues autoritats electes.
3 Còdic Municipal Decret 12-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Té la categoria de llei ordinària i conté preceptes generals aplicables a tots els municipis, i inclusivament conté llegislació referent a la creació dels municipis.
4 Llei de Servici Municipal Decret 1-87 del Congrés de la República de Guatemala. Regula les relacions entra la municipalitat i els servidors públics en matèria laboral. Té la seua base constitucional en l'artícul 262 de la constitució que ordena l'emissió de la mateixa.
5 Llei General de Descentralisació Decret 14-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Regula el deure constitucional de l'Estat, i per això del municipi, de promoure i aplicar la descentralisació i desconcentració econòmica i administrativa.

El govern dels municipis està a càrrec d'un Concejo Municipal[9] mentres que el còdic municipal —llei ordinària que conté disposicions que s'apliquen a tots els municipis— establix que «el concejo municipal és l'orgue colegiat superior de delliberació i de decisió dels assunts municipals […] i té la seua sèu en la circumscripció de la capçalera municipal»; l'artícul 33 del mencionat còdic establix que «[li] correspon en exclusivitat al concejo municipal l'eixercici del govern del municipi».[10]

El concejo municipal s'integra en l'alcalde, els síndico i regidors, electes directament per sufragi universal i secret per a un periodo de quatre anys, podent ser reelectos.[9][10]

Existixen també les Alcaldies Auxiliars, els Comités Comunitaris de Desenroll (COCODE), el Comité Municipal del Desenroll (COMUDE), les associacions culturals i les comissions de treball. Els alcaldes auxiliars són elegits per les comunitats d'acort als seus principis i tradicions, i es reunixen en l'alcalde municipal el primer dumenge de cada més, mentres que els Comités Comunitaris de Desenroll i el Comité Municipal de Desenroll organisen i faciliten la participació de les comunitats priorisant necessitats i problemes.

Els alcaldes que hi ha hagut en el municipi són:

  • 2012-2016: Sebastián Xon Cortez[11]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de Guatemala.


Época precolombina

[editar | editar còdic]

D'acort en el Memorial de Sololá, o Anals dels cakchiqueles, el territori que ocupa actualment el municipi de Chichicastenango va servir d'assent a la cort cakchiquel, en el nom de Chiavar (en idioma cakchiquel), Chuvilá (segons el Popol vuj) o Chugullá (‘sobre els chichicastes’ o ‘lloc de ortigas’).

Els cakchiqueles, segons la citada crònica, varen viajar des de Tulán juntament en els quichés i es varen establir en lo que ara és el departament del Quiché, a on varen conviure com a pobles aliats fins a al voltant de 1450.

Durant el regnat del poderós Quikab o K'iq'ab' (1425-1475), es varen produir dos conflictes entre els quichés i els cakchiqueles. Després de l'últim conflicte, el rei Quikab va ordenar als cakchiqueles que desestajaren Chiavar i que es traslladaren a Iximche. Despuix de la mort de Quijab, els quichés i els cakchiqueles varen lliurar guerres sanguinoses, les que varen facilitar el camí dels conquistadors espanyols.

En eixir els cakchiqueles, el territori de Chiavar o Chigüilá va ser ocupat per varis calpules numá quiché, entre ells, el d'Uwilá, que es creu va estar assentat en lo que hui és la capçalera municipal, puix inclús moltes persones coneixen el nom d'Uwillá. A l'arribada dels espanyols al territori quiché, els calpules que ocupaven Chichicastenango varen acodir a la defensa de Gumarcaah i varen patir igualment la derrota.

En 1544, el rei Carlos I d'Espanya va otorgar privilegis a varis cacics indígenes per la seua colaboració en la conquista de la província de Verapaz (Tezulutlán).


Archiu:Chichicastenango75MarketChurchSemanaSantoC.jpg
El mercat i l'iglésia Sant Tomás de Chichicastenango en Semana Santa (1975).

