Anex:Lleis romanes

Este anex propon una llista parcial, incompleta, de les lleis romanes. Una llei romana (en llatí: lex) du generalment per nom del llegislador que la va patrocinar i li la designa en el seu forma adjectival pel seu gens (nomen gentilicum), en forma femenina perque el sustantiu lex (en plural leges) és de gènero gramatical femení. Quan una llei és iniciativa dels dos cònsuls, li la dona el nom d'abdós, en el nomen del cònsul principal primer. A voltes, una llei és especificada en una frase curta que descriu el contingut de la mateixa, per a distinguir-la d'atres lleis patrocinades per membres de la mateixa gens.

Introducció a la llei romana

Durant la República, una llei romana era un text llegislatiu votat pel poble romà reunit en comicis centuriados o tribunados. Al final de la República i al adveniment del Imperi, els comicis varen perdre el seu paper llegislatiu en profit de la llegislació imperial. També es poden incloure en les lleis romanes els senadoconsultos (senatus consulta) que emanaven del Senat, els edictes dels pretores i edils i els edictes imperials. Les lleis romanes es relacionen en moltes àrees del dret, pero més particularment cobrixen el dret públic.

Lleis romanes

Nom	Data	Autor (és)	Magistratura	Descripció
Lex Acilia Calpurnia	67 a. C.	Cayo Calpurnio Pisón i Manio Acilio Glabrión	Cònsuls	Exclusió permanent del càrrec en casos de corrupció electoral.
Lex Acilia de intercalando	191 a. C.	Manio Acilio Glabrión	Cònsul	Ajuste del calendari.
Lex Acilia repetundarum	123-122 a. C.	Manio Acilio Glabrión i Cayo Sempronio Graco	Tribunos de la plebe	Procediments de repetundae per a creació de jurats de l'orde eqüestre en tribunals que supervisen la classe senatorial per a previndre el risc de corrupció.
Lex Aebutia de formulis	120–63 a. C. (circa)	Ebucio	Tribuno de la plebe (?)	Va impulsar el sistema de litigis legis actiones a favor del procediment de formulari (redaccions preparades) en els tribunals del pretor urbanus.
Lex Aebutia de magistratibus extraordinariis	120–63 a. C. (circa)	Ebucio	Tribuno de la plebe (?)	Qualsevol que proponga la creació d'una magistratura extraordinària no pot ser candidat.
Leges Aelia et Fufia	150 a. C. (circa)?	Elio i Fufio	Tribunos de la plebe (?)	Dos lleis que regulaven els auspicis. Dret confirmat de qualsevol magistrat curul o tribuno a dissoldre totes les assamblees en la simple declaració de que havia presenciat un presagie desfavorable, derogada per les leges clodiae en el 58 a. C.
Lex Aelia Sentia	4	Sext Elio Taste i Cayo Sencio Saturnino	Cònsuls	Manumisiones d'esclaus.
Lex Aemilia de censoribus	434 a. C.	Mamerco Emilio Mamercino	Dictador	Reducció del mandat d'un censor (lustre) de cinc anys a díhuit mesos.
Lex Ampia	63 a. C.	T. Ampio Balbo	Tribuno de la plebe	Va permetre a Pompeyo dur la corona de llorer en els Ludi Circenses.
Lex Antonia	44 a. C.	Marco Antonio	Triunviro	Mides de Marco Antonio contra la dictadura.
Lex Antonia de Termessibus	68 a. C.	Cayo Antonio Híbrida	Tribuno de la plebe	Aliança en Termeso, garantisant-la l'estatut de ciutat lliure.
Lex Appuleia agrària	103–100 a. C.	Saturnino	Tribuno de la plebe	Disposició de terres públiques preses en la Gàlia Cisalpina dels cimbrios per a assignar-les a veterans o ciutadans pobres.
Lex Appuleia de maiestate	103–100 a. C.	Saturnino	Tribuno de la plebe	Va establir un tribunal eqüestre permanent per a jujar la lex maiestatis (maiestas).
Lex Aquilia de damno	286 a. C. (possiblement)	Aquilio	Tribuno de la plebe	Proporcionava un resarcimiento o compensació a les propietats danyades per algú.
Lex Aternia Tarpeia	454 a. C.	Aulo Aternio Vare Fontinal i S. Tarpeyo Montano Capitolino	Cònsuls	Va permetre als magistrats curules multar als ciutadans, pero establint multes màximes.
Lex Atilia Marcia	311 a. C.	Lucio Atilio Elio i Cayo Marcio Rútilo Censorino	Tribunos de la plebe	Va concedir al poble l'elecció de setze tribunos militars para cada una de les quatre legions.
Lex Atinia	149 a. C.	Atinio	Tribuno de la plebe	Tribunos de la plebe admesos automàticament al Senat romà.
