Cas Malaya

Cas Malaya o Operació Malaya va ser el nom que rep una operació contra la corrupció urbanística en Espanya, iniciada i dirigida en la seua major part pel juge Miguel Ángel Torres Segura i la Fiscalia Anticorrupció, les primeres investigacions de la qual es remonten a novembre de 2005. En l'epicentre en l'Ajuntament de Marbella, l'operació va destapar un entramat d'associacions que encobrien numeroses activitats delictives —soborn, malversació de cabals públics, prevaricació, tràfic d'influències, etc.— portades a terme, entre uns atres, per polítics del Ajuntament de Marbella, encara que les ramificacions es varen estendre a atres localitats com Màlaga, Madrit, Huelva, Càdis, Múrcia, Granada, Còrdova, Sevilla i Pamplona. En la trama varen estar implicats empresaris, advocats, polítics, funcionaris i atres personalitats famoses de la prensa del cor. Per la seua complexitat i particularitats és un eixemple paradigmàtic de la corrupció associada al desenroll immobiliari fins a la crisis de 2008, va servir de model per a atres investigacions per corrupció urbanística i va obrir el camí per a una successió casi ininterrompuda d'instruccions judicials en decenes d'ajuntaments espanyols.

Ademés de la trama principal, múltiples peces separades varen ser també jujades i ratificades despuix de recurs al Tribunal Suprem. Per a part dels condenats el 'cas Malaya' i les seues peces derivades han supost soportar més condenes i un deute abultat en la Facenda Pública.

L'operació judicial es va denominar aixina pel método de tortura malayo o de la gota chinenca, en el que s'immovilisa al pres i li cau una gota d'aigua cada cinc segons produint-li danys en la pell pero també l'impossibilitat de dormir.

Antecedents

Inici de la corrupció associada al turisme en Marbella

Marbella és una localitat emplaçada en la Costa del Sol, una regió andalusa al sur de la península ibèrica. Des dels anys 1950 va passar de ser una regió poc desenrollada a experimentar un ràpit creiximent pel sector turístic. Per a eixa activitat la costa malaguenya conta en les ventages d'un clima mediterràneu subtropical i una franja interior montanyosa que servix de pantalla a la fredor del Nort, i l'ala del qual s'orienta a l'alvertent de solà. En comparació al restant de les localitats de la Costa del Sol, Marbella presentava les ventages adicionals en posseir superfícies planes usades tradicionalment per a l'explotació agrícola. Estos terrenys es troben a certa altura pero no llunt de la plaja, que resulten més adequades per a la construcció d'urbanisacions. No obstant, el substrat de pissarres a l'oest del municipi, les calcàrees de l'interior i les zones de pendents dificulten extraordinàriament l'edificació de tal manera que queden llimitades les potencials àrees urbanisables en Marbella.

La transformació del municipi per la revolució del turisme va ser abrupta. Davant la falta d'una infraestructura administrativa i d'un marc regulatorio per a les constructores i promotores turístiques, la construcció d'urbanisacions i zones d'oci va ser molt ràpida. En un principi l'aparat burocràtic estatal va arrancar tímidament en la creació del ministeri d'Informació i Turisme en 1951. Poc despuix, el règim de Franco va ser incrementant l'interés en l'indústria turística cóm modo ràpit de compensar la balança de pagaments en la política econòmica de la dictadura. Ya entrats en la década de 1960 és quan el govern aposta decididament pel desenroll del turisme, posant la costa malaguenya, i en concret el proyecte de Nova Andalusia de Marbella, en l'epicentre del desenroll urbanístic de cara a oferir un servici turístic al restant d'Europa. No obstant, els inversors en l'economia turística ho fan en un objectiu de benefici ràpit sense el convenciment de fer una empresa estable d'explotació a lo llarc del temps. Estes inversions eren d'orige divers, ya fora nacional o internacional, pero conten en una proliferació d'antics propietaris i figures polítiques propenques al règim que favorix tácitamente el desenroll de societats ad hoc davant la falta d'un marc regulatorio. Això, unit a una absència d'empreses financeres especialisades, orientava l'economia turística a una de tipo especulatiu: fortament vinculada al poder polític de la dictadura, i que no repercutix en la població en general. Aixina i tot, entre 1950 i 1980 la població empadronada en Marbella es multiplique per 7.

Marbella durant els primers anys de democràcia

Des de mediats de la década de 1970 el turisme de llitoral en la Costa del Sol va experimentar canvis a conseqüència de dos acontenyiments de gran impacte per al sector. En primer lloc, la crisis del petròleu de 1973 va causar un alça dels costs energètics que varen afectar al model que oferia Espanya al restant d'Europa, per la seua dependència en energia barata i mà d'obra abundant. Aparte de la baixada generalisada de les visites a la regió, es va produir la fallida de vàries empreses del sector, com SOFICO, en gran presència en tota la Costa del Sol. En 1979 una nova crisis econòmica que arrastra una nova alça dels preus va afectar severament al sector per segona volta en un breu espai de temps. El segon acontenyiment que afecte al model va ser la transició política en Espanya de la dictadura franquista a un sistema democràtic representatiu de manera homologable al restant d'Europa occidental. El canvi de règim va dur en si la creació d'un marc llegislatiu per a l'explotació turística i la primera normativa per a la conservació de la costa mediterrànea. la Llei 22/1988, o llei de costes de 1988 era la primera resposta a la necessitat de conservar el paisage i l'ecologia de les costes espanyoles, algunes d'elles sobreexplotades i en síntomes de degradació. Ademés de l'administració central, els ajuntaments van a tractar de controlar l'us dellitoral en normes locals o actuacions locals, com la construcció de passejades marítimes o els plans de regeneració de plages.

