Anex:Espècies de coníferes natives de l'Argentina
Les coníferes (divisió Pinophyta) són arbreés o arbustos caracterisats per portar estructures reproductives cridades cons. Les coníferes varen ser classificades en un temps en l'orde Coniferales dins de la classe de les gimnosperma. En classificacions actuals, l'orde ha ascendit a la categoria de divisió. Les regles de la nomenclatura taxonómica requerixen que els taxa duguen el nom del gènero tipo (en este cas Pinus), per això el nom va ser canviat de Coniferophyta a Pinophyta, encara que el terme «conífera» seguix sent un nom extensament usat per a les plantes d'esta divisió. Com els canvis de noms ya establits han demostrat crear confusió innecessària, hui en dia es preferix mantindre els noms antics dels tàxons, en nom de la conservació, per lo que els sistemes moderns accepten cridar-los "coníferes". En el llenguage informal es preferix cridar-les coníferes per a evitar la confusió en les pináceas, que són solament una família de les coníferes.
Les coníferes es componen per 7 famílies i prop de 630 espècies. El hemisferi sur conta en solament 3 famílies, les que també conten en representants indígenes en la Argentina, la que suma un total de 12 espècies de les quals 4 són gèneros monotípicos, és dir, composts per una sola espècie. Les tres famílies representades són: Araucariaceae, Podocarpaceae, i Cupressaceae.[1][2]
| País | Araucariaceae | Podocarpaceae | Cupressaceaee | Total |
|---|---|---|---|---|
| ARGArgentina | 2 | 7 (1 o 2 extintes) | 3 | 12 |
Araucariaceae
[editar | editar còdic]
Araucariaceae és una família que comprén 41 espècies exclusives del hemisferi austral, en 2 espècies en Amèrica, abdós en l'Argentina.
Araucaria
[editar | editar còdic]El gènero Araucaria conta en 19 espècies vivents, majorment d'Oceania en Nueva Caledonia (a on són endèmicas 13 espècies), l'illa de Norfolk, Austràlia de l'est i Nova Guinea. Casi totes les poblacions actuals són relictas.
- Araucaria angustifolia (Bertol.) Kuntze
Sinònims: Araucaria brasiliana Richard, Araucaria brasiliensis London, Colymbea angustifolia Bertoloni, Pinus dioica Vellozo
El pi Paraná, pi Brasil, araucaria misionero o curý és una espècie arbòrea distribuïda en regions serranes del surest del Brasil des d'Espírito Sant i Mines Gerais fins a Riu Gran del Sur, i en les àrees de major altitut de la província de Missions en l'extrem nordest de l'Argentina. En eixe país, dels boscs d'esta espècie, que en 1960 cobrien 210 000 ha, actualment solament sobreviuen poc més de 1000 ha.
En l'any 1957 varen ser descoberts uns pocs eixemplars natius en un chicotet sector de l'est del Paraguay, els que varen ser protegits en 1971 creant una reserva nacional, situada en Pinalito, uns 60 km a l'oest del Port Paranambú, en el departament d'Alt Paraná.
En Uruguay, en el XIX José Arechavaleta va detectar dos eixemplars relictuales, en un agrest lloc just en la frontera nort del país.[3] Es varen descobrir recentment alguns eixemplars espontàneus en la serra dels Rius, en el noreste del país, tal volta frut d'una recolonizaació natural a partir d'eixemplars cultivats.[4] és de notar que en l'àrea apareix la urraca blava, un au associada en el Planalto de les araucarias, i dispersora d'estes plantes. Alcança una altura de 35 m i un diàmetro de 140 cm.
- Araucaria araucana K. Koch.
Descripció original: Molina, Sag. Stor. Nat. Chili 182 (1782).
Sinònims: Pinus araucaria Mol., Dombeya chilensis Lam., Araucaria imbricata Pavón, Columbea quadrifaria Salisb., A. chilensis Mirb., A. dombeyi Rich.
El pehuén, araucaria chilena o araucaria de Neuquén és una espècie arbòrea distribuïda en dos núcleus disyuntos, un sobre la Cordillera de la Costa en Nahuelbuta centre-sur de Chile, i l'atre en la regió andina, tant del vertent chilena des de la Regió del Biobío a la Regió dels Lagos, com en l'oest del Neuquén en el suroest de l'Argentina. Alcança una altura de fins a 50 m i un diàmetro de fins a 250 cm.
