Teorema de les unitats de Dirichlet
En matemàtiques, la teorema de les unitats de Dirichlet és un resultat bàsic en teoria de número algebraico formalisat pel matemàtic alemà a Peter Gustav Lejeune Dirichlet.[1] Determina el ranc del grup d'unitats en l'anell OK dels número sancer algebraics d'un cos numèric K. El regulador és un número real positiu que determina la densitat de les unitats.
Enunciat
El teorema afirma que el grup d'unitats es genera de forma finita i té ranc (número màxim d'elements multiplicativamente independents) igual a:
- r = r1 + r2 − 1
a on r1 és el número de incrustacions reals i r2 el número de parells conjugats de incrustacions complexes de K. Esta caracterisació de r1 i r2 es basa en l'idea de que hi haurà tantes formes d'incrustar K en el camp dels número complex com el grau n = [K : ℚ]; estos estaran en els número real, o seran parells de incrustacions relacionades pels seus conjugats, de modo que
- n = r1 + 2r2.
Es deu tindre en conte que si K és galoisiano sobre ℚ, llavors r1 = 0 o r2 = 0.
Atres formes de determinar r1 i r2 són
- Usant el teorema de l'element primitiu per a explicitar que K = ℚ(α), i llavors r1 és el número de conjugats de α que són reals, i 2r2 és el número dels que són complexos; en atres paraules, si f és el polinomi mínim de α sobre ℚ, llavors r1 és el número de raïls reals i 2r2 és el número de raïls complexes no reals de f (que venen en parells conjugats complexos);
- Partint del producte tensorial K ⊗ℚ ℝ com un producte de cossos, havent r1 còpies de ℝ i r2 còpies de ℂ.
Per eixemple, si K és un cos quadràtic, el ranc és 1 si és un camp quadràtic real i 0 si és un camp quadràtic imaginari. La teoria dels camps quadràtics reals és essencialment la teoria de l'equació de Pell.
El ranc és positiu per a tots els camps numèrics ademés de ℚ i els camps quadràtics imaginaris, que tenen ranc 0. El tamany de les unitats es medix en general per mig d'un determinant denominat regulador. En principi, la base de les unitats pot calcular-se de forma eficient; encara que en la pràctica els càlculs són prou complicats quan n és gran.
La torsió en el grup d'unitats és el conjunt de totes les raïls de l'unitat de K, que formen un grup cíclico finit. Per a un camp numèric en a lo manco una incrustació real, la torsió deu ser sol {1,−1}. Hi ha camps numèrics, per eixemple, la majoria dels cossos quadràtics imaginaris, que no tenen incrustacions reals, també posseïxen {1,−1} per a la torsió del seu grup d'unitats.
Els camps totalment reals són especials sobre les unitats. Si L/K és una extensió finita de camps numèrics en grau major que 1 i els grups d'unitats per als número sancer de L i K tenen el mateix ranc, llavors K és totalment real i L és una extensió quadràtica totalment complexa. Ho contrarie també es manté (un eixemple és K igual als racionals i L igual a un camp quadràtic imaginari; abdós tenen ranc d'unitat 0).
El teorema no solament s'aplica a l'orde màxim OK sino a qualsevol orde O ⊂ OK.[2]
Existix una generalisació de el teorema de l'unitat per Helmut Hasse (i més tart per Claude Chevalley) per a descriure l'estructura del grup de unitats S, determinant el ranc del grup unitari en localisacions d'anells de número sancer. Ademés, s'ha determinat l'estructura del mòdul de Galois de ℚ ⊕ OK,S ⊗ℤ ℚ.[3]
Regulador
Suponga's que K és un camp numèric i són un conjunt de generadors per al grup unitari de K raïls mòdul de l'unitat. Hi haurà r + 1 llocs arquimedianos de K, ya siguen reals o complexos. Per a , s'escriu per a les diferents incrustacions en ℝ o ℂ i s'establix Nj en 1 o 2 si la incrustació corresponent és real o complexa, respectivament. Llavors, la matriu r × (r + 1) té la propietat de que la suma de qualsevol fila és zero (perque totes les unitats tenen la norma 1 i el logaritme de la norma és la suma de les entrades en una fila). Açò implica que el valor absolut R del determinant de la submatriu format en eliminar una columna és independent de la columna. El número R es denomina regulador del camp numèric algebraic (no depén de l'elecció dels generadors oi). Medix la densitat de les unitats: si el regulador és menut, significa que hi ha moltes unitats.
El regulador té la següent interpretació geomètrica. L'aplicació que relaciona una unitat o al vector en entrades té una image en el subespai dimensional r de ℝr + 1 que consta de tots els vectors les entrades dels quals tenen una suma 0 i, segons el teorema de l'unitat de Dirichlet, l'image és una ret en este subespai. El volum d'un domini fonamental d'esta ret és RPlantilla:Sqrt.