Els canvis progressius en la normalisació de l'activitat turística varen espentar a les empreses explotadoras a un canvi de model des d'un turisme masificado, basat en una àmplia oferta hotelera, a un turisme residencial. Este canvi estaria sostingut en un constant ritme de construcció d'immobles per a vivendes de segona residència, ports deportius i atres complexos a imitació dels desenrollats en la Costa Blava francesa.

En Marbella es va caracterisar per un aument de l'inversió internacional que va transformar el caixco urbà i les seues afores. En 1981 el rei Fahd de Arabía Saudí va construir un palau en Marbella, lo que suposo l'arribada de capitals de països del Golf Pèrsic i la generació d'un turisme àrap en Marbella. Estos nous propietaris es varen incorporar progressivament a la jet set marbelli. Este grup estava en un principi conformat per personalitats de la noblea europea als que es varen ser sumant atres figures de classe alta europea i alguns actors de l'Hollywood dels anys 1950 i 1960. En els anys 1980 es deixen vore en este grup personalitats del món financer, banquers i empresaris que varen prosperar en els primers anys de democràcia i en conexions en càrrecs del PSOE, en el govern de l'Estat entre 1981 i 1996. En l'explosió del turisme àrap en Marbella, al círcul de la jet set es van a incorporar empresaris del petròleu junt en atres presunts delincuents de bandes organisades delinqüència internacional, traficants d'armes o atres personalitats de reputació més que dubtosa.

En 1986 l'Ajuntament de Marbella va aprovar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que establix els llímits per a la construcció urbanística. Eixe mateix any Jesús Gil, en aquell moment tan sol un empresari de la construcció i propietari de l'equip de fútbol Atlètic de Madrit des de 1987, inicia varis proyectes de construcció a través de la seua societat Vegángeles. En este periodo va sofrir varis encontronazos en l'ajuntament degut a que els seus tècnics municipals varen paralisar les obres per presuntes irregularitats. En 1990 Gil es trobava en una situació delicada financerament. Els proyectes immobiliaris acumulaven multitut d'infraccions administratives per no pagar les cotisacions dels seus empleats a la Seguritat Social, ni els imposts a la Facenda Pública. Ademés, contava multitut de vivendes sense vendre i en problemes de liquidea. Com a solució a esta situació, i en l'objectiu de fer-se en el control de la planificació urbanística de Marbella, va presentar una candidatura per a l'alcaldia del Ajuntament de Marbella en un partit creat a image i semblança del propi Gil: Grup Independent Lliberal (GIL).

Marbella baix el govern del GIL

A finals dels 1980 en Marbella convivien habitants en alts nivells de desigualtat en el que les classes més humils sofrien altes taxes de desocupació i pobrea. Per la seua banda, la jet set marbellí vea perillar les seues inversions en afrontar un decliu de Marbella com a destí predilecte per a les vivendes de segona residència per a la classe alta. L'estratègia de Jesús Gil per a guanyar l'alcaldia passava per guanyar popularitat entre la població marbellí. Per a això va escomençar a freqüentar les processons religioses de la localitat. També va posar el nom de Marbella en les camisetes del Atlètic de Madrit gratuïtament i regalava material publicitari del club en els actes públics. També va aplegar a acorts en la jet set de que els seus interessos econòmics estarien garantisats. Per últim, Gil va acordar un crèdit per a finançar la campanya en el banc Banesto, en el president del qual Mario Comte guardava una relació d'amistat. La campanya electoral del seu partit va ser de cort populista en un resultat espectacular. La candidatura de Gil va conseguir el 65% dels vots (20531 d'un total de 31928 vots emesos), alçant-se en l'alcaldia de Marbella en les eleccions municipals de 1991.

La política de Gil en els primers anys va respondre a un estil caudillista de l'alcalde a on en massa freqüència els interessos de la corporació i els personals de Jesús Gil es mesclaven. Molts de les despeses assumides per la corporació municipal eren a costa de negocis de Gil. El govern municipal es caracterisa en esta etapa en fer canvis del PGOU de 1986 per a rectificació de terrenys en el que obtindre plusvalies i la privatisació de servicis municipals portades a terme per empreses privades. Empreses que en últim terme eren propietat del propi Gil o dels seus aplegats. Una tercera característica va ser aumentar significativament la dotació de policies municipals, als quals Jesús Gil va encorajar per a cometre abusos policials i coaccions a tot aquell que li mostrava oposició.