Podocarpaceae
[editar | editar còdic]Podocarpaceae és una família conformada per 19 gèneros i prop de 185 espècies. Presenta una enorme variabilitat en formes de creiximent, des de l'única conífera paràsita (Parasitaxus ustus), les coníferes més chicotetes (Lepidothamnus), aixina com enormes arbres de fins a 50 m d'altura (Dacrydium). La família es distribuïx principalment en el hemisferi sur, i el gènero més numerós en espècies és Podocarpus en més de 100 espècies. En l'Argentina es varen registrar 7 espècies natives repartides en 4 gèneros, un d'ells monotípico (Saxegothaea).
Podocarpus
[editar | editar còdic]El gènero Podocarpus és el més numerós de la família Podocarpaceae. Dins del gènero existixen dos subgéneros, Podocarpus i Foliolatus, abdós en prop de 45 espècies. Ademés dins de cada subgénero s'han descrit 9 seccions. En l'Argentina es varen registrar 4 espècies natives de Podocarpus, totes pertanyents al subgénero Podocarpus, pero en dos seccions.
Secció Australis
[editar | editar còdic]- Podocarpus nubigenus Lindl.
Descripció original: Lindley. Hort. Soc. London 6: 264 (1851).
Sinònims: Nageia nubigena (Lindl.) F.Muell.; P. nubicola Makoy ex Henk & Hochst; P. nubigena Lindl.
El mañio mascle, mañio de fulls punchants, mañio o pi groc és una espècie arbòrea distribuïda en Chile des de la província de Cautín (Regió de l'Araucanía), fins a la província d'Última Esperança (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena). També habita en àrees molt plujoses de l'Argentina pròximes a la frontera, a on va ser trobada des de l'extrem sur del Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, fins al noroest de Chubut. Alcança una altura de fins a 25 m i un diàmetro de fins a 2 m.
Secció Capitulatis
[editar | editar còdic]- Podocarpus salignus D. Dò.
Descripció original: D. Dò, in Lambert, Descr. Pinus 2: 20 (1824).
Sinònims: Nageia chilina (Rich.) F.Muell.; P. antarctica van Houtte; P. chilina L.C.Rich.; P. chilinus L.C.Rich.; P. curvifolius Carrière; P. saligna D.Dò
El mañio de fulls llarcs o mañio és una espècie arbòrea registrada en Chile des de Linares en la Regió del Maule, fins a Osorno en la Regió dels Lagos. En l'Argentina l'espècie està possiblement extinta, puix solament va ser trobada en les costes del mar Argentina en l'illa Moles (de sobirania en litigi) com a element fòssil.[5] Alcança una altura de fins a 20 m i un diàmetro de fins a 1 m.
Sinònims: Podocarpus angustifolia, Podocarpus curvifolius Carrière
El pi del cerro, pi blanc o pi del mont és una espècie arbòrea distribuïda des de Perú i Bolívia fins al Noroest argentí en les províncies de Jujuy, Bota, Tucumán, fins a Catamarca. Habita en el pis altitudinal superior del districte fitogeográfico del bosc montano de la província fitogeográfica de les yungas, comprés entre els 1200 i 1800 m s. n. m., preferentment en les ales orientals de les cordoneres montanyoses. Alcança una altura de fins a 20 m i un diàmetro de fins a 150 cm.[6]
- Podocarpus lambertii (Klotzsh ex Eichler)
Sinònims: Podocarpus angustifolius Niederl., nom. nud.
El piñeiriño, pi-brau o atambú-azú és una espècie arbòrea distribuïda en Brasil des de Mines Gerais a Riu Gran del Sur. En l'Argentina va ser confirmada l'espècie en trobar-se un rodal en les proximitats de Leandro N. Alem, en la província de Missions, que miraculosament s'havien salvat del furiós desmonte.[7] A pesar d'un intent per protegir el relicto, el mateix hui també ha segut reconvertit a cultius, per lo que es presumix extinguida en este país. Habita en el nivell de la mar, pero és més abundant en àrees d'altitut, sobretot en les selves dominades per pi paraná. Ocorre principalment en formacions secundàries, sent més rara en les selves més tancades. Va ser referida també per a regions d'altitut del nort de Mines Gerais i de Baïa, pero aparentment eixes ocurrències pertanyen a una atra espècie: Podocarpus transiens.[8] en Alcança una altura de fins a 20 m i un diàmetro de fins a 150 cm.