Lex Atinia de usucapione	149 a. C.	Atinio	Tribuno de la plebe	Tractava la propietat, establint que lo que s'hi havia hurtado, pertanyia sempre al seu amo.
Lex Aufeia	123 a. C.	Aufeyo	Tribuno de la plebe	Assentaments dels territoris asiàtics.
Lex Aufidia de ambitu	61 a. C.	Aufidio Lurcón	Tribuno de la plebe	Si un candidat prometia diners a una tribu i no ho pagava, quedaria impune; pero si pagara els diners, deuria pagar-li ademés a cada tribu (¿anualment?) 3000 sestercis mentres vixquera.
Lex Aurelia de tribunicia potestate	75 a. C.	Cayo Aurelio Cota	Cònsul	Antics tribunos de la plebe podien tindre més magistratura (este dret havia segut eliminat per Sila).
Lex Aurelia iudiciaria	70 a. C.	Lucio Aurelio Cota	Pretor	Suprimia el privilegi dels senadors de ser juges durant els juïns en obrir els càrrecs a l'orde eqüestre. Els jurats devien ser elegits d'entre els senadors, equites i tribuni aerarii.
Lex Baebia de Praetoribus	181 a. C.	Marco Bebio Tánfilo	Cònsul	Establiment del número de pretores de sis a quatre en anys alterns, per a combatre el ambitus en el procés electoral, encara que mai va aplegar a observar-se.
Lex Cornelia et Baebia de Ambitu	181 a. C.	Publio Cornelio Cetego i Marco Bebio Tánfilo	Cònsuls	Contra el soborn electoral.
Lex Caecilia de censoria	52 a. C.	Quint Cecilio Metelo Escipión	Cònsul	Derogada la lex Clodia de Censoribus, passada pel tribuno de la plebe Clodio en el 58 a. C., que havia regulat els censores.
Lex Caecilia de vectigalibus	60 a. C.	Quint Cecilio Metelo Nepote	Pretor	Lliberació del pagament d'imposts de terres i ports en Itàlia.
Lex Caecilia Didia	98 a. C.	Quint Cecilio Metelo Nepote i Tito Didio	Cònsuls	Lleis requerides per a propondre a lo manco tres dies de mercat abans de qualsevol votació. També va prohibir les lleis omnibus que cobrix temes diversos o no relacionats.
Lex Calpurnia	149 a. C.	Lucio Calpurnio Pisón Frugi	Tribuno de la plebe	Va establir un tribunal permanent d'extorsió.
Lex Canuleia	445 a. C.	Cayo Canuleyo	Tribuno de la plebe	Va permetre el casament de patricios i plebeus.
Lex Cassia tabellaria	137 a. C.	Lucio Casio Longino Ravila	Tribuno de la plebe	Va introduir vots secrets en les decisions del jurat.
Lex Cassia de senatu	104 a. C.	L. Cassius Longinus	Tribuno de la plebe	Exigia que qualsevol senador fora expulsat del Senat si havien segut condenats per un delicte, o si el seu poder (imperium) havia segut revocat mentres servia com a magistrat.
Lex Cassia	44 a. C.	L. Cassius Longinus	Tribuno de la plebe	Va permetre a Juliol César agregar noves persones a la classe patricia (aristocràtica).
Lex Cassia Terentia frumentaria	73 a. C.	Cayo Casio Longino i Marco Terencio Varrón Lúculo	Cònsuls	Va establir la distribució de grans entre ciutadans pobres.
Lex Cincia de donis et muneribus	204 a. C.	M. Cincius Alimentus	Tribuno de la plebe	Reforma extracontractual relacionada en el pagament d'advocats.
Lex citationis	426	Valentiniano III	Emperador	Durant els procediments judicials, solament podien ser citats cinc advocats romans.
Lex Claudia	218 a. C.	Q. Claudius	Tribuno de la plebe	Va prohibir als senadors participar en el comerç exterior, obsolet en temps de Cicerón.
Lex Clodia	58 a. C.	Publio Clodio Pulcro	Tribuno de la plebe	Sèt lleis: (1) Lex Clodia de Auspiciis: va derogar les leges Aeliae et Fufiae. (2) Lex Clodia de Censoribus: va prescriure certes regles per als censores romans en l'eixercici de les seues funcions com a inspectors de la moral pública. (3) Lex Clodia de Civibus Romanis Interemptis: va amenaçar en castigar a qualsevol que oferira fòc i aigua a els qui havien eixecutat a ciutadans romans sense juí. (4) Lex Clodia Frumentaria: va establir la distribució gratuïta de gra als ciutadans pobres de Roma. (5) Lex Clodia de Sodalitatibus: va establir que certes sodalidades de 'naturalea semipolítica' (és dir, bandes armades) eren llegals. (6) Lex Clodia de Libertinorum Suffragiis: va intentar estendre els drets de vot dels libertos (és dir, exesclavos). (7) Lex Clodia de Rege Ptolemaeo et de exsulibus Byzantinis: pertinença a vàries de les províncies orientals de Roma i estats vassalls.