En este periodo s'evidencien clarament en la Costa del Soles conseqüències de la sobreexplotació de l'entorn natural i els desastres paisagístics. En reacció a la degradació de l'entorn natural creix una major concienciació de conservació que es va a manifestar en una normativa més estricta a nivell estatal i autonòmic d'Andalusia. Estos canvis llegislatius van a chocar directament en el govern de Jesús Gil en l'Ajuntament de Marbella.

Case Ballena Blanca

El GIL, el partit personalista de Jesús Gil, va tornar a guanyar les eleccions municipals de 1995 i 1999 per majoria absoluta. Entorn a la figura de l'alcalde varen créixer figures de la seua confiança que li venien acompanyant des de la tragèdia en l'urbanisació d'els Àngeles de Sant Rafael de 1969, en la que varen fallir 58 persones en derrocar-se un sostre per defectes en la fabricació i de la que el constructor va ser el responsable. També varen nàixer atres carreres polítiques dins del círcul de confiança de Jesús Gil que també serien protagonistes en el Cas Malaya.

A finals dels anys 1990 els problemes judicials del seu eixercite com a regidor en Marbella varen escomençar a acumular-se a Jesús Gil. El fi de la seua carrera política activa va ocórrer a raïl del 'case Camisetes'. La publicitat de Marbella en les camisetes de l'Atlètic de Madrit en un principi era de manera gratuïta, encara que l'ajuntament en 1990 no haguera autorisat l'operació de màrqueting. Posteriorment es descobrix una presunta desviació de 450 millons de pessetes (aproximadament 2.7 millons d'euros) des de l'ajuntament al Atlètic de Madrit. En la denúncia d'una regidora del PSOE en l'oposició s'inicia un procés judicial en l'Audiència de Màlaga que acaba en la condena de Jesús Gil a 28 anys d'inhabilitació per quatre delictes de prevaricació i dos de tràfic d'influències. La sentència es va confirmar pel Tribunal Suprem el 5 d'abril de 2002. El dia 24 es va vore forçat a dimitir com a alcalde, passant el bastó de mando a Julían Muñoz.

La caiguda definitiva del GIL per l'Operació Malaya té inici en setembre de 2003, en el 'cas Ballena Blanca', quan el narcotraficant tunecino Sophiane Hambli escapa d'una presó francesa per a refugiar-se en Marbella. La policia francesa en colaboració en l'espanyola investiguen una possible trama de blanqueig de diners que l'organisació del narcotraficant realisava en la Costa del Sol. En la primavera de 2004 són detinguts Hambli i el seu lloctinent. De l'investigació despuix de la seua detenció es varen identificar l'existència de societats comercials com a vehículs de blanqueig de capitals dels diners procedents del narcotràfic. Investigant més profundament es va descobrir que totes les societats es varen constituir en un despaig d'advocats en Marbella, el bufet d'advocats propietat de Fernando del Valle. En març de 2005 s'instruïx el cas baix el nom operació Ballena Blanca, que va servir per a desmantellar una ret més complexa de blanqueig de diners en la Costa del Sol associada en la corrupció urbanística. L'investigació desvele que un conglomerat de més de mil societats, en ramificacions al voltant del món, introduïen diners en Espanya per a la seua neteja per mig de l'adquisició de bens immobiliaris. Els diners negre era enviat al despaig d'advocats de Fernando del Valle. Este despaig creava societats intermediàries en diversos paraisos fiscals com Gibraltar o l'estat nortamericà de Delaware, i que per mig de la suposta colaboració de notaris es realisaven inversions immobiliàries en diners ya llavats.

En el transcurs de l'instrucció es varen identificar fins a nou organisacions de crim organisat internacional. Es varen expropiar 251 finques, 42 automòvils de lux, 2 avions, 1 banc i 30 millons d'euros en efectiu. S'estime ellavat d'uns 250 millons d'euros procedents d'activitats delictives, encara que per dificultats en l'instrucció solament va poder quedar acreditat ellavat de 12 millons per part de Fernando Del Valle. Per una atra part, es va determinar que una part essencial de la trama va ser el paper que jugava el paraís fiscal de Gibraltar, que era a on es trobava la majoria de les socials creades per al blanqueig i servia d'intermediària en un eix de blanqueig Tànger-Gibraltar-Marbella. Alguns dels flocs de l'investigació varen servir de partida per a obrir l'instrucció del 'cas Malaya', centrada en les activitats ilícites del Ajuntament de Marbella en la gestió de ubanisme i de llicències immobiliàries des dels temps de Jesús Gil com a alcalde.