El pare Fra Francisco Ximénez relata sobre els padecimientos dels naturals a causa dels treballs forçats a que varen ser somesos des de l'arribada dels espanyols. Senyalant que es varen donar privilegis als cacics de diferents poblats, entre ells al cacic "Miguel" de Chichicastenango, qui va ajudar en la guerra en Tezulutlán, i contra els lacandones, privilegis expendidos en 1544, en que el seu majestad els va prometre que no serien encomanats, concedint-los escuts d'armes i lliurar-los de ser percheros i tributaris a estos i als seus descendents.

Doctrina dels dominicos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Dominicos en Guatemala.


Archiu:Orderofpreachears.png
Escut de l'Orde de Predicadores.

La Corona espanyola es va enfocar en la catequización dels indígenes; les congregació fundades pels misionero reals en el Nou Món varen ser cridades «doctrines d'indis» o simplement «doctrines».[12] Originalment, els flares tenien únicament una missió temporal: ensenyar-li la fe catòlica als indígenes, per a després donar pas a parròquies seculars com les establides en Espanya; con este fin, els flares devien haver ensenyat els evangelios i l'idioma espanyol als natius.[12] Ya quan els indígenes estigueren catequizados i parlaren espanyol, podrien escomençar a viure en parròquies i a contribuir en el diezmo, com feyen els peninsulars.[13]

Pero este pla mai es va portar a terme, principalment perque la corona va perdre el control de les órdens regulars tan pronte com els membres d'estes es varen embarcar per a Amèrica.[14] Per una atra part, protegits pels seus privilegis apostòlics per a ajudar a la conversió dels indígenes, els misionares solament varen atendre a l'autoritat de les seues priores i provincials, i no a la de les autoritats espanyoles ni a les dels bisbes. Els provincials de les órdens, a la seua volta, únicament rendien contes als líders de la seua orde i no a la corona; una volta havien establit una doctrina, protegien els seus interessos en ella, inclús en contra dels interessos del rei i d'esta forma les doctrines varen passar a ser pobles d'indis que es varen quedar establits per a tot el restant de la colónia.[13]

Les doctrines varen ser fundades a discreció dels flares, ya que tenien llibertat completa per a establir comunitats per a catequizar als indígenes, en l'esperança de que estes passaren en el temps a la jurisdicció d'una parròquia secular a la que se li pagaria el diezmo; en realitat, lo que va ocórrer va ser que les doctrines varen créixer sense control i mai varen passar al control de parròquies.[13] L'administració colectiva per part del grup de flares eren la característica més important de les doctrines ya que garantisava la continuació del sistema de la comunitat en cas fallira un dels dirigents.[15]

En 1638, els dominicos varen separar a les seues grans doctrines —que els representaven considerables ingressos econòmics— en grups centrats en els seus sis convents:[16] Els convents estaven en: la ciutat de Santiago dels Cavallers de Guatemala, Amatitlán, Verapaz, Sonsonate, Sant Salvador i Sacapulas.[16] Específicament en Sacapulas, la doctrina comprenia els poblats de Sacapulas, Cunén, Nebaj, Santa Creu del Quiché, Sant Andrés Sajcabajá, Zacualpa i Chichicastenango.[16]

Fonts i Guzmán va anotar en la Recordación Florida que Sant Tomás Chichicastenango pertanyia al corregimiento de Tecpán Atitlán i estava a càrrec de la vicerrectoría de Santa Creu del Quiché. Descrivint que la seua població era numerosa i activa, la majoria de vivendes estaven construïdes a pur de teixixca i ben adornades. Els seus veïns no patien misèria pels seus cultius, dedicant-se ademés a a l'elaboració de teixits i el comerç, la seua població era de 1596 habitants aproximadament.


Entre els anys 1701 i 1703, fra Francisco de Ximénez va ocupar el càrrec de retor de Sant Tomás Chulá (com se li coneixia en eixa época) temps durant el qual va descobrir en el convent el manuscrit del Popol vuj, que supostament va ser escrit per l'indígena Diego Reynoso en 1550.[17]

Archiu:Carlos de Borbón, rey de las Dos Sicilias.jpg
Rei Carlos III d'Espanya, promotor de les reformes borbòniques.

