Semana Santa en Guatemala
La Semana Santa en Guatemala és una de les tradicions culturals i religioses més importants del país. Se celebra durant l'última semana de la Quaresma culminant en el Dumenge de Resurrecció, i està marcada per activitats profundament arraïlades en la fe catòlica i el folclore guatemaltec. El seu principal atractiu són les processons que recorren carrers decorats en estores de aserrín, flors, frutes i atres materials. Durant les processons, les estores són una senyal de festeig i redenció entre els feligresos que adornen els carrers per a obrir pas a les imàgens més importants del dia. [1]Les seues processons, considerades les més grans del món, junt en les vigílies, marches fúnebres, gastronomia típica i l'elaboració de tapissos de flors i altars, varen ser clau per al seu nomenament com a Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat per l'UNESCO en 2022.[2]
Celebracions d'Interés Turístic Internacional
En Guatemala hi ha quatre celebracions de Semana Santa considerades d'interés turístic internacional:
| Celebració | Lloc | Any de Concessió |
|---|---|---|
| Semana Santa en Antiga Guatemala | Antiga Guatemala | 1560 |
| Semana Santa en Ciutat de Guatemala | Ciutat de Guatemala | 1776 |
| Semana Santa en Quetzaltenango | Quetzaltenango | XVII[3] |
| Semana Santa en Cobán | Cobán, Alta Verapaz | 1570 |
Història
- Artícul principal → Semana Santa en Ciutat de Guatemala.
El Patrimoni catòlic que es viu en la Guatemala actual té tenyides casi màgiques i místics que es deu al sincretisme entre la religió maya i la doctrina catòlica; és dir, combina elements que daten de la cultura maya i del catolicisme dut pels espanyols, en l'época de la Colónia. Mostren el sincretisme, per eixemple, factors tan sotils com elaborar la figura d'una palometa en l'estora per a on passen les vas de Crist. La palometa, per als mayas, deixava de ser un simple insecte, simbolisava el Sol —una de les seues màximes deïtats— i que representava, ademés, la vida i el més allà. Eixa image no apareix per cap lloc en les activitats de Semana Santa que se celebra en Espanya.
Época prehispánica
Per a comprendre l'actual Semana Santa guatemalteca cal remontar-se a la religió dels mayas, en la que es troben sorprenents coincidències que, potser, varen ajudar a que la religió catòlica encaixara més en les creències dels natius americans. Una d'eixes similituts és que els indígenes guatemaltecs utilisaven un palanquín per a transportar a persones importants i a sobirans.[4][Nota 1]
Pero més allà de que els mayas hagen usat vas, lo curiós és que d'ells es varen heretar certes característiques, com l'us de dosel i bolillos; en els dissenys que duyen els espanyols, estos elements no existien.[4] També tenien les estores de flors, un homenage en que es tributava als senyors quan estos passaven sobre els seus palanquines i que posteriorment es convertirien en les estores de aserrín que varen impressionar inclús al papa Juan Pablo II quan les va observar en la seua primera visita a Guatemala en març de 1983.[5] Pero també es compartia el gust musical, i per a això utilisaven el chiulet, closques de tortuga, tambors, raspadors d'os, caragols o canyes tubulars.[4]
Ademés de les vas o les estores, existixen atres factors que es compartien en els ibèrics, com l'us de la creu, per a simbolisar els quatre punts cardinals; les seues places eren construïdes de forma quadrada i en el centre era a on es colocava el governant.
La creu no és judeocristiana; inclús, en Chiapas i algunes parts d'Huehuetenango, encara s'usa per a que no entren els mals esperits en els seus llogarets. També com a simbolisme de purificació, els mayas dejunaven en els cinc dies finals del seu calendari, aixina com per a festivitats especials.
— Juan Antonio Valdés, doctor en Arqueologia[4]
Als natius no els va anar difícil comprendre o acceptar l'existència de la Santíssima Trinitat ya que per a ells, els creadors d'este món també varen ser tres, coneguts com G1, G2 i G3;[4]. Tampoc els va anar difícil assimilar a la Verge María, perque ells la varen associar en Ixchel -la Lluna, mare creadora de vida-.[4]
Creació de la Semana Santa en Europa
- Artícul principal → Semana Santa.