Instrucció judicial del cas Malaya

Primera fase

En acabant d'aplegar a l'alcaldia, Jesús Gil va crear una empresa municipal d'urbanisme, Plantejament 2000, per a portar a terme les modificacions del PGOU aprovat en 1986. Al front de l'empresa es trobava José Antonio Roca, la llabor de la qual era concedir llicències d'obra illegals baix l'hipotètica cobertura d'un nou pla general que encara no s'havia aprovat. Entre 1991 i 2007 en Marbella es varen construir unes 30 000 vivendes illegals baix este procediment. per a quan es varen produir les primeres detencions la trama havia creat una administració local parala sense a penes control administratiu i judicial. Estava composta per unes 30 empreses que amprava uns 3 500 empleats contractats pel consistori de Marbella, lo que representava una anormalitat per a un municipi relativament chicotet.

Les primeres perquisicions varen començar en novembre de 2005. Frut de les investigacions la primera fase de detencions varen tindre lloc a partir del 29 de març de 2006, i es varen desenrollar en les ciutats de Marbella, Màlaga, Madrit, Huelva, Càdis i Múrcia. 29 persones varen ser detingudes i es va produir l'expropiació de bens per un valor de 2600 millons d'euros.

En l'operació varen participar agents de l'Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal. Va ser iniciada per la Fiscalia Anticorrupció, en acabant de que el fiscal general Comte-Pumpido creara una delegació de la Fiscalia Anticorrupció en Màlaga. Entre els detinguts es trobaven:

• Juan Antonio Roca, assessor de l'àrea d'Urbanisme del Ajuntament de Marbella, exgerente d'urbanisme de l'Ajuntament durant el Govern de Jesús Gil. Va ser el cabecilla de tota la trama. A través del seu testaferro Monserrat Corulla, controlava els diners que produïen els imposts municipals de Marbella i ho invertia en coches de lux, propietats immobiliàries de lux en Madrit i obres d'art altament valioses. Es troba imputat per malversació, blanqueig de capitals i soborn. El juge li va ordenar presó incondicional sense fiança el 31 de març de 2006.

• Marisol Yagüe, alcaldesa de Marbella des del 13 d'agost de 2003 despuix de prosperar una moció de censura contra l'anterior alcalde, Julián Muñoz. El juge li va ordenar presó incondicional sense fiança l'1 d'abril de 2006, encara que despuix de pagar una fiança va recobrar una llibertat pendent de juí.
• Isabel García Marcos, primera tinent d'alcalde de Marbella, expulsada del PSOE en 2003 junt a atres dos edils del partit per recolzar la moció de censura contra Julián Muñoz. La seua gran basa mediàtica havia segut sempre el seu defensa de l'honestitat i la seua suposta incorruptibilidad. El juge li va ordenar presó incondicional sense fiança el 2 d'abril de 2006, encara que despuix d'uns dies en la presó va poder eixir junt a Marisol Yagüe.

• José Antonio Jaén, regidor de Cultura i Educació de l'Ajuntament de Marbella. Tinent alcalde de Nova Andalusia despuix d'haver segut expulsat del PSOE en 2003, formant part des de llavors partix de la llista electoral de García Marcos. Va quedar en llibertat provisional despuix d'abonar una fiança de 30.000 euros. Seria posteriorment detingut en la segona fase.
• Victorià Rodríguez, regidor de Tràfic i Via Pública de l'Ajuntament de Marbella. Pertanyent del partit GIL fins que va firmar la moció de censura contra Julián Muñoz, moment en el que va passar al grup mixt. El juge li va ordenar presó incondicional sense fiança l'1 d'abril de 2006.
• Leopoldo Barrantes, secretari de l'Ajuntament de Marbella. El juge li va deixar en llibertat, encara que en càrrecs. Seria posteriorment detingut en la segona fase.

La descripció dels bens expropiats als detinguts va trobar gran espai en els mijos de comunicació i no pas desapercebut per a l'opinió pública. Entre els bens que la policia va intervindre durant esta fase de l'Operació Malaya varen destacar numeroses obres d'art —entre les que destaca un quadro de Joan Miró que penjava en la paret d'un quarto de bany—, joyes i metals preciosos, diners en efectiu, ordenadors, furgonetes, armes de fòc, caixes de seguritat, material electrònic, un helicòpter, una ganaderia de bous completa i una de cavalls (103 animals).

Com a conseqüència de l'ingrés en presó de l'alcaldesa i la primera tinent d'alcalde, el segon tinent d'alcalde del Ajuntament de Marbella, Tomás Reñones —exjugador i capità del Atlètic de Madrit—, es va convertir en l'alcalde en funcions, encara que solament fins al 7 d'abril de 2006, data en la que el Consell de Ministres del Govern central dissol a l'Ajuntament de Marbella en una mida sense precedents. A partir d'este moment l'Ajuntament de Marbella passa a estar governat per una comissió gestora fins a les eleccions municipals de maig de 2007, sent el seu president l'advocat Diego Martín Reis, propost pel PSOE.

