Cándido Conde-Pumpido

Cándido Conde-Pumpido Tourón (La Corunya, 22 de setembre de 1949) és un juriste espanyol, actual president del Tribunal Constitucional des de 2023, orgue del que és magistrat des de 2017. Abans d'entrar a formar part del tribunal de garanties, havia segut magistrat del Tribunal Suprem des de 1995. Aixina mateix, entre abril de 2004 i decembre de 2011 va ser fiscal general de l'Estat i conseller nat d'Estat.

Cándido Conde-Pumpido
Cándido Conde-Pumpido en 2012
President del Tribunal Constitucional d'Espanya
En el càrrec des de:	12 de giner de 2023
Monarca:	Felip VI
Vicepresidenta:	Inmaculada Montalbán Huertas
Predecessor:	Pedro González-Trevijano
Magistrat del Tribunal Constitucional
Mandat:	Des del 15 de març de 2017
Fiscal General de l'Estat
Mandat:	23 d'abril de 2004 – 19 de decembre de 2011
President del Govern:	José Luis Rodríguez Zapatero
Predecessor:	Jesús Cardenal
Successor:	Eduardo Torres-Dulce
Magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya
Sala:	Sala Segona (Penal)
Mandat:	Febrer de 1995 – Març de 2017
President de l'Audiència Provincial de Segòvia
Mandat:	Decembre de 1985 – Febrer de 1995
Senyes personals
Naiximent:	22 de setembre de 1949 (Plantilla:Edad) La Corunya, Espanya
Nacionalitat:	Espanyola
Formació:	Universitat de Santiago de Compostela
Ocupació:	Magistrat, juriste, professor
Pares:	Cándido Conde-Pumpido Ferreiro i Celia Tourón Fernández
Cònjuge:	Clara Martínez de Careaga
Fills:	3

En atres aspectes, ha segut una persona molt activa en el món associatiu, aplegant a ser president de la Associació Iberoamericana de Ministeris Públics (2007-2011), president de la Ret de Fiscals Generals dels Tribunals Suprems de l'Unió Europea (2009-2010) i fundador i portaveu de l'associació Juges per a la Democràcia. També ha format part de l'entorn acadèmic, sent professor de la Universitat del País Vasc, del Colege Universitari de Segòvia i del Centre d'Estudis Jurídics, sent autor de numeroses publicacions de dret penal, civil i processal. Des de juny de 2019 és membre del Patronat de la Fundació Pro Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació.

Biografia

Va nàixer en La Corunya el 22 de setembre de 1949. Pertany a una llarga família de juristes, sent fill del fiscal Cándido Conde-Pumpido Ferreiro, que va ser tinent fiscal del Tribunal Suprem, i net del magistrat Cándido Conde-Pumpido Pumpido, que va ser president de les Audiències Territorials (antecedents dels actuals Tribunals Superiors de Justícia) de La Corunya, Valladolit i Valéncia.

Es va llicenciar en Dret i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Santiago de Compostela. En 1974, va iniciar la seua carrera professional com a juge de Primera Instància i Instrucció en Pobla de Sanabria (Zamora), continuant-la en 1976 com a juge de Carballino (Orense).

En febrer de 1981, va ser destinat a Sant Sebastià com a magistrat de l'Audiència Provincial de Guipúscoa, ciutat en la que va permanéixer fins a decembre de 1985. En eixa data, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) li va nomenar president de l'Audiència Provincial de Segòvia, càrrec en el que va ser renovat en 1991.

En 1995, va ser ascendit a la categoria de Magistrat del Tribunal Suprem, sent destinat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, màxim orgue jurisdiccional en matèria penal, sent, en 45 anys, el magistrat més jove nomenat per a este alt Tribunal.

El 23 d'abril de 2004 va ser nomenat fiscal general de l'Estat, càrrec en el que va permanéixer fins a decembre de 2011, sent el fiscal general que més temps ha ocupat el càrrec des de l'aprovació de la Constitució de 1978. En calitat de fiscal general, també va ser membre nat del Consell d'Estat des de maig de l'any 2004 a decembre de 2011.

En concloure el seu mandat va retornar a la seua plaça de magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem, posat en el que va permanéixer des de giner de 2012 a març de 2017, data en la que va ser elegit pel Senat magistrat del Tribunal Constitucional.

Està casat en la magistrada del Tribunal Suprem i vocal del Consell General del Poder Judicial, Clara Martínez de Careaga, i té tres fills.

Fundador i portaveu de Jueces para la Democracia

Membre des de 1974 de Justícia Democràtica, organisació que va agrupar als magistrats, fiscals i secretaris judicials partidaris d'un sistema democràtic durant la dictadura i que es va dissoldre en aprovar-se la Constitució, en 1983 va formar part del grup de fundadors de l'associació judicial que va heretar els seus valors, Juges per a la Democràcia.

Va ser el primer portaveu d'esta associació en el periodo 1984-1986, repetint en el càrrec en el bienio 1992-1994. En esta segona etapa com a portaveu es va opondre a la reforma de la Llei de Seguritat Ciutadana promoguda pel ministre José Luis Corcuera en matèria d'entrada i registre domiciliari, que més vesprada va ser anulada parcialment pel Tribunal Constitucional. En ocasió de la sentència del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido va manifestar com a portaveu de Juges per a la Democràcia: «confie que esta garrotada jurídica induïxca al Ministeri de l'Interior a comprendre que el camí de la disminució de les garanties jurídiques ni és llegítim ni és políticament rendable».

Activitat com a magistrat en el País Vasc

Conde-Pumpido va permanéixer com a magistrat de l'Audiència de Guipúscoa durant cinc anys, des de febrer de 1981 a decembre de 1985, considerats els «anys de plom» puix varen anar els més violents en el País Vasc per les actuacions de la banda terrorista ETA i les respostes de »la denominada «guerra bruta» perpetrada pel GAL. Va ser allí a on es fogueó com a juge en els anys durs del terrorisme. Allí va coincidir en atres jóvens juges que varen apostar per la permanència en la regió quan lo habitual llavors era solicitar el trasllat a la primera oportunitat a demarcacions menys convulses. Entre els seus companyers de llavors estaven Juan Alberto Belloch, despuix ministre de Justícia i Interior i posteriorment alcalde de Saragossa, Joaquín Gímenez, president de l'Audiència de Bilbao i més tarde magistrat del Tribunal Suprem, Ángel Juanes, llavors juge d'instrucció de Sant Sebastià, més tarde president de la Audiència Nacional i vicepresident del Tribunal Suprem i Javier Saragossa, llavors fiscal de l'Audiència de Guipúscoa, posteriorment fiscal cap de l'Audiència Nacional i hui fiscal de Sala del Tribunal Suprem.

