Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària

Bulgària conta actualment en dèu llocs declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, tres dels quals són naturals, un d'ells compartit en atres països d'Europa, i el restant culturals. Ademés té dos bens culturals immaterials en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Bens culturals i naturals

Els següents llocs en Bulgària han segut declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	El Cavaller de Madara
	Be cultural inscrit en 1979.
	Localisació: Província de Shumen
	Zona de protecció: 1,20 ha. Zona de respecte: 502 ha.
	El Cavaller de Madara és una figura esculpida en un peñasco de 100 metros d'altura, que representa un ginet vencedor d'un lleó. Rep el seu nom del propenc llogaret de Madara, situada al noreste de Bulgària. Madara va ser el lloc sagrat més important del primer Imperi Búlgar, abans de la conversió d'este país al cristianisme en el sigle IX. Les inscripcions que acompanyen l'escultura relaten acontenyiments ocorreguts entre els anys 705 i 813 d.C. (UNESCO/BPI)

	Iglésia de Boyana
	Be cultural inscrit en 1979.
	Localisació: Sofia
	Zona de protecció: 0,68 ha. Zona de respecte: 14 ha.
	Emplaçada en les afores de Sofia, l'iglésia de Boyana comprén tres edificis. L'iglésia de la part oriental, va ser construïda en el sigle X. A mitan del sigle XIII, el sebastocrator Kaloyan va ordenar que s'engrandira l'iglésia primigènia i es construïra una atra de dos plantes junt a ella. Les fresca d'esta segona iglésia, pintats en 1259, constituïxen un dels més valiosos conjunts de la pintura migeval. Al començament del sigle XIX es va edificar una tercera iglésia, ultimant-se aixina la configuració definitiva del lloc, que és un dels monuments més complets i millor conservats de l'art migeval d'Europa Oriental. (UNESCO/BPI)

	Iglésies rupestres de Ivanovo
	Be cultural inscrit en 1979.
	Localisació: Província de Ruse
	Zona de protecció: 172 ha.
	Este conjunt d'iglésies, capelles, celes i monasteris rupestres es va ser formant a lo llarc del temps en la vall del riu Russenski Lom, no llunt del llogaret de Ivanovo, al noreste de Bulgària. Va ser en el sigle XII quan els primers eremitas varen excavar les seues celes i iglésies en la roca. Les fresca, que daten del sigle XIV, atesten la tècnica excepcional característica de l'escola de pintura de Tarnovo. (UNESCO/BPI)

	Tomba tracia de Kazanlak
	Be cultural inscrit en 1979.
	Localisació: Província de Stara Zagora
	Zona de protecció: 0,02 ha. Zona de respecte: 7,09 ha.
	Descoberta en 1944, esta tomba data del periodo helenístico (cap a finals del sigle IV a.C.). Està situada prop de Seutópolis, capital del rei tracio Seutes III, i forma part d'una gran necròpolis. El tholos comprén un corredor angost i una cámara mortuoria circular en fresca que representen ritos funeraris. Estes pintures són les obres d'art del periodo helenístico millor conservades en Bulgària. (UNESCO/BPI)

	Reserva Natural de Srébarna
	Be natural inscrit en 1983, modificació menor en 2008.
	Localisació: Província de Silistra
	Zona de protecció: 638 ha. Zona de respecte: 673 ha.
	La reserva natural de Srebarna està formada per un llac d'aigua dolça, adjacent al riu Danubio, que s'estén per més de 600 hectàrees. Alberga unes 100 espècies d'aus que vénen ací a reproduir-se, moltes de les quals són rares o es troben en perill d'extinció. Atres 80 espècies d'aus troben refugi en la reserva cada hivern, en l'época de la seua migració. Entre les més interessants cal destacar el pelícano dálmata, la garza grisa, el ibis morito i l'espátula blanca. (UNESCO/BPI)

	Antiga ciutat de Nesebar
	Be cultural inscrit en 1983.
	Localisació: Província de Burgas
	Zona de protecció: 27 ha. Zona de respecte: 1246 ha.
	Edificada en una península rocosa de la mar Negra, la tres voltes milenària ciutat de Nessebar va ser, en els seus orígens, un assentament tracio cridat Menobria. Al començament del sigle VI a.C. es va convertir en una colónia grega. Els seus vestigis arqueològics daten essencialment del periodo helenístico i comprenen l'acrópolis, l'àgora, un temple dedicat a Apolo i una muralla tracia. La basílica de Stara Mitropolia i la fortalea són de l'Edat Mija, época en la que Nessebar era una de les ciutats bizantines més importants de la costa occidental de la Mar Negra. Les seues cases de fusta, construïdes en el sigle XIX, són representatives de l'arquitectura d'esta época en la regió de la Mar Negra. (UNESCO/BPI)