Segona fase

La segona fase del cas, coneguda com a Operació Malaya II, va tindre lloc el Plantilla:Data d'inici. 300 agents de l'Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Comissaria General de Policia Judicial i de l'Udyco varen actuar esta volta en Màlaga, Granada, Còrdova, Sevilla, Madrit i Pamplona, detenint a 30 persones, entre les que es trobaven tretze exconcejals de l'Ajuntament de Marbella, constructors i promotors. D'entre els detinguts es va ordenar presó per a sèt exconcejals i un constructor, llibertat baix fiança per a dèu dels detinguts i llibertat en càrrecs per a onze persones. D'entre estos detinguts cal mencionar a:

• Tomás Reñones, antic jugador de l'Atlètic de Madrit. En Marbella va ser ex-segon tinent d'alcalde i alcalde de Marbella en funcions durant una semana despuix de les detencions de l'alcaldesa Marisol Yagüe i la primera tinent d'alcalde Isabel García Marcos. Posteriorment una gestora es va fer càrrec de l'ajuntament. El juge li va ordenar presó incondicional sense fiança el Plantilla:Data d'inici.
• Leopoldo Barrantes, exsecretario de l'Ajuntament de Marbella, que ya va ser detingut durant la primera fase de l'operació, encara que va quedar en llibertat en càrrecs. Esta volta, el juge també va decidir deixar-li en llibertat sense fiança.

• José Àvila Rojas, amo d'un dels grups constructors i de promoció immobiliària en més presència en Andalusia i un dels més grans d'Espanya i companyer de partides de pòquer de Juan Antonio Roca en les que s'aplegaven a apostar fins a 3 millons d'euros. També es va practicar un registre en la sèu central de la constructora Àvila Roges S. A. Per un costat, la Fiscalia demana cinc anys de presó i 5 millons de multa per un presunt soborn actiu. Per un atre, cinc anys més de presó per blanqueig de capitals en una multa que ascendix a 55 millons d'euros.
• Rafael Gómez Sánchez, àlies Sandokán —per la seua semblança física—, un important empresari d'Andalusia.

Durant l'operació policial, Lucía Aguilera, esposa de Miguel Jiménez, un dels exconcejals detinguts, i que va ser secretària de Jesús Gil durant més de dèu anys, va sofrir un infart que va provocar la seua mort unes hores despuix.

La realisació d'esta part de la segona fase de l'Operació Malaya va ser possible gràcies a la documentació trobada durant els registres de les dependències municipals de Marbella i atres immobles intervinguts en la primera fase, aixina com dels archius continguts en els ordenadors expropiats. El Plantilla:Data d'inici va tindre lloc un fort desplegament policial que la gran majoria dels mijos de comunicació va confondre en una tercera fase de l'operació. En esta ocasió els agents del Cos Nacional de Policia varen detindre a cinc persones entre Marbella i Màlaga:

• Julián Muñoz, exalcalde de Marbella despuix de la dimissió de Jesús Gil. Va perdre l'alcaldia despuix d'una moció de censura en agost de 2003. Implicat en atres casos d'irregularitats urbanístiques com el cas Proinsa i el cas Banana Beach, és també imputat en la segona fase del cas Malaya com a presunt autor de delictes de soborn i malversació de cabals públics. El juge Torres va decretar per a ell presó incondicional el Plantilla:Data d'inici. L'encarcerament de Julián Muñoz va tindre prou repercussió mediàtica, sobretot en la cridada prensa del cor, ya que en eixe moment era parella sentimental de la tonadillera Isabel Pantoja.

• Pedro Pérez, exconcejal de l'Ajuntament de Marbella pel Partit Andalucista, presunt autor d'un delicte de soborn continuat. Segons paraules del fiscal cap d'anticorrupció, Antonio Salines Casat, tant Julián Muñoz com Pedro Pérez varen cobrar de Juan Antonio Roca «com a conseqüència d'una contraprestació municipal».
• Jesús Ruiz Casat, Jenaro Brials Navarrete i José Andrés León, tres alts càrrecs de l'empresa constructora Aifos.

El Plantilla:Data d'inici, la Fiscalia Anticorrupció va presentar en els jujats de Marbella dos querelles contra José Antonio Roca, Julián Muñoz i l'advocat d'est, José María del Niu, que era ademés president del Sevilla Fútbol Club, per presunts delictes contra l'ordenació del territori, prevaricació, frau i malversació de cabals públics.

Tercera fase

La tercera fase, també coneguda com a Operació Malaya III, va començar a primera hora del matí d'el Plantilla:Data d'inici en la detenció d'onze persones, acusades de blanqueig de diners i soborn. Els arrestats varen ser:

• Maite Zaldívar, exmujer del exalcalde de Marbella Julián Muñoz —encarcerat durant la segona fase de l'operació—. El seu domicili, situat en una urbanisació de la localitat de San Pedro d'Alcántara va ser registrat durant cinc hores. Maite Zaldívar, que va estar treballant durant una temporada com a colaboradora en el programa Al teu costat de Telecinco, es va colocar en el punt de mira despuix d'afirmar en antena que en la seua casa «entrabar bosses i bosses repletes de diners» en l'época en que el seu marit era alcalde de la localitat malaguenya.
• Jesús Zaldívar, germà de Maite Zaldívar. Abdós estan acusats de blanqueig de diners.

