Castell de Sant Felipe de Lara
El castell de Sant Felipe de Lara és una fortalea d'orige novohispano fundada en el XVII en el municipi de Livingston, en Guatemala.
Es troba en la embocadura del riu Dolç en el Llac de Izabal en l'orient. Este castell tenia tres funcions: ser un fort militar, una presó i ademés un centre aduanero. Ademés de dites funcions, el castell conta en múltiples cellers que servien com a centre d'intercanvi comercial entre Guatemala i Espanya. Lo que més descolla de la seua construcció és la Torre de Bustamante. Conté dèneu canons —dèsset de ferro i dos de bronze—.[1]
Història
El comerç entre Amèrica i Espanya i l'aprovisionament de les poblacions novohispanas varen ser l'objectiu de bucaneros i pirates que varen escomençar a assaltar les embarcacions espanyoles que eixien de Riu Dolç, la principal ruta d'eixida des de Guatemala.[2] És d'esta manera que el rei Felipe II d'Espanya va ordenar la construcció de la fortalea per a contrarrestar el pillage pels pirates, la qual estaria protegida per dotze soldats i dotze peces d'artilleria. No obstant, pirates d'Anglaterra, de les Províncies Unides i de Portugal varen ingressar a Riu Dolç i destruïxen la torre en 1604. Després el capità Pedro de Bustamante va ordenar la seua reconstrucció i la va batejar en el seu llinage.[3]
L'actual castell va ser construït en 1651 en la desembocadura del Llac de Izabal per orde del oidor de Guatemala Antonio De Lara i Mogrovejo, qui ho va batejar en el seu nom actual, en honor al rei. El riu Dolç conecta el llac de Izabal en la mar Carib i ha segut expost a repetits atacs de pirates en el sigle xvi, i encara fins al xviii.
En el sigle xviii atres ports centroamericans varen ser més importants i la caiguda de les exportacions de l'añil provocant que el Golf Dolç perguera importància econòmica i el castell fora abandonat en 1817.
En el sigle XIX, una colónia belga va desenrollar Sant Tomás de Castella durant el govern del general Rafael Carrera, qui els va entregar la concessió de l'àrea a perpetuïtat i els governs lliberals de finals de sigle varen construir Port Barris, en lo que el comerç marítim es va traslladar a la costa del Mar Carib i el castell va perdre la seua importància estratègica i va quedar en ruïnes.
Història moderna
En 1955, quan les ruïnes eren ya una atracció turística, va ser reconstruït per l'arquitecte Francisco Ferrús Roig, qui va investigar a fondo els acontenyiments de l'història de l'estructura al punt de visitar l'Archiu General d'Índies, en Espanya, en a on va localisar plans i documents relacionats en el castell.
Pel seu atractiu turístic, el Castell de Sant Felipe està a càrrec de l'Institut Guatemaltec de Turisme.[4] L'estructura va sofrir varis danys per les visites constants de turistes, per lo que l'Institut d'Antropologia i Història va participar en un proyecte de restauració en 2001.[4] En 2002 va ser inscrit en la llistatentativa del Patrimoni de la Humanitat d'UNESCO.[5]
En ficció
- És mencionat com a presó a finals del sigle sigle XVIII en la novela Memòries d'un Advocat de l'escritor guatemaltec José Milla i Vidaurre.[6][7]
- Apareix en la película guatemalteca El Capità Orellana i el llogaret endemoniada, filmada en 2011.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Història.
- Capitania General de Guatemala
- Izabal
- Llac de Izabal
- Riu Dolç
Notes i referències
Referències
- ↑ «Castell de Sant Felipe». Consultat el 21 d'agost de 2014.
- ↑ «Història del Castell de Sant Felipe de Lara». Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2014. Consultat el 21 d'agost de 2014.
- ↑ «Història del Castell de Sant Felipe en Izabal». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2014. Consultat el 21 d'agost de 2014. «Informació arreplegada d'entrevistes als guies turístics autorisats en el lloc»
- ↑ 4,0 4,1 Chajón, 2014.
- ↑ UNESCO, 2002, p. 1.
- ↑ Milla i Vidaurre, 1984, p. 58.
- ↑ Milla i Vidaurre, 1898, p. 336-338.
Bibliografia
- «El castell de Sant Felipe».Viage a Guatemala.Guatemala:Consultat el 13 de decembre de 2014.
- Dary, Claudia (s.f.). Prosa oral en l'orient de Guatemala, Guatemala: Universitària.
- Macleod, Murdo (s.f.). Història soci-econòmica de la América Central espanyola, 1520-1720, Guatemala: Escolar Pedra Santa.
- (1984).«Memòries d'un Advocat».Colecció Texts Moderns.Escolar Piedrasanta.Guatemala:
- (1898) «La Filla de l'Alvançat; Memòries d'un Advocat (novela històrica)», Goubaud, E. (ed.). Obres completes de don José Milla, 3a edició, Guatemala: E.Goubaud i Cía..
- (2001).«Estat actual i excavacions en el Castell de Sant Felipe de Lara».XIV Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala.Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.Guatemala:
- 621–629.
- UNESCO. «Castle of Sant Felipe de Lara» (en anglés). Consultat el 26 de febrer de 2009.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castell de Sant Felipe» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Sant Felipe de Lara.
Plantilla:Departament de Izabal