Naw-Rúz, Navruz, Newroz, Nouruz, Nowruz, Noruz o Norouz (escrit نوروز en persa) és l'any nou del calendari persa, que se celebra en Iran coincidint en l'equinoccio de primavera. Es festeja també en atres territoris que varen rebre l'influència de la cultura persa, com Azerbaiyan, Kurdistan, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Pakistan, i en algunes regions del nort de l'Índia. També se celebra en Turquia i alguns països d'Àsia Central.

Nouruz

Nouruz és el festival del primer dia de la primavera i el principi del any iraní. Algunes comunitats ho celebren el 21 de març, i unes atres el dia de l'equinoccio de primavera, que pot ser el 20, el 21 o el 22 de març.

La paraula "Nouruz" prové de l'avéstica nava=nou + rəzaŋh=dia/llum del dia; en el significat de "nou dia", i manté eixe significat en persa modern (no=nou + rouz=dia). La festivitat del Nouruz és, en el seu orige, una celebració agrícola de cult a la fertilitat. No obstant, la majoria de les cerimònies de Nouruz tenen les seues raïls en la religió zoroastriana, sorgida en Iran fa uns 3000 anys. El zoroastrisme o mazdeísmo creu en dos deus antagonistas, Ahura Mazda, deu del ben i la llum, i Angra Mainyu, deu del mal i l'obscuritat. La lluita entre abdós es resol en la victòria de Ahura Mazda i el triumfo de la llum.

El Novruz, Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz o Nevruz, segons les diferents llengües del lloc a on se celebre, va ser inscrit en 2009 en la llistarepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco com a candidatura conjunta d'Azerbaiyan, Índia, Iran, Kirguizistan, Pakistan, Turquia i Uzbekistan.[1] El 30 de novembre de 2016 es varen afegir a esta candidatura Afganistan, Iraq, Kazakhstan, Tadjikistan i Turkmenistan.[2]

En Iran

 
La gent de Mazandarani canta en Nouruz

L'arribada de l'any nou persa representa el final de l'obscuritat hivernal i la renaixença de la llum i la fertilitat. Per a simbolisar l'inici del nou cicle vital, els iranís netegen a consciència les seues cases en els dies anteriors al Nouruz. Poques hores ans que entre l'any nou, les famílies es reunixen entorn a una taula en sèt objectes o fruts el nom dels quals escomença en persa per s (com les llavors de blat o de llentilles germinades, sabzeh), els quals representen la renaixença, la salut, l'alegria, la prosperitat, la felicitat, la paciència i la bellea. També coloquen la seua Sagrada Escritura (la Sagrada Escritura per qualsevol religió) sobre la taula, un espill i una pecera en peixos de colors, garantia de bona sòrt. En els carrers, es capcionen fogueres, es canta i s'acompanya a Hayi Firuz, un personage de cara negra que dansa al són de tambors i panderetes portadors de bons auguris.

En els 13 dies següents, durant els quals les escoles permaneixen tancades, els menors de cada família estrenen vestits i es dediquen a visitar a tios i yayos, els qui els fan regals o els entreguen una miqueta de diners. Ademés, és també costum que els adults s'acosten a saludar a casa dels seus familiars, veïns i amics.

El decimotercer dia, sizdah bedar, últim de les celebracions, les famílies van al camp per a preparar un menjar a l'aire lliure. Les llavors germinades es tiren a un riu o una riera, havent fet abans chicotets nucs en els tallos. Cada nuc representa un desig per al nou any i s'espera que, si la corrent els desfà, es complixquen.


En Azerbaiyan

A pesar de que Novruz té orígens religiosos, actualment la celebració de festa en Azerbaiyan no té un caràcter religiós, sino més be cultural. En Azerbaiyan, llevat la pròpia festa, com la despedida del vell any, se celebren també els quatre dimarts (Çərşənbə) de l'últim més de l'any. Els dimarts es dediquen als quatre elements: aigua, fòc, vent i terra. Per a la festa es germina Samani (səməni) del blat. Entre les tradicions de la celebració de Novruz en Azerbaiyan un part es dedica a la gastronomia. Per eixemple, per a la festa es preparen els dolços especials, shekerbura (şəkərbura), pakhlava (paxlava) i qojal (qoğal). També en la taula tradicional del Novruz sempre estan els ous colorats.

Variacions comunes

Nouruz és una festivitat d'orige preislámico que s'ha celebrat en Orient Mig des d'a lo manco 3000 anys i està fortament arraïlada en els rituals i tradicions del zoroastrisme. Hui en dia, el festival de Nouruz encara se celebra en molts països que varen ser territoris pertanyents o influenciats pel Imperi persa: Iran, Iraq, Afganistan, i algunes parts d'Àsia Central: les antigues repúbliques soviètiques de Tadjikistan, Uzbekistan, Azerbaiyan, Turkmenistan, Kazakhstan i Kirguizistan. També se celebra en l'Índia pels zoroastrianos parsis i els iranís que viuen en Índia, i és festiu en Turquia, a on se li crida Nevruz o Bayram, en turc. En molts països la salutació que s'usa és Ix no Mubarak o ix no Joyaste bad (Ix = Any)(No = Nou) (Mubarak i Joyaste bad = felicitats) en persa. En Turquia, la salutació és Bayraminiz Mubarek/kutlu olsun (en turc) i també els kurdo de Turquia, Iran, Iraq i Síria celebren el Newroz (Nouruz en kurdo) i la salutació és Newroz pîroz be/bo! o Newroztan pîroz bêt!

Per als seguidors de la variant Fasli del calendari zoroástrico el Nouruz és el primer dia del seu any. Atres variants d'este calendari celebren el Nouruz dos voltes, una com el Jamshedi Nouruz el 21 de març, com el començ de la primavera, i un segon Nouruz en juliol o agost.

Els seguidors de la Fe Bahá'í, una religió fundada en Iran a mitan de el XIX, celebren este dia (cridant-ho "Naw-Rúz") com una festivitat religiosa que marca l'any nou segons el Calendari bahá'í i també el final del Dejune dels dèneu Dies. Els bahaíes perses observen moltes costums relacionades en ell, pero els bahaíes d'atres llocs ho celebren com un dia festiu d'acort en les costums locals. Les comunitats bahaíes americanes, per eixemple, solen tindre un menjar sense complits, junt a oracions i llectures de l'escritura bahaí. Mentres que el Naw Rúz, d'acort en la tradició, comença en el equinoccio de primavera, els bahaíes ho celebren el dia en el que caiga l'equinoccio en Teheran, siga 20 21 o 22 de març, ajustant el calendari com es requerixca per mig dels seus dies intercalares. Eixe dia no s'acostuma treballar ni assistir a l'escola.

Dia Internacional del Novruz

El 23 de febrer de 2010, L'Assamblea General de les Nacions Unides va proclamar que els dies 21 de març de cada any se celebre el Dia Internacional del Novruz.[3]

 
Nouruz. Pintura de Yousef Abdinejad.

Galeria

Referències

  1. ↑ «El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 d'agost de 2010.
  2. ↑ «Cinc noves inscripcions en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat». Unesco. Consultat el 1 de decembre de 2016.
  3. ↑ «Dia Internacional del Novruz, 21 de març» (en es). www.un.org. Consultat el 6 de març de 2019.

Enllaços externs

Commons


Referències