Lex Cornelia annalis	81 a. C.	Sila	Dictador	Reordenó el cursus honorum, per a evitar les carreres polítiques excessivament ràpides. Va substituir a la Lex Villia Annalis de 180 a. C.
Lex Cornelia Baebia de ambitu	181 a. C.	Publio Cornelio Cetego i Marco Bebio Tánfilo	Cònsuls	Contra el soborn electoral.
Lex Cornelia de maiestate	81 a. C.	Sila	Dictador	Llei de traïció aprovada per Sila per a regular les activitats dels magistrats en les seues províncies, especialment la guerra no aprovada i els viages no autorisats.
Lex Cornelia de sicariis et veneficiis	81 a. C.	Sila	Dictador	Sobre ferides i morts ocasionades per màgia.
Lex Didia sumptuaria	143 a. C.	Tito Didio Sex.	Tribuno de la plebe	Va estendre l'aplicació de la validea de la lex Fannia a tots els pobles d'Itàlia.
Lex Domitia de sacerdotis	104 a. C.	Cneo Domicio Enobarbo	Tribuno de la plebe	Va establir l'elecció del pontifex maximus i els membres del colege de sacerdots (elegit anteriorment per cooptaació).
Lex Fannia	161 a. C.	Cayo Fannio Estrabón	Cònsul	Va llimitar la cantitat que els romans podien gastar en convits, particularment en els ludi en Roma.
Lex Fufia Caninia	2 a. C.	Cayo Fufio Gémino i Lucio Caninio Gal	Cònsuls	Va llimitar les manumisiós.
Lex Gabinia	67 a. C.	Aulo Gabinio	Tribuno de la plebe	Pompeyo va obtindre poders especials en el Mediterràneu per a derrotar als pirates.
Lex Gabinia tabellaria	139 a. C.	Aulo Gabinio	Tribuno de la plebe	Es varen introduir vots secrets en les eleccions per a càrrecs de magistrat.
Lex Gellia Cornelia	72 a. C.	Lucio Gelio Publícola i Cneo Cornelio Léntulo Clodiano	Cònsuls	Autorisat a Pompeyo per a conferir la ciutadania romana a la seua 'clientela' i als espanyols.
Lex Genucia	342 a. C.	Lucio Genucio	Tribuno de la plebe	Tres lleis: (1) Abolició interesses sobre préstams. (2) Elecció d'a lo manco un cònsul plebeu cada any. (3) Prohibició a un magistrat de tindre dos magistratura el mateix any, o la mateixa magistratura durant els pròxims dèu anys (fins a 332).
Lex Hadriana	117–138	Adriano	Emperador	Va permetre als inquilins permanents explotar la terra. Era una extensió de la lex Manciana.
Lex Hieronica	240 a. C.	Hierón II	Rei de Sicília	Tributació de Sicília (la llegislació de Hierón II es va incloure en el dret romà).
Lex Hortensia	287 a. C.	Quint Hortensio	Dictador	Els plebiscits aprovats per l'Assamblea del Poble adquirixen ranc de llei.
Lex d'Imperi Vespasiani	69	Vespasiano	Emperador	Conferir poders, privilegis i exencions a l'emperador Vespasiano.
Lex Icilia de Aventino mont	456 a. C.	L. Icilio	Tribuno de la plebe	Va facilitar terres als plebeus. Va declarar ager publicus al Aventino.
Lex Iulia de adulteriis coercendis	17 a. C.	Augusto	Emperador	Va convertir l'infidelitat conjugal en un delicte tant públic com a privat, en el desterro com a possible sanció.
Lex Iulia de Ambitu	18 a. C.	Augusto	Emperador	Penalisació del soborn en adquirir càrrecs polítics.
Lex Iulia de civitate Latinis danda	90 a. C.	Lucio Juliol César	Cònsul	Va oferir la ciutadania a tots els habitants de les ciutats itáliques que no hagueren pres les armes contra Roma durant la guerra Social.
Lex Iulia de maritandis ordinibus	18 a. C.	Augusto	Emperador	Per a impulsar els matrimonis, es va prohibir rebre herències i assistir a jocs públics als célibes en edat de casar-se i a les viudes jóvens que no es casaren.
Lex Iulia de repetundis	59 a. C.	Juliol César	Cònsul	Regulava els castics davant el soborn i l'extorsió dels magistrats en províncies.
Lex Iulia de vaig vore et maiestatis	46 a. C.	Juliol César	Dictador	Referent als delictes de violència.
Lex Iulia de vaig vore privata	17 a. C.	Augusto	Emperador	Provablement lligada a la de vaig vore publica, en una sola llei, establia penes per a la violència privada.
Lex Iulia de vaig vore publica	17 a. C.	Augusto	Emperador	Contemplava els casos de violència política en l'administració. La seguritat pràctica va ser proporcionada per la creació de les cohortes urbanes i els vigiles.
