Diferència entre les revisions de "Alfafar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:alfafar en el regne de valencia.png|120px]]
 
|image_país = [[Image:alfafar en el regne de valencia.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localisacio alfafar.png|95px]]
+
|image_província = [[Image:Localisacio alfafar.png|100px]]
 
|nom = Alfafar
 
|nom = Alfafar
 
|image_escut = [[Image:Escut_alfafar.png|100px]]
 
|image_escut = [[Image:Escut_alfafar.png|100px]]

Revisió de 18:10 10 ago 2009

Alfafar
120px 100px
100px
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°25′N 0°24′O
Altitut: 6 msnm
Superfície: 10,1 km²
Població: 20.655 hab
Densitat: 2.045,05 hab./km²
Gentilici: Alfafarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46910
Festes majors: Finals d'Agost i principi de Setembre
Alcalde: Emilio Muñoz García (PSPV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alfafar és un municipi del Regne de Valéncia, Espanya. Perteneixquent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Sur. Hasda el seu trasllat a Valéncia, el municipi fon sèu de la Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana.

Geografia

Alfafar, situat a 6 km de la ciutat de Valéncia, perteneix a la comarca de l'Horta Sur. Té un terme municipal de més de 10 km2 de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius entre els que predomina l'arròs. El seu núcleu urbà edificat ocupa tan sols poc més d'un 10$, estant gran part del terme dins del Parc Natural de l'Albufera.

L'altitut en el centre del casc antic respecte del nivell del mar és d'uns 10 msnm i les seues coordenades topogràfiques són: Latitut Nort 39º 25´ 20´´ Longitut Oest 0º 24´

Llimita al nort en Valéncia ciutat i Sedaví, al est de nou en Valéncia i ses pedanies, al sur en Massanassa i el Parc Natural de l'Albufera i al oest en Paiporta i Benetússer.

El terme es troba travessat de nort a sur per quatre grans eixides varies que comuniquen el poble en la capital i que li conferixen una gran accesibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia fa Alcant-Albacete A-7 (pista de Silla).- L¡antiga carretera N-340 (el Camí Real de Madrit). - La via de ferrocarril (entre les dos vies). - La CV-400 (el corredor comarcal). D'est a oest creua el terme la carretera d'Alfafar - El Saler.

El clima és templat.

Barris

  • El Tremolar
  • El Barri Orba, comunment nomenat Parc Alcosa.
  • Els Alfalars
  • El Rajolar

Història

Alfafar fon en son dia una alqueria musulmana. El nom procceïx del àrap "Al Hofra" que vol dir "lloc fondo", de clots i fosos. Eixes foses s'han trobat en temps prou recents en el procés de realisació de diverses obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià aparegueren galeries a una fondària de quatre a cinc metros; en elles s'encontraren diversos troços de ceràmica que se creu que daten dels sigles IX o X.

Demografia

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
2.552 2.934 3.241 3.531 3.983 4.126 4.394 13.093 20.195 19.996 18.878 19.877 20.322 20.321

Monuments

  • Plaça del País Valencià. A mijans de 2006 se inaugurà lanova plaça de l'ajuntament un puesto digne de visitar si t'agrada la barreja d'estils que ha provocat i la ecològica iluminació "al cel" de la que ha segut dotada.
  • Iglésia Parroquial. L'orige de la Parroquia d'Alfafar se remonta als primers anys despres de la Conquesta del REgne de Valéncia. Constituia la primera demarcació parroquial situada al Sur del terme de laciutat. El actual temple parroquial, que sustituix atre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, fon iniciat en 1736 en aportacions del propi poble i conluit el any 1748. Se trata d'un magnífic edifici construit a basse de mamposteria reforçada per capes de rajola couit a la manera romana, en el estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del Sigle XVIII. No obstant el seu caràcter popular i anònim, evidència per atra prt un notable coneiximent de les tècniques arquitectòniques i de la bona construcció, aixina com dels principis estètics del Barroc.

Festes majors

  • Nostres Festes. Alfafar té una llarga tradició cultural que s'ha manifestat a lo llarc de la història a través de les Festes Patronals i Populars del municipi. En els actes programats en eixes dates n'hi ha una especial participació d'entitats i asociacions que fa de nostra població una singularitat pròpia.
  • Festes majors. En la primera decena de setembre se celebren festes a la Verge del Don.
  • Falles. Del 15 al 19 de març, les sis falles d'Alfafar celebren sa festa.
  • Festes del Tremolar. En la primera semana de juny se celebren le sfestes en honor a la Verge dels Desamparats.
  • Festes del Barri Orba (Parc Alcosa). La tercera semana de juliol, el barri Orba monta els seus barracons per a la seua festa....


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent