Gavarra
Una gavarra[1] és un barco de fondo pla, construït principalment per al transport de bens pesats a lo llarc de rius i canals. Habitualment, les gabarras no són autopropulsadas i necessiten ser mogudes per un pot remolcador que tire d'elles o les espente.[2]

Les gabarras s'usaven inicialment en canals, i les remolcaven animals de tir que anaven per un camí adjacent. Els canals vorejats en una ferrovía eren comuns a principis de la revolució industrial, situació que va provocar que les gabarras anaren superades pel ferrocarril en la càrrega d'objectes de valor per la major velocitat, els costs decreixents i la flexibilitat de les rutes ferroviàries.

Les gabarras seguixen usant-se per al transport d'objectes de gran tamany o molt pesats, ya que el cost de dur bens per barcaça és molt baix. Una barcaça comuna medix 59,4 m × 10,7 m (195 x 35 peus), i pot carregar fins a 1500 tonellades.
Característiques
Una gabarra pot tindre depòsits tancats o descoberts i es denomina barcaça, per al transport de qualsevol tipo de càrrega per vies navegables interiors.[3]
La seua capacitat de càrrega és de 600 a 10 000 tonellades (i més), solen tindre un timó, equip d'amarre i estàncies per als mariners. L'espai de càrrega pot ser mona o multiparte, com és el cas de les barcaces que transporten líquits (barcaça-tanc).[3] Les barcaces més antigues estaven construïdes en fusta, eren tirades per ganado i, a sovint, també persones, com en Els sirgadores del Volga en Rússia.[3]
Des de finals del XVIII, estan construïts a partir d'una mescla de ferro i fusta, i les seues embarcacions són barcos de vapor, i hui es construïxen d'acer.
Tradicionalment eren cridats segons la seua finalitat, aixina com els "petrolers" transportaven petròleu, gasolina, aigua, vi, melaça i uns atres líquits, "madederos" els que transportaven fusta, i "pous d'arena" d'arena i grava que eren dragados del llit del riu. En este tipo de barcaça, hi ha un tipo especial: "clapet" (sanker), el fondo del qual es podia obrir i, per lo tant, se sacsava la càrrega.[3]
La barcaça de tipo tancat en tancs laterals, utilisada en obres de hidrotécnica; buidant aigua en els tancs d'un costat: la barcaça s'inclinaria tant que tota la càrrega s'esgolaria dins de l'aigua.[3]
En el passat, cada riu tenia el seu propi tipo de barcaça. Com els rius estan interconectados per canals, s'ha desenrollat un tipo unificat, a on el tamany depén de les dimensions de la constitució per a on deuen passar i de la profunditat de l'aigua en el llit del riu.[3]
Les barcaces de mar s'utilisen en major freqüència en els ports. La barcaça sense coberta de tipo obert en el port s'utilisa per al transport de carbó o una atra càrrega a granel al voltant del port. Una barcaça marítima tancada s'utilisa per a l'almagasenament de mercaderies al voltant del port, pero a voltes també per al transport de mercaderies per mar.[3]
Els rius i llac han eixercitat durant molt temps un paper important en el transport de càrrega a granel, com carbó en Alemània, Holanda, França, Bèlgica, Canadà i Estats Units d'Amèrica.[4]
Los costos del transporte por barcazas dependían del número que podía ser remolcado por un remolcador, que a su vez dependía de las dimensins de la vía fluvial. Así, hasta 20 - 25 barcazas, y en el Misisipi inferior 25 - 35 barcazas. Cada barcaza tenía una capacidad de hasta 1500 toneladas. Como las vías fluviales solían ser circulars, el transporte y la entrega eran lentos pero muy económicos.[4]
Les grues montades en barcaces s'utilisen per a carregar i descarregar mercaderies. La timonera i les cabines de la tripulació estan montades en la popa. Les barcaces són elements bàsics del transport fluvial de mercaderies. La capacitat de càrrega, el tamany i el calat de les barcaces estan llimitats per la disponibilitat de vies fluvials. Aixina, en el riu Rin poden navegar barcaces de més de 2000 tdw, en la zona de navegació del Volga-Kama hi ha barcaces de més de 3 000 tdw, i en el Danubi en una capacitat de càrrega màxima de 2000 tdw poden navegar en Jos.