En 1754, en virtut d'una Real Cèdula partix de les Reformes Borbòniques, tots els curatos de les órdens regulars varen ser traspassats al clero secular.[18] En 1765 es varen publicar les reformes borbòniques de la Corona espanyola, que pretenien recuperar el poder real sobre les colónies i aumentar la recaptació fiscal.[19][20] En estes reformes es varen crear els estancs per a controlar la producció de les begudes embriagantes, el tabac, la pólvora, els naïps i el pati de galls. La real facenda subastava l'estanc anualment i un particular ho comprava, convertint-se aixina en l'amo del monopoli de cert producte. Eixe mateix any es varen crear quatre subdelegacions de la Real Facenda en Sant Salvador, Ciutat Real, Comayagua i León i l'estructura polític administrativa de la Capitania General de Guatemala va canviar a quinze províncies:[21]

Ademés d'esta redistribució administrativa, la Corona espanyola va establir una política tendiente a disminuir el poder de l'Iglésia catòlica,[22] el qual fins a eixe moment era pràcticament absolut sobre els vassalls espanyols. Esta política de disminució de poder de l'iglésia es basava en l'Ilustració[23]

Despuix de l'Independència de Centroamérica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Independència de Centroamérica.


En 1825, Sant Tomás Chichicastenango va passar a formar part del departament de Suchitepéquez-Sololá, pero en 1836 el territori guatemaltec es va dividir en districtes per a l'administració de justícia i Chichicastenango apareix com a poble de Quiché, pertanyent este últim al districte de Sololá.

Expulsió dels dominicos

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mariano Aycinena.

Els criollos lliberals varen voler eliminar el poder del clero regular i dels conservadors guatemalteco;[24][25] aixina, en 1829, despuix del derrocament del governador conservador Mariano de Aycinena i Piñol i la derrota del Clan Aycinena en la guerra civil centroamericana, tant els conservadors com les órdens regulars de l'Iglésia Catòlica —entre elles l'Orde de Predicadores— varen ser expulsats de Centroamérica.[24][26]

L'efímer Estat dels Alts

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estat dels Alts.
Archiu:Carrerayturcios 2014-06-22 09-46.jpg
Retrate oficial del capità general Rafael Carrera en la banda presidencial en els colors de la bandera de Guatemala instituïda en 1858. En 1840 va reprendre per la força l'Estat dels Alts al que pertanyia Chichicastenango i va derrotar al president de la República Federal de Centre Amèrica, el general hondureny Francisco Morazán.[27]

A partir del 3 d'abril de 1838, Chichicastenango va ser part de la regió que va formar l'efímer Estat dels Alts, el qual va ser autorisat pel Congrés de la República Federal de Centre Amèrica el 25 de decembre d'eixe any[28]forçant a que l'Estat de Guatemala es reorganisara en sèt departaments i dos districtes independents el 12 de setembre de 1839:


Els tumults indígenes en l'Estat dels Alts varen ser constants i varen alcançar el seu punt crític l'1.º d'octubre de 1839, en Santa Catarina Ixtahuacán, Sololá, quan tropes altenses varen reprimir una sublevació i varen matar a quaranta veïns. Encolerizados, els indígenes varen acodir al caudillo conservador Rafael Carrera, en busca de protecció. Per una atra part, en octubre de 1839 la tensió comercial entre Guatemala i Els Alts va donar pas a moviments militars; va haver rumors de que el general Agustín Guzmán -militar mexicà que estava al mando de les Forces Armades dels Alts- estava organisant un eixèrcit en Sololá en l'intenció d'invadir Guatemala, lo que va posar a esta en màxima alerta.[30]

Despuix d'algunes escaramuzas, els eixèrcits es varen enfrontar en Sololá el 25 de giner de 1840; Carrera va véncer a les forces del general Agustín Guzmán i inclús va capturar a este[31] mentres que el general Doroteo Monterrosa va véncer a les forces altenses del coronel Antonio Cabirol el 28 de giner.[31] El govern quetzalteco va colapsar llavors, puix a banda de les derrotes militars, els poblats indígenes -incloent als de Totonicapán- varen abraçar la causa conservadora de colp i repent; en entrar a Quetzaltenango al front de dos mil hòmens, Carrera va ser rebut per una gran multitut que ho saludava com la seua «libertador».[31]

Carrera va impondre un règim dur i hostil per als lliberals altenses, pero bondadoso per als indígenes de la regió —derogant l'impost personal que els havien impost els lliberals— i per als eclesiàstics restituint els privilegis de la religió catòlica.[32] El 26 de febrer de 1840 el govern de Guatemala va colocar als Alts baix la seua autoritat i el 13 d'agost va nomenar al corregidor de la regió, el qual servia també com a comandant general de l'eixèrcit i superintendente.[33]

El 7 de setembre de 1858, per acort gubernativo, es varen concedir 23 cavalleries de la partix sur als habitants de Sololá.

