Ajuga iva
Ajuga iva (L.) Schrb., és una espècie fanerógama pertanyent a la família Lamiaceae, cridada popularment búgula almizclada que té les mateixes característiques i propietats que Ajuga reptans.
Descripció
És una chicoteta planta herbàcea perenne que alcança els 10-40 cm d'altura. Brots quadrangulars i velludos en refillols rastreros que cada primavera formen una nova planta. Les fulles, ovales, peciolades i en roseta les de la base i opostes a parells i sésils el restant. Les flors en brots solitaris agrupades en densos verticilos.
- Distribució
Es troba en Macaronesia i regió del Mediterràneu.
Taxonomia
Ajuga iva va ser descrita per (L.) Schrb. i publicat en Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species 15. 1774.[1]
- Sinonímia
- Ajuga pseudoiva DC.
- Moscharia asperifolia Forsskal
- Teucrium iva L.[2] basónimo
- Chamaepitys iva (L.) Fourr. (1869).
- Bulga iva (L.) Kuntze (1891).
- Chamaepitys moschata Garsault (1764), opus utique oppr.
- Teucrium moschatum Mill. (1768).
- Ajuga moschata (Mill.) Schreb. (1774).
- Moscharia asperidifolia Forssk. (1775).
- Moscharia arabica Vitman (1791).
- Moscharia forsskalii J.F.Gmel. (1791).
- Ajuga pseudoiva Labill. & Castagne ex DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle (1815).
- Chamaepitys pseudoiva (Labill. & Castagne ex DC.) Fourr. (1869).
- Abiga cistifolia St.-Lag. (1880).
- Ajuga humilis Porta (1891), nom. illeg.
- Bugula moschata (Mill.) Bubani (1897). [3]
- Noms comuns
Castellà: abiga, antilide femella, antilide segona, herba clin, herba crin, herba de vaca, iva, iva comuna, iva menor, iva moscada, pinillo, pinillo alcanforado, pinillo almizclado, pinillo amizclado, pinillo en olor d'almesc, pinillo oloroso, quina, quina d'Espanya, yerba clin.[2]
Usos
- És astringente i contra la diarrea per la seua tanino.
- És un tònic amarc que millora la digestió.
- Crua, mastegada o en infusió , baixa els nivells de glucemia en sanc molt ràpit, coadyuvante en diabetis.
- En via externa, cicatriua les ferides.[4]
Principis actius: Abundants taninos. Heterósidos iridoideos: aucubósido (derivat del harpágido). #Àcit fenolcarboxílicos: cafeico, clorogénico. Ajugarina.[4]
Indicacions: Popularment es considera astringente (antidiarréico, cicatrisant) i estimulant de la gana. Indicat per a diarrees. Inapetencia. En us tòpic: ferides i ulceracions dérmicas, bucals o corneales, blefaritis, conjuntivitis, parodontitis, faringitis, dermatitis, eritemes, prurito, vulvovaginitis.[4]
Contraindicado en gastritis, úlcera gastroduodenal: els taninos poden irritar la mucosa gàstrica. Este efecte secundari es pot paliar associant-ho a drogues en mucílacs, com el malvavisco.[4]
Referències
- ↑ «Ajuga iva». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de novembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 «Ajuga iva». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopèdia de les Plantes Medicinals. Tikal edicions ISBN 84-305-8496-X.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ajuga iva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.