Eren els anys del començ de la guerra bruta contra ETA en el sur de França i Conde-Pumpido va ser un dels primers juges que va condenar a personages relacionats en aquelles pràctiques, com el comissari Manuel Ballesteros, a propòsit de l'ametrallamiento, el 23 de novembre de 1980, del bar Hendayais, en el sur de França, que va produir tres morts i nou ferits, en una sentència de la que va ser ponent dictada en 1985. En juny de 1984 va dictar la primera sentència de l'Audiència Provincial de Viscaya que va condenar per un delicte de tortura, poc en acabant de que la competència per estos delictes passara de la jurisdicció militar a l'ordinària.

Durant la seua estància en Sant Sebastià va ser un dels fundadors de l'Associació Pro Drets Humans en el País Vasc, aixina com de l'Associació Magistrats Europeus per als Drets i les Llibertats (MEDEL), en abdós casos junt en el seu companyer el magistrat de Bilbao Juan Alberto Belloch. També va eixercir com a professor de Dret civil en la Facultat de Dret de Ibaeta, de la Universitat del País Vasc (UPV-EHU), a on en octubre de 1980 va ser assessinat per ETA el professor Juan de Deu Doval Mateo.

Activitat com a magistrat del Tribunal Suprem

Primera etapa

Tribunal Suprem.

Es va incorporar a la Sala Segona del Tribunal Suprem en 1995, sent el seu president Enrique Ruiz Vadillo. En ser l'únic magistrat de la Sala Penal en el que concorria la condició d'economista, es va especialisar en delictes econòmics i fiscals, dictant sentències que varen determinar la doctrina jurisprudencial en estes matèries, per eixemple en delictes contra la Facenda pública i blanqueig de capitals.

Va formar part dels tribunals que varen resoldre els recursos de cassació relatius a casos en multitut de perjudicats més rellevants de l'época, com el segon juí per l'enverinament per oli de colza, que va condenar per negligència als alts càrrecs responsables imponent en el seu conjunt la major indemnisació establida fins a la data, o el recurs per l'afonada de la Assut de Tous.

Va ser el ponent de les sentències que varen determinar la condena i abandó del càrrec de tres presidents autonòmics, Gabriel Urralburu, de Navarra, per soborn, Juan Hormaechea, de Cantàbria, per injúries i Ignacio Velázquez, de la ciutat autònoma de Melilla, per prevaricació.

En matèria de corrupció va ser ponent de sentències que varen incrementar les condenes dictades en casos rellevants, com l'assunt de Luis Roldán Ibáñez, ex director general de la Guàrdia Civil, o el cas Intelhorce, de Màlaga, aixina com de la sentència que va confirmar la condena d'Antonio Cuart en un dels casos del túnel de Sóller.

En matèria de guerra bruta va formar part del grup majoritari de magistrats que va condenar, entre uns atres, al exministre d'Interior, José Barrionuevo, pel seqüestre de Segon Marey.

També va ser ponent Cándido Conde-Pumpido en el cas denominat de «el »Pare Corage», que va anular la sentència dictada per la Audiència Provincial de Càdis per a poder incorporar com a prova les cintes gravades pel pare d'un jove assessinat durant l'assalt a una gasolinera, que s'havia infiltrat entre els suposts assessins.

Va redactar un vot particular en el cas del Genocidi Maya, en defensa de la jurisdicció universal, que més vesprada va ser confirmat per la sentència dictada pel Tribunal Constitucional. El principal acusat en este cas, l'expresident de Guatemala Rius Montt, va ser condenat per genocidi en 2013, per un tribunal de Guatemala.

Segona etapa

En la seua segona etapa com a magistrat del Tribunal Suprem (2012-2017), despuix d'eixercir com fiscal general de l'Estat, una de les seues actuacions més conegudes va ser la seua intervenció com a instructor, en novembre de 2016, en la declaració com imputada de la exalcaldesa de Valéncia, Rita Barberá, dins del denominat cas Taula. cal destacar també la doctrina assentada en la STS 214/17, de 29 de març, sobre tracta de sers humans i en la STS de 29 d'abril de 2015, sobre blanqueig de capitals i autoblanqueo. En matèria de corrupció són rellevants la STS de 24 de novembre de 2015, que va condenar a l'alcaldesa de Jerez de la Frontera, per prevaricació, malversació i falsetat o la STS de 30 d'abril de 2015, que va condenar a un viceconsejero del Govern de Astúries, per prevaricació.

Activitat com a fiscal general de l'Estat

Primer mandat (2004-2008)

Fiscalia General de l'Estat d'Espanya. Séu central en el passeig de la Castellana de Madrit.

El 23 d'abril de 2004, va ser nomenat fiscal general de l'Estat pel rei, a proposta del Govern, previ dictamen favorable del Consell General del Poder Judicial. El seu antecessor en el càrrec va ser Jesús Cardenal. Durant este primer mandat va promoure el sistema d'especialisació, creant les fiscalies de violència de gènero, mig ambient i urbanisme, seguritat laboral, sinestralitat vial i estrangeria. Va reforçar la Fiscalia Anticorrupció, creant i dotant delegacions territorials de la mateixa i ampliant la seua plantilla.

Va promoure el canvi del sistema de nomenament i cessació del fiscal general per a conseguir l'intervenció del Parlament en el nomenament, aixina com un determini fix de mandat en causes de cessació taxades. Esta modificació tenia la finalitat de garantisar l'autonomia del Ministeri Fiscal en evitar que el fiscal general poguera ser cessat discrecionalmente pel Govern a proposta del ministre de Justícia, com havia succeït fins a llavors. El canvi es va fer efectiu per mig de la reforma estatutària aprovada en octubre de 2007, que també va crear les fiscalies dels tribunals superiors i les fiscalies d'àrea, va aprovar la singularización presupostària per al Ministeri Fiscal, i li va reconéixer personalitat jurídica pròpia i rellevància constitucional.

Durant esta llegislatura va reforçar l'activitat de la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra el terrorisme islamiste com a resposta al atentat de l'11 de març de 2004 en la Estació d'Atocha (Madrit), incrementant la seua plantilla, creant un grup de fiscals especialisats en la matèria i fomentant la cooperació internacional per a compartir informació, conseguint que el juí per dita matança se celebrara en un temps raonable i en resultat condenatori de la major part dels acusats. Al mateix temps va propugnar i va posar en pràctica una política criminal preventiva per a actuar policial i judicialment contra els comandos en formació ans que estigueren en condicions de causar danys, que va millorar l'eficàcia policial i va produir un resultat positiu en evitar nous atentats islamistes en Espanya.

En relació en el terrorisme d'ETA va impulsar i va obtindre en diversos processos electorals l'illegalisació per la Sala de l'art. 61 del Tribunal Suprem, conforme a la Llei de Partits, de les agrupacions electorals i partits polítics Herritarren Zarrenda, en les eleccions europees de 2004, Auzkera Guztiak, en les eleccions autonòmiques de 2005, Abertzale Socialiste Batasuna, en les eleccions municipals de 2007, i Partit Comuniste de les Terres Vasques i ANV, en les eleccions generals de 2008, totes elles marques encobertes de Herri Batasuna que no condenaven el terrorisme. A pesar de això va ser durament criticat per l'oposició conservadora, per recolzar la política antiterrorista del Govern durant la treua declarada per l'Organisació Terrorista ETA en 2006.

