Museu Històric Municipal de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Museu Històric Municipal de Valéncia, interior

El Museu Històric Municipal de Valéncia és un museu que es troba en l'edifici de la casa consistorial de Valéncia, en la plaça de l'Ajuntament. És be d'interés cultural en anotació ministerial R-I-51-0001417 d'1 de març de 1962.

Reobert en novembre de l'any 2023 despuix d'una important renovació. Ubicat en la part noble de l'edifici de l'Ajuntament de Valéncia, oferix visites lliures i guiades i dispon de 4 sales diferenciades i un audiovisual sobre els principals museus i monuments de la ciutat.

El museu s'ha reorganisat en quatre sales, presidides pels següents epígrafs: «Qui som», «A on estem», «D'a on venim» i «Els nostres recorts».

El Museu Històric Municipal de Valéncia custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del Consolat del Mar, la Real Senyera, el fals pendó, el pla del Pare Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.

Història

Forma un tot en l'archiu municipal, que pot considerar-se un dels més complets i millor conservats de tot el territori espanyol. Iniciat en l'any 1238, en la reconquesta de Jaume I, i la conversió de la ciutat de Valéncia, de capital del regne islàmic, a capital d'un estat cristià.​

La primera sèu de l'archiu de la ciutat varen ser unes cases habilitades per a establir la Cúria de la ciutat, en la plaça de l'Almoina, en la part atrassera de la catedral de Santa María de Valéncia.​

Més tart, en l'any 1311, el Consell de la Ciutat de Valéncia va comprar uns terrenys al principi del carrer de Cavallers, en el que va construir un palau, en el lloc a on actualment hi ha uns jardins adjacents al Palau de la Generalitat Valenciana, a on va ubicar tant l'archiu de la ciutat com un conjunt de valiosos objectes relacionats en l'història de la ciutat, mantenint-se en esta localisació fins a mediats del sigle XIX.

El creiximent de la ciutat va supondre un aument considerable de les necessitats polítiques, administratiu-burocràtiques i de salvaguarda, tant de la documentació que conservava l'archiu Municipal, com atres objectes de gran valor històrics, conservats durant més de sis sigles; varen posar de relleu l'importància de buscar una nova ubicació ya que el vell edifici del palau municipal estava en un llamentable estat ruïnós.​

Entre els possibles edificis disponibles per a ser ocupats per a estos fins, es va considerar que la Real Casa d'Ensenyança (fundada en el sigle XVIII per l'arquebisbe Andrés Mayoral), era la que tenia millors condicions per a ser ocupada immediatament, lo que va escomençar a fer-ho, de manera gradual, a partir de l'any 1854, i que no es va finalisar fins a l'any 1934 (any en el que es va conseguir tindre totes les dependències de la Casa d'Ensenyança, en contar en l'iglésia de Santa Rosa de Lima, que estava situada en la calle periodista Azzati, carrer de la Llonganiça en eixe moment.​

El museu i l'archiu varen ser de les primeres coses que varen ocupar el nou edifici del consistori valencià. A partir de la Segona República, tant l'archiu com el museu es varen ubicar en el temple de Santa Rosa de Lima.

Continguts

Està estructurat en 4 sales:

  • Sala primera

En la primera sala, la Real Senyera de l'any 1928 ocupa un lloc principal i es troba acompanyada d'atres peces emblemàtiques que aludixen als símbols de la ciutat junt en un audiovisual sobre Valéncia, els seus habitants, les seues costums i tradicions.

  • Sala segona

La segona sala exhibix els plans d'Antonio Mancelli i el Pare Vicente Tomás Tosca, junt en una série d'audiovisuals comparatius dels plans i una selecció de gravats històrics.

  • Sala tercera

La tercera sala esta presidida per pintures murals del pintor valencià Ramón Stolz Viciano, que representen, entre atres motius, als primers monarques del regne, els retrats dels reis, l'escena de Frances de Vinatea i el cavaller del Centenar de la Ploma. També hi ha una vitrina en a on s'exponen diversos pergamins pertanyents a varis dels reis de la Casa d'Aragó.

  • Sala quarta

La quarta sala es correspon en l'antiga Iglésia de Santa Rosa de Lima i en ella es troba el llenç de L'Inmaculada i els Jurats de Valéncia, de Jeronimo Jacinto Espinosa, una obra de grans dimensions, en la qual es pot observar la més antiga representació del govern local

Referències

Bibliografia

  • Català Gorgues, Miguel Ángel; Bru i Vidal, Santiago (1986). Ayuntamiento de Valencia, ed. L'archiu i museu històric de la ciutat de Valéncia (en valencià). Valéncia: CIMAL
  • Ildefonso Cerdá (1815-1876). Colegio Oficial de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, 1976

Enllaços externs

Commons

Museus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Archiu del Regne de Valéncia · Archiu Municipal de Valéncia · Banys de l'Almirant · Casa de les Roques · Casa de Sant Vicent Ferrer · Casa museu Benlliure · Casa museu Blasco Ibáñez · Casa museu Concha Piquer · Casa Museu Semana Santa Marinera · Centre Cultural La Beneficència · Centre d'Art Contemporàneu · Centre d'Art Hortensia Herrero · Ciutat de les Arts i de les Ciències · Colege de l'Art Major de la Seda · Galeria del Tossal · Institut Valencià d'Art Modern · Jardí Botànic de Valéncia · L'Àgora · L'Almodí · L'Almoina · Museu d'Història de la Medicina · Museu d'Història de Valéncia · Museu Històric Municipal de Valéncia · Museu d'Informatica · Museu de Belles Arts de Valéncia · Museu de Ciències Naturals · Museu de l'arròs · Museu de la Policia Local de Valéncia · Museu de les Ciències Príncip Felipe · Museu de Prehistòria de Valéncia · Museu del Carme · Museu del Gremi d'Artistes Fallers · Museu del Patriarca · Museu dels Soldadets de Plom · Museu Faller · Museu Iluziona · Museu Militar de Valéncia · Museu Municipal del Trenet · Museu Taurí de Valéncia · Museu Valencià d'Etnologia · MuVIM · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau del Marqués de Campo · Palau Marqués de Dosaigües · Reals Drassanes del Grau de Valéncia ·