Sigle d'Or valencià
El Sigle d'Or valencià o Sigle d'Or de les lletres valencianes, correspon en un periodo històric que comprén part del sigle XIV i casi tot el sigle XV.
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en llengua valenciana escrites en el Regne de Valéncia. La immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc despuix en el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó junt en la corona de Castella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Un atre important factor serà la inquisició, que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
Situació sociopolítica
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, l'àrap. Com Taifa Balansiya, va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de Xàtiva, aixina com multitut de ciències.
També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua àrap, com de les llengües romanços, i de l'idioma hebreu.
Després de la mort de Martí l'Humà i l'absència d'un successor directe, seguixen uns anys d'inestabilitat. Valéncia fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou es veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de Jaume I. En el Compromís de Casp (1412), es conseguixen frenar eixes ambicions, ya que és triat com a successor Ferrando I d'Aragó, de la casa de Trastamara. Esta casa es distinguixc per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de Alfons el Magnànim (1416-1458), la Corona d'Aragó, i el seu certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva pel Mediterràneu.
En esta expansió el Regne de Valéncia va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com prova d'això tenim la relíquia del Sant Càliç que fon entregada com contraprestació per estes aportacions a l'Ajuntament de Valéncia i deixada en custòdia en la Catedral, segons el documents.
Els conflictes en Catalunya fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen els estos problemes. Barcelona entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de Valéncia va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la Granada àrap.
La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del Túria ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que van a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com Gandia, Villena, ...
També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per Itàlia i Europa, igual que els èxits militars conseguits per la Corona d'Aragó.
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el Renaiximent en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el sigle XVII en la perduda dels furs y drets valencians.
Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes
El periodo històric comprés entre la proclamació del primer rei de la dinastia Trastàmara (Ferran I) com sobirà de la Corona d'Aragó (1412), i el final de la guerra de les Germanies (1521), es coneix com els "temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes".
La llengua valenciana és puix la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llatí, que té Sigle d'Or lliterari, molt abans que el restant de les llengües europees que tardarien més en consolidar-se. Fon la primera llengua a tindre tota una pléyade d'autors, valencians, que confessen escriure "en llengua valenciana", puix era esta la llengua de prestigi del moment [1].
El desenroll financer conseguit pel Regne de Valéncia, va generar una expansió urbana i un gran creiximent demogràfic, tot això assentà les bases per al floriment cultural i lliterari.
La poesia va conseguir el cim del seu major esplendor. La Valéncia del sigle XV va reunir a un extraordinari grup de lliterats de totes les capes de l'aristocràcia valenciana, tenint com màxims exponents a Jordi Sant Jordi (cortesà), Ausias March (feudal), Joanot Martorell (cavalleresca), Roig de Corella i sor Isabel de Villena (urbana i clerical),...
Poesia
El sigle XV marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que van ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
La influència es va notar en els escrits de Jordi Sant Jordi, pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria Tirant lo Blanch, escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és Roiç de Corella, també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa"
Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a Francesc Ferrer i Lluís de Vilarasa que van seguir a l'escola d'Ausias o Dionís Guiot que s'ajustava més a l'estil d'Andreu Febrer.
Els certàmens
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "certàmens" la formula per a donar a conéixer les seues obres.
Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de 1474 dedicat a la "Verge Maria", i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon Bernat de Fenollar.
Les poesies d'este certamen varen ser editades i en el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés a Espanya.
Poetes
La poesia és segurament el genere que va otorgar a la llengua valenciana la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com Jeroni Martí, Lluís Ros, Vicent Ferrandis, Narcis Vinyoles, Bernat Fenollar, Jaume Gasull, Jordi Centelles, Bertomeu Dimas, Joan Escrivá... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poessia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March.
Influencies
Com a reflex de la societat valenciana del sigle XV, la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana.
Prosa Narrativa
El potent desenroll soci-econòmic i cultural del Regne de Valéncia en el sigle XV creà el caldo de cultiu per a que, com va succeir en la poesia, la llengua valenciana contà en alguna de les més importants obres escrites en l'Europa del moment.
El Tirant lo Blanch de Joanot Martorell fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del sigle XIII .
Martorell va nàixer a Gandia i fon cunyat d'Ausias March, pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en Jurat de Valéncia en 1412. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "Tirant lo Blanch", editada en 1490 i, que fon qualificada per Cervantes en boca de En En Quixot, com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes van permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'Inquisició.
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota Europa i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant.
Ademés del Tirant, Martorell mos va deixar un relat inconclús titulat "Guillem de Vàroic", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim,
Editada per Joan Galba en 1490 diu:
Literatura religiosa i didactica
Els màxims representants de la lliteratura religiosa valenciana els trobem en el transite entre el sigle XIV i el XV (Vicent Ferrer, Canals,..) i ya entrat el XV tenim algunes figures destacables.
En l'enet religiós i en el Regne de Valéncia en ebullició les traduccions del llatí a la Llengua Valenciana i atres llibres espirituals, estan a l'altura de la poessia i la narrativa.
Els certàmens poètics "en laor de la Purísima i Immaculada Concepció" i "de la Mare de Deu Maria" desenrollats en el sigle XIV, seguixen al mateix nivell en el XV. Eren acontecimentos socials on participaven poetes de distints llocs d'Espanya i Europa, com Castella, Mallorca, Catalunya o Itàlia.