Segon mandat (2008-2011)

El fiscal general espanyol en el fiscal general de Portugal, en Moscú en 2006.

En abril de 2008 va ser propost per a un segon mandat i el 14 de maig va prendre possessió, previ dictamen favorable del Consell General del Poder Judicial i compareixença d'idoneïtat davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, sent el primer fiscal general de l'Estat nomenat conforme al nou sistema establit per la reforma de 2007. Durant este segon mandat va modernisar i va reforçar el Ministeri Fiscal, incrementant en total en setcents nous fiscals la plantilla, en la finalitat de preparar al Ministeri Públic per a un canvi de model del procés penal, en el que poguera assumir l'Investigació de les causes. Va impulsar des de la Fiscalia esta reforma processal la laboriosa redacció de la qual va ser culminada i aprovada pel Govern en juliol de 2011, pero el proyecte de nova llei d'enjuïciament criminal no va aplegar a ser aprovat per les Corts per la bestreta de les eleccions.

En esta segona etapa va posar en marcha atres tres fiscalies especialisades, en menors, criminalitat informàtica i cooperació internacional, va crear mandos intermijos per a organisar internament les fiscalies, nomenant decans territorials i d'especialitats en les Fiscalies Provincials, va constituir les Juntes Provincials de Coordinació, va potenciar la Junta de Fiscals Superiors per a garantisar el principi d'unitat d'actuació del Ministeri Públic en tot el territori nacional i va promoure la Fiscalia Europea aixina com la fundació del Fòrum Consultiu de Fiscals i Directors Generals d'Acció Penal dels Estats membres de l'Unió Europea. Durant este segon mandat es va produir la cessació definitiva de les accions terroristes de l'organisació armada ETA, com a conseqüència de la pressió de les accions policials i judicials, que varen derrotar a l'organisació i de l'activitat de la Fiscalia per a conseguir l'illegalisació de tots els partits polítics que pretenien succeir a Batasuna, activitat que va obligar a l'entorn polític de l'organisació armada a pressionar a ETA per a que abandonara les armes.

A lo llarc dels huit discursos de solemne obertura dels tribunals pronunciats com a fiscal general entre 2004 i 2011, Conde-Pumpido va advocar per la modernisació del procés penal i la necessitat de convertir la justícia en un instrument útil i eficaç al servici del ciutadà, centrant els seus esforços en la lluita contra la corrupció, el terrorisme, la criminalitat organisada i les noves formes de delinqüència.

Va cessar definitivament com fiscal general de l'Estat, per compliment del seu mandat llegal, el 19 de decembre de 2011, reincorporant-se com a magistrat a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

Lluita anticorrupció

A lo llarc dels dos mandats de Conde-Pumpido es va realisar una intensa activitat anticorrupció, produint-se en eixa época la denúncia dels casos més rellevants i coneguts de corrupció, que han seguit investigant-se en posterioritat, com el cas Malaya, en Marbella, el cas Palma Arena, en Mallorca, el cas Palau, en Barcelona, el case Ballena Blanca, en Màlaga, el cas Gürtel en Madrit i Valéncia, el cas Brugal, en Alacant, etc. Tots estos casos varen ser iniciats i promoguts per la Fiscalia Anticorrupció, continuant-se la seua investigació pels juges competents, sempre en el respal i impuls de dita fiscalia.

Per a això Conde-Pumpido va potenciar la Fiscalia Anticorrupció, que al principi del seu mandat solament disponia de dèu fiscals, nou en Madrit, i un en Barcelona, en una sèu central situada en un pis de Madrit, i una sola Fiscalia Delegada en Catalunya. Al final del seu mandat la Fiscalia Anticorrupció disponia de quaranta fiscals, repartits entre una sèu central, en un ampli edifici propi, i una dotzena de Fiscalies Delegades, en Balears, Gran Canària, Santa Creu de Tenerife, Màlaga, Valéncia, Sevilla, Castelló, Alacant, Almeria, Càdis, Múrcia i Catalunya, ademés de potenciar-se els quatre equips de respal de que disponia la Fiscalia, procedents de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, la Agència Tributària, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Cooperació internacional

El fiscal general d'Espanya, Cándido Conde-Pumpido, i el president de la República Dominicana, Leonel Fernández, en l'Assamblea de l'AIAMP en 2008.

El 9 d'abril de 2010, la Fiscalia General de l'Estat i el Departament de Justícia dels Estats Units, a través dels seus titulars, Cándido Conde-Pumpido i Eric Holder, respectivament, varen firmar un memoràndum d'enteniment per a reforçar la cooperació contra el terrorisme i el crim organisat internacional. «Este acort ajudarà a protegir la seguritat dels nostres dos països», va subrallar Holder. El memoràndum té la finalitat d'intensificar els canals d'intercanvi d'informació sobre tendències criminals i sobre el sistema llegal de cada país, les seues llegislacions i les mides específiques d'aplicació de la llei en les àrees que competixen a les dos institucions. Es formalisa aixina una cooperació que ya estava en marcha, de manera informal, des de l'any 2005 per mig de grups conjunts de treball. Holder va valorar positivament la colaboració entre els dos països, que va calificar de »excelent», i va assegurar que Espanya està sent un “ferm aliat” en la lluita contra el terrorisme, el narcotràfic i el crim organisat.

El 26 de juliol de 2011, el fiscal general de Rússia, Yuri Chaika, i el seu homòlec d'Espanya, Conde-Pumpido, varen firmar en San Petersburgo la declaració conjunta sobre el desenroll de la cooperació entre les Fiscalies Generals d'abdós països, segons la portaveu de la fiscalia russa, Marina Grídneva. El document va ser subscrit en el marc de la celebració de l'Any de Rússia en Espanya i d'Espanya en Rússia i en desenroll dels postulats del memoràndum de comprensió mútua i cooperació firmat en Madrit el 3 de març de 2009 entre abdós organismes. Els fiscals generals d'abdós països varen valorar positivament els resultats de la cooperació i el clima de comprensió mútua que va regnar en les activitats bilaterals. Chaika i Conde-Pumpido varen senyalar que els mecanismes de cooperació entre les fiscalies d'abdós Estats funcionen en eficàcia, en particular, permeten accelerar la presentació i el compliment de les solicituts sobre l'ajuda jurídica i extradició, per a lluitar més eficaçment contra la criminalitat organisada trasnacional.

Cándido Conde-Pumpido i Maryvonne Caillibotte, firmant l'acort entre la Fiscalia General espanyola i el Ministeri de Justícia francés.

