Genal
El riu Genal és un riu del sur de la península ibèrica que discorre per la Serranía de Ronda, a l'oest de la província de Màlaga, Espanya.
Naix en el terme municipal d'Igualeja a partir d'un manantial situat dins d'una cova conegut com El Naiximent, el qual va ser declarat monument natural en 2011,[1] i desemboca en el riu Guadiaro, del que és un dels seus principals afluents, en el terme municipal de Casares, despuix d'un recorregut d'uns 47,8 km.
És un dels principals rius de les conques mediterrànees d'Andalusia tant per llongitut com per cabal. El seu recorregut pel vall homònima has segut declarat Zona Especial de Conservació (ZEC).[2] Ademés, rep aportacions procedents d'atres espais naturals propencs com Els Reals de Serra Bermeja i Serra Crestellina.
Entorn
editarLa conca del riu Genal s'emmarca en el sector occidental de les Cordilleres Bètiques, quedant delimitada pel nort i el nordest per la Serra del Oreganal, que alcança els 1427 m s. n. m. en el cerro Jarastepar, i la Serra de les Neus, en el cerro Cascajares de 1416 m s. n. m. A l'oest l'emmarquen la dorsal Atajate-Gaucín (cerro Poyato, 1137m i Hacho de Gaucín, 1011m), que delimita la conca en el Camp de Gibraltar. Finalment, Serra Bermeja (Els Reals, 1449m) tanca el conjunt pel surest.[3]
L'entorn del curs alt del Genal és conegut en el nom de vall del Genal, resultant una subcomarca dins de la Serranía de Ronda. La vall de Genal es subdivide en l'Alt i el Baix Genal i integra 15 municipis. En l'Alt Genal estan situats Igualeja, Pujerra, Parauta, Cartajima, Júzcar, Faraján i Alpandeire i en el Baix Genal estan Atajate, Benadalid, Benalauría, Algatocín, Benarrabá, Gaucín, Jubrique i Genalguacil.
La vall de Genal té un clima suau en una temperatura mija anual d'uns 14 °C i unes precipitacions anuals d'uns 1200 l/m². El paisage és agrest, en masses forestals de castanys, quejigos, alcornoques, pis i atres espècies. També existixen formacions calcáreas com els "Riscs de Cartajima".
Curse
editarCurs alt
editarEl naiximent del riu Genal és objecte de debat.[4] Generalment es considera que este s'ubica en el terme municipal d'Igualeja, en una surgencia càrstica situada en el poble, al cabal del qual s'agreguen temporalment el d'atres rieres que travessen igualment l'àrea carbonatada de capçalera. El principal d'ells és el riu Sec (25 km² i 9,5 km de llongitut), format a costa de vàries surgencias a lo llarc del contacte entre els materials carbonatados dolomíticos o calizos i les micacitas, gneis i peridotitas de Serra Bermeja.
El riu Genal discorre, a través d'una zona de contactes de materials molt diferents, lo que explica la disimetría observada en els seus alvertents. Mentres les rieres de la vertent nort posseïxen un funcionament essencialment càrstic, els de l'alvertent opost drenan d'una forma difusa el massiç peridotítico de Serra Bermeja. La majoria de les surgencias es disponen en el contacte entre les dolomías alpujárrides i els gneises. Per orde d'importància tenim les surgencias del Júzcar, Faraján i Alpandeire i les situades en les rieres Almargen i Naiximent pròxims a Parauta.
Curs baix
editarLa ret nort, molt anastomosada i característica de les àrees carbonatades, contrasta en la concentració existent en l'alvertent opost des del riu Sec fins a la Riera Guadarín, a partir del com el riu Genal es incurva i canvia de direcció I-O per la N-S. Des d'este punt la concentració es manté en els afluents de la Serra Bermeja, en una estructura dendrítica, que es manté també en la marge esquerra, encara que en menor grau donada la menor altitut en les capçaleres. Despuix del canvi de direcció, el primer afluent significatiu és el del riu Gorgote, que es nutrix de les surgencias de Faraján i Alpandeire.[5] Despuix del Gorgote el Genal rep multitut de rieres intermitents. El la marge dreta rep els aportes del riu Monardilla (19,4 km² i 5,2 km) i el riu Almarchal (35,1 km² i 7,5 km) aixina com d'atres rieres.[5]
A l'altura de Gaucín el riu abandona els materials neísicos alpujárrides per a discórrer sobre els materials impermeables flyschoides, en una pendent mija inferior, lo que determina un règim més tranquil. El caixer i la vall s'eixamplen i el riu discorre per amplis depòsits aluvials fins a la seua desembocadura en el riu Guadiaro.[5]
Flora i fauna
editar
Flora
editarLa vegetació de ribera tant en el propi riu Genal com en les seues rieres tributàries està formada per oms (Ulmus minor), àlbers blancs (Populus alba), sauces (Salix sp.), fresnos (Fraxinus angustifolia), ademés de baladres, juncs, durillos, tarajes, agracejos, vímens i etapes de la vegetació relíctica subtropical del terciario en llorer (Laurus nobilis), aliso (Alnus glutinosa), acebo (Ilex aquifolium), quejigos (Quercus broteroi), falagueras, etc. En algunes zones s'ha substituït la vegetació riparia per cultius de chop (Populus nigra var. italica) o el pi de Monterrey (Pinus radiata) ha segut introduït per l'administració forestal, tractant-se abdós de greus actuacions. El riu Almarchal, un dels principals afluents del riu Genal, es troba entre hortes i mass, rodejat també de quejigos i alcornoques.[6]
Fauna
editarEn el riu Genal hi ha molts tipos d'animals, com les serps d'aigües, els galápagos, amfibis i una gran varietat de peixos, com el bordallo, la voga, el barp, el pejerrey i l'anguila.
En la zona del Genal també nos trobem en una fauna terrestre: javalí, cabirol,[7] cérvol, conill, rabosot, meloncillo, teixó, llúdria, garduña; i d'aus com àguila culebrera, àguila real, coloma torcaz, tórtola comuna, perdiu comuna, cernícalo vulgar, pinzón vulgar, petirrojo, carbonero comuna, oropéndolas, palput, pico picapinos, gayos, cárabo comuna, etc.
Població
editarLa població de la vall del Genal és d'uns 7000 habitants i mostra clars síntomes d'envelliment i tendència al despoblació. L'economia tradicional s'ha basat en l'agricultura i en una certa indústria artesanal, sent eixemples la recollida de castanyes, l'artesania del esparto i l'elaboració de chacinas. Actualment hi ha cert auge del turisme rural.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ BOJA. «juntadeandalucia. es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientals/espacios_protegidos/renpa/canales_figuras_proteccion/Monumentos_Naturals/01_Normativa/decreto_383_2011. pdf? lr=lang_es DECRETE 383/2011, de 30 de decembre, pel que es declaren determinats Monuments Naturals d'Andalusia en la província de Màlaga i es dicten normes i directrius per a la seua ordenació i gestió.». Consultat el 9 de decembre de 2020.
- ↑ BOJA. «juntadeandalucia. es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientals/espacios_protegidos/planificacion/pg_aprobados/d_110_2015_gador_y_otros/decreto_110_2015_gador_boja. pdf Decrete 110/2015, de 17 de març, pel que es declaren les Zones especials de conservació Serres de Gádor i Énix (és6110008), Serra de l'Alt d'Almagro (és6110011), Serres Almagrera, dels Pins i el Aguilón (és6110012), Serra Líjar (és6120013), Suroest de la Serra de cardeña i Montoro (és6130005), Guadalmellato (és6130006), Guadiato-Bembézar (és6130007), Serra de Loja (és6140008), Serres Bermeja i real (és6170010), Serra Blanca (és6170011), Serra de camarolos (és6170012), Valle del riu del Genal (és6170016) i Serra Blanquilla (és6170032)». Consultat el 9 de decembre de 2020.
- ↑ Jiménez Madroñal, 2016, p. 10.
- ↑ Márquez y Prim, 2008, p. 58.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Márquez y Prim, 2008, p. 59.
- ↑ Diputació de Màlaga. «dipmalaga. es/planeamiento/pgou/29057/memoria%20ordencacion%20-a. pdf Memòria d'Ordenació. Alvance PGOU de Genalguacil». Consultat el 15 d'abril de 2020.
- ↑ Duarte, Farfán y Vargas, 2012.
Bibliografia
editar- Gómez Moreno, María Luisa: google. es/books? id=T7q0DwAAQBAJ&pg=PA56&lpg=PA56&dq=r%C3%ADo+almarchal&source=bl&ots=F79A_okhjF&sig=ACfU3U13THP3MqVPv4CyqdeJt_XbcAV03Q&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8jNusp-roAhVRhRoKHSxdBfc4KBDoATADegQICxAr#v=onepage&q=r%C3%ADo%20almarchal&f=false El Genal capturat. Aigua i planificació ¿Desenroll sostenible o creiximent illimitat?, 1998.
- Junta d'Andalusia: juntadeandalucia. es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientals/agua/3_planificacion_hidrologica/planificacion_anterior/planes_hidrologicos_1998-2009_previos_dma/ph_cuenca_sur/01_Memoria%20PHCS. pdf Pla Hidrològic Sur - Memòria, 1998, ya derogat, va ser aprovat pel Real Decret 1664/1998, de 24 de juliol.
- Márquez Carrero, J. i Prim Penya, J. J.: unirioja. es/servlet/articulo? codigo=2912710 Caracterisació geogràfica de la vall del riu Genal (Màlaga). Relleu, clima i aigua, Baetica: Estudis d'art, geografia i història, ISSN 0212-5099, N.º 30, 2008, págs. 41-62.
- Jiménez Madroñal, D.: us. es/handle/11441/53337 Estudi morfométrico i hidrològic de la conca hidrogràfica del riu Genal, 2016 (Treballe fi de grau inèdit). Universitat de Sevilla, Sevilla.
- Duarte, J., Farfán, M. A. i Vargas, J. M.: es/galemys/index. php/Galemys/article/viewFile/Galemys.2012. A04/40 Situació de les poblacions de cabirol andalús (Capreolus capreolus) en les serres occidentals de Màlaga es/galemys/index. php/Galemys/article/viewFile/Galemys.2012. A04/40 archivat en Wayback Machine., Galemys, 24 : 35-45, 2012ISSN 1137-8700i-ISSN 2254-8408DOI: 10.7325/Galemys.2012. A04
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Genal.- iaph. es/bitstream/11532/324840/6/ficha_divulgativa_paisaje_interes_cultural_agrario-alto_genal_malaga. pdf Paisage agrari de l'Alt Genal. Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia. Institut Andalús del Patrimoni Històric
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.