Óreo
Óreo (Plantilla:Lang-grc, Ōreós, llatí Oreus) va ser una ciutat grega antiga del nort d'Eubea a la vora del riu Calles i al peu del mont Teletrio. El seu territori va ser cridat Horia.
El seu nom antic va ser Histiea (llatí Histiaea, Plantilla:Lang-grc, en griego: Ιστιαία, transliterado Histiaia), nom en el que va ser mencionada per Homero en el catàlec de les naus de la Ilíada.[1] Estava enfront de la ciutat tesalia d'Antrón.
Història
[editar | editar còdic]Del nom d'esta ciutat, tot el districte del nort de Eubea va ser cridat Histieótide. Va ser supostament una colónia ateniense del demo de Histiea[2] pero uns atres la fan fundada pels perrebios de Tesalia. El Periple de Pseudo-Escílax la menciona com una de les quatre principals ciutats de Eubea.[3]
Despuix de la batalla de Artemisio, quan la flota grega va marchar cap al sur, la ciutat va ser ocupada pels perses.[4] Despuix de l'expulsió dels perses, la ciutat i tota l'illa va acabar subjecta a la Lliga de Delos. En el tumult de Eubea del 445 a. C. contra Atenes la ciutat va prendre part destacada i, quan va ser derrotada, Pericles va establir allí dos mil clerucos atenienses. Els anteriors habitants de la ciutat varen ser expulsats[5] i es varen refugiar en Macedònia.[6] La ciutat va prendre llavors el nom de Óreo.
Quan en 411 a. C., l'illa de Eubea es va rebelar contra Atenes despuix de la derrota de l'expedició a Sicília, Óreo va ser l'única ciutat de l'illa que va permanéixer lleal.[7] Al final de la guerra del Peloponeso va acabar subjecta a Esparta i els clerucos atenienses varen ser expulsats i els seus antics habitants o els que quedaven d'estos i els seus descendents, varen ser restaurats. La ciutat va ser lleal llavors a Esparta.[8]
Neógenes, en l'ajuda de Jasón de Feras va assumir la tirania durant un temps, pero va ser expulsat per Terípidas, comandant dels lacedemonios; Cabrias, l'almirant ateniense, la va atacar sense èxit.[8]
Poc abans de la batalla de Leuctra (371 a. C.), Óreo es va rebelar contra Esparta i va permanéixer independent.[9]
En la guerra entre Filipo II de Macedònia i Atenes, la ciutat es va dividir entre els favorables als macedonios i els demócrates. Els primers varen triumfar i en ajuda de Filipo la tirania va ser assumida per Filístides, que va fer aumentar la població de Óreo per mig d'emigrants procedents d'Elopia.[2][10] Demóstenes va enviar una expedició que va expulsar a Filístides, al que va matar i es va convertir en una plaça forta dels atenienses.[11]
En la guerra entre Antígono I Monoftalmos i Casandro, este últim la va sitiar, pero es va haver de retirar en acostar-se Ptolomeo, general de Antígono.[12]
En la primera guerra entre Macedònia i Roma, el comandant de la guarnició macedonia la va entregar als romans (207 a. C.).[13]
En la segona guerra va ser conquistada pels romans en 200 a. C. per assalt[14] i en 196 a. C. va ser declarada ciutat lliure per Tito Quincio Flaminino igual que atres ciutats gregues.[15]
Plinio el Vell diu que ya no existia en la seua época,[16] pero Claudio Ptolomeo la menciona encara en el nom de Soreos.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
Molt destacat és el cridat «Bou de Óreo», una escultura de finals de el IV de marbre que va ser trobada en 1965 i que representa un bou de tamany natural en posició d'atac. És provable que anara una ofrena votiva destinada a algun santuari de la zona, o be partix d'un monument funerari, encara que també s'ha sugerit que podria haver segut un símbol de la ciutat. El seu pes és de 4,8 tonellades, encara que s'estima que originalment va aplegar a pesar 8 tonellades, ya que falten algunes parts de l'estàtua.[17][18]
Alguns restants de l'antiga ciutat es troben prop de la costa, a on s'han trobat murs de dos edificis diferents que pertanyen a el IV i que provablement varen formar part d'instalacions d'un port marítim. Per una atra part, un tossal anomenat Kastro que va ser rodejada per fortificacions durant l'Edat Mija, va deure ser l'acrópolis de l'antiga ciutat. En ella també s'ha trobat ceràmica del periodo micénico.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Homero, Ilíada II, 537.
- ↑ 2,0 2,1 Estrabón, Geografia X,1,3.
- ↑ Periple de Pseudo-Ecscílax, 58.
- ↑ Heródoto VIII,23.
- ↑ Tucídides I,114; Plutarco, Pericles 23; Diodoro Sículo XII,7; XII,22.
- ↑ Estrabón X,1,3, citant a Teopompo ( FGrHist, 115, fragment 387).
- ↑ Tucídides VIII,95.
- ↑ 8,0 8,1 Diodoro Sículo XV,30.
- ↑ Jenofonte, Helèniques V,4,56.
- ↑ Demóstenes, Contra Filipo III,33.
- ↑ Demóstenes, Sobre la corona 79; Esteban de Bizancio, veu Ὠρέος.
- ↑ Diodoro Sículo XIX,75; XIX,77.
- ↑ Tito Livio XXVIII,6.
- ↑ Tito Livio XXXI,46.
- ↑ Tito Livio XXXIII,31; XXXIII,34; Polibio XVIII,45; XVIII,47.
- ↑ Plinio el Vell, Naturalis Història, IV,51.
- ↑ El bou de Óreo, en la pàgina oreoi.gr (en grec)
- ↑ El bou de Óreo, en la pàgina del Eforato d'Antiguetats de Eubea (en grec)
- ↑ Richard Hope Simpson, Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.