El 13 de maig de 2011, el fiscal general de l'Estat, i la directora d'Assunts Criminals de França, Maryvonne Caillibotte, varen subscriure un Memoràndum de Cooperació en matèria de tràfic internacional d'estupefaents, pel que abdós països es comprometen a facilitar-se mútuament informació sobre actuacions delictives d'organisacions criminals dedicades al tràfic de drogues. En concret, els fiscals designats comunicaran les expropiacions d'importants cantitats de droga destinades a l'atre Estat, les acusacions a persones físiques o jurídiques ubicades en el territori de l'atre Estat, aixina com les operacions d'agents encoberts i les entregues vigilades de droga. Este intercanvi d'informacions es realisarà entre la Fiscalia Antidroga espanyola i les Jurisdiccions Interregionals especialisades de la República francesa. A l'acte de la firma, que va tindre lloc en la sèu de la Fiscalia General de l'Estat, varen assistir l'embaixador francés, Bruno Delaye, aixina com el fiscal cap Antidroga, José Ramón Noreña Bote, els qui varen acompanyar a les respectives delegacions nacionals en la firma del Memoràndum i en la posterior reunió de treball.

Fiscalia Europea

El 3 de març de 2010 el fiscal general Conde-Pumpido va presentar oficialment en Brusseles el proyecte de la Presidència espanyola per a la posada en marcha de la Fiscalia Europea, conforme a lo previngut en el art 86 del Tractat de Lisboa. El fiscal, que va intervindre junt en el president de la Comissió de Justícia i Interior del Parlament Europeu, Juan Fernando López Aguilar, i el secretari d'Estat per a l'Unió Europea, Diego López Garrido, va presentar un primer borrador que posteriorment varen debatre els Vintisset en el Consell de Luxemburc. La figura del fiscal europeu, prevista en el Tractat de Lisboa, investigaria en una primera fase els fraus i especulacions contra el euro; en una segona fase podria investigar també i incoar causes penals contra delictes transfronterizo com el tràfic de persones, el narcotràfic o el terrorisme.

Reunió en 2006 en Bucarest de la fiscal general de Rumania, Laura Codruța Kövesi, hui Cap de la Fiscalia Europea, i el fiscal general d'Espanya, Cándido Conde-Pumpido.

Es va tractar d'un primer pas d'un llarc camí que la Presidència espanyola va voler donar lo abans possible, va afirmar Conde-Pumpido en presentar els treballs tècnics relatius a les possibilitats d'establir la Fiscalia Europea. El fiscal general espanyol va explicar que un Ministeri Públic europeu dotaria de major eficàcia a les investigacions econòmiques per a salvaguardar els interessos de la unió monetària i permetria coordinar el treball que fan els òrguens jurisdiccionals nacionals, aixina com de l'Agència Europea de Cooperació Judicial (Eurojust) i la Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), afegint que la moneda única necessita una institució específica que la protegixca de fraus i especulacions.

La creació d'esta institució es va discutir posteriorment, conforme a la proposta espanyola, en la reunió de ministres de Justícia i Interior dels Vintisset que va tindre lloc en Luxemburc el 27 d'abril de 2010, pero la seua posada en marcha va quedar suspesa fins a una nova discussió en 2013. La seua aprovació exigia l'unanimitat dels Vintisset Estats membres de l'UE o be acodir a la cooperació reforçada

En juliol de 2013 es va aprovar una proposta de la Comissió Europea per a la posada en marcha de la Fiscalia Europea, coneguda com EPPO, per les seues sigles en anglés, European Public Prosecutor’s Office (EPPO). En 2017 es va formar un grup d'Estats decidits a la constitució de la Fiscalia Europea per la via de la colaboració reforçada. Finalment la Fiscalia Europea va començar les seues actuacions en l'any 2020, en sèu en Luxemburc, nomenant-se com a primera fiscal general europea a Laura Codruța Kövesi, exfiscal general de Romania.

Representació internacional

Cándido Conde-Pumpido en el Tribunal Suprem nord-americà en la magistrada Sonia Sotomayor.

President de l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics

El 7 de novembre de 2006, en el marc de la XIV Assamblea de la Associació Iberoamericana de Ministeris Públics (AIAMP), celebrada en Santiago de Chile, Conde-Pumpido va ser elegit vicepresident de l'organisació. En octubre de 2007, en la XV Assamblea celebrada en Madrit, va ser elegit president, succeint a Guillermo Piedrabuena Richard, fiscal nacional de Chile. Conde-Pumpido va ser president de la AIAMP, en este primer mandat, fins a novembre de 2009, sent reelegit en la XVII Assamblea celebrada en Centre de Formació de la Cooperació Espanyola en L'Antiga Guatemala, i mantenint-se en el càrrec fins a la XIX Assamblea celebrada en Brasília en decembre de 2011, per lo que va eixercir la presidència durant més de quatre anys, sent el president més durador d'esta Organisació Iberoamericana. El seu successor va ser Roberto Monteiro Gurgel, procurador general de la República de Brasil. En la seua calitat de president Conde-Pumpido també va organisar i va dirigir les assamblees de República Dominicana (2008) i Perú (2010), i els seminaris Internacionals sobre Criminalitat Organisada que es varen celebrar en cada una de les quatre Assamblees de la seua Presidència.

President de la Xàrcia de Fiscals Generals dels Tribunals Suprems de l'UE

En febrer de 2009 Conde-Pumpido va participar en la Cort de Cassació de París en la constitució de la Ret de Fiscals Generals dels Tribunals Suprems de l'Unió Europea, funsenya per iniciativa del procurador general de la Cort de Cassació de França, Jean-Louis Nadal. En maig del mateix any, Conde-Pumpido va ser elegit, en Praga, president de la Ret, organisant la següent reunió celebrada en Madrit, en maig de 2010, durant la Presidència espanyola de l'Unió Europea. En esta reunió va ser elegit nou president el fiscal general de la Cort de Cassació de Itàlia, Vitaliano Esposito.

Cimeres Mundials de Fiscals i Procuradors Generals

Conde-Pumpido va participar, en la seua condició de fiscal general d'Espanya, en tres Cims Mundials de Fiscals Generals organisades per les Nacions Unides. En l'II Cim, celebrada en Doha (Catar), del 14 al 16 de novembre de 2005, va intervindre en el Plenari en una alocució sobre l'especialisació del Ministeri Fiscal. En l'III Cim, celebrada en Bucarest (Romania) del 23 al 25 de març de 2009, va intervindre en la seua calitat de president de la AIAMP, en una presentació sobre l'estructura i funcions d'esta organisació regional Iberoamericana de Fiscalies Generals. I en l'IV Cim, que va tindre lloc en Seül (Corea del Sur), del 30 de juny a l'1 de juliol de 2011, va intervindre com un dels fiscals generals més veterans, en una ponència sobre «Crims internacionals».

Associació Internacional de Fiscals

El fiscal general de l'Estat espanyol Conde-Pumpido, en el president del Tribunal Suprem de Xina, en Pequín en 2005.

Conde-Pumpido va incorporar al Ministeri Públic espanyol, com a membre institucional, a la Associació Internacional de Fiscals. En representació de la Fiscalia espanyola va intervindre en les Conferències Mundials de París (2007), L'Haya (2010) i Seül (2011), i va presidir, en la seua calitat de president de la AIAMP, les Conferències Regionals de la IAP per a Llatinoamèrica de Veneçola (2008), Buenos Aires (2010) i Brasil (2011).

