Anar al contingut

Monasteri de Bachkovo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Monasteri de Bachkovo
Pati interior del monasteri.

El monasteri de Bachkovo (, Bachkovski manastir), és el segon monasteri ortodox més important de Bulgària despuix del monasteri de Rila. Està situat en la ribera dreta del riu Chepelare, en les montanyes Ródope, a 189 km de la capital Sofia i a 10 km al sur d'Asenovgrad.

En 1984 este lloc va ser inscrit en la LlistaIndicativa de Bulgària com a pas previ per a ser considerat com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[1] També és un dels 100 llocs turístics nacionals.

El monasteri està localisat en les montanyes Ródope, no llunt de la ciutat de Assenovgrad. Fundat en el sigle XI, és un dels monasteris més antics de la península dels Balcans. Està relacionat en tres cultures: bizantino, georgiana antiga i búlgara. Ha conservat monuments únics i molt valiosos d'arquitectura i pintura, típics de la cultura ortodoxa oriental. El osario del monasteri (sigle XI-XII) és una capella de dos pisos en murals en abdós plantes. És únic en tot lo món ortodox oriental. L'Iglésia dels Sants Arcàngels és un rar eixemple d'un edifici de dos pisos dels sigles XII a el XIV. El refectorio (sigle XVII) té un conjunt pintoresc conservat de forma total i esplèndida que podria comparar-se en solament un o dos monuments similars en els territoris de les regions ortodoxes orientals. El monasteri principal de l'Iglésia de La nostra Verge té murals del sigle XVII que estan molt ben conservats. Les fresca de l'iglésia de Sant Nicolás i d'alguns dels edificis del monasteri estan estretament relacionats en la cultura dels Balcans en el sigle XIX. Hi ha varis edificis auxiliars, capelles i santuaris en les rodalies situats en un entorn natural de montanya variat i agradable. La naturalea complexa d'este monument, el seu alt grau d'autenticitat, el seu paper en l'interrelació cultural de tres nacions durant l'Edat Mija i la presència de monuments valiosos i únics d'arquitectura i pintura determinen la seua extraordinària importància.
Descripcion en la UNESCO[1]

Història

El monasteri va ser fundat pel príncip Gregory Pakourianos un prominent militar i home d'estat d'orige armeni[2][3] al servici de l'imperi bizantí en l'any 1083, establint un seminari per a la joventut en el monasteri.

En el XIII, Iberians[4] perdut la dominació sobre el monasteri, pero el seu les tradicions varen ser conservades fins al principi de el XIV. Un manuscrit armeni, el Evangeli del monasteri, de el X, està conservat en la Biblioteca Nacional de Bulgària en Sofia.[5]


Durant el temps de la Segon Imperi búlgar, el monasteri de Bachkovo va ser patrocinat pel sar Iván Alejandro, que es posa de manifest per una representació seua en els arcs del nàrtex del osario. Es creu que el fundador de l'Escola lliterària de Tarnovo i l'últim patriarca de l'Iglésia Ortodoxa de Bulgària migeval, el patriarca Eutimio, va ser desterrat pels turcs i va morir en el monasteri a principis de el XV.

Encara que el monasteri va sobreviure a les primeres onades de l'invasió turca en terres búlgares, va ser més vesprada saquejat i destruït, sent restaurat a finals de el XV. El refectorio, les pintures murals del qual anònimes són de gran valor artístic, va ser reconstruït en 1601 i l'Iglésia de la Verge María, que encara es conserva hui en dia, va ser terminada en 1604.

Mural de el XIV del sar Iván Alejandro en el osario.

En el monasteri estan enterrats el patriarca Eutimio (1330-1404) i el patriarca Cirilo (1953-1971).

Complex

Osario del monasteri de Bachkovo

L'únic edifici original de la fundació del monasteri és l'osario que es troba fòra del complex del monasteri. El restant del monasteri té planta quadrada en dos patis interiors separats per un edifici. En cada pati es troba una iglésia, la de Sveta Bogoroditsa o de la Verge Maria en el principal i la de Sveti Nikola en el pati de l'esquerra. En l'edifici que separa abdós patis es troben el refectorio del que destaca la gran taula de pedra.

En l'iglésia de la Verge destaca el iconostasio dorat de el XVII i l'icon miraculós de la verge de 1310.

En l'iglésia de Sveti Nikola construïda en 1834 destaquen les fresca pintades per Zahari Zograf. D'eixes fresca destaquen el del Juí Final, en el pòrtic de l'iglésia, pintat per Zahari, i la fresca de la cúpula que representa al Crist Pantocrátor

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The Bachkovo Monastery». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 16 de maig de 2013.
  2. ↑ Anna Comnena. „ The Alexiad“, Translated by E.R.A. Sewter, Pengium Books Ltd., London, 1969, (reprinted in 2003), Pp. 560 https://www.fordham.edu/halsall/basis/annacomnena-Alexiad02.html]
  3. ↑ Byzantine Names. Family Name Pakourianos: http://cunnan.sca.org.au/wiki/byzantine_names#family_name
  4. ↑ Ciutadans tema Ibèrica. Iberia (tema) era una unitat administrativa i militar – tema – dins de l'Imperi Bizantí en (el sigle 11). La població d'esta província multiétnica Bizantina "Iberia" era predominantment armènia. Edouard Selian. The Iberian Monks of the Petritzos (Bachkovo) Monastery. October 14, 2009. [1]
  5. ↑ (Bg) Е. Селян. Някой уточнения по повод описа на един ценен арменски ръкопис. В: сп. Филология, Изд. СУ "Св. Кл. Охридски", София, 1980, бр. 6, с. 101 - 102.

Enllaços externs

Commons


Referències