Stara Zagora
Stara Zagora (Plantilla:Lang-bg, AFI: [ˈstarɐ zɐˈɡɔrɐ]) és una ciutat búlgara, capital del municipi i província homònims. Té una població estimada, a mitan de setembre de 2022, de 136 144 habitants.[1]
És la sexta ciutat més poblada del país.
Geografia i clima
[editar | editar còdic]Està ubicada en l'històrica regió de Tracia, a 90 km al noreste de la ciutat de Plovdiv i a 231 km a l'est de la capital del país, Sofia.
La ciutat es troba a 196 m sobre el nivell de l'mar. El clima és continental templat en influències de la mar Mediterràneu. La temperatura mija anual és de 13 °C.
Història
[editar | editar còdic]
Stara Zagora és una de les ciutats més antigues de Bulgària i del surest d'Europa. A lo llarc de la seua història hauria tingut a lo manco huit noms: Beroe, Augusta Traiana, Vereia, Irinopolis, Borui, Eski Zagra, Zheleznik i Stara Zagora.
La ciutat va ser fundada pels tracios en el IV en el nom de Beroe . Despuix, durant l'época del Imperi romà, en el II, la ciutat va ser nomenada Augusta Trajana, en honor de l'emperador Trajano. Durant l'época del Imperi bizantí, entre els sigles VI i VII, la ciutat es va cridar Vereya. Posteriorment, en el VIII, la ciutat va ser nomenada Irinopolis, en honor de l'emperatriu bizantina Irina. Despuix, la ciutat va ser conquistada pels búlgars i des de el IX a el XIII es va cridar Boruy. En 1364 la ciutat va passar a mans dels turcs, els qui la varen cridar Eski Zagra. Durant la década de 1850, la ciutat es va cridar Zheleznik (la traducció búlgara de Beroe). En 1871 la ciutat va ser nomenada definitivament en el nom de Stara Zagora.
El 31 de juliol de 1877 va ser arrasada per l'eixèrcit otomà en el transcurs de la guerra rus-turca, també cridada guerra d'Orient, cremant-la en gran part i massacrant a la població. Dels seus antics temples solament va sobreviure a l'atac la mesquita, mentres que totes les iglésies cristianes varen ser cremades. Dos anys despuix, despuix de la lliberació de Bulgària, es va iniciar la seua reconstrucció, donant-li el seu aspecte actual.
Economia
[editar | editar còdic]Stara Zagora és un prominent centre administratiu i industrial. En esta zona es produïx blat, cervesa, vins, teles, pells, fertilisants, farina de blat i essència de roses. Servix com a nodo central de la ret ferroviària búlgara que conecta la ciutat en el restant del país i també en Europa Oriental i Europa Occidental.
Educació i cultura
[editar | editar còdic]
Stara Zagora és hui una de les ciutats més modernes de Bulgària. És un important centre cultural i educatiu. Conta en escoles secundàries, escoles tècniques i secundàries especialisades aixina com també en centres d'investigació i instituts culturals; sent el més important l'universitat tracia de Stara Zagora.
En la ciutat es troba un dels més grans escenaris operístics de la península balcànica i també museus, galeries i parcs, entre ells el parc "Ayazmoto": el més gran i conegut de la localitat.
En Bulgària, Stara Zagora és coneguda com "La ciutat de les tiles, els carrers rectes i els poetes".
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Població per localitat al 15 de setembre de 2022». Consultat el 30 d'octubre de 2022.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stara Zagora.- Sitie web oficial de Stara Zagora
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stara Zagora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.