Fòrum Consultiu de Fiscals i Directors d'Acció Penal de l'UE

En maig de 2010, durant la Presidència espanyola de l'Unió Europea, Conde-Pumpido va promoure la fundació del Fòrum Consultiu de Fiscals Generals i Directors d'Acció Penal de l'Unió Europea, que es va constituir formalment i té la seua sèu en L'Haya, en Eurojust, reunint-se dos voltes a l'any per a canalisar la participació de les Fiscalies dels Estats membres en la política penal i de seguritat interior de l'Unió Europea aixina com en el procés de constitució de la Fiscalia europea.

Eurojustice

És una Conferència informal de Fiscals Generals dels països de l'Unió Europea, que inclou atres països no membres pero pròxims com Noruega, o sistemes judicials autònoms sense Estat propi, com Escòcia. Té la finalitat d'unificar criteris i desenrollar bones pràctiques per a accelerar la justícia penal. La fundació de la Ret de Fiscals Generals de Tribunals Suprems i la del Fòrum Consultiu de Fiscals i Procuradors Generals dels Estats membres de l'Unió Europea la va deixar sense contingut, per lo que es va dissoldre en Budapest en 2010. Conde-Pumpido va participar en les Conferències celebrades durant els seus dos mandats com a fiscal general, en Dublín (2004), Lisboa (2005), Oslo (2006), Eslovènia (2007), Edimburc (2008), Tallin (2009) i Budapest (2010).

Filtracions de WikiLeaks

El president de l'AIAMP, Conde-Pumpido, i el fiscal general dels EE. UU., Eric Holder, en la reunió de la REMJA en Brasília en 2010.

En novembre de l'any 2010 entre els cables filtrats per Wikileaks va aparéixer l'informació de que l'embaixador nortamericà en Madrit, Eduardo Aguirre, havia tingut una reunió en el fiscal general espanyol en la que varen parlar del cas de José Couso, periodiste espanyol fallit en Iraq com a conseqüència del dispar d'un carro de combat nortamericà durant la pren de Bagdad. En este cas la Fiscalia de l'Audiència Nacional, competent per tractar-se d'un procés per jurisdicció universal, sostenia des de l'iniciació del procediment, abans de la pren de possessió de Conde-Pumpido com a fiscal general, la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols. Durant un almorzar de cortesia en l'Embaixada, celebrat a iniciativa de l'embaixador, en el que el fiscal general espanyol va transmetre, com a president de la Associació Iberoamericana de Ministeris Públics, una invitació per a que el fiscal general nortamericà acodira a la pròxima assamblea de l'organisació, l'embaixador va mencionar el cas Couso i, segons els cables, Conde-Pumpido va insistir que les autoritats de Estats Units deurien contestar de colp i repent la Comissió Rogatoria remesa pel juge espanyol, que havia solicitat informació sobre l'investigació interna realisada per la jurisdicció militar nortamericana sobre els fets, sense que s'haguera rebut resposta alguna.

L'informació era imprescindible per a la resolució del cas i efectivament es va rebre poc despuix com a resultat de les gestions realisades pel fiscal general espanyol, incorporant-se en la resposta el resultat de l'investigació militar interna realisada en EE. UU. L'incorporació al procés penal espanyol d'esta resposta va representar un alvanç processal molt rellevant per l'informació que aportava, perque reconeixia l'autoria del dispar que va provocar el decés del periodiste espanyol i perque constituïa un precedent nou que les autoritats nortamericanes, que en els supòsits d'actuació en temps de guerra de les seues forces armades fòra del seu territori no reconeixen la jurisdicció de cap atre país, hagueren respost, no obstant, a la comissió rogatoria del juge espanyol, atenent la petició personal del fiscal general.

Pero esta contestació nortamericana va ser considerada insatisfactòria per l'acusació particular i pel juge instructor de l'Audiència Nacional que duya el cas, Santiago Pedraz, perque, encara que reconeixia els fets, atribuïa l'acció del carro de combat americà que va causar la mort de Couso a una maniobra defensiva contra un supost atac iraquí. El juge va decidir seguir avant en el cas en contra del criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que des del començ de les actuacions sostenia la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols. I la gestió del fiscal general de l'Estat per a interessar la devolució de la comissió rogatoria, a pesar del seu resultat positiu, va ser criticada i presentada com una mostra d'indeguda colaboració de la Fiscalia en les autoritats americanes, quan es varen conéixer, per mig de les filtracions de Wikileaks, els informes remesos per l'embaixador Aguirre al Departament d'Estat en [[Washington D. C.]]. En estos informes, Aguirre es vanagloriaba de les seues bones relacions en les autoritats espanyoles i de les seues conversacions per a resoldre el cas. Conversacions que, en realitat, es varen llimitar a simples gestions diplomàtiques ateses per cortesia i sense incidència alguna en el procés.

Magistrat del Tribunal Constitucional

El 15 de març de 2017, Cándido Conde-Pumpido Tourón va prendre possessió com a Magistrat del Tribunal Constitucional, nomenat pel Senat. La proposta inicial es va realisar per la Assamblea de la Comunitat de Madrit, ya que els Magistrats del Tribunal Constitucional nomenats pel Senat s'elegixen entre els proposts pels Parlaments de les comunitats autònomes.

Séu del Tribunal Constitucional.

En este Tribunal ha segut ponent, entre unes atres, de la STC 25/2019, que establix que la Constitució exclou, per regla general, l'utilisació periodística de cambres amagades perque constituïxen una greu intromissió illegítima en els drets fonamentals a l'intimitat personal i a la pròpia image. També de la STC 76/2019, de 22 de maig, que va estimar un recurs d'inconstitucionalitat interpost pel Defensor del Poble, declarant la nulitat del precepte llegal que possibilitava la recopilació pels partits polítics de senyes personals referents a l'ideologia dels ciutadans. Aixina mateix va ser ponent de la STC 91/2019, de 3 de juliol, que va declarar l'inconstitucionalitat del sistema de càlcul de la pensió de jubilació dels treballadors a temps parcial, apreciant discriminació directa i indirecta per raó de gènero. En 2020 va ser ponent de la STC 65/2020, de 18 de juny, que va declarar l'inconstitucionalitat parcial del Còdic Tributari de Catalunya.

Ha segut també el coordinador de les sentències dictades en recursos d'ampar relatius al procés penal que va enjuïciar en el Tribunal Suprem als responsables del denominat «procés» de Catalunya (2017-2021), fins que va ser recusat per Carles Puigdemont per suposta pèrdua d'imparcialitat, en el moment de la qual es va abstindre voluntàriament de les causes relacionades en el referit juí. En juny de 2021 es va posicionar, junt en el president del Tribunal i atres tres magistrats, en contra de la sentència majoritària que va considerar que per a enfrontar-se a la pandèmia del COVID, el Govern deuria haver declarat l'estat d'excepció en lloc de l'estat d'alarma.

