Cas Gürtel

El cas Gürtel, també conegut com a Operació Gürtel o trama Gürtel, és el nom en el que es coneix una investigació iniciada en novembre de 2007 per la Fiscalia Anticorrupció i denunciada per la Fiscalia en febrer de 2009 davant l'Audiència Nacional, sobre una ret de corrupció política vinculada al Partit Popular, que funcionava principalment en les comunitats de Madrit i Valéncia.

La trama estava encapçalada per l'empresari Francisco Correja Sánchez, que el seu apellidar Correja en alemà va donar nom al cas, sense cap relació en aquell idioma. Es va obrir el cas Gürtel despuix de la denúncia realisada des de Majadahonda pel exconcejal José Luis Penyes, entre uns atres.

El cas va ser investigat inicialment per la Fiscalia Anticorrupció, dirigida pel fiscal Antonio Salines, i despuix de la denúncia efectuada per esta en l'Audiència Nacional, va ser instruït pel juge Baltasar Garzón, fins que va ser separat del cas despuix d'haver segut suspés pel Consell General del Poder Judicial, com a conseqüència d'una denúncia. Despuix va ser continuat pel juge del Tribunal Superior de Justícia de Madrit Antonio María Pedreira i finalment va recaure en el juge en comissió de servicis del Jujat Central núm 5 de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz.

El cas Gürtel s'ha desglossat en més d'una decena de peces separades sobre amaños de contractes públics, finançació irregular de campanyes del Partit Popular i blanqueig de capitals entre finals de la década de 1990 i 2009. L'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han condenat per tres voltes al Partit Popular, com a persona jurídica, per beneficiar-se econòmicament de la trama Gürtel.

El denominat cas Bárcenas, que constituïx una derivació del Gürtel, i arreplega una contabilitat B del PP (és dir, no declarada a la Facenda Pública espanyola), en recepció de donatius illegals de constructores i entrega de diners negre als dirigents del partit, va anar inicialment instruït de forma separada pel juge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez. No obstant, es va plantejar un conflicte de competència i l'Audiència Nacional va atribuir també l'investigació a Pablo Ruz.

Inicis

José Camarasa Albertos, diputat per la llista del Partit Socialiste del País Valencià-PSOE en les Corts Valencianes entre el 28 de juny de 1999 i el 28 de decembre de 2009, va anar el primer en dilucidar en 2005 lo que més vesprada seria conegut com la trama Gürtel en detectar contractes irregulars de l'empresa Orange Market, proveïdora de servicis de la direcció regional del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

José Luis Penyes, exconcejal del Partit Popular en l'ajuntament de Majadahonda i amic de Francisco Correja des de 2001 fins a 2008, va presentar una denúncia davant la Fiscalia General de l'Estat, el 6 de novembre de 2007, despuix d'haver rebut més de 260.000 euros de la trama de corrupció política, segons els últims informes de la policia. Va aportar com proves gravacions amagades realisades en reunions en persones com Isabel Jordán, administradora de l'empresa Easy Concept que, junt en Special Events i Orange Market, eren propietat de Francisco Correja. la Fiscalia General va remetre la denúncia a la Fiscalia Anticorrupció, que va iniciar l'investigació.

La trama estava encapçalada pel quartet integrat per l'empresari Francisco Correja i tres dels seus hòmens de confiança: Álvaro Pérez Alonso malnomenat el Bigots, Pablo Crespo i Antoine Sánchez. Este grup hauria establit un supòsit conglomerat de negocis a l'objecte de nutrir-se de fondos d'entitats públiques, en particular d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes com la Comunitat de Madrit, Comunitat Valenciana i Galícia, aixina com per a botar-se les prohibicions llegals en matèria urbanística i migambiental que haurien afectat als seus negocis immobiliaris. Les empreses de Correja organisaven events públics del Partit Popular durant el Govern de José María Aznar.

Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre varen deixar de contar en ell en 2004.

El método més habitual per a obtindre les seues ventages i beneficis era l'utilisació de dádivas i soborns a funcionaris i autoritats públiques.

José Luis Esquerre López, amprat de confiança de Francisco Correja i de Pablo Crespo, va mostrar als juges els assents contables dels diners supostament relacionats en este assunt, la cridada "caixa B". En la documentació figuren els noms d'Alejandro Agag (gendre de José María Aznar), Álvaro Pérez, Antoine Sánchez, Alberto López Vell (ALV), Arturo González Panero, Gerardo Galeot, L. B., Ricardo Galeot, Rebuig Martín, Ginés López, F. Torres, Jacobo Gordon, Luis López Salvador, Milacres Zapatero, Pablo Crespo, Pau Collado, Araceli Martínez, Rocío Martínez i Sapient Martínez. Francisco Correja va demanar al seu empleat figurar en elles com "Don Vito, com el de la película" (referint-se a Don Vito Corleone, personage interpretat per Marlon Brando en El Padrí). Totes estes persones estan o han estat vinculades al PP.