Va ser el Concilie de Nicea —convocat per l'emperador romà Constantino I, en l'any 325d.c.— el pilar que li va donar forma a la Semana Santa puix en dit concilie es va declarar la creència de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist, i també es va decidir quàn devia ser la Pasqua i la forma en que devia calcular-se. Posteriorment, l'Orde dels Cavallers Templarios va fomentar el cult de la Passió. En desaparéixer esta orde —prop del sigle xiv—, els franciscanos es varen dedicar a conservar les tradicions que s'havien adquirit en el temps i ells varen ser els qui varen desenrollar el Via Crucis, un dels aspectes més representatius de la festivitat.[4]
Les primeres llitúrgies se celebraven solament entre religiosos tancats en els temples, i en dificultat algú més conseguia ingressar, en considerar-se-li pecador. Temps despuix es varen portar a terme processons, que en l'Europa migeval eren simples, en persones que eixien als carrers per a traure les seues culpes.
Conquista de Guatemala
- Artícul principal → Conquista de Guatemala.
En l'arribada dels conquistadors espanyols a Amèrica es va iniciar el procés de evangelisació. Com en Europa, la Semana Santa en Guatemala també es vivia en un ambient simple, principalment en torno dels convents franciscanos i dominicos, que eren els més influents i era celebrada por lo regular solament per espanyols i criollos.
La evangelisació va ser surtir i finalment es varen crear confraries, en les que el director era l'encarregat principal del conte de les ànimes. Cada una d'estes organisacions es basava en tres aspectes: l'institucional, l'econòmic i el religiós, este últim en l'obligació de difondre la doctrina cristiana, sobretot en els pobles indígenes. En la Semana Santa, les confraries servien com a mig per a que la gent rebera l'ensenyança de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucristo en una forma visual que no necessitava que saberen llegir ni escriure.[4][Nota 2]
Reformes borbòniques
En 1765 es varen publicar les reformes borbòniques de la Corona espanyola, que pretenien recuperar el poder real sobre les colónies i aumentar la recaptació fiscal.[6] En estes reformes es varen crear els estancs per a controlar la producció de les begudes embriagantes, el tabac, la pólvora, els naïps i el pati de galls. La real facenda subastava l'estanc anualment i un particular ho comprava, convertint-se aixina en l'amo del monopoli de cert producte. Eixe mateix any es varen crear quatre subdelegacions de la Real Facenda en Sant Salvador, Ciutat Real, Comayagua i León i l'estructura polític administrativa de la Capitania General de Guatemala va canviar a 15 províncies.[7]
Ademés d'esta redistribució administrativa, la corona espanyola va establir una política tendiente a disminuir el poder de l'Iglésia catòlica,[7] poder que fins a eixe moment era pràcticament absolut sobre els vassalls espanyols. La política de disminució de poder de l'iglésia es basava en l'Ilustració i tenia sis punts principals:
- Decliu del llegat cultural jesuítico
- Tendència cap a una cultura llaica i secularizada
- Actitut decididament racionalista, d'herència cartesiana
- Valoració de la ciència natural sobre el dogma religiós
- Una crítica al paper de l'Iglésia dins de la societat i dels seus organismes derivats, sobretot de les confraries i germandats. Es va buscar llimitar l'excessiu poder econòmic d'algunes germandats i confraries, el seu elevat número, la falta de control administratiu i fiscal per part de les autoritats i les manifestacions públiques de pietat; catalogades com a signes de retart i fanatisme, en especial les de Semana Santa.[8]