President del Tribunal Constitucional

L'11 de giner de 2023, despuix de la renovació parcial de l'Alt Tribunal, va ser elegit president del Tribunal Constitucional per majoria de sis vots, front a l'atra candidata progressista, María Luisa Balaguer Carreró, que va conseguir cinc vots. Despuix de ser nomenat formalment pel rei, va prendre possessió del càrrec al sendemà.

La seua primera decisió va ser resoldre alguns recursos pendents des de feya més d'una década, com el recurs del PP contra la llei de l'abort. Finalment, el 9 de febrer de 2023 el Tribunal va rebujar per 7 a 4 la ponència del magistrat Enrique Arnaldo que proponia declarar la seua inconstitucionalitat, avalant aixina la norma. Al mateix temps, va triar a la magistrada Inmaculada Montalbán Huertas per a realisar la ponència de la sentència definitiva.

Posteriorment, en març de 2023 el Ple del Tribunal va considerar constitucional la Llei Orgànica de Regulació de l'Eutanàsia, en abril va avalar la Llei d'Educació, popularment Llei Celaá, i en maig d'eixe any va donar el vist i plau final a la reforma de la llei de l'abort de 2010.

Activitats acadèmiques

Ha segut Professor de Dret civil en la Facultat de Dret de Sant Sebastià, de 1981 a 1986 i en el Colege Universitari de Segòvia, adscrit a la Universitat Complutense, des de 1986 a 1998.

També ha segut professor del Centre d'Estudis Jurídics en diverses promocions de la Policia Judicial i Cursos de Formació de Fiscals, ponent assidu en els Cursos de Formació del Consell General del Poder Judicial i professor en el Curs Superior de Direcció i Gestió de la Seguritat Pública en l'Institut Universitari Ortega i Gasset, de Madrit, aixina com en diversos cursos de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.

Ha pronunciat numeroses conferències en fòrums internacionals, podent destacar, entre unes atres: Conferència pronunciada el 24 de maig de 2002, en el Consell d'Europa, en Estrasburc, sobre «Réponse Judiciaire au Terrorisme: Li Modèle Espagnol», Conferència dictada el 4 de giner de 2007 en el Tribunal Suprem de la República Dominicana sobre El Paper del Ministeri Públic en l'Administració de Justícia d'una societat democràtica”.

Conferència pronunciada el 29 de novembre de 2007 en la Facultat de Dret de l'Universitat Central de Buenos Aires, sobre La rellevància de la persecució del frau econòmic per al funcionament de la democràcia”. Conferència exposta el 26 de maig de 2009, en l'Acadèmia de Dret Europeu (ERA) en Tréveris, sobre «Els nous horisons de la Justícia Penal en l'Unió Europea».

Publicacions

Llibres

El fiscal general espanyol en el fiscal general rus, Yuri Chaika, en Madrit en 2009.

És autor de numeroses publicacions en matèria penal i processal, entre les que destaquen els llibres:

• «La reforma del procés penal» (1990).
• «El delicte ecològic» (1992).
• «Manual del Jurat» (1996).
• «Còdic Penal. Doctrina i Jurisprudència» (1997).
• «Enjuïciament Criminal. Doctrina i Jurisprudència» (1998),
• «La Llei de Responsabilitat Penal dels Menors. Doctrina i Jurisprudència» (2001).
• «Tractat Pràctic dels Processos d'Estrangeria» (2002).
• «Els Juïns Ràpits, el Procediment Abreviat i els Juïns de Faltes» (2003).
• «Còdic Penal Comentat» (2004).
• «Comentaris a la Llei d'Enjuïciament Criminal i atres Lleis del Procés Penal (Jurat, Extradició Passiva, Habeas Corpus i Assistència Jurídica Gratuïta)» (2004).
• «Còdic Penal Comentat, adaptat a la Llei Orgànica 5/2010, de 23 de juny» (2012).

Totes elles en colaboració en atres autors.

Les seues obres més rellevants són:

• «Els Processos Penals» (2000), Comentaris a la Llei d'enjuïciament criminal, en formularis i jurisprudència, en sèt toms, llibre realisat en colaboració en els Catedràtics de Dret Processal Gimeno Sendra i Garberí Llobregat.

• «Comentaris al Còdic Penal», en cinc toms, elaborats pels propis Magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem i publicats en l'any 2007, obra de la que va anar director.

Artículs jurídics

Conde-Pumpido també és autor de quasi un centenar d'artículs jurídics publicats en revistes i publicacions espanyoles i estrangeres

Com a magistrat

• «L'unificació de la jurisprudència», Primeres Jornades d'Estudi de l'Estatut d'Autonomia del País Vasc, Vol. 2, 1983.
• «L'apropiació indeguda de la quota obrera de la Seguritat Social. ¿Un delicte invisible?», en Protecció penal dels drets dels treballadors, Santiago 1985.
• «La Justícia i la seguritat ciutadana», Revista del Colege d'Advocats d'Orense, 1986.
• «L'increible prevaricació», Juges per a la democràcia, N.º 1, 1987.
• «Protecció penal del mig ambient», en Mig ambient, Poder Judicial, Madrit, 1988.
• «Les targetes de crèdit com a instrument per a la comissió d'un delicte: dos sentències», Poder Judicial, N.º Extra 9, 1989 (Jornades d'estudi sobre «Noves formes de delinqüència»). Madrit, 1988.
• «Protecció penal del mig ambient: el delicte ecològic», Quaderns de la Guàrdia Civil, N.º 1, 1989.
• «Protecció civil del mig ambient», Juges per a la democràcia, N.º 8, 1989.
• «La responsabilitat civil per danys al mig ambient», Revista de Dret Ambiental, N.º 5, 1990.
• «El procediment abreviat en l'àmbit penal: Els recursos», Bolletí del Colege d'Advocats de Ferrol, 1991.
• «Responsabilitat de l'empresa per dany ambiental. Aspectes penals i civils de la responsabilitat», Revista d'Estudis empresarials de Deusto, N.º 76, 1991.

• «El dret al recurs i la seua regulació en el procediment abreviat», en Plans Territorials i Provincials de Formació de l'CGPJ, T II, Vol II. 1992
• «Societat, democràcia i justícia», Juges per a la democràcia, N.º 21, 1994.

