Lleis frumentarias

Per llei frumentaria (en latín: lex frumentaria, plural: leges frumentariae) s'entén una disposició llegislativa que regulava la distribució de gra a preus subvencionats o gratuïtament a la població de Roma.^[1] Donat el seu caràcter, la majoria de les voltes es decidia no en forma de lex comitialis, sino a través de la scita plebis, disposicions presentades per un tribuno de la plebe i aprovades per un concilium plebis.

Lex Sempronia frumentaria

La lex Sempronia frumentaria es va emetre en l'any 123 a. C. a proposta del tribuno Cayo Sempronio Graco. l'erari s'encarregava de comprar gra en Sicília i s'encarregava de transportar-ho fins al port d'Ostia. El gra es venia llavors a un preu molt subvencionat. La mida es va prendre en mig de l'entusiasme dels populars, mentres que els optimates acusaven al tribuno de haver pres una mida merament demagògica per a aspirar a la tirania.^[2]

La lex Sempronia frumentaria va ser una disposició proposta pel tribuno que es va implementar en la pràctica i va permanéixer en l'ordenament jurídic romà, recuperada en vigor per iniciativa del tribuno Lucio Apuleyo Saturnino (seguidor de Cayo Mario) encara que més vesprada, baix Sila, les frumentationes varen ser suspeses.

Lex Terentia et Cassia frumentaria

En el 73 a. C., el cònsul Cayo Casio Longino, junt en el seu colega Marco Terencio Varrón Lúculo, va fer aprovar la lex Terentia et Cassia frumentaria, per la que l'estat devia comprar blat en Sicília i vendre-ho a baix preu en Roma.^[3] Era una lex comitialis.

Vore també

Referències

↑ Alessandro Giraudo (2019). «Il gra nell'impere romà i li frumentationes, quando il sistema crea troppi assistiti», Storie straordinarie delle materie prime, Torí: Add Editore.
↑ Guarino, Storia del diritto romà, Nàpols, 1981, p. 164-165; Virlouvet, Els lois frumentaires d'époque républicaine, en Li ravitaillement en blé de Rome et dones centres urbains dones débuts de la république jusqu'au haut empire. Actes du colloque international organisé parell li Centre Jean Bérard et l'URA 994 du CNRS, Nàpols, 14-16, febrer de 1991, (Collection de l'École Française de Rome CXCVI, Nàpols, 1994, p. 11-29i 18-20.
↑ William Smith (1875). A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Londres: John Murray.

Bibliografia

(1995) I semi della civiltà. Frumento, riso i mais nella storia delle società umane, Bolonya. ISBN 978-88-96459-01-0.
Virlouvet, Catherine (1994). «Els lois frumentaires d'époque républicaine», Li ravitaillement en blé de Rome et dones centres urbains dones débuts de la république jusqu'au haut empire. Actes du colloque international organisé parell li Centre Jean Bérard et l'URA 994 du CNRS. Naples, 14-16 Février 1991, Nàpols: Collection de l'École Française de Rome CXCVI.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Leyes frumentarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Alessandro Giraudo (2019). «Il gra nell'impere romà i li frumentationes, quando il sistema crea troppi assistiti», Storie straordinarie delle materie prime, Torí: Add Editore.

[2] Guarino, Storia del diritto romà, Nàpols, 1981, p. 164-165; Virlouvet, Els lois frumentaires d'époque républicaine, en Li ravitaillement en blé de Rome et dones centres urbains dones débuts de la république jusqu'au haut empire. Actes du colloque international organisé parell li Centre Jean Bérard et l'URA 994 du CNRS, Nàpols, 14-16, febrer de 1991, (Collection de l'École Française de Rome CXCVI, Nàpols, 1994, p. 11-29i 18-20.

[3] William Smith (1875). A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Londres: John Murray.

[1]

[2]

[3]