• José María González de Caldas, important empresari taurí, apoderat dels toreros Manuel Benítez el Cordovés i Salvador Cortés —entre uns atres—, expresident del Sevilla Fútbol Club entre 1996 i 1998. Va ser expareja sentimental de la model i miss Espanya Sofia Mazagatos. Queda en llibertat despuix de pagar una fiança de 50.000 euros.
• Els empresaris Giovanni Piero Montalo, Francisco Zambrana, Manuel Lores Romero, Eusebio Serra Sánchez, i José María Enríquez García; el funcionari judicial Francisco Ramírez Olivera; el director d'una sucursal de Cajamar en Marbella, Rebuig Martínez Cantero; i un soci de González de Caldas, Miguelópez Benjumea. Varen quedar en llibertat baix fiança despuix de prestar declaració.

En l'any 2007 es produïxen noves detencions dins del marc de la tercera fase. Algunes d'estes detencions varen ser:

• Florencio San Agapito, detingut el 23 d'abril de 2007. Va ser comissari jubilat del Cos Nacional de Policia i cap de seguritat de Telefónica. En els anys 1980 va aplegar a ocupar elloc de cap d'administració, documentació i informàtica de la Secretaria d'Estat per a la Seguritat del Ministeri de l'Interior. Va ser acusat de blanqueig i delicte contra la Facenda Pública.

• Pedro Román va ser detingut en presó incondicional sense fiança el 26 d'abril. Va ser ex primer tinent d'alcalde de Marbella, i número dos del GIL. El juge va acusar a Pedro Román d'un delicte de frau, delicte fiscal, blanqueig de capitals i soborn i va decretar la seua presó incondicional per risc de fuga i per una possible ocultació de proves.La filla d'est va quedar en llibertat en càrrecs.

• Isabel Pantoja, cantant i parella sentimental de Julián Muñoz, va ser detinguda el 2 de maig i acusada de la comissió de varis delictes contra la facenda pública i de blanqueig de capitals. La seua detenció produïx un nou repunt del sensacionalisme periodístic del món del cor. El juge instructor Miguel Ángel Torres, va decretar llibertat baix fiança de 90 000 euros per a la tonadillera despuix d'unes hores d'arrest en comissaria.

• Fernando de Salines, bróker de bossa, va ser detingut el 3 de maig acusat d'un presunt blanqueig de diners de Julián Muñoz i Mayte Zaldívar, en paraisos fiscals de Gibraltar i Suïssa.

Quarta fase. El relleu del juge Torres

El juge Miguel Ángel Torres, responsable de les instruccions del 'case Ballena Blanca' i 'cas Malaya' se li concedix el trasllat de la seua plaça en Marbella al jujat número 5 de Granada. El juge substitut és Óscar Pérez que revisa la situació de varis dels acusats. El sumari fins ara va quedar incoat el 17 de juliol de 2007 i dies més vesprada, el 23 de juliol, 86 persones varen ser processades en lo que es va tancar la primera part de l'instrucció. Eixe mateix més es coneixia el possible soborn de Juan Antonio Roca a un juge, el juge Javier de Urquía.

Inhabilitació del juge Javier de Urquía

En el més de juliol de 2007 es va publicar que el juge instructor de Marbella Francisco Javier de Urquía podia estar corrompido. Poc despuix va ser suspés cautelarment pel Consell General del Poder Judicial despuix d'haver segut imputat per prevaricació i soborn dins de la trama del cas Malaya. En agost de 2008 va ser condenat pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia a dos anys de presó, sèt d'inhabilitació i multa de 73 800 € com a autor d'un delicte de prevaricació. Despuix d'un recurs de la sentència la Sala de lo penal del Tribunal Suprem determina en abril de 2009 que no hi havia delicte de prevaricació i sí de soborn. La condena al juge De Urquía va ser de 21 mesos de suspensió del càrrec i a una multa de 73 800 €, la condena mínima que contempla la llei.

En maig de 2010 és novament jujat en el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia per soborn i prevaricació en rebre presuntament un soborn de 60 000 euros per deixar en llibertat a un imputat del cas Hidalgo en instrucció. En un juí plagat d'irregularitats, que arreplega la mateixa sentència, De Urquía és condenat per soborn pero recorre la sentència el 28 de decembre de 2011, per lo que va tornar a l'activitat judicial pese a l'intenció del Consell General del Poder Judicial d'inhabilitar-li abans de la resoldre's el recurs. En març de 2012 finalment el Tribunal Suprem va confirmar la condena imposta pel Tribunal Superior pels delictes de soborn i prevaricació, per lo que deuria complir una condena de dos anys de presó, 17 anys d'inhabilitació i el pagament d'una multa de 9 000 €. El 6 de març de 2012 el Consell General del Poder Judiciali va expulsar de la carrera judicial.

Quinta fase

En març de 2009 el juge Pérez va imputar a atres 16 persones per participar en la trama de Juan Antonio Roca com testaferros. Ademés, imputa d'atres delictes a atres 15 persones ya encausades.