Com a magistrat del Tribunal Suprem

Com a Magistrat del Tribunal Suprem, algunes de les seues publicacions varen ser:

En la primera etapa

• «Poder Judicial i Tribunal Constitucional: ampar constitucional i ampar judicial», en Dogmàtica i Llei penal. Lliure homenage a Enrique Bacigalupo, Madrit 2004,
• «Rapport préparatoire sur la Cour de cassation de l´Espagne pour l´Assemblée constitutive du Réseau dones Presidents dones Cours supremes judiciaires de l´Union Européenne», en Actes de l´Assemblée constitutive, París, 2004.
• «El dret a la doble instància penal, present i futur. Conseqüències pràctiques de la nova doctrina constitucional sobre la revisió fàctica en les sentències d'apelació penal», en Constitució i Garanties Penals, CGPJ, Madrit 2004.
• «El dret penal com a última ràtio: principi d'intervenció mínima», CGPJ, (Eixemplar dedicat a: Règim llegal del joc en Espanya), 2004.
• «Violació de secrets», en Lleis, Actes, Sentències i Propietat intelectual, REGAP: Revista galega d'administració pública, 2004.
• «La revisió fàctica en l'apelació penal: conseqüències de la nova doctrina del Constitucional», Iuris: Actualitat i pràctica del dret, 2003.
• «Delictes contra els drets dels estrangers», en Estrangers i Dret Penal, CGPJ. 2003.
• «Una qüestió problemàtica en el delicte fiscal: ¿Responsabilitat penal per defraudació fiscal en supòsits de guanys ilícits?» CGPJ, (Eixemplar dedicat a: Dret penal econòmic) 2003,

• L'aplicació judicial del Dret ambiental«, Actes de l'IV Congrés Nacional de Dret Ambiental, 2002.
• «La víctima en les grans catàstrofes naturals: especial referència als casos de la colza i l'assut de Tous», VI Jornades Judicials del Bidasoa, 2002.
• «La Segona Instància i la cassació en el procés penal de menors», Estudis jurídics. Ministeri Fiscal, 2002
• «Que les armes cedixquen davant la toga: El Tribunal Penal Internacional», Juges per a la democràcia, N.º 45, 2002
• «La reforma del procés penal, noves fòrmules per a la Llei d'Enjuïciament Criminal», Iuris: Actualitat i pràctica del dret, N.º 56, 2001
• «Dubtes sobre la constitucionalitat de l'artícul 335 del Còdic Penal», Dret i mig ambient: Revista jurídica per al desenroll sostenible, 2000
• «Les falsetats documentals. Perspectiva jurisprudencial» CGPJ, Manuals de formació continuada, N.º 4, (Eixemplar dedicat a: Problemes específics de l'aplicació del Còdic penal), 2000,
• «Els delictes urbanístics o relatius a l'ordenació del territori», CGPJ, Quaderns de dret judicial, N.º 10, Eixemplar dedicat a: Empresa i dret penal (II) 1999,
• «Delictes de prostitució. Especial referència a la prostitució en menors», CGPJ, Estudis de Dret Judicial, N.º 21, (Eixemplar dedicat a: Delictes contra la llibertat sexual) 1999

• «Complementarietat de la tutela penal i l'administrativa sobre el mig ambient. Problemes que suscita des del punt de vista penal» CGPJ, Quaderns de dret judicial, N.º 11, (Eixemplar dedicat a: Les fronteres del Còdic penal i el dret administrador sancionador), 1997,
• «Els drets especials en la llei de propietat intelectual: el dret de participació dels artistes en la revenda de les seues obres i la remuneració compensatòria per còpia privada» CGPJ, Quaderns de dret judicial, N.º 34, (Eixemplar dedicat a: Propietat intelectual : aspectes civils i penals), 1996.
• «La sanció penal de la discriminació: especial referència a la discriminació per raó de malaltia i al nou delicte de discriminació en el treball», CGPJ, Quaderns de dret judicial, (Eixemplar dedicat a: Llibertat ideològica i dret a no ser discriminat), 1996.
• «El dret fonamental a l'integritat moral reconegut en l'artícul 15 de la Constitució espanyola: la seua tutela penal», La Llei, 1996.
• «La tutela del mig ambient: anàlisis de les seues novetats més rellevants», La Llei, 1996.
• «El contagi en el proyecte de Còdic Penal», Publicació oficial de la Societat Espanyola Interdisciplinària del SIDA, 1995.

• «Dret de propietat i protecció del mig ambient. L'acció negatoria», 1994.

En la segona etapa

• «Delictes contra les Institucions de l'Estat», Centre d'Estudis Jurídics, CEJ, Madrit 2016. Publicació electrònica.
• «Registres de sistemes informàtics», CEJ, Madrit 2016. Publicació electrònica.
• «Última doctrina jurisprudencial en matèria de concursos», CEJ, Madrit 2016. Publicació electrònica.
• «Corrupció urbanística i blanqueig de capitals», CEJ, Madrit 2015. Publicació electrònica.
• «El delicte antecedent en el blanqueig de capitals», CEJ, Madrit 2015. Publicació electrònica.
• «Delictes relacionats en la corrupció: últimes aportacions jurisprudenciales», en «Trobada de la Sala de lo penal del Tribunal Suprem en Magistrats de les Audiències Provincials», Quaderns Digitals de Formació de l'CGPJ, Madrit 2015.
• «La doctrina del Tribunal Suprem relativa a l'us de la força policial», Estudi multidisciplinar de l'operativa i de l'us de la força policial: actes de l'I Congrés Internacional d'Evaluació Tècnica i Jurídica de l'Operativa Policial, Jerez, 2015.
• «Novetats llegislatives en la lluita contra la pirateria», Actualitat civil, 2015 (Eixemplar dedicat a: La nova Llei de Propietat Intelectual).
• «El sistema de penes en el Còdic Penal de 2012. Estudi especial de la presó permanent revisable», CEJ Madrit 2013.

Com a fiscal general de l'Estat

Entre els publicats com a Fiscal General poden citar-se:

• «La Justícia Universal en la Jurisdicció espanyola». Persona i Dret, núm 51, Madrit 2004.
• “The Prosecutor´s role regarding victims”, en Procuradors europeus em diàlec, Lisboa 2006.
• «Justícia penal i jurisprudència constitucional», Persona i Dret, núm 54, Madrit 2006.
• «El Ministeri Fiscal front a la nova criminalitat», Eguzkilore, Sant Sebastià 2006.
• «El fiscal en la Constitució europea», en Constitució Europea i Dret Penal Econòmic, Madrit 2006.
• «Un orgue especial en la tutela dels drets i llibertats». Enfocaments d'Espanya, Vol. 1, Madrit 2006.
• «La posició del Ministeri Fiscal sobre la seguritat vial i la prevenció dels accidents de tràfic», Estudis jurídics, Madrit, 2006
• «El sistema d'especialisació orgànica i funcional del Ministeri públic espanyol», en Experiències d'innovació en els Ministeris Públics, Veneçola 2007.
• «Urbanisme, corrupció i democràcia», Madrit 2007.
• «La rellevància de la persecució del frau econòmic», Revista de responsabilitat civil i segurs. Any 10, N.º 6, Buenos Aires 2008.
• «Un Ministeri Fiscal per a una societat democràtica», República Dominicana 2008.