Prumnopitys
[editar | editar còdic]Gènero compost per 9 espècies distribuïdes en Nova Zelanda, Nueva Caledonia i Sudamérica, a on es troba solament una espècie.
- Prumnopitys andina (Poepp. ex Endl.) de Laub
Descripció original: Poepp. ex Endl., Syn. Conif. 219 (1847).
Sinònims: Nageia andina (Poepp. ex Endl.) F.Muell.; Nageia valdiviana (J.Nelson) Kuntze; Podocarpus andina (Poepp. & Endl.)de Laub.; P. spicata Poepp.; P. valdiviana Senilis; P. andinus (Poep. ex Endl.) de Laub. ssp. bjijdensteinii Chiula; P. elegans Phil.; Stachycarpus andina (Poepp. & Endl.) van Teigh; Taxus spicata Dombey ex Gordon.
El lleuque, lleuqui o raïm de la cordillera és una espècie arbòrea distribuïda en Chile des de Linares VII regió, fins a Cautín IX regió. Habita en terrenys moderadament humits, preferentment en els faldeos cordilleranos andinos des dels 500 als 1100 m s. n. m. També habita en àrees pròximes a la frontera en Neuquén en l'Argentina a on va ser trobada en el Cañadón Regolil prop del Riu Aluminé, i en atres valls entre els llac Moquehue i Ñorquinco. Alcança una altura de fins a 15 m i un diàmetro de 1 m.
Saxegothaea
[editar | editar còdic]Est és un gènero monotípico.
- Saxegothaea conspicua Lindl.
Descripció original: Lindley, J. Hort. Soc. London 6: 258 (1851).
Sinònims: Squamataxus albertiana J. Nelson
El mañio femella, mañio, mañio de fulls curts o mañiu és una espècie arbòrea distribuïda en Chile des de la província de Cauquenes VII regió, fins a la província de Aysén XI regió. Li'l troba en abdós cordilleres, especialment entre els 700-1000 m s. n. m. Habita llocs humits d'alta precipitació. També habita en àrees molt plujoses de l'Argentina pròximes a la frontera, a on va ser trobada des de l'extrem sur de la Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, fins al noroest de Chubut. Alcança una altura de fins a 25 m i un diàmetro d'una miqueta més de 2 m.
Lepidothamnus
[editar | editar còdic]Lepidothamnus és un gènero que conta en solament 3 espècies. Dos són originàries de Nova Zelanda: Lepidothamnus intermedius i Lepidothamnus laxifolius, esta última és la conífera de menor tamany del món.
- Lepidothamnus fonkii Phil.
Descripció original: Philippi, Linnaea 30: 731 (1861).
Sinònims: Dacrydium fonkii (Phil.) Ball, Dacrydium fonkii (Phil.) Benth. & Hook., comb. illeg
El ciprer nano és una espècie d'arbusto distribuït en Chile en forma discontínua des de la Regió dels Lagos, fins a la de Magallanes, entre els 500 als 900 m s. n. m. Comunament habita en turberas de Sphagnum. També habita en àrees de l'Argentina pròximes a la frontera, a on va ser trobada des de l'extrem sur del Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, fins al noroest de Chubut. A penes alcança una altura de sol 30 cm.
Cupressaceae
[editar | editar còdic]Cupressaceae és una família composta per 19 gèneros i prop de 135 espècies. En l'Argentina existixen 3 espècies, sent totes gèneros monotípicos.
Austrocedrus
[editar | editar còdic]Est és un gènero monotípico.
- Austrocedrus chilensis (D. Dò.) Pic.Serm. et Biz.
Descripció original: D. Dò, in Lambert, Descr. Pinus 2: 128 (1832).
Sinònims: Thuja chilensis D. Dò, T. andina Poepp., Libocedrus chilensis (D. Dò) Endl., Austrocedrus chilensis (D. Dò) Florin et Bout.
