Pobiti Kamani

Erro al crear miniatura:

Pobiti Kamani

Erro al crear miniatura:

Pobiti Kamani.

Pobiti Kamani (, 'Bosc de pedra') és un conjunt de formacions rocoses situades en la província de Varna (Bulgària). En 1937 va ser declarat monument natural.

En 2011 este lloc va ser inscrit en la LlistaIndicativa de Bulgària com a pas previ per a ser considerat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. També va ser entre 1966-1989 u dels 100 llocs turístics nacionals.

Pobiti Kamani ('pedres surgentes' o 'bosc fòssil') són columnes calcáreas formades per forces naturals. Existixen a una escala sorprenent. El Monument està compost per grups de pedra cada volta més grans distribuïts en un cinturó d'uns 8 km de llarc en direcció S-N en la regió de Varna, a lo llarc de la costa septentrional búlgara de la mar Negra. Les columnes de pedra varien en tamany: fins a 10 m d'altura i un diàmetro de 2 m, rara volta fins a 6 m. Algunes d'elles són massices, encara que unes atres estan huecas. El material calcáreo és arenisca gris pàlit en contingut de carbonat. Algunes de les columnes han segut erosionades pel vent i l'aigua en formes fantàstiques. L'ambient desértico que rodeja les columnes té una flora i fauna específiques.

Descripció en la UNESCO

Descripció

El conjunt comprén una série de grups de formacions de pedra natural que comprenen una superfície de 70 km². Estes formacions són columnes de diferents altures podent aplegar fins als 5 i 7 metros i en una gruixa d'entre 0.3 i 3 metros.

Hi ha prou teories que intenten explicar l'orige del fenomen, podent agrupar-se en dos: les d'un orige órganico o les de l'orige mineral. Segons les primeres, les formacions serien el resultat de l'activitat del coral, mentres que les segones expliquen el fenomen per l'erosió de les roques prismàtiques, la formació de l'arena i les concrecions de pedra calcàrea

Basant-se en observacions de camp i l'estudi petrográfico i geoquímica d'isòtops estables, hi ha evidències de que eixes estructures representen un excepcional eixemple de sistema de filtració de paleohidrocarburs (els ciment de calcita baixa en magnesi presenten una molt baixa proporció de l'isòtop pesat del carbono ¹³C). La dinàmica de la reconstrucció de l'orige de les mateixes, els processos de migració dels decorreguts i la possible interferència microbiana en el procés de precipitació del carbonat varen ser estudiats per investigadors de l'Universitat Catòlica de Lovaina (Eva De Boever, estudiant de doctorat KULeuven, Lovaina, Bèlgica) , en colaboració en investigadors de l'Institut de Oceanología (Lyubomir Dimitrov, Varna, Bulgària), RCMG (Universitat de Gante, Bèlgica), el Laboratori de Geobiología, de l'Universitat de Goettingen (Volker Thiel, Goettingen, Alemània) i l'Universitat de Bolonya (Barbara Cavalazzi, Bolonya, Itàlia).