El rei Gesar

El rei Guesar és una epopeya tibetana. És l'escrit més llarc del món, i actualment el text épico més antic que conserva vitalitat, i que se seguix recitant i ampliant oralment fins a hui en dia.

Difusió

Es va divulgar gràcies a cantants de baladas en les zones habitades per les ètnia tibetana, mongola i monguor. Per mig de la seua representació, centenars de juglares seguixen transmetent les gestes del rei Guesar pel Tibet, Mongòlia interior, Qinghai i atres regions de China.

Orige

El rei Guesar és molt antic. Es desconeix quàn va escomençar a compondre's. El manuscrit més antic que es conserva és del sigle XII d. C. i es creu que va ser escrit per algun monge budiste. Des de llavors, els juglares ho seguixen difonent oralment, a l'hora que enriquixen els seus episodis i les seues formes d'expressió. Durant la década de 1860, un equip de monges del monasteri de Dzogchen dirigits pel monge tibetà Ju Mipham Gyatso va realisar una edició xilografiada.

Argument

Fa moltíssims anys, les catàstrofe naturals i els desastres provocats pel ser humà assotaven les vastes extensions del Tibet; els dimonis i els espectres feyen i desfeen al seu antoix; el poble vivia sumit en un abisme de sofriments. El Boddhisatva de la Misericòrdia va voler rescatar al poble de tantes penalidades i va demanar al Buda Salvador Amida que enviara al món a Tuiba Gewafa, fill del deu, per a sometre als dimonis. Tuiba Gewafa va aparéixer en el Tibet i es va presentar davant els cobrizos tibetans com el rei Guesar, és dir, com el seu sobirà. Els creadors de la epopeya ho varen dotar d'una personalitat inconfundible i de singulars poders, donant a llum a un semidiós. Esta figura heròica a mig camí entre els deus i els sers humans reunix les condicions per a complir la sagrada missió de dominar als dimonis, reprimir la violència, ajudar a lo dèbils i beneficiar al poble. En este món, el rei Guesar va afrontar infinitat de situacions molt compromeses, de les que va eixir sempre ilés pels seus propis mijos i gràcies a la protecció del seu pare. Finalment, l'héroe va conseguir exterminar als dimonis i espectres que s'empenyoraven en matar-ho. El rei Guesar va escomençar a posar fi a la desgraciada situació del poble el mateix dia del seu naiximent; als cinc anys es va traslladar en la seua mare a la vora del riu Groc (China); als dotze va guanyar una carrera de cavalls i és entronisat. Ya convertit en rei, va escomençar a aprofitar al màxim els seus extraordinaris poders per a llançar expedicions de castic contra els mònstruos de tota laya que poblaven este món. Somesos estos, Guesar va alcançar la bondat perfecta i va retornar en la seua mare i la seua esposa al regne dels deus, en lo que la llarga epopeya aplega al seu fi.

Estructura, composició i estil

El rei Guesar és el poema épico més extens del món. Els seus més de 120 toms contenen més d'un milló de versos i més de 20 millons de caràcters. És més llarc que les cinc obres èpiques més famoses de l'història, a saber:

el Poema de Gilgamesh (uns 3500 versos), de Babilonia;
el Mahábharata (330 000 versos), epopeya de l'Índia antiga;^[1]
Shanameh o El llibre dels reis, de l'escritor persa Ferdusi (935-1020), en 60 000 versos.
el Ramaiana (48 000 versos), epopeya de l'Índia antiga;^[2]
la Bíblia (31 102 versículs, o 724 692 paraules).
la Ilíada (de 15 693 versos) i la Odissea, de l'antiga Grècia;

les Elegies de varons ilustres d'Índies, de Juan de Castellanos (aproximadament 113 609 versos en espanyol).^[3]

Cançons folklòriques, mits, contes i llegendas componen bona part de El rei Guesar. Els seus numerosos personages, héroes i tirans, hòmens i dònes, jóvens i vells, duen tots el sagell de la seua personalitat inconfundible i apareixen descrits en vives imàgens. Sobre el llenguage, manifesta les característiques pròpies de la oralidad, entre les que destaquen la profusió de refrans, l'us de metàforas, la repetició de versos en llaugeres variacions i la vinculació del final d'un episodi en el principi del següent.

Transcendència

El traductor neerlandés Isaak Jakob Schmidt (1779-1847) va traduir esta monumental èpica al rus i a l'alemà.

En l'any 2002, per a celebrar el mileni de El rei Guesar, el Govern de China va organisar un magne acte commemoratiu.

Actualment, a l'estudi d'esta epopeya es dediquen numerosos estudiosos repartits entre més de dèu universitats i institucions acadèmiques.^{cita requerida}

Referències

↑ Té entre 82 000 i 95 000 slokas (estrofes), que són pareados [dobles] de versos de setze sílabes cada u. En total té entre 328 000 i 380 000 versos.
Segons «Epopeyas o poemaris en major cantitat de versos en el món», artícul periodístic n.º 52 en el lloc web Soliloquios.
↑ Aproximadament 24 000 slokas (pareados de versos en setze sílabes). Autor: Valmiki. Casi 50 000 versos en 7 llibres.
↑ Juan de Castellanos (Alanis [Sevilla], 1522 - Tunja [Colòmbia], 1607); la poesia té 113 609 versos endecasílabos en octaves reals.

Enllaços externs

^{[enllaç trencat]}, artícul en espanyol en el lloc web Chinenca Broadcast.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «El rey Gesar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Té entre 82 000 i 95 000 slokas (estrofes), que són pareados [dobles] de versos de setze sílabes cada u. En total té entre 328 000 i 380 000 versos.
Segons «Epopeyas o poemaris en major cantitat de versos en el món», artícul periodístic n.º 52 en el lloc web Soliloquios.

[2] Aproximadament 24 000 slokas (pareados de versos en setze sílabes). Autor: Valmiki. Casi 50 000 versos en 7 llibres.

[3] Juan de Castellanos (Alanis [Sevilla], 1522 - Tunja [Colòmbia], 1607); la poesia té 113 609 versos endecasílabos en octaves reals.

[1]

[2]

[3]