El ciprer de la Cordillera o len és una espècie arbòrea distribuïda en Chile des de la Província dels Vages en la Regió de Valparaíso, fins a la província de Llanquihue en la Regió dels Lagos. És l'única conífera dels boscs subantárticos que és més abundant del costat argentí, a on forma grans boscs des de l'extrem nort del Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, fins al noroest de Chubut. Creix formant taques pures discontínues sobre sols pedregosos poc profunts, i alguna cosa àrits. Habita preferentment en els faldeos andinos, pero també en la costa del Pacífic. Alcança una altura de fins a 20 m i un diàmetro de fins a 2 m.
Fitzroya
[editar | editar còdic]Est és un gènero monotípico.
- Fitzroya cupressoides (Mol.) Johnston.
Descripció original: Molina, Sag. Stor. Nat. Chili 168 (1782).
Sinònims: Pinus cupressoides Mol., F. patagonica Hook., Libocedrus cupressoides (Mol.) Kuntze.
El làrix Andino, lahuén o lahual és una espècie arbòrea distribuïda en Chile en abdós cordilleres des de Valdivia XIV regió a Palena X regió. També habita en àrees molt plujoses de l'Argentina, des de l'extrem sur del Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, fins al noroest de Chubut. Li'l troba entre els 20 als 1400 m s. n. m., habitant sols humits i formant comunitats pures. És una espècie molt longeva i de molt llent creiximent (1 cm de gruixa cada 10 o 20 anys) podent alcançar més de 3000 anys d'edat. Hi ha eixemplars d'un diàmetro de fins a 450 cm. En el parc nacional Els Làrixs és una atracció un espècimen de 63 m d'alt, possiblement l'arbre argentí de major altura.
Pilgerodendron
[editar | editar còdic]Est és un gènero monotípico.
- Pilgerodendron uviferum (D. Dò.) Florin.
Descripció original: D. Dò, in Lambert, Descr. Pinus 2: 17 (1824).
Sinònims: Juniperus uvifera D. Dò; Thuja tetragona Hook.; Libocedrus tetragona (Hook.) Endl.; L. uvifera (D. Dò) Pilger.
El ciprer de les Guaitecas, lahuán o tén és una espècie arbòrea distribuïda en Chile des de Valdivia en la Regió dels Rius, fins a Magallanes. Habita en terrenys pantanosos, també en sols pedregosos poc profunts, generalment formant taques pures des del nivell de la mar fins als 600 m s. n. m. També habita en àrees molt plujoses de l'Argentina, des de l'extrem sur del Neuquén, passant per l'oest de Riu Negre, el noroest de Chubut, el suroest de Santa Creu, fins a la península Mitre i l'illa dels Estats en Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur. Alcança una altura de fins a 25 m i un diàmetro de fins a 1 m.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.florachilena.cl/niv_tax/gimnospermas/gimnos.htm
- ↑ http://www.conifers.org/index.html
- ↑ Mariano B. Berro (1914). L'Agricultura Colónia. Montevideo.
- ↑ http://www.guayubira.org.uy/monte/seminario/ponencias/arballo.pdf
- ↑ Dimitri, Milà (1975). Campanya Científica en les Illes Malvines, 1974. Anals de la Societat Científica Argentina, entregues IV-VI, tom CXCIX.
- ↑ Conifer Specialist Group 1998. Podocarpus parlatorei. In: IUCN 2010. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2010.4.
- ↑ Tortorelli, Lucas (1956). Fustes i Boscs Argentins. Editorial ACME. Bs. As.
- ↑ Bachman, S. (RBG Kew), Farjon, A. (RBG Kew), Gardner, M. (RBG Edinburgh), Thomas, P. (RBG Edinburgh), Luscombe, D. (Forestry Comm. Bedgebury) & Reynolds, C. (Forestry Comm. Bedgebury) 2007. Podocarpus lambertii. In: IUCN 2010. IUCN Ret List of Threatened Species. Version 2010.4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Espècies de coníferes natives de l'Argentina.
- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Anex:Espècies de coníferes natives de l'Argentina.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Especies de coníferas nativas de la Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.