Lex Iulia de vicesima hereditatum	5	Augusto	Emperador	Va instituir un impost del 5 per cent sobre les herències testamentarias, eximint als parents propencs.
Lex Iulia Municipalis	45 a. C.	Juliol César	Dictador i cònsul	Va establir regulacions per als municipis.
Lex Iunia Licinia	62 a. C.	Dècim Juny Silano i Lucio Licinio Murena	Cònsuls	Es va aprovar una reforçament de la llei per a respalar l'anterior lex Caecilia Didia del 98 a. C.
Lex Iunia Norbana	19	Marque Juny Silano Torcuato i Lucio Norbano Balbo	Cònsuls	Sobre l'estatut dels llibertes.
Lex Licinia Mucia	95 a. C.	Lucio Licinio Craso i Quint Mucio Escévola	Cònsuls	Es varen eliminar els aliats llatins i itálicos de les llistes de ciutadans de Roma.
Lex Licinia Pompeia	55 a. C.	Pompeyo i Craso	Cònsuls	El proconsulat de César en les Galias es va estendre per atres 5 anys.
Leges Liciniae-Sextiae	367 a. C.	Cayo Licinio Estolón i Lucio Sextio Sextino Laterano	Tribunos de la plebe	Quatre lleis: (1) Lex de consule altere ex plebe et de praetore ex patribus creant: va recomençar el consulat i ho va obrir als plebeus, i va crear la pretura, reservada als patricios. (2) Lex de aere aliene: disponent-se que del principal es deduirien els interessos ya pagats dels deutes i que el pagament del restant del principal es faria en tres quotes anuals iguals. (3) Lex de modo agrorum: propietat individual restringida de terres públiques en excés de 500 yugadas (300 acres) i va prohibir el pastoreig de més de 100 caps de ganado en terres públiques. (4) Lex de Decemviri Sacris Faciundis: va crear el Decemviri sacris faciundis, un colege de dèu sacerdots, dels quals cinc devien ser plebeus.
Lex Maenia de patrum auctoritate	279 a. C.	Menio	Tribuno de la plebe	Datació incerta. Du el principi de la lex Publilia Philonis a les eleccions (aprovació del Senat abans de les eleccions, no despuix).
Lex Menenia Sestia	452 a. C.	Tito Menenio Lanato i Publio Sestio Capitón Vaticà	Cònsuls	Escala de multes, 1 bou = 12 ovelles = 100 lb. de bronze.
Lex Manciana	69–96			Tracta sobre casos imperials i privats en Àfrica del Nort; regulava les relacions entre cultivadores i propietaris.
Lex Manilia	66 a. C.	Cayo Manilio	Tribuno de la plebe	Sobre les accions de Pompeyo contra Mitrídates.
Lex Minucia	216 a. C.	Marque Minucio Augurino	Tribuno de la plebe	Nomenament de tres comissionats de finances.
Lex Oppia	215 a. C.	Cayo Opi	Tribuno de la plebe	Va llimitar l'adorn femení.
Lex Ogulnia	300 a. C.	Cneo i Quint Ogulnio Gal	Tribunos de la plebe	Va crear quatre pontífexos plebeus i cinc augures plebeus.
Lex Ovinia	312 a. C. (anterior)	Ovinio	Tribuno de la plebe	Va transferir el dret a nomenar senadors dels cònsuls als censores.
Lex Papia de peregrinis	65 a. C.	Cayo Papio	Tribuno de la plebe	Va qüestionar falses afirmacions de ciutadania i va deportar a estrangers de Roma.
Lex Papia Poppaea	9	Marco Papio Mutile i Quint Popeo Segon	Cònsuls	Respecte al matrimoni.
Lex Papiria de dedicationibus	166—155 a. C.	Papirio	Tribuno de la plebe	Va prohibir la consagració de bens immobles sense l'aprovació de l'assamblea popular.
Lex Papiria Julia	430 a. C.	L. Papirio Craso i Lucio Juliol Julo	Cònsuls	Va obligar el pagament de multes en bronze.
Lex Petronia	32 a. C. (anterior)	Petronio	Tribuno de la plebe	Va regular els nomenaments de prefectos municipals.
Lex Plautia de reditu lepidanorum	70 a. C.	Plaucio	Tribuno de la plebe	Va concedir el perdó als antics socis de Lépido.
Lex Plautia Judiciaria	89 a. C.	M. Plaucio Silvano	Tribuno de la plebe	Va elegir jurats d'atres classes, no només dels équites.
Lex Plautia Papiria	89 a. C.	C. Papirio Carbo & M. Plaucio Silvano	Tribunos de la plebe	Va concedir la ciutadania als aliats dels romans.
Lex Poetelia Papiria	326 a. C.	Cayo Petelio Libón i Lucio Papirio Cursor	Cònsuls	Va abolir la forma contractual del Nexum, o servitut per deutes.
Lex Pompeia de ambitu	52 a. C.	Pompeyo	Cònsul	Va accelerar els juïns per corrupció electoral i va permetre que els condenats eludiren la pena si conseguiren processar a uns atres.
