Acanthus montanus
Acanthus montanus és una espècie vegetal pertanyent a la família Acanthaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne erecta i espinosa que pot alcançar fins a 2 m d'altura. El talle és gros, leñoso i poc ramificado. Els fulls són oposts, profundament pinnado-lobuladas, de fins a 20 cm de llarc i 10 cm d'ample. Els lòbuls tenen espines i la superfície superior és lluenta de color vert obscur. La inflorescència consistix en un mechó cilíndric de fins a 20 cm de llarc. Les flors són vistoses, de color rosat-blanc en grans bràcteas espinosos i superior és més gran que l'inferior. El cáliz és bilabiado mentres la corola és unilabiada. Els estams són per parells desiguals en anteras peludes i la base del estil del gineceo és una baïna peluda. El frut és una càpsula de 2,5 cm de llarc.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Nativa d'Àfrica: Camerún, República Centroafricana, Gabon, Sao Vaig prendre i Principe, Zaire, Benín, Nigèria i Angola.[2]
Introduïda en el restant del món com a planta ornamental i, en certes zones de Malàsia, s'ha convertit en una plaga.[1]
Preferix els llocs d'ombra i recs profunts ocasionals, pero tolera les situacions seques i solejades.
Composició i propietats
[editar | editar còdic]Composició química
[editar | editar còdic]Conté cantitats significantes de b-sitosterol.[1]
Us tradicional
[editar | editar còdic]En els seus països d'orige en Àfrica
[editar | editar còdic]- Malalties Cardiovasculars:
En varis països d'Àfrica occidental, a on esta planta és endèmica, els fulls de A. montanus s'han utilisat en el tractament de la hipertensió i de disfuncions cardíaques. Els nigeriàs utilisen els fulls, mentres que el poble Geviya de Gabon fa us dels brots jóvens, que es mengen en sal per a tractar les malalties del cor. L'hipertensió es tracta donant-li al pacient una decocció dels fulls.
- Malalties Respiratòries:
Els fulls de A. montanus en forma de té és utilisat per la gent de Gabon i les del surest de Nigèria per a tractar la tós.
- Malalties gastrointestinals:
Els fulls maceradas s'utilisen en la tribu Geviya de Gabon per a induir la bossada en els chiquets. A les dònes en dolor d'estòmec i nàusees se'ls donen brots tendres cuinats en manteca de maní -que es diu mo-dika- que els proporciona consol. Els dolors abdominals s'alivia en beure la decocció dels fulls i els fulls i els brots s'utilisen per a aliviar els dolors de gastritis aguda i se supon que és un antiácido. Els fulls també s'utilisen per a tractament de la hepatitis i hepatomegalia en certes zones d'Àfrica.
- Malalties inflamatorias i Infecciosos:
A. montanus s'utilisa en el tractament d'inflamacions per escarificación utilisant les espines. Açò es realisa de forma similar pel poble Geviya de Gabon i el poble d'Aguambu-Bamumbu del Camerún, que també usen parts de la planta per a tractar la gonorrea i la #sífilis. En este cas es donen els brots macerados al pacient. Les raïls són molt afamadas en certes tribus Àfrica com un remei eficaç contra els abscesos. Els pobles del surest de Nigèria maceran les raícesy es lasaplican sobre els furúnculos.
- Obstetrícia i Ginecologia
Els habitants de Aguambu-Bamumbu del Camerún tracten les irregularitats menstruals, prenent els fulls maceradas de A.montanus per via oral. Els de la selva de la vall Nyong superior, en Camerún, usen els fulls per a tractar la dismenorrea. Mentres les dònes del surest de Nigèria fan us de les raïls en lloc dels fulls per a tractar la dismenorrea.[1]
En Malàsia
[editar | editar còdic]En este país,a on ha segut introduïda en l'época colonial, ha segut utilisat per la població malaya de l'interior de manera similar a la de diversos pobles del continent africà descrits dalt.