Despuix de la Reforma Lliberal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Revolució Lliberal de 1871.


Després de la Reforma Lliberal de 1871, el president de facto provisiorio Miguel García Granados va dispondre crear el departament de Quiché per a millorar l'administració territorial de la República donada l'enorme extensió del territori de Totonicapán i de Sololá.[4] D'este conte, el 12 d'agost de 1872 Chichicastenango va passar a formar part del nou departament de Quiché, junt en la nova capçalera Santa Creu del Quiché i Patzité, Lemoa, Joyabaj, Chinic, Chiché, Sant Pedro Jocopilas, San Andrés Joyabajá, Cunem, Sant Miguel Uspantán, Cotzal, Chujuyup, San Bartolo Jocotenango, Sacapulas, Nebaj, Chajul, Caniyá i Sacualpa.[4]

El 10 de març de 1880 es va emetre un acort gubernativo en el qual s'aprova la compra per part dels indígenes de Chichicastenago als de Tecpán Guatemala, del lloc que hui es coneix com Aigua Blanca; aixina també el 12 d'abril de 1883 es va autorisar als indígenes la compra de Panimaché, el qual pertanyia als pobladors de Panajachel i Sant Jorge L'Estany .

El 13 de setembre de 1948, per mig d'acort gubernativo d'eixa data el poble de Sant Tomás Chichicastenango va ser elevat a la categoria de vila i declarat com a municipi del departament del Quiché.

Cultura i religió

[editar | editar còdic]

Religió Maya i catòlica

[editar | editar còdic]
Archiu:Pascual Abaj.jpg
El deu de pedra Pascual Abaj, situat en el seu altar en el cim del tossal Turk'aj, a 1200 metros al sur del centre de Chichicastenango.
Archiu:Chichicastenango 1988 010.png
Confraria indígena eixint de l'iglésia de Sant Tomás i duent en processó al seu sant en els carrers de Chichicastenango (14 de febrer de 1988).
Archiu:HolyWeekChichicastenago75C.jpg
Antiga fotografia de la Semana Santa en Chichicastenango (1975).

Chichicastenango forma part de les principals rutes turístiques del país, ya que en este lloc es poden admirar les diferents tradicions i mostres culturals, la fe religiosa d'els indígenes quichés i les seues cerimònies en llocs especials, a on es realisen ofrenes i peticions invocant a Deu, Jesucristo, Sants de l'Iglésia Catòlica, esperits dels antepassats. Els sacerdots mayas efectuen les seues cerimònies basats en el calendari maya i guiats per la “Santa Vara” que consistix en 200 grans del arbre de chiulet o tzité.[34]

En un principi durant la evangelización dels grups indígenes l'Iglésia i l'Estat eren un sol poder. l'Iglésia catòlica era una institució important per a l'estructura social i en la vida individual. L'Iglésia parroquial va ser construïda per primera volta a mitan de el XVI i posteriorment renovada i ampliada per els sacerdots dominicos. L'interior de l'iglésia encara està dividit en vàries parts i cada una d'elles s'utilisa per a realisar ofrenes a determinats Sants i esperits. També es practiquen cerimònies en llocs a on es troben alguns ídols de pedra, per eixemple en el cerro Turk'aj, a on es troba el deu Pascual Abaj.