La gabarra moderna
La gabarra de ferro
L'innovació que va conduir a la gabarra moderna va ser l'ús de barcaces de ferro remolcades per un remolcador de vapor. Primer es varen utilisar per a transportar cereals i atres productes a granel. Aproximadament des de 1840 fins a 1870, la gabarra de ferro remolcada es va introduir ràpidament en el Rin, el Danubi, el Dò, el Dniéster i els rius d'Egipte, Índia i Austràlia. Moltes d'estes barcaces es varen construir en Gran Bretanya.[5]
Hui en dia, 'gabarra' generalment es referix a una gabarra de gronsa.[6] En Europa, una gabarra de gronsa és: '«Un buc de transport de mercaderies per vies navegables interiors dissenyat per a ser remolcat que no té els seus propis mijos de propulsió mecànica»'.[7] En Estats Units, generalment la gabarra és espentada.
Us modern
Les barcaces s'utilisen hui en dia per a artículs a granel de baix valor, ya que el cost de transportar mercaderies en barcaces és molt baix. Les barcaces també s'utilisen per a artículs molt pesats o voluminosos; una barcaça nortamericana típica medix 195 per 35 peus (59,4 m × 10,7 m) i pot transportar fins a aproximadament 1500 tonellades curtes (1400 t) de càrrega. La barcaça europea més comuna medix 251 per 37 peus (76,5 m × 11,4 m) i pot transportar fins a unes 2450 tonellades (2700 tonellades curtes).[8]
Com a eixemple, el 26 de juny de 2006, un reactor d'unitat de craqueo catalític de 565 tonellades curtes (513 t) va ser enviat en barcaça des del port de Tulsa de Catoosa en Oklahoma a una refineria en Pascagoula, Mississipi. Els objectes extremadament grans normalment s'envien en seccions i es ensamblan en el lloc, pero l'enviament d'una unitat ensamblada va reduir els costs i va evitar la dependència de la mà d'obra de construcció en el lloc d'entrega (que en este cas encara s'estava recuperant del huracà Katrina). Del viage de 700 milles (1100 km) del reactor, solament unes 40 milles (64 km) es varen recórrer per terra, des del port final fins a la refineria.
Les barcaces autopropulsadas es poden utilisar com a tals quan es viaja riu avall o riu dalt en aigües tranquiles; s'operen com una barcaça sense motor, l'ajuda d'un remolcador, quan viagen riu dalt en aigües més ràpides. Les barcaces de canal generalment es fabriquen per al canal en particular en el que operaran.[9]
Moltes barcaces, principalment barcaces holandeses, que varen ser dissenyades originalment per a transportar càrrega a lo llarc dels canals d'Europa, ya no són lo suficientment grans per a competir en esta indústria en embarcacions més noves i més grans. Moltes d'estes barcaces han segut renovades i ara s'utilisen com a barcaces d'hotels de lux que transporten als turistes a lo llarc dels mateixos canals pels que una volta varen transportar gra o carbó.
En freqüència, la càrrega dels bucs de navegació marítima es transborda en barcaces per a transportar-la als almagasenes en l'àrea portuària o en les afores. Les barcaces sense motor són tirades per remolcadors o llanches.[10] Les barcaces també s'utilisen a sovint en obres de construcció o en graveras per a transportar grava o materials de construcció. Les mercaderies de càrrega clàssiques són, en particular: arena, grava, carbó, ferralla, llavors oleaginosas i fem. Anteriorment, també es va utilisar per a transportar càrrega fraccionada, com per eixemple café transportat en sacs en els ports per barcaces.
Si els barcos sense motor es junten per a formar combois espentats i despuix servixen per a transportar mercaderies en vies navegables interiors, li'ls denomina llaugers.
Referències
- ↑
- ↑ U.S. Navy Auxiliary Vessels: A History and Directory from World War I to Today. Ken W. Sayers (2019) 361 pp. ISBN 1476672563, ISBN 978-1476672564
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «[http://pr oleksis.lzmk.hr/48066/ Teglenica]» (en hrvatski). Leksikografski zavod Miroslav Krleža. Consultat el 10. 3. 2014.
- ↑ 4,0 4,1 «Barges» (en engleski). Encyclopædia Britannica. Consultat el 10. 3. 2017.
- ↑ Seymour, 1869, p. 90.
- ↑ CESNI, 2021, p. 1.
- ↑ Eurostat, 2010, p. 77.
- ↑ Great Lakes Shipping Ports & Cargoes. Patrick Lapinski (2009) 160 pag. ISBN 1583882383, ISBN 978-1583882382
- ↑ Holger Patzer: Die Fluß- und Hafenschiffahrt der D.D.G. Hansa, H. M. Hauschild, Bremen 2009, ISBN 978-3-89757-140-2
- ↑ Franklin Kopitzsch, Daniel Tilgner (Hrsg.): Hamburg Lexikon. 4., aktualisierte und erweiterte Sonderausgabe. Ellert & Richter, Hamburg 2010, ISBN 978-3-8319-0373-3, S. 618.