Estudis actuals
[editar | editar còdic]A la vista dels usos tradicionals de la planta per a tota un gama de dolències, es va escomençar recentment a estudiar sériament les seues eventuals propietats farmacològiques reals en ratas i conejillos d'Índies, en resultats sorprenentment positius, en particular en els camps següents:
- Activitat antimicrobiana, antiinflamatoria i immunològics: Ensajos en resultat positiu, entre uns atres, en l'inhibició del creiximent de Pseudomonas aeruginosa, Staphylococcus i Streptococcus i també de Helicobacter pylori.[3][4]
- Activitat analgésica: Resultats positius en extracte metanólico pero negatius en maceración acuosa[5]
- Activitat antipirética: Resultats positius. Els fulls havien segut utilisada en el tractament de la febra en les pràctiques meges tradicionals de varis pobles indígenes en el món. Es va demostrar que els extractes acuosos dels fulls varen ser capaços de reduir la febra en dosis superiors a 100 mg/kg en un determini de 6 hores.[3]
- Activitat anti-abortiva: Resultats negatius[6]
- Activitat anticonvulsiva: Acció positiva. Es va observar que els 2/3 de les rates tractades estaven protegides contra les convulsions induïdes per electrochoque màxim, picrotoxina i estricnina i prop d'un 85% de dites rates contra convulsions provocades per pentilentetrazol.[7]
- Activitat antiespasmódica: Es va observar que l'extracte metanólico dels fulls de A. montanus va ser capaç de relaixar i d'inhibir la contracció dels músculs plans de l'intestí dels conills i conejillos d'Índies[8]
- Activitat hepatoprotectora: Resultats positius: en un grup de rates pre-tractades en un extracte acuoso de talle de Acanthus montanus es va observar una marcada disminució en els nivells de sèrum de L-alanina aminotransferasa (ALT), L-aspartato aminotransferasa (AST) i fosfatasa alcalina (ALP) i l'extracte alcohòlic de fulls varen mostrar una disminució en el nivell de lactato deshidrogenasa (LDH). La bilirrubina total en sèrum també va mostrar una disminució notable i la concentració de malondialdehído es va reduir significativament. Els exàmens histopatológicos de les rates pretratadas varen mostrar millores significatives en l'arquitectura del fege de la rata. Tots estos resultats sugerixen que els extractes acuosos i metanol dels fulls i brots de A. montanus poden previndre el dany hepàtic induït per tetracloruro de carbono en rates.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acanthus montanus va ser descrita per (Nees)T.Anderson i publicat en Journal of the Proceedings of the Linnean Society 7: 37. 1864.[10]
- Acanthus: del Llatí acanthus que prové del grec ἄκανθα, -ης, "planta espinosa", provablement per composició entre acer, -cris de aceo, acies, "punchant" i anthos, "flor", del Grec άκτς i άνθός. Virgilio ampra el vocablo en les Geórgicas (4, 123) i Plinio el Vell descriu dos espècies en la seua història naturalis (22, XXXIV, 76): el Acanthus spinosus L. i el Acanthus mollis L.; esta última es denomina també paederos i mélamphyllos, i la seua raïl és excelent per a les cremades i les luxacions ("quod aliqui paederota vocant, alii melamphyllum. huius radices ustis luxatisque mire prosunt").[11][12][13]
montanus: epítet latino que significa "de les montanyes".
- Acanthus barteri T.Anderson
- Cheilopsis montana Nees[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Acanthus montanus en GlobalInformation Hub On Integrated Medicine (Globinmed), 2011
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 3,0 3,1 Asongalem EA, Foyet HS, Ekobo S, Dimo T, Kamtchouing P. Antiinflammatory, lack of central analgèsia and antipyretic properties of Acanthus montanus (Nees) T. Anderson. J Ethnopharmacol. 2004 Nov;95(1):63-8.
- ↑ Ndip RN, Malange Tarkang AE, Mbullah SM, Luma HN, Malongue A, Ndip LM, Nyongbela K, Wirmum C, Efange SM. In vitro anti-Helicobacter pylori activity of extracts of selected medicinal plants from North West Cameroon. J Ethnopharmacol. 2007 Dec 3;114(3):452-7. Epub 2007 Aug 28.
- ↑ Adeyemi OO, Okpo BAIX, Okpaka O. The analgesic effect of the methanolic extract of Acanthus montanus. J Ethnopharmacol. 2004 Jan;90(1):45-8.
- ↑ Asongalem EA, Nana P, Foyet HS, Dimo T, Kamtchouing P. Antifertility and fetotoxic activities of Acanthus montanus aqueous extract in Wistar rats. Methods Find Exp Clin Pharmacol. 2008 Sep;30(7):521-8.
- ↑ Bum EN, Taiwe GS, Nkainsa LA, Moto FC, Seke Etet PF, Hiana ANAR, Bailabar T, Rouyatou, Seyni P, Rakotonirina A, Rakotonirina SV. Validation of anticonvulsant and sedative activity of six medicinal plants. Epilepsy Behav. 2009 Mar;14(3):454-8. Epub 2009 Jan 20.
- ↑ Adeyemi OO, Okpo BAIX, Young-Nwafor CC. The relaxant activity of the methanolic extract of Acanthus montanus on intestinal smooth muscles. J Ethnopharmacol. 1999 Dec 15;68(1-3):169-73.
- ↑ K.C. Patrick-Iwuanyanwu and M.O. Wegwu Prevention of Carbon Tetrachloride (CCl4)-Induced Liver Damage in Rats by Acanthus montanus Asian Journal of Biochemistry 2008 Volume: 3(4): 213-220
- ↑ «Acanthus montanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juny de 2013.
- ↑ F. Gaffiot, Dictionnaire Latin-Français - Hachette, Paris, 1934
- ↑ Pline l'Ancien - Histoire Naturelle,T. II, Liber XXII, Traduction française de Émile Littré
- ↑ B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History - Liber XXII
- ↑ Acanthus montanus en PlantList consultat el 10 de juny de 2011
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Acanthus montanus.- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acanthus montanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.