En Amèrica les relacions entre la corona espanyola i l'Iglésia catòlica es varen ser badant en el sigle xviii; pero també va haver problemes entre el clero secular i el clero regular, ya que s'estava secularizando les doctrines del clero regular. En el sigle xvii va haver un auge del clero secular, en un aument considerable en ordenacions sacerdotales que varen conseguir satisfer la demanda de cures retors en el Regne; els dominicos, per eixemple, varen perdre casi totes les seues parròquies, llevat les de la Veparaz; per la seua banda, els franciscanos i mercedaris varen ser despullats de la majoria de les seues doctrines en el Regne de Guatemala. Per a 1768, les poderoses órdens d'antany únicament tenien al seu càrrec trentaquatre de les doscentes ochenta y nueve parròquies que hi havia en la arquidiócesis.[9]
Sigle xix
Despuix del derrocament i expulsió dels membres del Clan Aycinena en 1829, els lliberals varen expulsar a les órdens regulars i solament varen deixar al clero secular -pero sense l'ingrés fix del diezmo obligatori- en Centroamérica.[10] Açò va debilitar considerablement a l'Iglésia Catòlica en Guatemala, pero despuix del fracàs de la gestió lliberal del governador Mariano Gálvez per a combatre una epidèmia de còlera morbus, els cures retors varen aprofitar per a azuzar a la població llauradora en contra seua, i baix el liderage del caudillo Rafael Carrera varen expulsar a Gálvez i als lliberals del poder. Despuix d'una década de govern, Carrera va permetre la tornada de les órdens regulars, dels conservadors catòlics i va autorisar novament el diezmo obligatori, lo que va reforçar a l'Iglésia en el país i les manifestacions de fe com la Semana Santa varen cobrar un gran auge. És més, en 1852, Guatemala i la Santa Sèu varen firmar un concordato en el que se li encomanava l'educació de la població als sacerdots, i es reforçava l'unió Iglésia-Estat en el país.[11]
Despuix de la caiguda del règim conservador i la victòria dels lliberals en 1871, l'Iglésia Catòlica va patir atacs contra la seua influència econòmica i política, tal i com ocorreguera en 1829 quan va ser atacada pel govern lliberal de Francisco Morazán. En 1873, les órdens regulars havien segut expulsades i els seus bens confiscats (incloent convents, facendes i doctrines d'indis en tot el país) i el diezmo obligatori havia segut abolit, deixant al clero secular relegat a les seues parròquies i sense ingressos estables.[12]
Artícul 32: Es garantisa el dret d'associació per als distints fins de la vida humana, conforme a la llei. Es prohibix l'establiment de congregació conventuales i de tota espècie d'institucions o associacions monásticas, aixina com la formació i el funcionament d'organisacions polítiques de caràcter internacional o estranger. No queden incloses en esta prohibició, les organisacions que propugnen l'Unió Centroamericana o les doctrines panamericanes o de solidaritat continental.
— Constitució política de Guatemala de 1945[13]
En maig de 1891, el papa León XIII publica el seu encíclica Rerum Novarum– Sobre la situació dels obrers- document clau que va fer que l'Iglésia Catòlica es transformara paulatinament per a acomodar-se en els estats lliberals; en Guatemala dita reorganisació va ser reforçada per una nova forma de reproducció de les idees, manifesta en l'imprenta les imàgens de la qual i discursos eren enviats als fidels per un eficient servici postal desenrollat per l'Estat Lliberal, lo que va favorir la posada en circulació de vàries publicacions periòdiques que destacaven el progrés del catolicisme en Estats Units, que començava a servir d'eixemple en la reconquista del poder ideològic en estats totalment lliberals.[14]
Va haver un enfortiment del catolicisme durant el govern del general José María Reyna Barris (1892-1898), gràcies a l'obertura política del seu govern al clero secular i la seua preocupació per la difusió de l'art i la defensa de la cultura local, que ho varen dur a subscriure's a la Convenció de Berna, respectant les manifestacions populars de fe, expressades en les processons de Passió;[15] i tot açò, a pesar de que Reyna Barris era francmaçó d'alt grau. Ara be, no es va permetre l'ingrés oficial de les órdens regulars ya que la constitució guatemalteca no permetia la presència de les mateixes.[13]
Sigle xx
Atentat dels Cadets contra Manuel Estrada Cabrera
- Artícul principal → Manuel Estrada Cabrera.
