-sfera

La terminació -sfera, en idioma espanyol, i en llaugeres derivació en atres llengües, deriva del grec -σφαῖρα, sphaîra, que significa «pilota (per a jugar)». S'usa com sufix en varis grups de paraula, en especial a les relacionades en les distintes capes que rodegen o formen la Terra o les estreles (entre elles el Sol).

En l'espanyol d'Amèrica, per analogia en atmòsfera, es preferix l'accentuació esdrújula en totes les paraules que la contenen: biósfera, estratósfera, hidrósfera, etc. En l'espanyol d'Espanya, pel contrari, totes les paraules formades en este element compositivo, llevat atmòsfera, són planes: biosfera, estratosfera, hidrosfera, etc.

• 
  Capes de l'atmòsfera
• 
  Capes de l'atmòsfera
• 
  Subducción entre plaques litosféricas

Paraules que fan us del sufix -sfera

Paraula	Etimologia	Descripció	Cos	Zona
Cromosfera	lliteralment, "esfera de color"	2200-5000 km de gruixa.	Estreles
Fotosfera		La fotosfera d'una estrela és la superfície lluminosa que delimita dit objecte. Clásicamente es parla de la fotosfera del Sol i de les estreles. En el cas del Sol la temperatura fotosférica és d'uns 5800 kelvin. És una capa de plasma d'aproximadament 300 km de gruixa, que emet la llum i la calor que rebem. En el cas d'atres estreles la temperatura fotosférica o superficial pot ser diferent i, com a conseqüència, la llum emesa sol ser d'un atre color. Les estreles més fredes són més rojoses i les estreles més calentes són blavenques.
Magnetosfera		Regió al voltant d'un planeta en la que el camp magnètic d'est desvia la major part del vent solar formant un escut protector contra les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol. Tots els planetes en camp magnètic —Mercurio, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú— posseïxen una magnetosfera pròpia. Ganímedes, satèlit de Júpiter, té un camp magnètic pero és massa dèbil per a atrapar el plasma del vent solar. Mart té una molt dèbil magnetisació superficial sense magnetosfera exterior. Les partícules de vent solar que són retingudes formen els cinturons de Van Allen. En els pols magnètics, les zones en les que les llínees del camp magnètic penetren en el seu interior, part de les partícules carregades són conduïdes sobre l'alta atmòsfera produint les auroras boreales o australs. Tals fenomens aurorales han segut observats en la Terra, Júpiter i Saturn.	Planetes
Ergosfera	ergon + sfaíra (esfera de treball)	Regió exterior i propenca a l'horisó de successos d'un forat negre en rotació en la que teòricament és possible extraure energia i massa.	Forat negre
Atmòsfera	ἀτμός + σφαῖρα (vapor, aire+aigua)	És la capa de gas que rodeja a un cos celest. Els gasos són atrets per la gravetat del cos, i es mantenen en ella si la gravetat és suficient i la temperatura de l'atmòsfera és baixa. Alguns planetes estan formats principalment per gasos, per lo que tenen atmòsfera molt profundes.	Atmòsfera	Terra
Exosfera		Capa de l'atmòsfera terrestre en la que els gasos poc a poc es dispersen fins que la composició és similar a la de l'espai exterior. És la regió atmosfèrica més distant de la superfície terrestre. En esta capa la temperatura no varia i l'aire pert les seues qualitats físic–químiques. El seu llímit inferior es localisa a una altitut generalment d'entre 600 i 700 km i el llímit en l'espai aplega als 10.000 km per lo que l'exosfera està continguda en la magnetosfera (500-60.000 km), que representa el camp magnètic de la Terra. En eixa regió, hi ha un alt contingut de pols còsmica que cau sobre la Terra i que fa aumentar el seu pes en unes 20.000 tonellades. És la zona de trànsit entre l'atmòsfera terrestre i l'espai interplanetari i en ella es poden trobar satèlits meteorològics d'òrbita polar.
Termosfera
Ionosfera		Part de l'atmòsfera terrestre ionizada permanentment per la fotoionizaació que provoca la radiació solar. Se situa entre la mesosfera i l'exosfera, i en promig s'estén aproximadament entre els 80 km i els 500 km d'altitut. Alguns autors consideren que l'alta ionosfera constituïx el llímit inferior de la magnetosfera, solapándose llaugerament abdós capes (entre els 500 i 600-800 km). L'ionosfera també es coneix com a termosfera per les elevades temperatures que s'alcancen en ella degut a que els gasos estan en general ionizados. Si el sol està actiu, les temperatures en la termosfera poden aplegar a 1.500 °C.
Mesosfera		Part de l'atmòsfera situada per damunt de l'estratosfera i per baix de la termosfera. En la mesosfera la temperatura va disminuint a mida que s'aumenta l'altura, fins a aplegar a uns −80 °C als 50 milles aproximadament. S'estén des de l'estratopausa (zona de contacte entre l'estratosfera i la mesosfera) fins a una altura d'uns 80 km a on la temperatura torna a descendir fins a uns −70 °C o −80 °C. La mesosfera, que s'estén entre els 50 i 80 km d'altura, conté solament prop del 0,1% de la massa total de l'aire. És important per l'ionisació i les reaccions químiques que ocorren en ella. La mesosfera és la regió a on les naus espacials que tornen a la Terra escomencen a notar l'estructura dels vents de fondo, i no solament el fre aerodinàmic. També en esta capa s'observen les estreles fugaces que són meteoroides que s'han desintegrat en la termosfera.
Estratosfera		Una de les capes més importants de l'atmòsfera, esta se situa entre la troposfera i la mesosfera, i s'estén en una capa que va des dels 10 fins als 50 km d'altura aproximadament. La temperatura aumenta progressivament des dels −55 °C de la tropopausa fins a alcançar els 0 °C de l'estratopausa, encara que segons alguns autors pot alcançar inclús els 17 °C o més. 2 És dir, en esta capa la temperatura aumenta en l'altitut, al contrari de lo que ocorre en les capes superior i inferior. Açò és degut principalment a l'absorció de les molècules d'ozon que absorbixen radiació electromagnètica en la regió de l'ultravioleta.
Troposfera	τροπή + σφαιρα (tropé +esfera)	Capa que va des del sol fins a una altura mija de 15 km posat de la seua gruixa no és constant. Té al voltant de 18 km de gruixa en l'equador terrestre i solament 6 km en els pols, i en ella ocorren tots els fenomens meteorològics que influïxen en els sers vius, com els vents, la pluja i les neus. Ademés, concentra la major part de l'oxigen i del vapor d'aigua. En particular este últim actua com un regulador tèrmic del planeta; sense les diferències tèrmiques entre el dia i la nit serien tan grans que no podríem sobreviure. És de vital importància per als sers vius. La troposfera és la capa més prima del conjunt de les capes de l'atmòsfera.
Homosfera		Capa inferior de l'atmòsfera terrestre classificada segons la seua composició. S'estén fins als 100 km d'altura aproximadament i es caracterisa per mantindre's constant la concentració de la majoria dels gasos constituents allí presents per fenomens de mescla convectiva i turbulenta. Les excepcions a estos són el vapor d'aigua i l'ozon.
Biosfera		Sistema format pel conjunt dels sers vius propis del planeta Terra, junt en el mig físic que els rodeja i que ells contribuïxen a conformar. Este significat de «envoltura viva» de la Terra, és el d'us més estés, pero també es parla de biosfera, en ocasions, per a referir-se a l'espai dins del com es desenrolla la vida. La biosfera està distribuïda prop de la superfície de la Terra, formant part de la litosfera, hidrosfera i atmòsfera. La biosfera és l'ecosistema global. Al mateix concepte nos referim en atres térmens, que poden considerar-se sinònims, com ecosferaobiogeosfera. És una creació colectiva d'una varietat d'organismes i espècies que interactuant entre sí, formen la diversitat dels ecosistemes. Té propietats que permeten parlar d'ella com un gran ser viu, en capacitat per a controlar, dins d'uns llímits, el seu propi estat i evolució.
Pedosfera	πέδον + σφαίρα (pédon + sfaíra) Esfera de sol o terra	Capa més exterior de la Terra, composta de sol i està subjecta als processos de formació del sol. Actua com a integrador de la litosfera, atmòsfera, hidrosfera i biosfera.
Hidrosfera	υδρός + σφαιρα (hydros + sphaira) Esfera d'aigua	Sistema material constituït per l'aigua que es troba baix i sobre la superfície de la Terra. L'hidrosfera inclou els oceans, mars, rius, llac, aigua subterrànea, el gèl i la neu. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar en el que està present de manera continuada l'aigua líquida, que cobrix aproximadament dos terceres parts de la superfície terrestre, en una profunditat promig de 3,5 km, lo que representa el 97 % del total d'aigua del planeta. L'aigua dolça representa 3 % del total i d'esta cantitat aproximadament 98 % està congelada, d'allí que tingam accés únicament a 0,06 % de tota l'aigua del planeta. L'aigua migra d'uns depòsits a uns atres per processos de canvi d'estat i de transport que en conjunt configuren el cicle hidrològic o cicle de l'aigua.