Lex Pompeia de Transpadanis	89 a. C.	Cneo Pompeyo Estrabón	Cònsul	Concessió del dret llatí a les poblacions de la Gàlia Cisalpina.
Lex Porcia	199 a. C.	Publio Porcio Leca	Tribuno de la plebe	Va concedir el dret d'apelació (provocatio) en casos de pena capital.
Lex Porcia	185 a. C.	Lucio Porcio Licino	Cònsul	Prevea una sanció molt severa (possiblement la mort) contra els magistrats que es negaren a concedir la provocatio.
Lex Porcia de tergo civium	195 a. C.	Catón el Vell	Cònsul	Ampliat el dret a la provocatio contra la flagelaació.
Lex Publilia	471 a. C.	Volerón Publilio	Tribuno de la plebe	Va transferir l'elecció dels tribunos de la plebe a la comitia tributa.
Lex Publilia	339 a. C.	Quint Publilio Filó	Cònsul i dictador	Tres lleis: (1) Va reservar un censor als plebeus. (2) Va fer que els plebiscits foren vinculants per a tots els ciutadans (inclosos els patricios). (3) Establia que el Senat devia donar la seua aprovació prèvia (la Auctoritas patrum) als plebiscits ans que foren vinculants per a tots els ciutadans (la lex Valeria Horatia de 449 havia situat esta aprovació despuix dels plebiscits).
Lex Regio	759–509 a. C.		Reis de Roma	Lleis promulgades pels reis romans abans de la República.
Lex Roscia	49 a. C.	Lucio Roscio Fabato	Pretor	César va propondre plens drets llatins a la població de la Gàlia Transalpina.
Lex Roscia theatralis	67 a. C.	Lucio Roscio Otón	Tribuno de la plebe	Va assignar un lloc en els teatres romans a l'orde eqüestre.
Lex Scantinia	149 a. C. (circa)	M. Escancinio	Tribuno de la plebe	Regula alguns aspectes del comportament homosexual entre els ciutadans, protegint principalment als menors varons naixcuts lliures.
Lex Sempronia agrària	133 a. C.	Tiberio Sempronio Graco	Tribuno de la plebe	Conjunt de lleis que varen redistribuir la terra entre els pobres; derogades despuix del seu assessinat.
Lex Servilia iudiciaria	106 a. C.	Quint Servilio Cepión	Cònsul	També lex Servilia Caepionis. Es va tornar part del control del tribunal de rebus repentundis als senadors dels equites.
Lex Terentia Cassia	73 a. C.	Marco Terencio Varrón Lúculo i Cayo Casio Longino	Cònsuls	Va salvaguardar el suministrament de gra de Roma i ho va distribuir a preus reduïts.
Lex Titia	43 a. C.	Publio Ticio	Tribuno de la plebe	Va concedir a Octavio, Marco Antonio i Lépido plens poders per a derrotar als assessins de Juliol César; va llegalisar el segon triumvirat.
Lex Trebonia	448 a. C.	Lucio Trebonio	Tribuno de la plebe	Va prohibir la cooptaació de tribunos de la plebe adicionals per a cobrir els llocs vacants.
Lex Trebonia	55 a. C.	Cayo Trebonio	Tribuno de la plebe	Va concedir un proconsulat de cinc anys a Craso en Síria i a Pompeyo en Hispania.
Lex Ursonensis	44 a. C.	Marque Antonio	Cònsul	Carta fundacional de la cesariana colónia Iulia Genetiva en l'Hispania romana
Lex Valeria	509, 449 i 300 a. C.	Publio Valerio Publícola	Cònsul	Va concedir a tot ciutadà romà el dret llegal d'apelar contra una sentència capital, va definir i va confirmar el dret d'apelació (provocatio).
Lex Valeria	82 a. C.	Lucio Valerio Flac	Interrex	Va nomenar dictador a Sila.
Lex Valeria Horatia	449 a. C.	Lucio Valerio Potito i Marco Horacio Barbato	Cònsuls	Tres lleis: (1) Lex Valeria Horatia de plebiscitis: va establir que les resolucions aprovades pel Concilie de la plebe eren vinculants per a tots. (2) Lex Valeria Horatia de provocatione: va concedir el dret a apelar davant el Poble qualsevol decisió dels magistrats. (3) Lex Valeria Horatia de tribunicia potestate: va restaurar la potestas tribunicia, els poders dels tribunos plebeus.
Lex Vatinia	59 a. C.	Publio Vatinio	Tribuno de la plebe	Va donar a Juliol César el govern de la Gàlia Cisalpina i de Ilírico durant cinc anys.
Lex Villia Annalis	180 a. C.	Lucio Vilio Annalis	Tribuno de la plebe	Va establir edats mínimes per als càrrecs del cursus honorum; va determinar un interval de dos anys entre els càrrecs.
Lex Voconia	169 a. C.	Quint Voconio Saxa	Tribuno de la plebe	Va prohibir a les dònes ser les principals hereues dels bens d'un difunt, inclús en els casos en els que no hi haguera parents varons vius.