L'unió de l'Iglésia i l'Estat que constituïa un principi fonamental del govern quiché es va conseguir a través de les confraries. En comparació a les confraries espanyoles a on l'agrupació era voluntària, les confraries indígenes es varen instituir com un “treball de servici”, el ser membre està llimitat, els oficis són omplits per nomenament directe i existix una jerarquia de càrrecs. Les confraries indígenes eren més be un servici obligatori i de relació en el poder polític. En Chichicastenango existixen catorze confraries, cada una de les quals conta en l'image d'un sant que es guarda en un altar en el domicili del majordom de més alta jerarquia, les persones involucrades són responsables dels contes que siguen necessaris i de dur al sant a l'iglésia durant les festes. Inclús la casa a on és atés el sant té una configuració especial[34] ya que en considerar-li-la un lloc ceremonial durant l'any en que permaneixca allí, deu contar en espai suficient per a albergar a les persones que apleguen a venerar-ho.

Nom de la confraria Data de celebració[34]
Pare Etern 1 de giner
Sant Tomás 21 de decembre
Sant Josep 19 de març
Sant Sebastià giner
El Sacrament Corpus Christi
Verge del Rosari Primer dumenge d'octubre
Sant Miguel 29 de setembre i 1 de novembre
La Santa Creu 3 de maig i 14 de setembre
Jesús Nazareno divendres de Quaresma
María Dolorosa divendres de Quaresma
Verge de Concepció segon dumenge d'octubre
Verge de la Coronació 18 d'agost
Sant Pedro Màrtir 29 d'abril, 29 de juny
Sant Jerónimo Doctor 30 de setembre

Festes

[editar | editar còdic]

Les festes en Chichicastenango són semblants a atres festes que se celebren en Guatemala i Centroamérica ya que estan caracterisades per balls, misses, processons, cerimònies en les confraries i grans mercats. No obstant els ritos preliminars, les implicacions polítiques i socials constituïxen un fenomen en la població com lo varen ser des d'abans de la institucionalización de l'Iglésia.

La festa principal en Chichicastenango se celebra cada 21 de decembre durant el solstici d'hivern, en honor a Sant Tomás l'Apòstol, puix va ser en esta data que es va celebrar la primera missa en el lloc. No obstant ya que el calendari quiché està basat en acontenyiments astronòmics relacionats en el Sol, la festa provablement va poder haver pertanygut en un principi a l'adoració d'alguna deidad maya.


Els balls són presentats durant les festes més importants, cada agrupació realisa les seues pròpies cerimònies i ensajos acompanyant-se de música de marimba, ademés cada una deu sufragar les seues pròpies despeses per lo que venen Chicha; des de primerenques hores es preparen i eixecuten la corresponents danses en les distintes confraries o front a l'Iglésia Parroquial. Entre estos balls podem mencionar els següents: ball dels toritos, ball del venado, ball de la conquista, ball del moro, ball del pal volador, ball de la culebra, ball del maner i el ball del alb’al. Ademés durant el XX per la celebració de la festivitat a la Verge de Concepció, Verge de Guadalupe i Sant Tomás Apòstol varen començar a organisar-se els convites, com el Convite del 8 de decembre que té més de 125 anys d'antiguetat i catalogat com a patrimoni intangible de la nació; aixina com balls regionals, conformats per persones que voluntàriament es presenten vestides de disfrassos que incorporen personages de l'actualitat i trages típics guatemalteco, estes agrupacions dansen pels carrers del municipi.


Religió evangèlica

[editar | editar còdic]

També existixen iglésies evangèliques en la capçalera municipal i en les diferents comunitats rurals, entre elles: Iglésia Adventista del Sèptim Dia,[35][36] Iglésia Metodista, Iglésia Assamblea de Deu, Iglésia Evangelio Complet, Iglésia Príncip de Pau, Iglésia Alguna cosa Nou.[37]

Economia

[editar | editar còdic]

El municipi conta en varis tipos de producció sent les més importants la agropecuaria i l'artesanal. Els principals cultius són: dacsa, frijol, blat, frutes, especialment pomes i duraznos. Aixina com guanyat lanar i caballar, vacú. Entre la producció artesanal s'elaboren telers en figures i dibuixos típics i d'estos bosses, carteres, joguets, hamacas, roba; instruments musicals, caraces i mobles de fusta, canastres i capells de palma, productes de cuiro com a sabates, bosses, capells, joyeria, caneles, cohetería. Estos artículs es venen en el seu famós mercat el qual és organisat cada dijous i dumenge i al que també apleguen comerciants d'atres regions i municipis propencs.

