El exorcisme[1] és una pràctica religiosa per a expulsar a un dimoni.[2] S'ha fet des de l'Antiguetat en llocs com Mesopotamia i Egipte. Ha segut practicat des de creències tribals pel chamanisme[3] i fins a per religions com el cristianisme o l'islam.[4][5]

Jesús exorcizando a l'home gadareno per Julius Schnorr von Carolsfeld

En el catolicisme, es considera una acció extraordinària del dimoni[6] l'estar en una persona (possessió)[7] o en un lloc (infestación)[8] i l'exorcisme solament pot portar-se a terme per un sacerdot.


Etimologia

Procedix de la paraula Plantilla:Griego.[9][10]


En l'Antiguetat

Hi ha evidència de exorcisme en Mesopotamia, a on els sacerdots mašmāšo o ašīpu, que eren especialment cults, es presentaven com comissionats dels deus i usaven en l'poseso diàlecs prefixats, paraules, gests, amulets i consells protectors, tot això en llocs a l'aire lliure, ya que els temples eren reservats per al cult diví.[11][12] Els exorcistas també podien ser utilisats en processos judicials si els testics se sentien amenaçats per «fetilla».[13] La Casa del Exorcista (713-612 a. C.) d'Aššur[14] contenia més de 800 tablillas cuneïformes, entre les que es trobaven numerosos texts utilisats con este fin, per eixemple la série «Quan el exorcista va a la casa d'un malalt» i la profecia d'Uruk.[15] La biblioteca de Asurbanipal en Nínive també contenia numerosos texts exorcistas.[16] De Assur es coneixen els sacerdots mašmāšo Anu-ikṣur, fill de Šamaš-iddin, i Iqiša, fill d'Ištar-šum-ereš.[17] El deu sumerio Anu era patró dels exorcistas, sent un dels seus epítets mupaššanar nambûrbe aneuātu itātu limnētu šunāet pardāet la ṭādâte, «Aquell que dona poder als exorcistas per a previndre en el pašāru els acontenyiments de mal agüero i els efectes dels somis confusos i impíos» (King BMS 62 + 1. 12).[18] En Babilonia s'invocava al deu Asalluhi per als exorcisme.[19]

En l'Imperi sasánida els zoroastristas consideraven que les malalties podien ser originades per Arimán i els esperits malignes que li servien, per lo que els sanadores realisaven també conjurs.[20]

En l'Antic Egipte es creïa que determinades malalties podien ser causades perque un esperit maligne es ficava dins d'una persona i la vexara. El ritual d'exorcisme era portat a terme per un sacerdot especialment erudit que, a voltes, invocava a un deu superior al com l'esperit maligne devia obedir. En l'estela Bentresch es descriu l'exorcisme de la germana menuda de l'esposa del rei, Ra-neferu, realisat pel sacerdot Tehuti-em-heb en la intercesión del deu Jonsu.[21][22]

En l'Antiga Grècia també hi havia exorcistas, sent el més famós Apolonio de Tiana. També hi ha evidències d'exorcisme en els papirs màgics grecs.[23]

Els sacerdots mandeos també realisaven exorcisme i els llaics d'esta religió realisaven ritos i conjurs per a protegir-se de sers sobrenaturals malignes.[24]


En el budisme

La pràctica de recitar o escoltar la Paritta («protecció» o «salvaguarda») va començar molt primerenc en l'història del budisme. És una pràctica budista que consistix en recitar certs versos i escritures del Cànon Pali per a alluntar la desgràcia o el perill. La creència en el poder espiritual efectiu de la Sacca-kiriyā (l'asseveració d'alguna cosa prou verdader) per a curar o protegir és un aspecte de l'obra atribuït a la paritta.[25] Vàries escritures de la Paritta com el Metta Sutta, el Dhajagga Sutta o el Ratana Sutta poden ser recitades en fins d'exorcisme, i es creu que el Āṭānāṭiya Sutta és particularment eficaç per a propòsits d'exorcisme.[26]


Budisme cingalés

En Sri Lanka, els budistes cingaleses invoquen la protecció de Buda i de la deïtat Suniyam per a controlar i dispersar forces sobrenaturals perilloses en un ritual conegut com yaktovil.[27]


Budisme tibetà

El rei Gesar de Ling és la figura central d'un cicle de relats orals d'Àsia, que es presenta en vàries versions en tibetano, en mongol i en chinenc. Estos estan ambientats en l'est o noreste del Tibet. Segons este relat, els deus, preocupats perque en la terra prevalien els dimonis, varen manar a Gesar per a que terminara en eixe poder. Es creu que el trasfondo històric està en l'arribada del budisme al Tibet entre els sigles VII i VIII i el seu enfrontament en les creències que hi havia en l'entorn.[28]