Per a 1908, l'Iglésia de Sant Dumenge havia canviat el recorregut de la seua solemne processó de Divendres Sant per a passar front a la casa d'habitació del president, situada en la Sèptima Avinguda Sur de la Ciutat de Guatemala. Este circumstància va ser presa en conte per varis cadets i oficials de l'Escola Politècnica, els qui varen advertir que el capirote del trage de cucurucho[Nota 3] era ideal per a amagar a possibles conspiradores. Els cadets varen concebre un pla senzill: aprofitant que la processó anava a passar front a la case del president, anaven a anar disfrassats de cucuruchos i anaven a invadir la casa presidencial i capturar a Estrada Cabrera. Pero per al Dimecres Sant d'eixe any els conjurats estaven presos: dos d'ells, durant una borrachera en una fonda, havien parlat de més i havien terminat en la presó. Estrada Cabrera, una volta que va saber de la conjura, va posar palisades front a la seua casa, va prohibir que la processó passara front a la mateixa, i va eliminar l'us dels capirotes en el trage de cucuruchos.[16]
El 20 d'abril de 1908, durant la recepció oficial del nou ministre plenipotenciario dels Estats Units en el Palau de Govern, el cadet de l'Escola Politècnica Víctor Manuel Vega, en venjança per la presó i tortures dels seus caps i amics, li va disparar a Estrada Cabrera a quemarropa un proyectil que miraculosament solament va ferir a est en el dit garranchet. Este fet va ocórrer durant un acte oficial en el Palau de Govern. Enfurit i a modo d'escarment popular, Estrada Cabrera va ordenar fusilar a pràcticament tota la companyia de cavallers cadets a la qual pertanyia el cadet Vega, a excepció de dos, Rogelio Girón i Manuel Hurtarte, els qui varen ser duts a la Penitenciaría central sense donar-los raó alguna. Sobre el cadet Vega, est havia mort en el lloc a on va intentar perpetrar el magnicidio, caent als peus d'Estrada Cabrera en ser alcançat per les bales dels guàrdies d'est. El president va ordenar que l'escola militar fora dissolta, l'edifici demolit i que es regara sal sobre els fonaments.[17] Numerosos militars varen ser encarcerats, incloent alguns generals aplegats al president.
L'Escola Politècnica estava en l'antic convent de la La Recolecció, el qual havia segut expropiat per Just Rufino Barris en 1873.
Contrarrevolución de 1954
- Artícul principal → Mariano Rossell i Arellano.
L'Iglésia Catòlica va recuperar part del poder que havia tingut durant el govern conservador del Rafael Carrera en el sigle xix;[18] aixina que, l'educació religiosa privada va tindre un auge a partir de 1955, en la fundació de varis coleges elitistes per a varons[Nota 4] els quals varen absorbir als estudiants d'èlit que anteriorment hagueren atés classes en les institucions governamentals llaiques com l'Institut Nacional Central per a Varons, Escola Normal per a Varons o l'Institut Normal Central per a Senyoretes Belén.
Encara que l'arquebisbe de Guatemala, Mariano Rossell i Arellano publicara un escrit respecte a que l'Iglésia Catòlica no buscava privilegis en la seua lluita contra el govern de Arbenz,[19] va conseguir que el govern del coronel Carlos Castell Armes incorporara en la Constitució de 1956 lo següent:
- la capacitat jurídica de l'Iglésia Catòlica -i les de tots els atres cults- per a adquirir, posseir i dispondre de propietats, sempre i quan es destinen per a fins religiosos, d'assistència social o a l'educació.[20]
- que es declarara optativa l'educació religiosa en locals oficials: en l'artícul 97 de la Constitució s'indica que la llei regularia lo relatiu a l'ensenyança religiosa en locals oficials i que l'Estat no l'impartiria pero la declarava optativa. També garantisa la llibertat d'ensenyança en tots els atres establiments.[21]
- que l'Estat contribuïra al sosteniment de l'educació religiosa: en l'artícul 111 s'indica que les institucions privades que impartixquen educació gratuïta seran exonerades de determinats imposts fiscals i municipals en compensació pels seus servicis.[22]
Rossell i Arellano va iniciar una agressiva campanya per a recuperar el catolicisme en Guatemala: va restaurar al Palau Arzobispal i la residència del Bisbe Francisco Marroquín, en Sant Joan del Bisbe, Sacatepéquez,[23], el 22 de juliol de 1953 va rebre als sacerdots Antonio Rodríguez Pedrazuela i José María Báscones els qui varen iniciar la llabor del Opus Dei en Guatemala,[24] i en 1959 va realisar el Primer Congrés Eucarístico Centroamericà. Poc a poc va conseguir la tornada de les órdens regulars a Guatemala i va participar en vàries sessions del Concilie Vaticà II, organisat pel papa Juan XXIII.[25]
En el pas dels anys i en els alvanços dels mijos de transport i comunicació el número de peregrins i la devoció al Senyor de Esquipulas es va convertir en la «Capital Centroamericana de la Fe». En 1956 el Papa Pío XII va erigir la Prelatura Nullius del Crist de Esquipulas, la qual està conformada pel Municipi de Esquipulas i té com a sèu Catedralicia el Santuari de Esquipulas. El Papa també va nomenar com a Primer Prelat de Esquipulas a l'Arquebisbe Rossell i Arellano. Una de les primeres preocupacions de Rossell va ser la busca d'una comunitat de religiosos que es feren càrrec de l'atenció pastoral del Santuari; després de moltes iniciatives fallanques va conseguir trobar el respal de l'Abadia Benedictina de Sant Josep en Luisiana, Estats Units[Nota 5] El Dumenge de Ramos de 1959 varen aplegar els tres primers monges benedictinos a Esquipulas varen començar aixina la fundació del Monasteri Benedictino de Esquipulas. Prenent en consideració molts aspectes religiosos, culturals i històrics el Beato Papa Juan XXIII va acceptar la petició realisada pel bisbe Rossell Arellano i va elevar el Santuari de Esquipulas al ranc de «Basílica Menor de Esquipulas» en 1961.
El 6 de giner de 1960 l'arquebisbe de Guatemala Mariano Rossell i Arellano va tornar el complex de Sant Francisco als flares franciscanos.[26][Nota 6] els qui en 1961, en mig de molta polèmica, varen iniciar la reconstrucció del temple, la qual va concloure en 1967. Els franciscanos varen contar en l'ajuda del president general i ingenier Miguel Ydígoras Fonts, i dels membres del Comité Pro Reconstrucció de l'Iglésia.[26]
En 1966 el percentage de catòlics va baixar a un ochenta y ocho per cent, influenciat pel periodo d'absència i per la cada volta més popular presència protestant, especialment en les seues denominacions evangèliques.
Art de Semana Santa
Escultura religiosa
Art efímer
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Religió.
- Iglésia catòlica en Guatemala
- Semana Santa en Antiga Guatemala
- Semana Santa en Ciutat de Guatemala
- Només de nit véns
Notes
- ↑ Aixina ho mostra el Got de Ratinlinxul, d'Alta Verapaz, a on apareix pintada una processó en un noble assentat sobre un tipo de cistella i hòmens que la sostenen sobre els seus muscles. Darrere d'ells s'observen cinc músics, uns en instruments semblats a les trompetes i uns atres en chinchines. Ademés, en un llindar de fusta del Temple I de Tikal hi ha una escena esculpida en la que un senyor diví (en maya chol K’ul Ahaw) està assentat sobre un vés, carregat en muscles per vàries persones.
- ↑ Atres formes de evangelisació visual varen ser el Ball de la Conquista i representacions de balls sobre històries relatades en el Popol Vuh del flare dominico Francisco Ximenez O.P..
- ↑ Que cobria el rostre dels penitentes
- ↑ Liceu Javier, Colege Salesiano Don Bosco, Colege Monte María, Institut Experimental L'Asunción i el Liceu Guatemala, entre uns atres.
- ↑ Convé destacar que la sèu central de l'United Fruit Company es trobava en Nova Orleans, Luisiana.