• “Dret i Fiscals, modernisació i eficàcia”, Madrit 2008.
• «Terrorisme i poder judicial», en «Terrorisme i magnicidio en l'història», Pamplona, 2008.
• “National prosecution authorities and criminal justice system: the challenges ahead”. ERA Forum, Holanda 2009.
• «Cooperació internacional contra el terrorisme”, Revista de l'Institut Iberoamericà de Ministeris Públics, Caracas 2009.
• «L´indépendance du Ministère Public en Espagne», Revista del Ministeri Públic de la República Checa, Praga 2009.
• “La futura Fiscalia Europea”. Madrit 2009.
• «Present i futur del Ministeri Fiscal», Madrit 2010.
• «Justícia i seguritat en el sigle XXI», en «L'Espanya que necessitem, del 20-N a 2020», Madrit 2011.
• «Els raisons et justifications d´un Ministère public européen: l´expérience espagnole» en « Quelles perspectives pour un Ministère public européen? Protéger els intérêts financiers et fondamentaux de l´Union» París 2010.

  

  Cándido Conde-Pumpido (2011)

Com a magistrat del Tribunal Constitucional

Més recentment, ya en la seua etapa de Magistrat del Tribunal Constitucional, poden citar-se:

• «Artícul 49 de la Carta Europea de Drets Fonamentals. Principi de irretroactividad de la Llei Penal. Aplicació en els casos Parot i Pikabea», en «Aplicació de la Carta de Drets Fonamentals», IVAP, Oñate 2017.
• «Els nostres començos: de Justícia Democràtica a Juges per a la democràcia (1974 -1984)», Juges per a la democràcia, N.º 90, 2017.
• «El dret a la llibertat d'expressió i els seus llímits en la jurisprudència del Tribunal Constitucional», en «Persuadir i raonar», Estudis Jurídics en homenage a José Manuel Maza Martín, 2018.
• «Administració deslleal», capítul 14 del Tractat de Dret Penal Econòmic dirigit per Antonio Camacho, Valéncia 2019.
• «Apropiació indeguda», capítul 15 del mateix Tractat.
• «La primacia del Dret de l'Unió davant el Juge ordinari i el Juge constitucional», en European Inklings XVII, El juge nacional en la seua condició de juge europeu, obra dirigida per Ricardo Alonso García i Juan Ignacio Ugartemendía Eceizabarrena, IVAP, Oñate 2019.
• “La qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea en la jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol”. Estudos en Homenagen ao Conselleiro President Manuel Dona Costa Andrade, Tribunal Constitucional de Portugal. Coimbra. 2022.

Distincions

• El 26 de maig de 2011, el president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, li va concedir la Legió d'Honor en el grau d'Oficial. La distinció li va ser imposta el 24 de giner de 2012 per l'embaixador Bruno Delaye. L'embaixador francés va indicar que, en dita concessió, França va voler distinguir la contribució de Conde-Pumpido a la cooperació franc-espanyola, especialment en la lluita contra el terrorisme i el crim organisat.
• El 21 de juny de 2013, el Govern espanyol li va concedir la Gran Creu de l'Orde de Sant Raimundo de Peñafort, màxima condecoració en matèria de Justícia, que li va ser imposta pel ministre Alberto Ruiz Gallardón el 23 de juliol del mateix any en el Palau de Parcent.
• El 15 de juliol de 2015 el president de la Junta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, li va fer entrega de l'Diplomar de Gallego Ilustre que li va ser concedit per la Delegació de la Junta de Galícia en Madrit, «en atenció als seus mèrits i reconeguda llabor com a eminent juriste».

• En octubre de 2004 va rebre, com a Fiscal General de l'Estat, l'Insígnia d'Or de la Fiscalia General de la Nació de Colòmbia, otorgada pel seu titular Luis Camilo Osorio en Cartagena d'Índies, en ocasió de la fundacíon de IBERred, Ret Iberoamericana de cooperació jurídica internacional.
• El 18 de decembre de 2004 va ser guardonat en el premi “Aula de Pau, 2004”, concedit per la Fundació de la UNESCO, Aula de Pau Camín de Mieres.
• El 12 de març de 2007 va ser elegit en Madrit com a nou Cofrade de la Enxebre Orde de la Vieira.
• L'11 de febrer de 2009 li va ser imposta en Saragossa l'Insígnia d'or de la Facultat de Dret de l'Universitat, concedida com a titular de la Fiscalia General de l'Estat.

• El 7 de decembre de 2011, l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics, durant la seua XIX Assamblea celebrada en Brasília, va acortar fer constar en acta el reconeiximent de l'Associació i de totes les Fiscalies que l'integren, per l'esforç, la dedicació i el gran compromís del Fiscal General d'Espanya, Cándido Conde-Pumpido Tourón, durant els quatre anys dedicats a la Presidència de l'Associació, (2007-2011).
• En 2018 va rebre el Premi “Balança d'or” com a membre del Tribunal Constitucional, premi otorgat colectivamente al Tribunal per l'Ilustre Colege de Procuradors de Madrit.
• En 2019 va rebre el Premi “Gumersindo de Azcárate” com a membre del Tribunal Constitucional, premi otorgat colectivamente al Tribunal pel Colege Nacional de Registradors de la Propietat i Mercantils.

• En 2019 va rebre el premi Medalla d'Or de la Associació Mundial de Juristes otorgat en caràcter colectiu als Magistrats del Tribunal Constitucional del Regne d'Espanya en l'Assamblea General de l'Associació que es va celebrar en Màlaga, i entregat durant l'acte de clausura de l'Assamblea.
• En 2022 va rebre l'Insígnia d'Or de la ciutat de Pontevedra, otorgada per l'Associació “Amics de Pontevedra”, en ocasió de del seu cinquantenari, que li va ser imposta el 12 d'agost de 2022 .
• En 2023 va ser distinguit en el premi “Reconeiximent a la trayectòria professional com a jurista”, otorgat per l'Ilustre Colege de Procuradors de La Corunya, la seua ciutat natal, que li va ser entregat en un acte solemne el 21 d'abril.
• En setembre de 2023 el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, li va otorgar la Creu al Mèrit Policial en distintiu roig, a títul honorífic i en atenció als servicis i mèrits que en ell concorren.
• Professor honoris causa de l'Escola Nacional del Ministeri Públic de la República Dominicana (2007).

• Membre d'Honor de “el “Círcul de Confiança” de Nova Economia Fórum.
• Membre d'Honor de “Iurisgama«, Associació de Juristes Gallecs en Madrit, (6 de febrer de 2006).

Predecessor: Jesús Cardenal	Fiscal General de l'Estat 2004-2011	Successor: Eduardo Torres-Dulce
Predecessor: Pedro González-Trevijano	President del Tribunal Constitucional d'Espanya 2023-actualitat	Successor: En el càrrec

Vore també

• Fiscalia General de l'Estat.
• Ministeri Fiscal d'Espanya.
• Consell General del Poder Judicial d'Espanya.
• Manuel Conde-Pumpido Ferreiro
• Cándido Conde-Pumpido Ferreiro
• Tribunal Constitucional d'Espanya
• Sala Segona del Tribunal Suprem

Enllaços externs

• Fiscalía General del Estado
• Perfil de Presidente de la AIAMP
• Una Ley Procesal para este mundo.
• Discursos e intervenciones como fiscal general
• Infofiscalía
• Conde-Pumpido en 24 horas de TVE