Història econòmica de la Comunitat Valenciana
La història econòmica de la Comunitat Valenciana és l'història de l'organisació econòmica de la Comunitat Valenciana desde l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vínculs ideològics, polítics i socials en l'economia de cada època.
Edat Antiga
Íbers
Quan el territori de l'actual Comunitat Valenciana estava poblats per les diferents tribus íberes, la seua economia es basava en l'agricultura de cereals, els quals, una vegada arreplegats, se dividian en els que se panificaven i els que se dedicaven a la producció de cervesa. També les llegums eren importants.
La segona activitat econòmica era la ganaderia. Els bòvits eren utilisats como força de treball en l'agricutlura i per a l'obtenció de llet. Els porcs només eren usats per la seua aportació alimentària, mentres que cabres i ovelles serien usats per obtindre, de manera complementària, carn, llet i llana. Els cavalls serien animals de prestigi i útils per a la guerra. Pels poblats costaners, la peixca també devia ser una activitat important, atès que s'han trobat hams i ploms de xàrcia, però no es conixen els tipos de barques que ampraven.
L'activitat textil està ben documentada tant per algunes representacions iconogràfiques de dones filant com per la presència abundant de pesos de teler i fusaioles. Els ibers vestien roba de lli i llana. El teixit es realisava dins les cases o a l'exterior, al costat de l'entrada. Atres activitats artesanals que hi tenien lloc però que són difícils de documentar són l'adobament de pells, el treball de l'espart i de la fusta, materials àmpliament utilisats pels ibers.
La producció ceràmica és molt variada i de molt bona qualitat, en pastes treballades, depurades i cuites a alta temperatura: àmfores per al transport, vaixella de taula, vasos d'almagasenage i per la transformació d'aliments, etc. Les decoracions acostumen a ser pintades en vermell, tant geomètriques com figuratives.
El comerç d'importació es documenta fonamentalment per la troballa de vaixella de taula i grans envasos de transport de productes alimentaris (vi, oli i salons de peix) grecs, feniciopúnics, etruscs i romans. El comerç d'exportació es documenta per mig de la troballa d'àmfores ibèriques al Llenguadoc-Rosselló, a Cartago i a Eivissa, que probablement contenien vi i cervesa. Els cereals, probablement, van constituir una gran part de les exportacions tenint en compte els grans conjunts de camps de sitges que es documenten al segle IV aC, coincidint amb la intensificació de les importacions. També els metalls devien ser objecte d'exportació: especialment el coure i la plata.
En relació a la moneda, a finals del segle IV aC, s'encunya en Arse, l'actual Sagunt. L'esclat de la Segona Guerra Púnica comporta la fabricació de gran quantitat de moneda de plata.
Romans
Edat Mija
Visigots
Época musulmana
Regne de Valéncia
Vore també
Bibliografia
- Giménez López, E. (1981) Alicante en el siglo XVIII. Economía de una ciudad portuaria en el antiguo régimen, Valencia: Institució «Alfons El Magnánim». Diputado Provincial
- Mayordomo García-Chicote, Francisco (2002) La Taula de Canvis: Aportación a la historia de la contabilidad valenciana. Valéncia: Universitat de Valéncia
- Salvador, Emilia (1972) La economía valenciana en el siglo XVI: (Comercio de importación), Valéncia: Universidad de Valencia.
- Santamaría Arández, Alvaro (1966) Aportación al estudio de la economía de Valencia durante el siglo XV., Valéncia: Diputació Provincial de Valéncia.
- El Cooperativismo agrario en la ciudad de Castellón
| ||||||||||||||||||||||