- ↑ Despuix del derrocament del govern de Jacobo Arbenz, alguna cosa per a lo que l'arquebisbe Rossell va treballar arduamente per considerar-ho ateu i comuniste, l'Iglésia Catòlica va recuperar part dels privilegis i propietats que havia perdut des de 1872, quan va triumfar la Reforma Lliberal.
Referències
- ↑ «Tradicions de Semana Santa en Guatemala | Deprén Guatemala.com» (en és). Consultat el 2024-12-05.
- ↑ «a-patrimoni-cultural-immaterial-de-la-humanitat/ Semana Santa complix un any com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat - Agència Guatemalteca de Notícies» (en és). Consultat el 2024-12-05.
- ↑ Comissió d'Història de la Germandat del Diví Just Juge. «"UN LEGADO DE AMOR I DE FE" Presentació del llibre JUSTO JUEZ». Parròquia de l'Esperit Sant "Catedral". Consultat el 2025-03-24.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Villalobos, 2009.
- ↑ Periodisme Catòlic, 2011.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 110.
- ↑ 7,0 7,1 Melchor Toledo, 2011, p. 111.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 112.
- ↑ Melchor Toledo, 2011, p. 114.
- ↑ González Davison, 2008, p. 4-15.
- ↑ Aycinena y 1854, 2-16.
- ↑ Martínez Peláez, 1990, p. 842.
- ↑ 13,0 13,1 Assamblea Nacional Constituent, 1945, p. 7.
- ↑ Semana Santa en Guatemala, s.f., p. 1.
- ↑ Semana Santa en Llínea, s.f., p. 1.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 133.
- ↑ Arévalo Martínez, 1945, p. 134.
- ↑ Sabino, 2007.
- ↑ Rossell i Arellano, 1954.
- ↑ Assamblea Constituent, 1956, p. Artícul 50.
- ↑ Assamblea Constituent, 1956, p. Artícul 97.
- ↑ Assamblea Constituent, 1956, p. Artícul 111.
- ↑ Associació d'Amics del País, 2004.
- ↑ Rodríguez Pedrazuela, 1999.
- ↑ «Biografia de Mariano Rossell Arellano». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2013. Consultat el 1 de setembre de 2014.
- ↑ 26,0 26,1 «Història». Consultat el 6 de novembre de 2014.
Bibliografia
- Assamblea Constituent(1945).«Constitució política de la República de Guatemala».Assamblea Nacional Constituent.Guatemala:Consultat el 4 de decembre de 2014.
- Assamblea Constituent(1956).«Constitució de la República de Guatemala».Assamblea Nacional Constituent.Guatemala:
- Associació d'Amics del País (2004). Diccionari Històric-Biogràfic de Guatemala, Guatemala: Amics del País.
- Aycinena, Pedro de (1854). Concordato entre la Santa Sèu i el president de la República de Guatemala (en Llatí i Espanyol), Guatemala: Imprenta La Pau.
- (2008) La montanya infinita; Carrera, caudillo de Guatemala, Guatemala: Artemis i Edinter. ISBN 84-89452-81-4.
- Martínez Peláez (1990). La patrio del criollo; ensaig d'interpretació de la realitat colonial guatemalteca, Mèxic, D. F.: Edicions en marcha.
- (2011).«L'art religiós de l'Antiga Guatemala, 1773-1821; crònica de l'emigració de les seues imàgens».tesis doctoral en Història de l'Art.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Mèxic, D. F.:Consultat el 10 de novembre de 2014.
- Periodisme Catòlic(2011).«Els tres viages de Juan Pablo II varen deixar pau i esperança».Prensa Lliure.Guatemala:Consultat el 17 de març de 2013.
- Rossell i Arellano, Mariano (1954). Declaració contra la demagògia comunista i lliberal. L'Iglésia no busca privilegis, Guatemala: Arzobispado de Guatemala.
- Semana Santa en Llínea. «Cròniques i recorts de Jesús Nazareno de Candelaria, 1891-1900». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2015. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- «Sincretisme guatemaltec». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2014. Consultat el 15 de febrer de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Semana Santa en Guatemala.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Semana Santa en Guatemala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.