Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària
| Archiu:Flag of UNESCO.svg | Archiu:Flag of Bulgaria.svg |
Bulgària conta actualment en dèu llocs declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, tres dels quals són naturals, un d'ells compartit en atres països d'Europa, i el restant culturals. Ademés té dos bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.[1]
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Els següents llocs en Bulgària han segut declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
| Archiu:JEŹDZIEC Z MADARY.JPG | El Cavaller de Madara |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Província de Shumen | |
| Zona de protecció: 1,20 ha. Zona de respecte: 502 ha. | |
El Cavaller de Madara és una figura esculpida en un peñasco de 100 metros d'altura, que representa un ginet vencedor d'un lleó. Rep el seu nom del propenc llogaret de Madara, situada al noreste de Bulgària. Madara va ser el lloc sagrat més important del primer Imperi Búlgar, abans de la conversió d'este país al cristianisme en el sigle IX. Les inscripcions que acompanyen l'escultura relaten acontenyiments ocorreguts entre els anys 705 i 813 d.C. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Archiu:Boyana Church.jpg | Iglésia de Boyana |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Sofia | |
| Zona de protecció: 0,68 ha. Zona de respecte: 14 ha. | |
Emplaçada en les afores de Sofia, l'iglésia de Boyana comprén tres edificis. L'iglésia de la part oriental, va ser construïda en el sigle X. A mitan del sigle XIII, el sebastocrator Kaloyan va ordenar que s'engrandira l'iglésia primigènia i es construïra una atra de dos plantes junt a ella. Les fresca d'esta segona iglésia, pintats en 1259, constituïxen un dels més valiosos conjunts de la pintura medieval. Al començament del sigle XIX es va edificar una tercera iglésia, ultimant-se aixina la configuració definitiva del lloc, que és un dels monuments més complets i millor conservats de l'art medieval d'Europa Oriental. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Ivanovo kirche2.jpg | Iglésies rupestres de Ivanovo |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Província de Ruse | |
| Zona de protecció: 172 ha. | |
Este conjunt d'iglésies, capelles, celes i monasteris rupestres es va ser formant a lo llarc del temps en la vall del riu Russenski Lom, no llunt del llogaret de Ivanovo, al noreste de Bulgària. Va ser en el sigle XII quan els primers eremitas varen excavar les seues celes i iglésies en la roca. Les fresca, que daten del sigle XIV, atesten la tècnica excepcional característica de l'escola de pintura de Tarnovo. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Thracian Tomb of Kazanlak.jpg | Tomba tracia de Kazanlak |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Província de Stara Zagora | |
| Zona de protecció: 0,02 ha. Zona de respecte: 7,09 ha. | |
Descoberta en 1944, esta tomba data del periodo helenístico (cap a finals del sigle IV a.C.). Està situada prop de Seutópolis, capital del rei tracio Seutes III, i forma part d'una gran necròpolis. El tholos comprén un corredor angost i una cámara mortuoria circular en fresca que representen ritos funeraris. Estes pintures són les obres d'art del periodo helenístico millor conservades en Bulgària. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Srebarna-Lake.jpg | Reserva Natural de Srébarna |
| Be natural inscrit en 1983, modificació menor en 2008. | |
| Localisació: Província de Silistra | |
| Zona de protecció: 638 ha. Zona de respecte: 673 ha. | |
La reserva natural de Srebarna està formada per un llac d'aigua dolça, adjacent al riu Danubio, que s'estén per més de 600 hectàrees. Alberga unes 100 espècies d'aus que vénen ací a reproduir-se, moltes de les quals són rares o es troben en perill d'extinció. Atres 80 espècies d'aus troben refugi en la reserva cada hivern, en l'época de la seua migració. Entre les més interessants cal destacar el pelícano dálmata, la garza grisa, el ibis morito i l'espátula blanca. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Nesebar - Church of Christ Pantocrator.jpg | Antiga ciutat de Nesebar |
| Be cultural inscrit en 1983. | |
| Localisació: Província de Burgas | |
| Zona de protecció: 27 ha. Zona de respecte: 1246 ha. | |
Edificada en una península rocosa de la mar Negra, la tres voltes milenària ciutat de Nessebar va ser, en els seus orígens, un assentament tracio cridat Menobria. Al començament del sigle VI a.C. es va convertir en una colónia grega. Els seus vestigis arqueològics daten essencialment del periodo helenístico i comprenen l'acrópolis, l'àgora, un temple dedicat a Apolo i una muralla tracia. La basílica de Stara Mitropolia i la fortalea són de l'Edat Mija, época en la que Nessebar era una de les ciutats bizantines més importants de la costa occidental de la Mar Negra. Les seues cases de fusta, construïdes en el sigle XIX, són representatives de l'arquitectura d'esta época en la regió de la Mar Negra. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:Rila Monastery AUG 2004.jpg | Monasteri de Rila |