	Monasteri de Rila
	Be cultural inscrit en 1983.
	Localisació: Província de Kyustendil
	Zona de protecció: 11 ha. Zona de respecte: 1290 ha.
	Este monasteri va ser fundat en el sigle X per Sant Joan de Rila, un eremita canonizado per l'Iglésia Ortodoxa. La seua austera morada i la seua tomba es varen convertir en el temps en llocs sagrats, a on es va crear un conjunt monástico que va eixercitar un important paper en la vida espiritual i social de la Bulgària migeval. Destruït per un incendi, al començament del sigle XIX, el conjunt va ser totalment reconstruït entre 1834 i 1862. Este monument eixemplar de la Renaixença Búlgara (sigles XVIII i XIX) simbolisa la pren de consciència d'una identitat cultural eslava despuix de sigles d'ocupació. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional del Pirin
	Be natural inscrit en 1983, extensió en 2010.
	Localisació: Província de Blagoevgrad
	Zona de protecció: 38350 ha. Zona de respecte: 1078 ha.
	Situat en el massiç montanyós de Pirin, al suroest de Bulgària, este parc s'estén per més de 27.400 hectàrees, a una altitut que oscila entre 1.008 i 2.914 metros. El seu paisage és típic de les zones càrstiques dels Balcans, en els seus llac, cascades, grutas i boscs de coníferes. El lloc es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial en 1983 i en la seua extensió actual comprén ara unes 40.000 hectàrees dels monts de Pirin, açò és, la totalitat del parc nacional, exceptuades dos zones turístiques dedicades a l'esquí. La zona afegida és en el seu major partix un massiç montanyós en praderies alpines, solsides rocoses i picos que culminen a més de 2.000 metros d'altura. (UNESCO/BPI)

	Tomba tracia de Svechtari
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Província de Razgrad
	Zona de protecció: 648 ha.
	Descoberta en 1982, prop del llogaret de Svestari, esta tomba del sigle III a.C. és representativa dels principis essencials aplicats pels tracios en la construcció dels seus edificis religiosos. L'ornamentació arquitectònica de la sepultura és única, en les seues fresca i les seues dèu cariátides polícromas, mitat dònes i mitat plantes. Estes dèu figures femenines esculpidas en altorrelieve en la cambra central, aixina com la decoració de la luneta de la volta, són els únics eixemples artístics d'este tipo trobats fins ara en l'antic territori tracio. La tomba és un testimoni excepcional de la cultura dels getas, poble tracio que va estar en contacte en el món helènic i el hiperbóreo, segons els geógrafos de l'Antiguetat. (UNESCO/BPI)

	Hayedos primaris dels Cárpatos i atres regions d'Europa
	Be natural inscrit en 2007, extensió en 2011 i 2017.
	Este ben és compartit en ' Albània, Austria, Bélgica,  Bulgària,  Croàcia, ITA, Polonia,  Romania,  Eslovàquia,  Eslovènia, Espanya i Ucrania Ucrania
	Localisació: Província de Sofia / Província de Lovech / Província de Plovdiv / Província de Gabrovo / Província de Stara Zagora
	Zona de protecció: 58.353,04 ha. Zona de respecte: 191.413,09 ha.
	Esta extensió transfronterizo del ben Patrimoni Mundial dels Hayedos Primaris dels Cárpatos i Antics Boscs de Hayedos d'Alemània (Alemània, Eslovàquia i Ucrània) comprén 12 països. Des del fi de l'última Edat de Gèl, els hayedos europeus es varen escampar des d'uns pocs refugis aïllats en els Alps, els Cárpatos, el Mediterràneu i els Pirineus per un curt periodo d'uns pocs mils d'anys en un processos que encara perdura. Esta exitosa expansió està relacionada en la flexibilitat dels arbres i la tolerància a diferents condicions climàtiques, geogràfiques i físiques. (UNESCO/BPI)
	Múltiples ubicacions: Parc nacional dels Balcans Centrals (en Bulgària).

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària. * Hayedo primari, lloc compartit en atres països d'Europa

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Bulgària té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	Les Babi de Bistritsa, polifonia, danses i pràctiques rituals arcaiques de la regió de Shoplouk
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).

