Elixir
Un elixir[1] és un líquit de sabor dolç utilisat en fins medicinals per a curar malalties i que sol contindre alcohol etílic.[2] Quan s'usa com a preparació farmacèutica, conté a lo manco un ingredient actiu.
Etimologia
La paraula elixir és un cultisme derivat del llatí «elixir», a través de l'àrap al-ʾiksīr (الإكسير), que a la seua volta deriva del grec bizantí ξήριον, xḗrion, 'pols per a secar ferides',[3] a la seua volta del grec ξηρός (xērós, «sec»).[2] La paraula ξερός (xerós) deriva del protoindoeuropeo kseros. Entre el seu cognados s'inclou el llatí serescō, alt alemà antic serawēn, armeni clàssic չոր (čʿor), armeni mig չիր (čʿanar) i potser el Sànscrit क्षार (kṣārá, «agut, acre»).
Tipos
Elixirs no medicinals
S'utilisen com dissolvents o vehículs per a la preparació d'elixirs medicinals: els aromàtics (USP), els isoalcohólicos (NF) o els elixirs composts de benzaldehido (NF). L'ingredient actiu es dissol en una solució que conté entre un 15 i un 50 % d'alcohol etílic.
Elixirs medicinals
Antihistamínics: s'utilisen en alèrgies. Estan composts de maleato de cloramfeniramina (USP) i difenhidramina HCI.
- Sedantes i hipnòtics: induïxen la somnolència i el somi. Estan composts per hidrat de cloral per a us pediàtric.
- Expectorantes: s'utilisen per a favorir la tós en esputo. Estan composts d'hidrat de terpeno.
- Laxantes: destaca el denominat "elixir de Daffy", el qual va ser creat per Thomas Daffy, un rector d'una parròquia civil de Leicestershire en 1647, i va gojar de gran popularitat en Gran Bretanya i Estats Units fins a finals del sigle XIX. Daffy ho va denominar "elixir salutis" (lliteralment, «elixir de la salut») i ho va promocionar com una panacea universal.
Miscelànea: elixirs d'acetaminofeno, utilisats com analgésicos.
Composició
L'alcohol dissolt en l'aigua i l'ingredient actiu d'un elixir s'utilisen principalment para:
- solubilisar el/els ingredients actius i els excipients,
- retardar la cristalisació del sucre,
preservar el producte final,
- emmaixquerar el sabor desagradable de l'ingredient actiu,
- potenciar el sabor.
S'utilisa la menor cantitat possible d'alcohol que dissolga per complet el/els ingredients actius, ya que les concentracions altes produïxen un sabor massa intens.
Un elixir també pot contindre excipients com:
- sucre o edulcorants artificials com gliceroles de sucres alcohòlics i sorbitol,
- conservants com parabenos i àcit benzoico, i antioxidants com Butilhidroxitolué (BHT) i disulfito de sodi,
- estabilizantes,
- agents quelantes com àcit etilendiaminotetraacético (EDTA),
- saborizantes i potenciadores de sabor,
colorants i saborizantes
Vore també