| Be cultural inscrit en 1983. | |
| Localisació: Província de Kyustendil | |
| Zona de protecció: 11 ha. Zona de respecte: 1290 ha. | |
Este monasteri va ser fundat en el sigle X per Sant Joan de Rila, un eremita canonizado per l'Iglésia Ortodoxa. La seua austera morada i la seua tomba es varen convertir en el temps en llocs sagrats, a on es va crear un conjunt monástico que va eixercitar un important paper en la vida espiritual i social de la Bulgària medieval. Destruït per un incendi, al començament del sigle XIX, el conjunt va ser totalment reconstruït entre 1834 i 1862. Este monument eixemplar de la Renaixença Búlgara (sigles XVIII i XIX) simbolisa la pren de consciència d'una identitat cultural eslava despuix de sigles d'ocupació. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Archiu:Pirin national park.jpg | Parc Nacional del Pirin |
| Be natural inscrit en 1983, extensió en 2010. | |
| Localisació: Província de Blagoevgrad | |
| Zona de protecció: 38350 ha. Zona de respecte: 1078 ha. | |
Situat en el massiç montanyós de Pirin, al suroest de Bulgària, este parc s'estén per més de 27.400 hectàrees, a una altitut que oscila entre 1.008 i 2.914 metros. El seu paisage és típic de les zones càrstiques dels Balcans, en els seus llac, cascades, grutas i boscs de coníferes. El lloc es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial en 1983 i en la seua extensió actual comprén ara unes 40.000 hectàrees dels monts de Pirin, açò és, la totalitat del parc nacional, exceptuades dos zones turístiques dedicades a l'esquí. La zona afegida és en el seu major partix un massiç montanyós en praderies alpines, solsides rocoses i picos que culminen a més de 2.000 metros d'altura. (UNESCO/BPI)[9]
|
| Archiu:Sveshtari Thracian tomb Bulgaria IFB.JPG | Tomba tracia de Svechtari |
| Be cultural inscrit en 1985. | |
| Localisació: Província de Razgrad | |
| Zona de protecció: 648 ha. | |
Descoberta en 1982, prop del llogaret de Svestari, esta tomba del sigle III a.C. és representativa dels principis essencials aplicats pels tracios en la construcció dels seus edificis religiosos. L'ornamentació arquitectònica de la sepultura és única, en les seues fresca i les seues dèu cariátides polícromas, mitat dònes i mitat plantes. Estes dèu figures femenines esculpidas en altorrelieve en la cambra central, aixina com la decoració de la luneta de la volta, són els únics eixemples artístics d'este tipo trobats fins ara en l'antic territori tracio. La tomba és un testimoni excepcional de la cultura dels getas, poble tracio que va estar en contacte en el món helènic i el hiperbóreo, segons els geógrafos de l'Antiguetat. (UNESCO/BPI)[10]
|
| Archiu:Edersee Buchenwald 08.jpg | Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa |
| Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017. | |
Este ben és compartit en 'Plantilla:ALB, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:BUL, Plantilla:CRO, Itàlia ITA, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Polonia, Plantilla:ROM, Plantilla:SVK, Plantilla:SLO, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya
i border|link=|20px Ucrania | |
| Localisació: Província de Sofia / Província de Lovech / Província de Plovdiv / Província de Gabrovo / Província de Stara Zagora | |
| Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha. | |
Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)[11]
| |
| Múltiples ubicacions: Parc nacional dels Balcans Centrals (en Bulgària). |
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària. * Hayedo primari, lloc compartit en atres països d'Europa |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Bulgària té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| Les Babi de Bistritsa, polifonia, danses i pràctiques rituals arcaiques de la regió de Shoplouk | |
| Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).[12] | |
| Archiu:Nestinar.bulgari.jpg | El nestinarstvo, mensages del passat: “Panagyr” de Sant Constantino i Santa Elena en el llogaret de Bulgari |
| Be immaterial inscrit en 2009.[13] | |