	El nestinarstvo, mensages del passat: “Panagyr” de Sant Constantino i Santa Elena en el llogaret de Bulgari
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El nestinarstvo, rito de la dansa del fòc, és el moment culminant del Panagyr, la commemoració anual de les festes religioses de Sant Constantino i Santa Elena (3 i 4 de juny) que se celebra en el llogaret de Bulgari, situada al surest de Bulgària, en la regió del Mont Strandzha. Esta festivitat ritual té per objecte aportar als aldeans benestar i fecunditat. De matí se celebren ritos i oficis religiosos, aixina com una processó en la que els icons d'abdós sants són duts, al són de tambors i gaites, fins a un manantial d'aigua sagrada situat en les afores del poble. Una volta en el manantial, es distribuïxen entre tots els presents aigua beneïda i ciris per a que gogen de bona salut. L'apogeu de la festa té lloc de nit en l'eixecució d'una dansa del fòc, expressió màxima de la veneració professada als dos sants. Al són del tambor sagrat l'assistència s'agrupa silenciosament, formant un círcul entorn als calius incandescents d'una foguera. Després, els nestinari, líders físics i espirituals por intermedio dels quals s'expressa la voluntat dels sants, van entrant un darrere l'atre en el círcul i escomencen a caminar sobre les brases. Practicat en atres temps en uns trenta pobles veïns de Grècia i Bulgària, el rito del nestinarstvo només perdura en Bulgari. Encara que este llogaret només està poblada per un centenar de habitants, durant la commemoració del Panagyr acull a mils de persones que acodixen a participar en les festivitats rituals. En els últims anys, molts grecs vénen a sumar-se a les celebracions. (UNESCO/BPI)

	La tradició de la fabricació d'estores en Tchiprovski
	Be immaterial inscrit en 2014.
	Els kilims de Chiprovtsi són estores teixides a mà per dònes d'esta ciutat del nordest de Bulgària. Casi totes les llars de Chiprovtsi posseïxen telers verticals manuals que les dònes utilisen per a confeccionar tapissos reversibles en els que tradicionalment es cobrixen els sols. Les tejedoras agarren en la mà esquerra varis fils de l'urdimbre, creuen el fil de la trama en esta i utilisen un batiente chicotet per a apretar-ho. Els hòmens d'esta ciutat se solen ocupar de la producció, tractament i tenyida de la llana. Els fils teñir en pigments naturals donen als tapissos tons de color pastiç, mentres que els colorants químics dona tons més vius. Els kilims de Chiprovtsi són reputats per la seua composició i els seus motius ornamentals i colors. La seua confecció va unida a série de creències, fòrmules verbals i pràctiques rituals. Les tejedoras resen i formulen vots per l'èxit del seu treball abans d'escomençar un nou tapís. També canten i narren relats quan treballen en el teler. Els coneiximents i tècniques de fabricació les transmeten les yayes i mares a les seues netes i filles, en particular en motiu del treball colectiu que és necessari realisar quan es teixixen tapissos de grans dimensions El teixit dels kilims està profundament arraïlat en la vida social i cultural de la població. Els motius ornamentals més coneguts es reproduïxen en tota la comunitat i representen inclús l'escut de la ciutat. (UNESCO/BPI)

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Noruega conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix la denominació de Sistema de pràctiques de representació i transmissió del patrimoni cultural: el Festival Folklòric de Koprivshtitsa, seleccionat en 2016.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bulgària, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 29 de giner de 2018, té presentat els següents 16 llocs:

	Parc Nacional Rusenski Lom Be natural Propost en 1984
	Ciutat de Melnik i monasteri de Rozhen Be cultural Propost en 1984
	Monasteri de Bachkovo Be cultural Propost en 1984
	Antiga tomba de Silistra Be cultural Propost en 1984
	Ciutat antiga de Nikopolis ad Istrum Be cultural Propost en 1984
	La cova Magura en pintures de l'Edat de Bronze Be cultural Propost en 1984
	Vivendes neolítiques en el seu mobiliari i utensilis domèstics en Stara Zagora Be cultural Propost en 1984
	Tomba tracia en pintures en les seues parets en el poble de Alexandrovo Be cultural Propost en 2004
	L'antiga Plovdiv Be cultural Propost en 2004
	Monument natural de Pobiti Kamani Be natural Propost en 2011
	Parc Nacional dels Balcans Centrals Be natural Propost en 2011
	Roques de Belogradchik Be natural Propost en 2011
	Reserva natural del karst de Vratsa Be natural Propost en 2011
	Fronteres de l'Imperi Romà - els llimes del Danubi en Bulgària Be cultural Propost en 2016
	La necròpolis real de la ciutat tracia de Seutópolis (extensió de la Tomba tracia de Kazanlak) Be cultural Propost en 2016
	Basílica del bisbe i mosaics de l'Antiguetat de Philippopolis, província romana de Tracia Be cultural Propost en 2018

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Bulgària (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Bulgària (en espanyol)