Župa
Un župa és un tipo històric de divisió administrativa en el Surest d'Europa i Europa Central, que es va originar en la cultura migeval eslava del sur, comunament traduïda com «parròquia», més tarde sinònim de «kotar», comunament traduït com a «comtat».[1][2] Va ser mencionat per primera volta en el viii. Inicialment va ser utilisat pels eslaus meridionals i occidentals, denotant vàries unitats territorials de les quals el cap era el župan. En bosnio modern, croata i eslové, el terme župa també significa una parròquia eclesiàstica, mentres que el terme županija s'usa en Bòsnia i Croàcia (en Bòsnia també kanton com a sinònim) per a unitats organisatives estatals inferiors.[3]
Etimologia
La paraula župa o zhupa (eslovaco, chec, serbocroata i búlgar: жупа; adoptat en hongarés: ispán i traduït al grec com ζουπανία (zoupania, «terra governada per un župan»)), es deriva del eslau. El seu equivalent llatí migeval era en latín: comitatus. Es traduïx principalment com a «comtat» o «districte».[4] Segons Kmietowicz, sembla que l'organisació territorial s'havia creat en els territoris polacs abans de les migracions eslaves.[5] Algunes nacions eslaves varen canviar el seu nom a «opole», «okolina», «kraj» i «vierw», pero ha sobrevixcut en župan.[5] Alguns erudits consideren que el significat més antic de la paraula era «àrea oberta en la vall».[3] Esta interpretació és confirmada pel búlgar župa (tomba), el polac zupa i l'ucranià župa (mina de sal), i l'antic eslau župišet (tomba).[3] Com a tal, el protoeslavo župa no es derivaria de gheu-p- (en gheu- que significa «doblar, distorsionar»),[3] que significa «cavitat, clot»,[6] que deriva de nostrático gopa que significa «buit, buit».[7] No obstant, Albert Bruckner va sugerir l'evolució oposta; župa com derivació regresiva del títul župan (per a l'etimologia vore l'artícul corresponent),[8] que és un préstam de les llengües iranias (fsu-pāna, «pastor»).[9]
Us
La divisió va tindre una àmplia distribució i no sempre va tindre una definició institucional concreta.[10] El terme župa va ser al principi l'unitat territorial i administrativa d'una tribu, pero després va anar solament una unitat administrativa sense característiques tribals.[11][12][3] Els eslaus meridionals que es varen assentar en terres romanes fins a cert punt varen adoptar l'organisació estatal romana, pero varen conservar la seua pròpia organisació tribal.[13] Les tribus eslaves estaven dividides en fraternitat, cada una de les quals incloïa un cert número de famílies.[13] El territori habitat per una tribu era un župa, i el seu cap era el župan.[13]
El zhupa era una unitat administrativa en el Primer Imperi búlgar, una subdivisió d'una unitat més gran cridada comitatus. En estos països, l'equivalent de «comtat» és «județ» (del llatí judicium). Els croates i els eslovacos varen utilisar els térmens županija i župa per als comtats del Regne de Croàcia i el Regne d'Hongria. La traducció a l'alemà de la paraula per a eixos comtats va ser komitat (del llatí comitatus, «comtat») durant l'Edat Mija, pero més vesprada va ser gespanschaft (reprenent la raïl span que anteriorment provenia de župan).
Bòsnia
L'organisació polític-territorial en la Bòsnia migeval era intrincada i composta en varis nivells. En este esquema, en l'orde organisatiu polític-territorial de l'estat bosnio migeval, župa o parròquia era l'unitat bàsica de l'organisació estatal, en la propietat feudal en la part inferior, seguida pel municipi del llogaret, abdós baix de župa i el comtat o zemlja dalt. en el monarca estatal en la part superior.[1]
Croàcia
La paraula croata župa significa tant una unitat secular (comtat) com una unitat religiosa (parròquia), governada per un «župan» (comte) i un «župnik» (retor).[14]
L'estat migeval croata es va dividir en onze ζουπανίας (zoupanias; župas), i el ban va governar sobre atres tres župas Krbava, Lika i Gacka).[15]
Hui el terme županija és el nom del govern regional croata, els Comtats de Croàcia. Els alcaldes dels comtats tenen el títul de župan, que generalment es traduïx com «prefecto del comtat». En el xix, els comtats del Regne de Croàcia-Eslavonia es dien županija. Els croates varen conservar el terme župa fins als temps moderns com a nom de les unitats clericals locals, parròquies de l'Iglésia catòlica i de les iglésies protestants. El retor es diu župnik.
