Anar al contingut

Aspartato aminotransferasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aspartato aminotransferasa
Per a atres usos d'este terme vore AST.

La aspartato aminotransferasa, abans coneguda com transaminasa glutámico-oxalacética (TGO) i també cridada aspartato transaminasa (AST), és una enzima aminotransferasa que es troba en varis teixits de l'organisme dels mamífers, especialment en el cor, el fege i el teixit muscular. Es troba en cantitats elevades en el sèrum en casos d'infart agut de miocardi, d'hepatopatía aguda i de miopatías, per l'ocupació de determinats fàrmacs i en casos de qualsevol malaltia o trastorn en a on les cèlules resulten danyades greument. Té una vida mija en sanc de 17 hores.[1]

Reaccions catalizadas

[editar | editar còdic]

Esta enzima cataliza la reacció de transferència d'un grup amino des de el L-aspartato al 2-oxoglutarato, formant-se L-glutamato i oxaloacetato. Esta enzima utilisa el piridoxal 5'-fosfat com cofactor

L-aspartato + 2-oxoglutarato oxaloacetato + L-glutamato

També pot actuar sobre la L-tirosina, la L-fenilalanina i el L-triptófano. Esta activitat pot ser formada des de l'enzima aminoàcit aromàtic transaminasa per mig de proteólisis controlada.

Classificació

[editar | editar còdic]

Les aminotransferasas compartixen certs aspectes estructurals en atres enzimes depenents del grup piridoxal-fosfat, com l'enllaç covalente entre el grup piridoxal-fosfat i un residu lisina de l'enzima. Baixe el concepte de similitut de seqüències, les aminotransferasas poden agrupar-se en subfamílies. La aspartato aminotransferasa, pertany a l'anomenada classe-I de transaminasas, junt en les següents


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Prieto Valtueña i Yuste Llaura, J. M. i J. R. (2019). «17», Balcells. La clinica i el laboratori: Interpretació de analisis i proves funcionals. Exploracion dels sindromes. Quadro biologico de les malalties, Espanya: ELSEVIER, pp. 333. ISBN 978-84-9113-301-8.