Diferència entre les revisions de "Bocairent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 162: Llínea 162:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Bocairent}}
 
{{commonscat|Bocairent}}
 
+
* [https://www.bocairent.org/ Web de Turisme de Bocairent]
 
* [https://www.santblai.org Portal de la Festa de Moros i Cristians de Sant Blai en Bocairent]
 
* [https://www.santblai.org Portal de la Festa de Moros i Cristians de Sant Blai en Bocairent]
  

Revisió de 18:06 2 set 2023

Bocairent
Provmap-valencia2.png Escut de Bocairent.svg
Localització de Bocairent respecte de la Vall d'Albaida.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: {{{coor}}}
Altitut: 660 m.
Superfície: 97'34 km2
Població: 4.123 hab. (2022)
Densitat: {{{densitat}}}
Gentilici: bocairentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46880
Festes majors: Del 1 al 6 de febrer
Alcalde: {{{alcalde}}}
Pàgina web: Web oficial de Bocairent


Vista panoràmica de Bocairent

Bocairent (en castellà Bocairente) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Es troba situat en l'extrem sur de la província de Valéncia i pertany a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat entre la Serra de Mariola i les montanyes d'Orient i Fontanars dels Alforins, en el centre de la vall del seu mateix nom. La superfície del terme és molt montanyosa, en un chicotet sector en el centre menys ondulat. Les altures principals són: Alt de Mariola (1.158 m.), Pic d'Àguila (961 m), Xar (1093 m), Sant Jaume (956 m), Portí (1.081 m), Masarra (659 m), i Alt de la Creu (956 m). Els rius Clariano i Vinalopó naixen dins del terme. En el cim de Sant Jaume està la divisòria d'aigües entre abdós rius. Drenen el terme els barrancs de l'Infern, de Fos, de la Foyeta i de la Frontera. La vila està situada, escalonadament, sobre una gran penya.

El clima és clima continental; els vents més freqüents són els del sur i este; este últim és el que provoca les pluges, generalment de giner a abril; neva en giner i febrer.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-81.

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Bocairent llimita en les localitats d'Agres, Alcoy, Alfafara, Banyeres i Cocentaina, en la província d'Alacant, i en la d'Ontinyent, en la província de Valéncia.

Localitats pròximes

  Nort: Ontinyent  
Oest: Villena, Fontanars dels Alforins Bocairent Est: Alcoy, Cocentaina
  Sur: Banyeres, Ibi  

Història

Els musulmans la varen nomenar Bekirén (pinya o colmena, per la forma del poble) i va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en l'any 1245 per les tropes del rei Jaume I d'Aragó i inclosa en el Regne de Valéncia.

Demografia

Bocairent conta en una població de 4.123 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE. La seua població es troba estancada des dels anys 1960.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996
4.399 3.978 3.971 4.175 3.849 3.504 3.603 3.961 4.573 4.584 4.881 4.607 4.607
2001 2006 2007 2009 2017 2022
4.627 4.344 4.444 4.541 4.271 4.123

Economia

L'activitat econòmica del municipi està basada quasi íntegrament en l'indústria, que ha tengut com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes. Actualment l'activitat textil s'ha diversificat i funcionen també indústries de tancaments metàlics i PVC, de servicis i alimentació i s'està impulsant el turisme.

El terreny no cultivat està cobert en part per pins, alzines i montanya devall, que s'aprofita per a pasts. En el secà es cullen cereals i raïm. El regadiu, en les aigües del riu Vinalopó i de la font de l'Alqueria, es cultiven cereals, arbres fruiters i hortalices.

Monuments

Ermita del Crist
  • Barri Migeval.
  • Covetes dels Moros.
  • Plaça de Bous tallada en roca en l'any 1843, sent la més antiga de la Comunitat Valenciana.
  • Cava de Sant Blai.
  • Caves de neu.
  • Iglésia de l'Assunció sigle XVI.
  • Monasteri-Convent rupestre de Bocairent.
  • Ermites del Crist, de Sant Antoni de Pàdua, Sant Antoni del “Collao”, Sant Jaume i Santa Bàrbara.
  • Fonts publiques.

Museus

  • Museu Parroquial en l'Iglésia de l'Assunció - 96 235 00 62
  • Museu d'Arqueologia - 96 290 50 62
  • Museu Fester - 96 290 50 62
  • Museu de la Neu "Cava Sant Blai" - 96 290 50 62

Festes

  • Festes patronals. Se celebren estes festes a Sant Blai de Moros i Cristians del 1 al 5 de febrer. L'entrada és celebra el dia 2 de febrer.
  • Del 23 al 27 d'agost Festes d'estiu a Sant Agustí en danses populars en la Plaça de l'Ajuntament.

Festes de barris i Festes d'ermites a lo llarc de l'any.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Baltasar Castelló

José Reig

Juan Gómez Blasco

Independent

Independent

UCD

1983 - 1987 José Lluïu Gil Gómez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Colomer Boronat PP
1991 - 1995 Vicente Vicedo Ferre PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Bautista Sanchis Ferre PP
1999 - 2003 Juan Bautista Sanchis Ferre PP
2003 - 2007 Dimas González (fins a 2005)

Juan Bautista Sanchis Ferre

PSPV-PSOE

PP

2007 - 2011 Josep-Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE
2011 - 2015 Josep-Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE
2015 - 2019 Josep-Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE
2019 - 2023 Xavier Molina i Martí PSPV-PSOE
2023

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig