Lex Scantinia

Lex Scantinia és una antiga llei romana que va ser promulgada en el 149 a. C. durant la República romana. Deu el seu nom a l'edil Scantinius Capitolinus que va viure cap al 225 a. C. Esta llei regulava el comportament sexual, incloïa la pederastía, l'adulteri i la pràctica passiva de l'homosexualitat, aplegant a estipular la pena de mort per als varons lliures que assumiren este paper en les pràctiques homosexuals.

Encara que existixen els qui aleguen que ya abans de la Lex Scantinia existien este tipo de lleis en Roma, s'han perdut les proves directes de l'existència de dites lleis.

Totes les lleis romanes que regulaven el comportament sexual, inclosa la Lex Scantinia, només eren aplicables als ciutadans naixcuts lliures. Els esclaus eren considerats res, o coses, i podien ser utilisats lliurement per a qualsevol activitat encara que fora illegal, inclús, les relacions sexuals tant heterosexuals com a homosexuals podien no ser practicades per a obtindre plaure sexual sino que es considerava que podien ser aplicades com a castic cap a esclaus que havien fet alguna cosa mal, equivalent a un castic corporal com els assots.

Promulgació i nom de la llei

Existix alguna confusió en la lliteratura sobre el seu nom, perque es creïa que la Lex Scantinia aludix a un edil cridat Scantinius Capitolinus qui anara sentenciat per l'any 225 a. C. per càrrecs per contactes sexuals en el chicon Marcus Claudius Marcellus. Scantinius hauria segut acusat per el pare de Marcellus. No obstant, la llei va ser proposta més vesprada, en el 149 a. C. i provablement el seu nom es referiria a un tribuno també cridat Scantinius.

Alguns historiadors moderns suponen que estos dos hòmens varen ser el mateix i que la Lex Scantinia va ser aprovada en anterioritat al 225 a. C. per a que Scantinius Capitolinus poguera haver segut sentenciat, ya que també suponen que no haurien existit atres lleis similars en Roma abans de la Lex Scantinia. No obstant, les fonts antigues contradiuen estes dos suposicions, encara que certament era inusual en la pràctica llegislativa romana que es nomenara una llei per algú distint al ponent o al llegislador.

Història i llegat

No es coneixen els térmens exactes de la llei, pero sembla que legislaba contra certes formes de contacte sexual, com l'abús de menors i molt provablement contra aquells casos en els que un ciutadà eixercia un paper passiu en la pràctica del sexe anal. Per lo que en realitat no prohibia totes les pràctiques homosexuals, no fent cap restricció llegal a l'us sexual dels esclaus varons per part del seu amo, ni aquells casos en els que el home lliure eixercira el paper actiu. La llei castigava al culpable des d'en una multa fins a en la pena de mort.

En el 50 a. C., sent pretor, Marco Livio Druso Claudiano va presidir un tribunal que va tractar un cas que violava la Lex Scantinia. Açò confirma que la Lex Scantinia encara estava vigent un sigle despuix de haver segut promulgada.

En el 17 a. C. la Lex Scantinia va ser substituïda per la Lex Iulia de adulteris coercendis promulgada per l'emperador Augusto que va prohibir l'adulteri en totes les seues formes. Una modificació posterior durant el III de Julius Paulus de la Lex Iulia va incloure la Sententiae que reintroduce i endurix el castic en la pena de mort per al comportament homosexual. La Sententiae va ser lo suficientment rellevant com per a que fora considerada una part integral i genuïna de la Lex Iulia a partir de la seua promulgació o per lo manco des del regnat de l'emperador Justiniano I que va ser elogiat per la seua influència en les bones costums romanes per perseguir les activitats homosexuals.

D'esta forma la Lex Scantinia no és solament la primera llei romana documentada que regulava el comportament sexual sino també la primera d'una llínea ininterrompuda de regulacions llegals romanes sobre comportament sexual que es continuaria en la Lex Iulia i la Sententiae fins a la llegislació de Justiniano I.

Vore també

• Sodomía (Dret)

Bibliografia

Sobre la Lex Scantinia i atres lleis romanes primitives que regulaven el comportament sexual, especialment el comportament entre persones del mateix sexe:

• Joh. Frid. Christ. (1726), Història legis Scantiniae ("History of Lex Scantinia")
• Theodor Mommsen (1899), Römisches Strafrecht ("Roman Criminal Law"), p. 703f (a on cita els comentaris de Seneca sobre la Lex Scantinia)
• Münzer's (1921) entrada Scantinius en: Pauly-Wissowa (ed.), Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft (Enciclopèdia especialisada en filologia clàssica)
• Valeri Maximi Factorun el dictorum memorabilium libri novem, volume VI, section V
• Artícul en struprum cum masculo per W. Kroll in Pauly-Wissowa (ed.), Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft, 1921
• On supplicium fustuarium, fustigamiento públic fins a la mort per a comportaments homosexuals entre hòmens lliures en Roma abans de la Lex scantinia, vore Polybius, The Histories, llibre VI: The Roman Constitution, capítul VI: The Roman Military System, secció 37 (incloent comentari per William Smith, D.C.L., LL.D, A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, John Murray, London, 1875)
• Artícul Päderastie per M. H. E. Meier in Ersch & Gruber (eds.), Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste
• Wilhelm Rein, Dones Criminalrecht der Römer von Romulus bis auf Justinianus (Dret criminal romà des de Rómulo fins a Justiniano I), 1844, p. 864
• Gisela Bleibtreu-Ehrenberg, Tabu Homosexualität - Die Geschichte eines Vorurteils (El taboo de l'homosexualitat: El història d'un prejuí), 1978, p. 187-196
• Williams, Roman Homosexuality

• Hubbard, A Sourcebook for Homosexuality in the Greek and Roman World
• F. X. Ryan: The Lex Scantinia and the Prosecution of Censors and Aediles, Classical Philology, Vol. 89, No. 2 (Apr., 1994), pp. 159-162