Juí oral i sentències

El juí oral va començar el 27 de setembre de 2010 i es va desenrollar en 199 sessions en el que sa tracte de demostrar el soborn d'empresaris de la construcció a empleats del Ajuntament de Marbella. En 2013 es va fer pública la sentència condenant a 52 dels processats, quedant acreditat que la concessió de llicències urbanístiques illegals era decidit entre Juan Antonio Roca, com a cervell de la trama, i diversos alts càrrecs de l'ajuntament. En 2015 el Tribunal Suprem va reduir a 48 el número de condenats i va modificar algunes de les penes. Les més elevades varen ser les Juan Antonio Roca —17 anys de presó— i la de Marisol Yagüe —cinc anys i mig de presó—. L'Ajuntament de Marbella va quedar condenat al pagament de casi 1,4 millons d'euros per la responsabilitat del consistori en la venda de drets urbanístics de manera irregular.En giner de 2016 els condenats varen ingressar progressivament en presó per a complir les condenes.

Trama política del cas Malaya

En acabant d'iniciar-se les investigacions que varen donar lloc a l'instrucció del cas Malaya l'alcalde Julián Muñoz havia segut destituït per moció de censura. Marisol Yagüe va ser investida alcaldesa, sent posteriorment detinguda junt en la primera tinent d'alcalde Isabel García Marcos. L'any 2006 es dissol l'Ajuntament de Marbella i es constituïx una comissió gestora presidida per Diego Martín Reis. Posteriorment a esta comissió gestora de l'Ajuntament de Marbella i despuix de l'arribada de la normalitat democràtica la Junta d'Andalusia li retira les competències urbanístiques segons l'artícul 31.4 de la Llei d'Ordenació Urbanística d'Andalusia segons la redacció de la Llei de novembre de 2005 «per afecció greu de les competències autonòmiques en matèria d'ordenació i planejament, segons lo contemplat en la Llei d'Ordenació Urbanística d'Andalusia (LOUA)», segons va comunicar la consellera d'Obres Públiques i Transports de la Junta.

Conseqüències

Encausats despuix del juí oral

La mitat de les 95 persones imputades durant l'instrucció varen resultar condenades. Els condenats progressivament varen alcançar el tercer grau penitenciari i la llibertat despuix de varis anys de condenes. Varen quedar pendent el pagament de les multes que es varen demorar durant anys i no han segut pagades en la seua totalitat. l'Ajuntament de Marbella va sofrir un espoli de 300 a 550 millons d'euros, recuperant a penes el 10% de lo espoliat.

Per als condenats varen quedar pendents el pagament de grans sumes de diners a la Facenda Pública espanyola que va supondre la venda de gran número d'actius per a fer front al deute. Algunes d'estes propietats es publicitaron pels mijos de comunicació com a testic de l'ostentació que varen gojar els condenats abans de l'instrucció.

En novembre de 2022 el exconcejal del Partit Andalucista, Carlos Fernández, pròfuc des de 2006 en Argentina, es veu lliure de ser extraditat a Espanya en determinar-se la prescripció dels seus possibles delictes relacionats en la corrupció en Marbella.

Investigació d'atres causes relacionades

Les investigacions del cas Malaya varen generar una série de peces separades de l'instrucció judicial relacionades en varis casos de corrupció en Marbella i la Costa del Sol. Un dels més mediàtics el 'case Blanqueig' en el que s'investiga una trama de blanqueig de capitals en el que varen estar implicats fins a dèu persones, els rostres de les quals més reconeixibles varen ser Julián Muñoz, la seua exmujer Maite Zaldivar i la cantant Isabel Pantoja, en eixos moments parella de Julían Muñoz.En el juí queda acreditada la trama de blanqueig de capitals i són condenats Julían Muñoz en sèt anys per blanqueig i soborn, que se sumixca a la condena pel cas Malaya. Maite Zaldivar va ser condenada a poc més de tres anys i al pagament d'una multa de 2,48 millons d'euros per blanqueig, el seu germà va ser igualment condenat. Isabel Pantoja ha segut condenada a dos anys de presó i una multa d'1,15 millons d'euros per blanqueig. Aixina mateix, atres implicats com els empresaris Rebuig Martínez Cantero, Fernando Salines i Miguel Villarroya varen ser condenats a uns mesos i el pagament de multes per valor de varis centenars de mils d'euros.En el recurs al Tribunal Suprem es confirma la condena a Isabel Pantoja i es reduïx la d'atres implicats com Julían Muñoz i Maite Zaldibar.

Unes atres de les peces separades varen ser 'case Saqueig' i 'cas Saquege II'. Abdós trames es varen centrar en l'Ajuntament de Marbella durant el govern de Jesús Gil fins a 2002 i despuix per Julián Muñoz i Maite Zaldivar. En el 'cas Saquege' va quedar acreditat la desviació de 30 millons de les arques municipals de Marbella entre 1991 i 1995 a quatre empreses fantasma a nom de la mare octogenària de Juan Antonio Roca.En 2010 les condenes queden confirmades pel Tribunal Suprem. En el 'cas Saquege II', el cervell de la trama va refinar el mecanisme de desviació per mig de l'us de varis testaferros i empreses fantasma per a desviar a lo manco 70 millons d'euros des de 1991.De la mateixa manera que en atres processos Julián Muñoz i José Antonio Roca varen resultar condenats en quedar acreditat la desviació de fondos, si ben les seues condenes varen quedar sensiblement reduïdes quan varen recórrer al Tribunal Suprem.En l'any 2018 queda condenat a tres anys l'ex-regidor del GIL Esteban Guzmán que es trobava pròfuc de la justícia des de 2013 i va tornar a Espanya en 2017.