Turisme

[editar | editar còdic]
Archiu:Chichi - Santo Tomas Church (3678519973).jpg
Mercat, al fondo l'Iglésia de la Parròquia de Sant Tomás Chichicastenango.

Sant Tomas Chichicastenango és un dels llocs turístics de Guatemala pel seu mercat tradicional i al seu temple catòlic, en a on no solament es realisen cults cristians, sino també rituals dels natius de la localitat.[38]

En Chichicastenango es troba el Museu Regional de Chichicastenango, museu arqueològic d'objectes maya dels periodos clàssics i preclásicos.

Servicis

[editar | editar còdic]

El municipi proveïx servicis públics i privats com a energia elèctrica, aigua potable, escoles, instituts d'educació bàsica, oficina de correus, teléfon, centre d'atenció de salut permanent, pensions, hotels de diverses categories, restaurants, servici de busos urbans, Internet, bancs i caixers automàtics.

En el cine

[editar | editar còdic]

Les noves aventures de Tarzán (1935)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Les noves aventures de Tarzán.


En 1935, es va filmar en Guatemala la película independent nortamericana Les noves aventures de Tarzán, part de la qual es va rodar en Chichicastenango. Els llocs en a on es va filmar varen ser:

  • Chichicastenango: escenes del llogaret indígena en a on els exploradors es reunixen abans d'eixir cap a Riu Dolç. S'aprecia l'iglésia i el pont de Gucumatz.[5]
  • Antiga Guatemala: temple de la Deesa Verda
  • Riu Dolç
  • Port Barris: arribe dels exploradors i partida cap a Europa
  • selva petenera: escenes de jungla
  • Quiriguá: ciutat en ruïnes en a on expliquen als exploradors els orígens de la cultura Maya.
  • Ciutat de Guatemala: el llavors luxós hotel Palace va ser l'escenari de les escenes de l'hotel de l'imaginari poblat de At Mantique[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Dia Nacional del Popol Vuh» (en és). Consultat el 2024-07-09.
  2. ↑ Pineda de Mont, 1869, p. 463.
  3. ↑ Woodward, 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Govern de Guatemala, 1881, p. 132.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Barillas 2013
  6. ↑ Fonts i Guzmán, 1883, pp. 2-17.
  7. ↑ 7,0 7,1 CCEE s.f., pàg. 2-20
  8. ↑ INSIVUMEH, s.f..
  9. ↑ 9,0 9,1 Assamblea Constituent 1985
  10. ↑ 10,0 10,1 Congrés de Guatemala 2012
  11. ↑ Prensa Lliure, 2011.
  12. ↑ 12,0 12,1 van Oss 1986, p. 17-19
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 van Oss 1986, p. 53
  14. ↑ van Oss 1986, p. 25
  15. ↑ van Oss, 1986, p. 54.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Belaubre, 2001, p. 39.
  17. ↑ [enllaç trencat]
  18. ↑ Juarros, 1818, p. 338.
  19. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 110.
  20. ↑ Estrada Herrera s.f., pàg. 3-4
  21. ↑ Melchor Toledo 2011, p. 111
  22. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 111.
  23. ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 112.
  24. ↑ 24,0 24,1 González Davison, 2008, p. 4-15.
  25. ↑ Woodward, 1993, p. 70-82.
  26. ↑ Woodward, 1993, p. 87.
  27. ↑ Woodward, 1993.
  28. ↑ García Elgueta, 1897, p. 97.
  29. ↑ Pineda de Mont, 1869, p. 468.
  30. ↑ Woodward, 1993, p. 116.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Woodward, 1993, p. 117.
  32. ↑ Hernández de León, 1930.
  33. ↑ Woodward, 1993, p. 118.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Bunzel 1981
  35. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  36. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  37. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  38. ↑ Xplorando Guatemala, 15 de juliol de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Institut d'Estudis i Capacitació Cívica (2002): Diccionari municipal de Guatemala. Guatemala, COMODES.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Departament del Quiché


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chichicastenango&oldid=823594»