La cerimònia religiosa tibetano 'Gutor' ༼དགུ་གཏོར་༽, lliteralment ofrena del 29, se celebra el dia 29 del 12º més tibetà, en l'objectiu d'expulsar tota la negatividad, incloent els mals esperits i les desgràcies de l'any previ, i començar el nou any de forma pacífica i auspiciosa.[29] Els temples i monasteris de tot el Tibet celebren grans cerimònies de dansa religiosa, la major d'elles en el Palau de Potala, en Lhasa. Les famílies netegen les seues cases en este dia, decoren les habitacions i mengen una sopa de fideus especial cridada «Guthuk» (༼དགུ་ཐུག་༽). De nit, la gent du antorches, pronunciant les paraules de l'exorcisme.[30]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Exorcismo». Real Academia Española. Consultat el 23 de febrero de 2025.
  3. ↑ Galisteo Leiva, 2024, p. 175.
  4. ↑ Celia del Moral Molina(1999).«Un conjuro mágico-religioso contra el mal de ojo en la "Rihla" de Ibn al-Hayy al-Numayri».Revista de Filología de la Universidad de La Laguna. Volumen dedicado a Rafael Muñoz.(17): 503-510.ISSN 0212-4130.
  5. ↑ Gerda Sengers Women and Demons: Cultic Healing in Islamic Egypt BRILL, 2003 ISBN 9789004127715 p. 50
  6. ↑ Amorth, 2016, pp. 24-30.
  7. ↑ Amorth, 2016, pp. 30-32.
  8. ↑ Amorth, 2016, pp. 37-38.
  9. ↑ Diccionario de la lengua española
  10. ↑ «Exorcismo}», Vergilius Ferm (ed.). An Encyclopedia of Religion, Philosophical Library. En Questia (suscripción requerida)
  11. ↑ Galisteo Leiva, 2024, p. 48.
  12. ↑ Walter Farber: Magic at the Cradle, Babylonian and Assyrian Lullabies. Anthropos 85/1–3, 1990, S. 146.
  13. ↑ Raymond Westbrook: Evidentiary Procedure in the Middle Assyrian Laws. Journal of Cuneiform Studies 55, 2003, S. 95.
  14. ↑ C. Preusser: Die Wohnhäuser in Assur [Las viviendas en Assur]. Wissenschaftliche Veröffentlichungen der Deutschen Orient-Gesellschaft 64, 1954, Das Wohnhaus des Beschwörungspriesters in PlQu. HD, HE81, pág. 58 y pl. 27a.
  15. ↑ Maria de Jong Ellis: Observations on Mesopotamian Oracles and Prophetic Texts: literary and historiographic Considerations. Journal of Cuneiform Studies 41/2, 1989, S. 168–169.
  16. ↑ Maria de Jong Ellis: Observations on Mesopotamian Oracles and Prophetic Texts: literary and historiographic Considerations. Journal of Cuneiform Studies 41/2, 1989, S. 167.
  17. ↑ Maria de Jong Ellis: Observations on Mesopotamian Oracles and Prophetic Texts: literary and historiographic Considerations. Journal of Cuneiform Studies 41/2, 1989, S. 169.
  18. ↑ A. Leo Oppenheim: The Interpretation of Dreams in the Ancient Near East. With a Translation of an Assyrian Dream-Book. Transactions of the American Philosophical Society New Series 46/3, 1956, S. 219.
  19. ↑ Oshima, 2011, p. 42.
  20. ↑ Galisteo Leiva, 2024, pp. 48-49.
  21. ↑ Un dios egipcio viaja a Bachatna para curar a la princesa poseída por el demonio Bintrischji (Estela Bentresch). En: Frank Kammerzell, Texte aus der Umwelt des Alten Testaments. Band III: Weisheitstexte, Mythen und Epen. Mythen und Epen III [Textos del entorno del Antiguo Testamento. Volumen III: Textos sapienciales, mitos y epopeyas. Mitos y epopeyas III], p. 956, nota g.
  22. ↑ Galisteo Leiva, 2024, p. 49.
  23. ↑ Galisteo Leiva, 2024, pp. 49-50.
  24. ↑ Galisteo Leiva, 2024, p. 50.
  25. ↑ C.A.F. Rhys Davids, Dialogues of the Buddha, part 3, p. 186.
  26. ↑ Aggacitta, Āyasmā (2003). Discourse on Atanatiya Protection, Sasanarakkha Buddhist Sanctuary, pp. 3–9. Consultat el 2021-06-16.
  27. ↑ Scott, David. Formations of Ritual: Colonial and Anthropological Discourses on the Sinhala Yaktovil. NED - New edition ed., University of Minnesota Press, 1994. JSTOR, www.jstor.org/stable/10.5749/j.cttttp68. Consultado el 3 de mayo de 2020.
  28. ↑ (Julio-diciembre de 2012).«Naturaleza y origen de los demonios en la épica tibetana de Gesar de Ling».Acta poética.23(2)
  29. ↑ Yuan, H.; Kunga, A.; Li, B. (2014). Tibetan Folktales, ABC-CLIO, p. 52. ISBN 978-1-61069-471-1.
  30. ↑ «Supernatural Traditional Days Around The World» (en en). Straight Forward Guidance. Consultat el 2022-05-10.

Enllaços externs