La relació dels bufets d'advocats en l'Ajuntament de Marbella varen ser fiscalizades pel Tribunal de Contes, identificant-se vàries irregularitats. Les investigacions posteriors varen donar lloc a l'instrucció del 'cas Minutas' i el 'cas Minutas II'. En els sengles juïns quede acreditat una trama per a lucrarse de fondos públics i malversació en l'Ajuntament de Marbella. Varen quedar condenats entre atres Julían Muñoz, Juan Antonio Roca i José María del Niu, llavors president del Sevilla F. C. Els condenats varen ser condenats a varis anys de presó i al pague millons d'euros en concepte de multa.

Les irregularitats urbanístiques portades a terme des de 1991 varen donar lloc a l'investigació d'algunes de les adjudicacions urbanístiques, aplegant a resultats dispars. Un dels casos més significatius va ser el 'cas Belmonsa' en el que novament acaben condenats varis dels implicats com Juan Antonio Roca, Julián Muñoz i personalitats conectades en el passat en Jesús Gil.

El destí d'algunes de les propietats i obres d'art varen ser frut de robos i contrabando. Una de les obres més rellevants va ser la recuperació d'un quadro pintat per Joaquín Sorolla en Bèlgica i valorat en uns tres millons d'euros. Un dels casos més curiosos va ser el presunt robo de dos banyes de rinoceront. El taxidermista que va contractar Juan Antonio Roca per a la dissecció de les peces de caça major en Àfrica presuntament substituiria dos peces de plàstic per les banyes de rinoceront en una visita a la finca en 2011 mentres que Seprona evaluava les peces. El taxidermista va quedar lliure al no poder-se demostrar el robo en el juí oral.

Fins a vint despuix de les primeres detenció alguns dels protagonistes seguixen sent enjuïciats per frau i prevaricació en algunes de les causes pendents de la corrupció en Marbella baix el govern de GIL.

Impacte en la judicatura del Cas Malaya

La complexitat del cas va obligar als participants en l'instrucció a canviar aspectes de l'investigació i a coordinar millor els esforços entre la policia i l'Agència Tributària. Es va evidenciar la necessitat de modernisar els protocols d'actuació per a millorar l'eficàcia en l'investigació de delictes econòmics.

En el pla internacional, el 'cas Malaya' és estudiat com a model de desenroll de delictes financers associats en la corrupció urbanística i les seues conseqüències. Fins a les instruccions del 'case Ballena Blanca' i 'cas Malaya' la lluita contra el blanqueig de capitals en Espanya era ineficaç d'acort als reportes de Grup d'Acció Financera Internacional. No obstant, a raïl del 'cas Malaya' l'image internacional d'Espanya en la seua lluita contra els delictes financers va millorar sensiblement.

Tractament dels mijos

El 'cas Malaya' va ser un dels casos de corrupció urbanística més coberts meditaticamente. A la gravetat dels fets investigats se sumava el protagonisme de diversos famosos com la cantant Isabel Pantoja, o la presència de part de la jet set marbellí declarant com a testics en els jujats.

En el coneiximent de les sentències l'opinió majoritària va ser que els condenats rebien una condena molt manco severa de lo que deuria haver segut.El paper dels mijos en favorir un relat d'impunitat front als delictes urbanístics va poder estar favorit per una deficient llabor periodística. Aixina, el relat majoritari que es va publicar en mijos era una versió biaixada procedent de filtracions de la policia i la fiscalia que, al no contar en informacions independents, es va crear una expectativa de condenes severes en l'opinió públic que no es va vore reflectida al final. Per una atra part, l'irrupció d'Isabel Pantoja com acusada canvi significativament el tractament del cas en entrar en escena la prensa del cor. Tant per al grup de periodistes que cobrien el cas com per als empleats del jujat en Marbella la presència de la prensa del cor afecte al seu treball des de llavors.

La corrupció en Marbella baix el govern de GIL han segut tractats en vàries séries documentals centrats en la figura de Jesús Gil.Atres séries documentals s'han centrat en l'instrucció i juí oral del 'cas Malaya'.La série Crematori s'inspira clarament en alguns dels elements de Marbella durant el govern de GIL i el 'cas Malaya'.

Vore també

• Llista de casos judicials relacionats en corrupció política en Espanya
• Operació Malaya
• Crematori

Enllaços externs

• Escrit d'acusació del cas Malaya
• Corrupció en Marbella en elmundo. és
• A fondo: Operació Malaya en elpais. és