Despuix de l'alçament del secret del sumari en el Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM), es coneixen indicis de possible finançació irregular del Partit Popular de la Comunitat de Madrit, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Popular de Galícia, Partit Popular de Castella i Lleó i del Partit Popular nacional.

Investigació periodística

El cas Gürtel va ser destapat públicament pel diari espanyol El País, als investigadors del qual els va ser concedit el Premie Ortega i Gasset de Periodisme, en el seu vigesimoséptima edició de 2010, al "millor treball de prensa". El 18 d'abril de 2010, el diari va publicar un ampli informe sobre el cas.

Denunciants

Una de les denunciants, Ana Garrido Ramos, tècnica de l'ajuntament de Boadilla del Mont, va sofrir acossament laboral continuat en l'eixercici del seu càrrec. L'acossament per part de superiors i antics companyers va ser tal que es va vore obligada a emigrar temporalment a Centroamérica. Despuix de la celebració del juí, el TSJM va condenar a l'ajuntament de Boadilla del Mont per acossament laboral.

El 5 d'agost de 2014, l'associació ¿Hi ha dret? va iniciar una campanya en change.org per a que concediren l'Orde al Mèrit Civil a Ana Garrido Ramos, els informes del qual varen ser rellevants per a l'investigació de la trama Gürtel en este municipi madrileny, el més castigat per la corrupció de la trama de Francisco Correja.

Les empreses de la ret

Hi ha vàries empreses relacionades en la ret de corrupció, destacant les següents:

Special Events

Agència d'events que entre 1996 i 1999 va organisar tots els actes polítics del Partit Popular de Galícia. Esta empresa té com a administrador únic a Pablo Crespo, exsecretario d'organisació del PP gallec. l'Ajuntament de Madrit va adjudicar en 2007 varis contractes a l'empresa per un import total de 210 000 euros. El propi alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón, va admetre que en 2004 "es va manipular un informe tècnic" per a adjudicar a esta empresa un contracte per valor de 153 000 euros.

Pasadena Viages, S. L.

Empresa propietat de Pablo Crespo, en la que l'Ajuntament de Boadilla va organisar diversos viages, alguns d'ells a l'equip electoral de José María Aznar en la seua campanya de les eleccions autonòmiques i municipals de 2003.

Easy Concept

Companyia especialisada en la gestió del servici públic d'informació i atenció al ciutadà. En 2005 l'alcalde de Boadilla, Arturo González Panero, va subscriure un contracte en ella. la Comunitat de Madrit va adjudicar sense concurs més de 70 contractes.

Good and Better, S. L.

Junt en Easy Concept és l'atra firma presuntament favorida en contractes "a dit" pel Govern d'Esperanza Aguirre. Entre els anys 2004 i 2005 hauria organisat events junt en Easy Concept per valor de 562 183 euros.

Orange Market

Va ser l'empresa proveïdora de servicis de la direcció regional del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. L'empresa organisava mítins, congressos i tota classe d'events per als populars, segons va reconéixer el propi partit. Vinculada a un dels detinguts, Pablo Crespo, a ella se li va adjudicar el disseny de l'expositor de la Comunitat Valenciana en Fitur. El seu president, Álvaro Pérez, el Bigots, va pagar trages a Francisco Camps per import de 12 783 euros i que este va poder facilitar a canvi la concessió d'adjudicacions a esta empresa, segons Garzón, pero no per a la justícia, que va absoldre a Francisco Camps.

Cronologia

Alguns dels fets més rellevants de l'instrucció i causes judicials a lo llarc del temps són:

2007

En novembre de 2007, la Fiscalia Anticorrupció inicia una investigació com a conseqüència d'una denúncia rebuda d'uns regidors de Majadahonda.

2009

• El 6 de febrer de 2009, l'Audiència Nacional rep la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció i per orde del juge Garzón s'obri una investigació per una suposta trama de corrupció que operava en Madrit, Valéncia i la Costa del Sol. Als implicats se'ls acusa de blanqueig de capitals, frau fiscal, soborn i tràfic d'influències. Un dels cinc detinguts és un empresari molt lligat a l'Ajuntament de Boadilla del Mont, del PP. Despuix se sabria que el detingut és Francisco Correja, al que es considera cabecilla de la suposta ret corrupta.

• 8 de febrer: ixen a la llum en distints mijos de comunicació els noms d'alguns dels presunts implicats en la trama: Arturo González Panero, alcalde de Boadilla del Mont; Guillermo Ortega, gerent del Mercat Porta de Toledo en Madrit; i Alberto López Vell, conseller de Deports de la Comunitat de Madrit.

• 9 de febrer: davant les sospites de l'imputació de González Panero, López Vell i Ortega, dimitixen López Vell i Guillermo Ortega. Rajoy anuncia la dimissió de l'alcalde de Boadilla, encara que González Panero va tardar 24 hores en fer-ho, va desmentir a Rajoy i finalment va dimitir com a alcalde, pero no com a regidor. És detingut Álvaro Pérez Alonso, responsable de l'empresa Orange Market, que va organisar actes per al PP.

