Per a atres usos d'este terme vore Pis (geologia).

El pis[1] és la superfície inferior horisontal d'un espai arquitectònic, el ‘lloc que es chafa’. També són cridats pisos, en llenguage coloquial, els diferents nivells o plantes d'un edifici que podrien ser utilisats per persones (para vivenda, treball, almagasenament, recreació, etc.). Ademés, en Espanya es diu pis als blocs de vivendes.[nota 1] En ocasions s'utilisa, erròneament, el terme chafe en lloc de forjat, que és l'element estructural horisontal d'una planta o nivell.

Un esquema d'un pis senyalat en roig en un bloc d'apartaments de sis altures.

En arquitectura, els diferents nivells es denominen plantes i els materials que conformen la superfície superior de cada planta es diuen paviments, inclús els de les zones exteriors a l'edificació. Tant la paraula planta com a pis, són térmens sinònims. Els térmens pis, nivell, o planta s'usen de maneres similars. El pis al nivell del sol es diu «planta baixa» (és dir, no es necessita número; el pis davall se li crida «sòtol», i el pis damunt se li crida «primer») en vàries regions. També s'utilisa el terme entreplanta en algunes regions. En algunes regions, com els Estats Units, planta baixa és sinònim de primera planta, lo que du a diferents numeracions de pisos, segons la regió —inclús entre diferents varietats nacionals de l'idioma—.


Pis com a sinònim de vivenda

Ademés de l'ús tradicional del terme pis, est pot tindre atres connotacions depenent de l'ús en distintes regions.

En Argentina, Paraguay, Uruguay i Perú es diu que algú té o viu en un pis d'un edifici quan la vivenda ocupa tota la planta, o pis. En este tipo d'edificis, cada pis és una vivenda (en estos països les vivendes són generalment denominades departaments).

En Espanya, pis és usat en el llenguage coloquial i comercial com a sinònim de vivenda o de planta. En Espanya, sol haver varis pisos diferents (vivendes) en una mateixa planta.


Visió general

Les cases unifamiliars solen tindre solament un o dos pisos, encara que també existixen cases de tres i quatre pisos. Els edificis a sovint es classifiquen com de poca altura, mijana altura i gran altura segons la cantitat de nivells que contenen, encara que estes categories no estan ben definides. A sovint es fa referència a una casa d'una sola planta, particularment en el Regne Unit, com un bungaló. Una casa de dos pisos o extensió se li crida dúplex. El rascacels més alt del món, Burj Khalifa, té 163 plantes.[2]

L'altura de cada pis es basa en l'altura del sostre dels quarts més la gruixa del pis entre cada panel. Generalment açò és al voltant de 4,3 m en total; no obstant, varia àmpliament des de just per baix d'esta sifra fins a molt per damunt d'ella. Els pisos dins d'un edifici no necessiten tindre la mateixa altura; a sovint, el vestíbul és més alt, per eixemple. Una revisió d'edificis alts sugerix que les torres residencials poden tindre una altura de pis de 3,1 m per a apartaments, mentres que un edifici comercial pot tindre una altura de pis de 3,9 m per als pisos llogats als inquilins. En tals edificis alts (60 o més pisos), pot haver pisos de servici de major altura.[3]

Ademés, els nivells més alts poden tindre menys àrea de pis que els que estan baix d'estos (per eixemple, la Torre Sears).

En espanyol, el pis principal o planta principal d'una casa és el pis que conté els apartaments principals; sol ser la planta baixa o el pis de dalt. En Itàlia, el pis principal d'una casa sol estar per damunt del nivell del sol i pot cridar-se piano nobile («pis noble»).

L'andana o loft és un pis just baix del sostre de l'edifici; el seu sostre és a sovint inclinat o a una altura diferent a la d'atres pisos. Un àtic és un apartament de lux en l'últim pis d'un edifici. Un sòtol és un pis baix de la planta baixa o principal; el primer (o únic) sòtol d'una casa també es denomina planta baixa. Les paraules pis i planta normalment exclouen els nivells de l'edifici que no estan coberts per un sostre, com la terrat en les teulades de molts edificis. No obstant, un sostre pla en un edifici «es» conta com un pis en atres idiomes, per eixemple dakvloer en neerlandés, lliteralment «pis del sostre», simplement va contar un nivell cap a dalt des del número de pis que cobrix.

Edificis de nivell partit tenen pisos que es compensen entre sí per menys de l'altura d'un pis complet. Una entreplanta, en particular, és típicament un pis a mig camí.