Obres
Entre tot destaquen obres colectives com "El passi en cobles" (Fenollar, Escrivá, Pere Martinez i Roig de Corella) i "La vida de santa Magdalena Cobles" (Gasull i Corella)
A nivell popular arrelen profundament "els gojos" a sants i advocacions.
"Vita cristi" és l'obra més important i extensa d'Isabel de Villena. Escrita en "romanç perque els simples i ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort de nostre Redentor e Senyor Jesus". Esta obra destaca per la seua naturalitat, llenguage familiar i pròxim.
Autors
La figura més representativa és sense dubte Sor Isabel de Villena, filla illegítima del marqués de Villena i educada en la cort de Maria de Castella. Als 15 anys va ingressar en el Real Monasteri de la Santissima Trinitat a on va arribar a ser abadesa.
Fenollar, Escrivá, Roïç de Corella, Gasull,... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
Lliteratura Satírica
La lliteratura satírica valenciana del sigle d'or, conseguix el seu zenit de producció en el sigle XV.
Com a antecedents tindríem "els debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana dona un gir i s'orienta més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.
Utilisa noves rimes destacant "la codolada" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.
Ràpidament un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques
Autors i obres
Novament trobem a Fenollar i Gasull, pero sense dubte, entre tots sobreeixí el mege valencià Jaume Roig.
- Bernat de Fenollar. "El procés dels olives" escrita conjuntament en Gasull tracta sobre l'amor senil. "Lo Somni de Joan Joan" és una burla dels costums femenins i a on es tracta també l'amor en la madurea de la vida. Finalment en "La brama dels llauradors" satirisa el llenguage dels llauradors valencians i de la gent normal dins d'un corrent que pretenia polir les formes de parlar, esta obra fon molt representada fins al sigle XVI, gojant de gran acceptació.
- Jaume Roig. Este mege valencià conseguix alcançar el cim de les lletres valencianes. La seua obra esta plena de talent i genialitat va servir de model cultural durant décades.
Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en Paris i Lleida. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"Hospital dels Inocents" fundat pel Pare Jofre i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
En 1460 se va retirar a Callosa d'En Sarrià durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dones", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristià-musulmana. En l'Espill només dos dones se salven de la condena general, la seua dona Isabel Pellicer i la Mare de Deu. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del sigle XV. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
Teatre
El teatre valencià del Sigle d'Or seguix en la llínea de tota Europa i es desenrolla en l'àmbit religiós principalment.
La catedral de Valéncia fon u dels principals centre dramàtics i ha conservat moltes peces teatrals que mostren l'evolució des de les simples cerimònies populars i folclòriques fins als misteris d'escenografia molt elaborada.
Les representacions que es realisaven durant l'any eren innumerables i tradicionals, i les trobem a lo llarc de tota la geografia valenciana.
En el nort de Castelló destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'Àngel Custodi.
Entre totes les representacions pronte van començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV...
El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del sigle XIV, especialment en commemoracions en honor dels reis.
Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals.
L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana per viuria fins a les Germanies , des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià.
Fets rellevants
- El primer llibre imprés en valencià a Espanya es va realisar en Valencia, açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula Obres o trobes en lahors de la Verjurada Maria imprés l'any 1474.
- Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu.
Personages ilustres
Escritors
- Jordi de Sant Jordi (13??. 1424) que seguix encara l'estil trobadoresc.
- Ausias March (1397-1459), mestre de l'anàlisis introspectiva de l'home renaixentiste.
- Joanot Martorell, alba, en el seu Tirant lo Blanch , de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "M'atreviré expondre: no solament de llengua anglesa en portuguesa. Mes encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació a on vaig nàixer i soc natural senet puxa alegrar...".
- Joan Roís de Corella (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
- Jaume Roig (ca. 1400-1478), autor del Espill o Llibre dels dones , i l'escola satírica valenciana.
- Sor Isabel de Villena (1430-1490), ploma intimista i tendra.
- Sant Vicent Ferrer Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del Compromis de Casp.
- Bonifaci Ferrer. Autor d'una traducció de la Bíblia a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp.
- Jaume Gaçull Autor entre atres de Lo Somni de Joan Joan
Pintura i escultura
En pintura i escultura es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com:
Este sigle, entre Edat Mijana i Renaiximent, és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en Nàpols a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en 1458. El seu fill Ferrando II li succeïx a Nàpols en el mateix brillantor.
Finances
Cites
- "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-
- "...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .Fra Antoni de Canals (1352-1419), dominic com San Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim"
- "...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta d'una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat Sant Vicent Ferrer del ordre de pricadors...". Bonifaci Ferrer (1478)
- "La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"
- "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de l'imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...". "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada.. Miquel Perez (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"
- "Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". Joan Esteve (1488) en su obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià
- "...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". Joanot Martorell (1490) en su obra "Tirant lo Blanch"
Bibliografia
- Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, Tibant el Blanco, traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta.
- Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, Tirant el Blanch, traducció espanyola, pròlec de Mario Vargas Llosa, Madrit, Aliança.
- Puerto Ferre, Teresa. El siglo de Oro de la Lengua Valenciana. Conferencia impartida en l'Universitat de Munich en 2009.
Referencies
- ↑ "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" (Diputació de Valéncia. 2007), Joan Ignaci Culla Hernández i Mª Teresa Puerto Ferré. ISBN 978-84-7795-470-5. Valencia
Vore també
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Siglo_de_Oro_Valenciano de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.