Hongria
Cap a 1074, el župa es menciona en Hongria com -spán, també com határispánságok (marca, comtat fronteriç). Els títuls derivats varen ser ispán, designat pel rei per temps no definit, i reemplaçat gradualment per főispán en el sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE)-Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE); megyésispán, també nominat pel rei pero que podia ser expulsat en qualsevol moment; alispán era el cap de la jurisdicció en el comtat si el megyésispán no estava disponible; várispán estava més lligat a la «vár» (fortalea) en Hongria en temps de Árpád.
Sèrbia
Els serbis en l'Alta Edat Mija estaven organisats en župas, una confederació de comunitats de llogaret (més o menys l'equivalent d'un comtat),[4] encapçalada per un župan local (un magistrat o governador).[16] Per lo tant, el títul de gran župan en Rascia en els sigles Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE)-Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) significava "župan suprem" de župans que governaven sobre župas.[12]
El Còdic de Dušan (1349) va nomenar la jerarquia administrativa de la següent manera: «terra(s), ciutat(és), župa(s) i krajišet(s)», els župa(s) i krajišet(s) eren un i el mateix, en les župas en la frontera varen ser cridats krajišet (frontera).[17] Els župas consistien en llogarets, i el seu estatus, drets i obligacions estaven regulats en la constitució. La noblea gobernant posseïa facendes alodials hereditàries, que eren treballades per dependents sebri, l'equivalent del grec paroico; llauradors que deuen servicis laborals, formalment obligats per decret.[18]
Encara que l'unitat territorial hui no s'utilisa, hi ha una série de župas tradicionals en Kosovo, al voltant de Prizren: Sredač@ka župa, Sirinić@ka župa, Gora, Opolje i Prizrenski Podgor. L'idioma serbi manté la paraula en topònims, sent el més conegut el d'Aleksandrovac.
Eslovàquia
El terme župa es va popularisar en la lliteratura professional eslovaca en el xix com sinònim del terme eslovaco contemporàneu stolica (comtat).[19] Despuix del colapse de la monarquia austrohúngara, es va usar com el nom oficial de les unitats administratives d'Eslovàquia dins de Checoslovàquia entre 1919 i 1928 i després novament en la República Eslovaca durant la Segona Guerra Mundial entre 1940 i 1945.[20] Hui en dia, el terme s'usa semioficialmente com un nom alternatiu curt per a les regions autònomes d'Eslovàquia.[21] El president de la regió autònoma es diu semioficialmente župan.
Eslovènia
Durant la Segona Guerra Mundial, quan Eslovènia es va dividir entre Itàlia, Hongria i Alemània el 17 d'abril de 1941, en la part italiana, denominada província de Liubliana, la nova administració va estar dirigida per un Alt Comissionat italià, pero també va haver presidents del Consell. de Zhupans de Liubliana: Marko Natlačen (1941), Leon Rupnik (1942-1943).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Anđelić, 1982, pp. 9-24.
- ↑ Gluhak, 1990, pp. 225, 227.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gluhak, 1993, p. 713.
- ↑ 4,0 4,1 Fine, 1991, p. 304.
- ↑ 5,0 5,1 Kmietowicz, 1976, p. 185, footnote.
- ↑ Gluhak, 1993, pp. 713-714.
- ↑ Gluhak, 1993, p. 714.
- ↑ Alemany, 2009, p. 7.
- ↑ Gluhak, 1990, p. 228.
- ↑ Biliarsky, 2011, p. 368.
- ↑ Vucinich, 1975, p. 161.
- ↑ 12,0 12,1 Gluhak, 1990, p. 227.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 The Yugoslav village, 1972, p. 39.
- ↑ Quintavalle, 2007, p. 140.
- ↑ Živković, 2012, p. 144.
- ↑ Evans, 2007, p. xxi.
- ↑ Radovanović 2002, p. 5
- ↑ Anderson (1996). Passages from Antiquity to Feudalism, Verse. ISBN 1859841074.
- ↑ Terminology of public admin, n. d..
- ↑ Acta Universitatis,, p. 146.
- ↑ Piško, 2009.
Bibliografia
- Štih, Peter (1995). «Novi pokušaji rješavanja problematike Hrvata o Karantaniji», Etnogeneza Hrvata (en hr), Matica hrvatska. ISBN 953-6014-45-9.
- «Terminológia verejnej správy na Slovensku» (en sk).
- Tomović, G. (1999). «Župa i Župan», Leksikon srpskog srednjeg veka, Beograd, pp. 195–198.
- Vucinich, Wayne S. (1975). A study in social survival: The Katun in Bileća Rudine, Denver: University of Denver.
- (1972) The Yugoslav village, University of Zagreb Institute for Agricultural Economics and Rural Sociology. Institute for Agricultural Economics and Rural Sociology. SOUR for rural sociology, p. 39.
- Živković, Tibor (2012). De conversione Croatorum et Serborum: A Lost Source, Belgrade: The Institute of History.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Župa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.