El regulador d'un camp numèric algebraic de grau superior a 2 sol ser prou complicat de calcular, encara que ara existixen paquets d'àlgebra informàtica que poden fer-ho en molts casos. Per lo general, és molt més fàcil calcular el producte hR del número de classe h i el regulador usant la fòrmula del número de classe, i la principal dificultat per a calcular el número de classe d'un camp numèric algebraic sol ser el càlcul del regulador.
Eixemples
- El regulador d'un cos quadràtic, o dels sancers racionals, és 1 (ya que el determinant d'una matriu 0 × 0 és 1).
- El regulador d'un cos quadràtic és el logaritme del seu unitat fonamental: per eixemple, el de
- ℚ(Plantilla:Sqrt) és log Plantilla:Sqrt + 1⁄2.
- Açò es pot vore de la següent manera. Una unitat fonamental és Plantilla:Sqrt + 1⁄2, i les seues imàgens segons les dos incrustacions en ℝ són Plantilla:Sqrt + 1⁄2 i −Plantilla:Sqrt + 1⁄2. Llavors, la matriu r × (r + 1) és
- El regulador d'un cos cúbic cíclico ℚ(α), a on α és una raïl de x3 + x2 − 2x − 1, és aproximadament 0.5255. Una base del grup d'unitats modular raïls de l'unitat és {ε1, ε2} a on ε1 = α2 + α − 1 i ε2 = 2 − α2.[4]
Reguladors superiors
Un regulador superior es referix a la construcció d'una funció en un K-grup algebraic en índex n > 1 que eixercita el mateix paper que el regulador clàssic per al grup d'unitats, que és un grup K1. S'ha estat desenrollant una teoria de tals reguladors, en el treball d'Armand Borel i uns atres. Tals reguladors superiors juguen un paper, per eixemple, en les conjectura de Beilinson, i s'espera que intervinguen en les evaluacions de certes funcions L en valors sancers de l'argument.[5] Vore també regulador de Beilinson.
Regulador de Stark
La formulació de les conjectura de Stark va dur a Harold Stark a definir lo que ara es diu el regulador de Stark, similar al regulador clàssic com a determinant de logaritmes d'unitats, adjunt a qualsevol representació de Artin.[6][7]
Regulador p-ádico
Siga K un cos de número algebraico i per a cada primer P de K per damunt d'algun cosí racional fix p, es denomina OP a les unitats locals en P; i siga O1,P el subgrup d'unitats principals en OP. Establint que
Llavors, es denomina I1 al conjunt d'unitats globals ε que s'assignen a O1 a través de la incrustació diagonal de les unitats globals en I.
Ya que I1 és un subgrup d'índex finit de les unitats globals, és un grup abeliano de ranc r1 + r2 − 1. El regulador p-ádico és el determinant de la matriu formada pels logaritmes p-ádicos dels generadors d'este grup. La conjectura de Leopoldt establix que este determinant és distint de zero.[8][9]
Vore també
Referències
- ↑ Elstrodt 2007, §8.D
- ↑ Stevenhagen, P. (2012). Number Rings, p. 57.
- ↑ Neukirch, Schmidt i Wingberg, 2000, proposition VIII.8.6.11.
- ↑ Cohen 1993, Table B.4
- ↑ Bloch, Spencer J. (2000). Higher regulators, algebraic K-theory, and zeta functions of elliptic curves (vol. 11), Providence, RI: American Mathematical Society. ISBN 0-8218-2114-8.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Dasgupta, Samit(1999).«Stark's Conjectures».
- ↑ Neukirch et al. (2008) p. 626–627
- ↑ Iwasawa, Kenkichi (1972). Lectures on p-adic L-functions (vol. 74), Princeton, NJ: Princeton University Press and University of Tòquio Press, pp. 36–42. ISBN 0-691-08112-3.
Bibliografia
- Elstrodt, Jürgen(2007).«The Life and Work of Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859)».Clay Mathematics Proceedings.Consultat el 2010-06-13.
- Lang, Serge (1994). Algebraic number theory, 2nd edició (vol. 110), New York: Springer Science+Business Media. ISBN 0-387-94225-4.
- Neukirch, Jürgen (1999). Algebraic Number Theory. Grundlehren der mathematischen Wissenschaften, Berlín: Springer-Verlag, p. 322. ISBN 978-3-540-65399-8.
- Neukirch, Jürgen; Schmidt, Alexander; Wingberg, Kay (2000). Cohomology of Number Fields, Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften, Berlín: Springer-Verlag, p. 323. ISBN 978-3-540-66671-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de las unidades de Dirichlet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.