L'activina i inhibina són dos complexos proteics estretament relacionats que tenen efectes biològics casi completament oposts. L'activina aumenta la biosíntesis i secreció de la FSH, i participa en la regulació del cicle menstrual. S'han trobat moltes atres funcions eixercides per l'activina, incloent el seu paper en la proliferació celular, diferenciació celular, apoptosis,[1] metabolisme, homeostasis, resposta inmunitario, cicatrisació,[2] i funció endocrina. Pel contrari, la inhibina regula a la baixa la síntesis de FSH i inhibix la secreció de FSH.[3]

L'activina és un dímer compost per dos subunidades beta idèntiques o molt similars. L'inhibina també és un dímer en a on la primera component és una subunitat beta similar o idèntica a la subunitat beta en l'activina. No obstant, a diferència en l'activina, la segona component del dímer inhibina és més una lejanament-relacionada subunitat alfa.[4][5] L'activina, inhibina, i un número d'atres proteïnes estructuralment relacionades tals com l'hormona antimulleriana, proteïna morfogénica òssea, i el factor de creiximent de la diferenciació pertanyen a la superfamilia de proteïnes TGF-β.[6]

Estructura

editar

Els complexos proteics activina i inhibina són abdós diméricos en estructura, i, en cada complex, dos monòmers estan units entre sí per un enllaç disulfuro.[7] Ademés, abdós complexos són derivats de la mateixa família de gens i proteïnes relacionada pero diferixen en la seua composició subunitaria.[4] Avall hi ha una llista dels complexos inhibina i activina més comuns i la seua composició subunitaria:

Classe Activitat Complex Subunidades dímeras
1 2
Inhibina inhibix la secreció de FSH

α

βA
Inhibina B α βB
Activina estimula la secreció de FSH

βA

βA
Activina AB βA βB
Activina B βB βB
 
Diagrama esquemàtic de les estructures 1D de l'inhibina i activina. La llínea negra entre els monòmers representa un enllaç disulfuro.

Les subunidades alfa i beta compartixen una similitut de seqüència aproximadament del 25%, mentres que la similitut entre les subunidades betes són aproximadament del 65 %.[6]

S'han descrit quatre subunidades beta en mamífers, cridades: activina βA, activina βB, activina βC i activina βI. L'activina βA i βB són idèntiques a les dos subunidades beta de l'inhibina. S'ha descrit una quinta subunitat, l'activina βD, en Xenopus laevis. Dos subunidades activina βA donen orige a l'activina A, una subunitat βA, i una βB donen orige a l'activina AB, i aixina successivament. Han segut descrits varis heterodímeros, pero no tots els teòricament possibles.[8][9] Les subunidades estan unides per un enllaç covalente simple disulfuro.

La subunitat βC és capaç de formar heterodímeros de activina en subunidades βA o βB, pero no és capaç de dimerizarse en l'inhibina α.[10]

Funció

editar

Activina

editar

L'activina és produïda en les gònades, glàndula pituïtària, placenta, i atres òrguens:


  • L'activina és fortament expressada en les ferides de la pell, i la sobreexpresió de activina en l'epidermis de rates transgènics millora la curació de ferides i realça la formació de cicatriu. La seua acció en la curació de ferides i morfogénesis de la pell és a través de l'estimulació de queratinocito i cèlules estromales de manera dosis-depenent.[11]
  • La falta de activina durant el desenroll resulta en defectes de desenroll neural.

Inhibina

editar

En abdós dònes i hòmens, l'inhibina inhibix la producció de FSH i la lliberació de GnRH del hipotàlem. No obstant, el mecanisme en general diferix entre els sexes.

En dònes

editar

L'inhibina és produïda en les gònada, placenta, i atres òrguens.

En les dònes, la FSH estimula la secreció de inhibina de les cèlules de granulosa del folícul ovàric en els ovaris. A la seua volta, l'inhibina suprimix la FSH.

  • La inhibina B alcança un màxim a principis i mediats de la fase folicular, i alcança un segon màxim en l'ovulació.
  • La inhibina A aplega al seu punt màxim a mitan de la fase lútea.

La secreció de inhibina és disminuïda per la GnRH, i incrementada pel factor de creiximent insulínico tipo 1 (IGF-1).

En hòmens

editar

L'inhibina és secretada de les cèlules de Sertoli,[12] ubicades en els túbuls seminíferos dins dels testículs. Els andrógenos estimulen la producció de inhibina; este pèptid també podria regular localment l'espermatogénesis.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Chen YG, Wang Q, Lin SL, Chang CD, Chuang J, Chung J, Ying SY«Activin signaling and its role in regulation of cell proliferation, apoptosis, and carcinogenesis».Exp. Biol. Med. (Maywood).231(5)
    534–44.
  2. Sulyok S, Wankell M, Alzheimer C, Werner S«Activin: an important regulator of wound repair, fibrosis, and neuroprotection».Mol. Cell. Endocrinol..225(1-2)
    127–32.doi:10.1016/j.mce.2004.07.011.
  3. van Zonneveld P, Scheffer G, Broekmans F, Blankenstein M, de Jong F, Looman C, Habbema J, et Velde I(2003).«Do cycle disturbances explain the age-related decline of female fertility? Cycle characteristics of women aged over 40 years compared with a reference population of young women».Hum Reprod.18(3)
    495–501.doi:10.1093/humrep/deg138.
  4. 4,0 4,1 Burger HG, Igarashi M«Inhibin: definition and nomenclature, including related substances».The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.66(4)
    885–6.
  5. Robertson DM, Burger HG, Fuller PJ«Inhibin/activin and ovarian cancer».Endocrine-related Cancer.11(1)
    35–49.doi:10.1677/erc.0.0110035.
  6. 6,0 6,1 Kingsley DM«The TGF-beta superfamily: new members, new receptors, and new genetic tests of function in different organisms».Gens & Development.8(2)
    133–46.doi:10.1101/gad.8.2.133.
  7. Ying SY«Inhibins and activins: chemical properties and biological activity».Proc. Soc. Exp. Biol. Med..186(3)
    253–64.
  8. Xu P, Hall AK«The role of activin in neuropeptide induction and pain sensation».Dev. Biol..299(2)
    303–9.doi:10.1016/j.ydbio.2006.08.026.
  9. Deli A, Kreidl I, Santifaller S, Trotter B, Seir K, Berger W, Schulte-Hermann R, Rodgarkia-Dara C, Grusch M«Activins and activin antagonists in hepatocellular carcinoma».World J. Gastroenterol..14(11)
    1699–709.doi:10.3748/wjg.14.1699.
  10. Mellor SL, Cranfield M, Ries R, Pedersen J, Cancilla B, de Kretser D, Groome NP, Mason AJ, Risbridger GP«Localization of activin beta(A)-, beta(B)-, and beta(C)-subunits in humanprostate and evidence for formation of new activin heterodimers of beta(C)-subunit».The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.85(12)
    4851–8.doi:10.1210/jc.85.12.4851.
  11. Bamberger C, Schärer A, Antsiferova M, Tychsen B, Pankow S, Müller M, Rülicke T, Paus R, Werner S«Activin controls skin morphogenesis and wound repair predominantly via stromal cells and in a concentration-dependent manner via keratinocytes».Am. J. Pathol..167(3)
    733–47.
  12. Skinner M, McLachlan R, Bremner W(1989).«Stimulation of Sertoli cell inhibin secretion by the testicular paracrine factor PModS».Mol Cell Endocrinol.66(2)
    239–49.doi:10.1016/0303-7207(89)90036-1.