El nestinarstvo, rito de la dansa del fòc, és el moment culminant del Panagyr, la commemoració anual de les festes religioses de Sant Constantino i Santa Elena (3 i 4 de juny) que se celebra en el llogaret de Bulgari, situada al surest de Bulgària, en la regió del Mont Strandzha. Esta festivitat ritual té per objecte aportar als aldeans benestar i fecunditat. De matí se celebren ritos i oficis religiosos, aixina com una processó en la que els icons d'abdós sants són duts, al són de tambors i gaites, fins a un manantial d'aigua sagrada situat en les afores del poble. Una volta en el manantial, es distribuïxen entre tots els presents aigua beneïda i ciris per a que gogen de bona salut. L'apogeu de la festa té lloc de nit en l'eixecució d'una dansa del fòc, expressió màxima de la veneració professada als dos sants. Al són del tambor sagrat l'assistència s'agrupa silenciosament, formant un círcul entorn als calius incandescents d'una foguera. Després, els nestinari, líders físics i espirituals por intermedio de els quals s'expressa la voluntat dels sants, van entrant un darrere l'atre en el círcul i escomencen a caminar sobre les brases. Practicat en atres temps en uns trenta pobles veïns de Grècia i Bulgària, el rito del nestinarstvo només perdura en Bulgari. Encara que este llogaret només està poblada per un centenar de habitants, durant la commemoració del Panagyr acull a mils de persones que acodixen a participar en les festivitats rituals. En els últims anys, molts grecs vénen a sumar-se a les celebracions. (UNESCO/BPI)
|
| Archiu:Chiprovtsi-carpets.jpg | La tradició de la fabricació d'estores en Tchiprovski |
| Be immaterial inscrit en 2014. | |
Els kilims de Chiprovtsi són estores teixides a mà per dònes d'esta ciutat del nordest de Bulgària. Casi totes les llars de Chiprovtsi posseïxen telers verticals manuals que les dònes utilisen per a confeccionar tapissos reversibles en els que tradicionalment es cobrixen els sols. Les tejedoras agarren en la mà esquerra varis fils de l'urdimbre, creuen el fil de la trama en esta i utilisen un batiente chicotet per a apretar-ho. Els hòmens d'esta ciutat se solen ocupar de la producció, tractament i tenyida de la llana. Els fils teñir en pigments naturals donen als tapissos tons de color pastiç, mentres que els colorants químics dona tons més vius. Els kilims de Chiprovtsi són reputats per la seua composició i els seus motius ornamentals i colors. La seua confecció va unida a série de creències, fòrmules verbals i pràctiques rituals. Les tejedoras resen i formulen vots per l'èxit del seu treball abans d'escomençar un nou tapís. També canten i narren relats quan treballen en el teler. Els coneiximents i tècniques de fabricació les transmeten les yayes i mares a les seues netes i filles, en particular en motiu del treball colectiu que és necessari realisar quan es teixixen tapissos de grans dimensions El teixit dels kilims està profundament arraïlat en la vida social i cultural de la població. Els motius ornamentals més coneguts es reproduïxen en tota la comunitat i representen inclús l'escut de la ciutat. (UNESCO/BPI)
|
Millors pràctiques de salvaguardia
[editar | editar còdic]L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Noruega conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix la denominació de Sistema de pràctiques de representació i transmissió del patrimoni cultural: el Festival Folklòric de Koprivshtitsa[14], seleccionat en 2016.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bulgària, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 29 de giner de 2018, té presentat els següents 16 llocs:[15]
.svg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bulgària - Informació sobre el Patrimoni Cultural Immaterial» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «El Cavaller de Madara». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Iglésia de Boyana». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Iglésies rupestres de Ivanovo». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Tomba tracia de Kazanlak». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Reserva Natural de Srébarna». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Antiga ciutat de Nesebar». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Monasteri de Rila». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Parc Nacional del Pirin». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Tomba tracia de Svechtari». UNESCO Culture Sector. Consultat el 17 de giner de 2013.
- ↑ «Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de juliol de 2017.
- ↑ «Les Babi de Bistritsa, polifonia, danses i pràctiques rituals arcaiques de la regió de Shoplouk» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ «El nestinarstvo, mensages del passat: “Panagyr” de Sant Constantino i Santa Elena en el llogaret de Bulgari» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de giner de 2013.
- ↑ «Sistema de pràctiques de representació i transmissió del patrimoni cultural: el Festival Folklòric de Koprivshtitsa» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de decembre de 2016.
- ↑ Vore en la llista en el lloc oficial de la UNESCO: Tentative Lists
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària.- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Bulgària (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Bulgaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.