Criósfera	κρύος + σφαῖρα (cryos + sfaíra) fret, gebre o gele + esfera	Descriu les parts de la superfície de la Terra a on l'aigua es troba en estat sòlit, que inclou el gèl de la mar, el gèl del llac, el gèl del riu, els glaciars i les capes de gèl i terreny congelat (que inclou el permafrost). Per lo tant hi ha una àmplia superposició en l'hidrosfera.
Geosfera		És la part del planeta Terra formada per material rocós (sòlit o decorregut), sense tindre en conte l'hidrósfera ni l'atmòsfera. La Terra té una corfa externa de silicat solidificados, un mant viscós, i un núcleu en atres dos capes, una externa semisólida, molt més fluïda que el mant i una interna sòlida. Moltes de les roques que hui formen part de la corfa es varen formar fa menys de 100 millons d'anys. No obstant, les formacions minerals més antigues conegudes tenen 4.400 millons d'anys, lo que indica que, a lo manco, el planeta ha tingut una corfa sòlida des de llavors.	Geosfera
Litosfera	λίθος + σφαίρα (litos +sphaíra) Esfera de pedra	Capa superficial de la Terra sòlida, caracterisada per la seua rigidea. Està formada per la corfa terrestre i per la del mant superior, la més externa, del mant residual, i «flota» sobre l'astenosfera, una capa «blana» que forma part del mant superior. És la zona a on es produïx, en interacció en l'astenosfera, la tectònica de plaques. La litosfera està fragmentada en una série de plaques tectòniques o litosféricas, en les vores de les quals es concentren els fenomens geològics endógenos, com el magmatisme (inclós el vulcanisme), la sismicidad o l'orogénesis. Les plaques poden ser oceàniques o mixtes, cobertes en part per corfa de tipo continental.
Astenosfera	ἀσθενός + σφαῖρα () esfera sense força	Zona superior del mant terrestre que està immediatament baix de la litosfera, aproximadament entre 250 i 660 quilómetros de profunditat. L'astenosfera està composta per materials silicatados dúctils, en estat sòlit i semifundidos parcial o totalment (segons la seua profunditat i/o proximitat a bosses de magma), que permeten la deriva continental i l'isostasia.
Endosfera		És un nom alternatiu per al núcleu de la Terra usat, rara volta, quan es distinguixen les zones interiors del planeta per les seues propietats mecàniques més que per la seua composició. Té dos parts: l'endosfera externa, que es troba situada entre els 2.900 i els 5.155 km de profunditat. Es troba en estat líquit, ya que les relacions de pressió i temperatura que es donen en eixa regió determinen que les distintes aleacions de metals es troben completament foses; i l'endosfera interna, que es troba situada des dels 5.155 km fins al centre de la Terra. Encara que està constituïda per les mateixes aleacions que l'endosfera externa i encara soportant temperatures i pressions superiors, l'endosfera interna es troba en estat sòlit. Açò s'explica, pel factor de pressió. El punt de fusió dels metals s'incrementa molt ràpidament en aumentar la pressió, de manera que, encara que la temperatura de l'endosfera interna és més gran que la de l'endosfera externa, el punt de fusió de l'aleació aumenta per damunt de la temperatura de l'endosfera interna i, en conseqüència, els metals no es fonen.
Noosfera	(noos, inteligència, i esfera)	És el conjunt de sers vius dotats d'inteligència segons Vladimir Ivanovich Vernadsky. El diccionari de la Real Acadèmia Espanyola la definix com el «conjunt dels sers inteligents en el mig en que viuen».
Oosfera		L'oósfera és el gamet femení de les espermatofitas (angiosperma i gimnosperma). Es troba en el sac embrionari, dins de l'òvul i rodejada, típicament, per dos cèlules adjacents cridades sinérgidas. L'oósfera procedix d'una espora, denominada megaspora, a través d'un procés denominat megagametogénesis que consistix bàsicament en divisions mitòtiques. El seu núcleu en general és haploide, o siga, posseïx la mitat dels cromosomes que la planta que li va donar orige. L'oósfera es fusiona en un dels núcleus generativos del gra de polen durant la doble fecundació i origina l'embrió.
Angloesfera		Conjunt de països de parla anglesa (anglofonía), antigues colónies britàniques, que compartixen traces comunes sobre població, usos llegals, sistema econòmic i interessos geopolítics.
Barysfera o centrosfera	barus, pesat
Pirosfera
Unisphere	Unisferio o Uniesfera	Estructura esfèrica de 42 metros d'altura, fabricada en acer inoxidable i que representa la Terra, situada en el Parc Flushing Meadows-Corona, en la ciutat de Nova York (borough de Queens).