Vore també

• Llei de les XII Taules
• Constitució de la República romana

Bibliografia

• (1953).«Encyclopedic Dictionary of Roman Law».Transactions of the American Philosophical Society.American Philosophical Society.43(2)

333-809.

• Brennan, T. Corey, The Praetorship in the Roman Republic, Oxford University Press, 2000.
• T. Robert S. Broughton, The magistrates of the Roman republic, Chic: Scholars Press, 1984-86, 3 volums.
• (2002) Els lois de la République et du Haut-Empire romains, Enssib.
• (1966) Leges publicae populi Romani, Georg Olms Verlag, pp. 544.
• Walbank, F. W., et al., The Cambridge Ancient History, vol. VII, part 2, The Rise of Rome to 220 B.C., Cambridge University Press (1989).
• Williamson, Callie (2005). The laws of the Roman people, University of Michigan Press. ISBN 0-472-11053-5.

Enllaços externs

• Pont i Franco, Antonio d'i Francisco Díaz, José. Història de les lleis, plebiscits i senadoconsultos més notables des de la fundació de Roma fins a Justiniano. Madrit. Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840.
• The Roman Law Library, incl. Leges. Y. Lassard i A. Koptev. Iustinianus Project. Consultat l'11 de febrer de 2020.
• «Index of Roman Laws». United Nations of Roma Victrix (UNRV). Consultat el 11 de febrer de 2020.