Nort-Pas de Calais
Plantilla:Ficha d'antiga entitat territorial
Nort-Passe de Calaiscita requerida (en francés: Nord-Pas-de-Calais; en picardo: Nord-Pas-Calés) va ser una de les regions de França. Comprenia els departaments de Nort (Nord) i Pas de Calais (Pas-de-Calais). Fins a fins d'el XX, Nord designava tant a la regió com al departament. En la reforma territorial de 2014 va desaparéixer com a tal, fusionant-se en Picardía com la regió d'Alta França (en francés Hauts-de-France), reforma que va entrar en vigor l'1 de giner de 2016.[1][2]
Història
Fins al XVII, l'història del Nord-Pas-de-Calais era en gran part comuna en l'història de Bèlgica (els belgues durant l'Antiguetat eren una multitut de pobles celtes del nort de la Galia), la d'una terra que “durant casi mil anys va servir de camp de batalla per a tota Europa”. El territori de Nord-Pas-de-Calais ha segut disputat des de la Guerra de les Galias; en l'época de les invasions bàrbares, els francs salios es varen establir allí, i va ser el breçol de la dinastia merovingia. El territori que comprén els actuals districtes de lle, Douai i Dunkerque es va ser incorporant progressivament al Regne de França baix el regnat de Luis XIV. La regió no va passar a ser definitivament francesa fins a 1713, en el Tractat de Pau d'Utrecht. El departament del Nort formava anteriorment partix dels Països Baixos del Sur (o, en llatí, Bèlgica Regio)[3] i els Països Baixos espanyols, (i solament va passar a mans franceses en 1713). Nort-Passe de Calais va ser un dels 83 departaments originals creats durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790 (en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga província de Flandes. La regió moderna es va formar a partir de les antigues províncies d'Artois, Henao francés (l'atra part d'Henao està en Bèlgica) i el Flandes francés (l'atra part de Flandes està en Bèlgica).
Geografia
La regió Nort-Passe de Calais és la més septentrional de la França metropolitana. Llimita al nort en la mar del Nort, al noreste en Bèlgica, al sur en la regió francesa de Picardía i a l'oest en el canal de la Mancha. Solament dos departaments formen la regió: Nort i Pas-de-Calais. Inclou també una chicoteta zona originàriament de parla neerlandesa (Westhoek), en les afores de Dunkerque.
Demografia
La regió Nort-Passe de Calais és la quarta més poblada de França, en uns 4 millons d'habitants (1999), que representen el 7 % de la població total de França. Durant molt temps ha segut, econòmica i demogràficament, una de les més dinàmiques de França. És una regió molt urbanisada: el 83 % de la seua població viu en comunitats urbanes. El seu centre administratiu és la ciutat de lle. Atres ciutats importants són Valenciennes, Lens, Liévin, Douai, Béthune, Dunkerque, Maubeuge, Calais, Boulogne-sur-Mer i Arras.
Economia
A pesar de ser una regió molt indústrializada, la agricultura encara guarda una relativa importància, en cultius de blat, plantes forrajeras, remolacha azucarera i creïlla. En les chicotetes valls de l'interior predomina la ganaderia. En la costa, destaca el sector peixquer, prou present en ports com el de Boulogne-sur-Mer, el primer port peixquer de França. Aixina mateix, la regió destaca per ser una de les principals conques mineres productores de carbó de tota França. Sobre l'indústria, la més antiga és la indústria textil. En lle es produïx el 90% del Lli textilli francés; i en Tourcoing i Roubaix (departament de Nort) el 80% de la llana. Atres indústries destacables són la siderúrgia, la metalúrgia, l'indústria mecànica, la química i l'alimentícia.
Política
El president de la regió és el socialiste Daniel Percheron, que havia segut elegit per primera volta en 2001 i des de llavors ha anat revalidant la seua majoria en el Consell Regional de Nort-Passe de Calais en les eleccions fins a 2010, en esta ocasió per a un mandat que terminarà en 2014. La esquerra, que ya controlava el govern d'esta regió gràcies a la majoria relativa conseguida en 1998, va guanyar les eleccions regionals de 2004 en una àmplia majoria absoluta. La llista que encapçalava Daniel Percheron es va beneficiar de la fusió en el Partit Comuniste Francés i Els Verts en el segon regrés de les eleccions. Aixina, la coalició progressista va conseguir el 51,84% dels vots emesos en el segon regrés i 73 dels 113 escans del Consell Regional de Nort-Pas de Calais. La dreta, que es va presentar dividida en el primer regrés de les eleccions, va presentar una candidatura unitària en la segona. La llista de la UMP i la Unió per la Democràcia Francesa va ser la segona llista més votada, en el 28,43% dels vots i 24 consellers regionals. El Front Nacional, que va ser la segona força més votada en el primer regrés de les eleccions, no va poder conservar esta posició en la segona. Aixina i tot, el Front Nacional va experimentar un considerable creiximent respecte de les eleccions de 1998, en un 19,73% dels vots emesos en el segon regrés i 16 escans.
Cultura
La regió conta en equips professionals de fútbol (lle, Valenciennes i Lens), bàsquet (Gravelines, ESSM Li Portel i Boulonnais) i balonmà (Dunkerque). La regió de Nort-Pas de Calais és, junt en Canàries, l'únic lloc d'Europa a on se celebren baralles de galls i són llegals.
Vore també
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nort-Pas de Calais.- Nort-Passe de Calais : entre resistència d'antany i hospitalitat actual- Elloc oficial de França (en és).
- Consell Regional de la regió Nort-Passe de Calais (francés).
- Guia turística de la regió [2] archivat en Wayback Machine. (francés).
- NORDMAG: Lloc sobre turisme i patrimoni en la regió Nort-Passe de Calais [3] archivat en Wayback Machine. (francés).