Numeració de pisos (o plantes) en edificis

Hi ha discrepàncies en les costums de numerar els pisos, o les plantes dels edificis, entre els diferents països.

En la major part d'Europa i en la Mancomunidad de Nacions, el pis situat en el nivell del terreny és la planta baixa, i el pis de damunt és la primera planta, mantenint-se l'ocupació continental europeu que passa de moda a partir de la construcció de palaus.

En França, per eixemple, el terme per a la planta baixa és rez de chaussée. En Estats Units i Canadà (llevat en Quebec), el pis en el nivell del terreny és, per lo general, la primera planta i el pis de damunt és el segon pis. Este sistema també és usat en Chile, Rússia i atres països de l'ex Unió Soviètica. China seguix el sistema nortamericà.

 
Sistema de numeració de pisos per països      Sistema europeu      Sistema nortamericà      Abdós sistemes      Sense senyes

La numeració de pisos és el sistema de numeració utilisat per als pisos d'un edifici. Hi ha dos sistemes principals en us en tot lo món. En un sistema, utilisat en la majoria dels països europeus, la planta baixa és el pis lliteralment al nivell del sol, que en freqüència no té número i s'identifica en una paraula o lletra, que varia segons l'idioma (per eixemple, «B» per a «Baix» en espanyol o «G» per a Ground (floor) en anglés), o «0» (zero) en un ascensor que té botons estrictament numerats. Al següent pis se li assigna el número 1 i és el primer pis (primer «alçat»), el primer nivell del sòtol rep «−1», i aixina successivament. L'atre sistema, utilisat en països com Estats Units, Canadà, China, Japó, Rússia i atres estats de l'ex Unió Soviètica, conta el pis inferior com a primer pis, el següent pis com a segon pis, i aixina successivament. En Noruega, també s'usa este estàndart.[4] En abdós sistemes, la numeració dels pisos superiors continua seqüencialment a mida que s'ascendix, com es mostra en la següent taula:


Designació de pis de números consecutius

Designació de pis de números consecutius[5]
Altura relativa al sol (pisos) Sistema europeu Sistema nortamericà
Últim pis Àtic (A), Sostre o terrat (T), Pis n
2 nivells sobre planta baixa 2.º pis (2/2.º) ORD pis (3/3.º)
1 nivell sobre planta baixa ORD pis (1/1.º) 2.º pis (2/2.º)
Planta parcialment sobre planta baixa Planta superior, Nivell superior, Entreplanta (I), etc.
Planta baixa Planta baixa (B), Vestíbul (V), Carrer (C), Principal (P)[6]
Pis 0 (0) ORD pis (1/1.º)
Planta parcialment baixe planta baixa Planta inferior, nivell inferior, Aparcament (P), etc.
1 nivell baix planta baixa ORD sòtol (−1/S1)
2 nivells baix planta baixa 2.º sòtol (−2/S2)

Cada sistema té més variacions depenent de cóm un es referixca a la planta baixa i els nivells subterràneus. L'existència de dos convencions incompatibles és una font comuna de confusió en la comunicació internacional.

En tots els països de parla anglesa, els pisos d'un edifici es «conten» de la mateixa manera: un «edifici de sèt pisos» no és ambigu, encara que l'últim pis es cridaria «6º pis» en el Regne Unit i «7º pis» en Estats Units. Açò contrasta, per eixemple, en l'ús francés, a on un edifici de 7 pisos es diu unix maison à 6 (six) étages. Les entreplantas poden o no contar-se com a pisos.[7]

En alguns edificis no existix la planta número tretze, passant la numeració de la planta dotze a 12A, o a la catorze. Es deu al temor irracional al número 13, cridat triscaidecafobia. Ocorre en alguns hotels, per a intentar evitar que afecte a persones que patixen esta superstició. També ocorre en els avions.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Burj Khalifa – The Skyscraper Center». Council on Tall Buildings and Urban Habitat.
  3. ↑ Saroglou, Soultana; Theodosiu, Theodoros; Meir, Isaac A(August 2017).«Towards energy efficient skyscrapers».Energy and Buildings.149: 437-449.doi:10.1016/j.enbuild.2017.05.057.Consultat el 2022-02-21.
  4. ↑ Rick Steves' Europe through the back door 2011
  5. ↑ No tiene en cuenta supersticiones como Triscaidecafobia o Tetrafobia.
  6. ↑ Los ascensores pueden designar la planta baja con un ☆ (como ☆0, ☆1, ☆L, ☆G, etc.) o un anillo verde.
  7. ↑ sameish - Which Floor is Which?

Enllaços externs


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>