• 10 de febrer: Garzón amplia a 37 els imputats en la presunta trama. El PP es queixa davant el juge de l'Audiència per les filtracions del sumari que apleguen a la prensa, i 24 hores despuix demana la recusació del juge i anuncia el fi del pacte de la Justícia firmat pel Govern en conéixer-se que ellavors ministre Bermejo va coincidir en Garzón en una cacera només un dia en acabant de que ixquera a la llum l'operació de l'Audiència Nacional.

• 11 de febrer: El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, compareix davant els mijos de comunicació junt als dirigents del seu partit i afirma: «No hi ha una trama del PP; hi ha una trama contra el PP».

• 12 de febrer: Garzón mana a presó a tres dels detinguts: Francisco Correja, Pablo Crespo i Antoine Sánchez. El juge els acusa de delictes de blanqueig de capitals, tràfic d'influències, defraudació i soborn. Queda en llibertat Álvaro Pérez Alonso.

• 19 de febrer: dos periòdics relacionen al president valencià, Francisco Camps, en la trama. Segons pareix, hauria conseguit trages per valor de 30 000 euros per favors a la trama. Camps compareix eixe mateix matí davant els mijos de comunicació per a desmentir per complet les acusacions i defén les seues «20 anys de vida pública al servici de l'interés general».

• 20 de febrer: Alberto Ruiz-Gallardón cessa a José Javier Nombela, assessor del president de la Junta de districte de Moncloa de Madrit, també imputat per Garzón. Aixina mateix va ser apartat del seu càrrec el director de l'Empresa municipal de l'Empresa i el Sol, Guillermo Parent. El juge Garzón ingressa en una clínica per una crisis d'ansietat, un dia despuix li donen l'alta. Durant la seua baixa, s'encarrega del cas el juge Pedraz, que es va llimitar a pospondre les declaracions que Garzón tenia previstes.

• 25 de febrer: El PP presenta una querella contra el juge per prevaricació. Hores despuix, el magistrat implica en la trama a l'eurodiputat del PP Gerardo Galeot i al senador i Tesorer del PP, Luis Bárcenas. Ademés, Garzón desment les informacions aparegudes en prensa que involucren en la trama al diputat del PP Esteban González Pons. Eixe mateix dia, el PP acusa al juge d'haver-se botat el secret del sumari del cas.

• 5 de març: despuix de les peticions de la Fiscalia i el PP, i els indicis trobats contra aforados (diputats, senadors i atres alts càrrecs polítics que no poden ser jujats per l'Audiència Nacional), el juge Garzón s'inhibix del cas i cedix l'investigació de la presunta trama als tribunals superiors de Valéncia i Madrit. El juge amplia les imputacions a atres sis membres del PP: Francisco Camps (president de la Comunitat Valenciana); Ricardo Costa (secretari general del PP en Valéncia); Alberto López Vell (exconsejero de Deports de la Comunitat de Madrit), Arturo González Panero (exalcalde de Boadilla del Mont), Jesús Sepúlveda (alcalde de Pozuelo d'Alarcón) i Ginés López (alcalde d'Arganda del Rei). Despuix de finalisar els interrogatoris, Garzón deixa en llibertat a 34 dels 37 imputats: només estan en presó Francisco Correja i els seus dos socis, Pablo Crespo i Antoine Sánchez.

• 6 de març: el cas 'Gürtel' es cobra atres dos víctimes en el PP. Dimitixen els alcaldes d'Arganda del Rei, Ginés López, i Pozuelo d'Alarcón, Jesús Sepúlveda. Per una atra part dimitix el director general de l'Ajuntament de Boadilla del Mont i vicepresident de l'Empresa municipal del Sol i la Vivenda (EMSV), Tomás Martín Morals, presenta la seua dimissió a petició de l'alcalde, Juan Siguero (PP), despuix de conéixer-se la seua imputació en el cas Gürtel. El PP anuncia que suspén de militància a tots els membres del partit imputats per Garzón, a excepció dels aforados de la Comunitat de Madrit fins que es pronuncie el Tribunal Superior de Justícia de Madrit.

• 12 de març: Mariano Rajoy insistix en desvincular al seu partit de la trama corrupta. Assegura que la gent de Francisco Correja «no ha entregat ni un sol euro al PP» i defén a ultranza a Francisco Camps. Ademés, diu que "caldrà demostrar" que Correja va regalar un Jaguar de 8 millons de pessetes al exalcalde de Pozuelo, casat en la diputada popular Ana Mate.

• 15 de març: José Tomás, supost sastre de Francisco Camps, assegura en una entrevista en el diari El País que el president valencià li va cridar en vàries ocasions molt nerviós per a saber si hi havia factures de trages al seu nom quan va saber que declararia davant el juge Garzón. Aixina mateix, Tomás indica que els trages de lux que regalava a polítics valencians eren pagats per Orange Market en billets de 500 euros.

• 17 de març: els tres únics imputats encarcerats pel cas Gürtel —elíder de la suposta trama, Francisco Correja, i els seus presunts colaboradors Antoine Sánchez i Pablo Crespo— acodixen a l'Audiència Nacional per a obrir la seua correspondència davant el juge Baltasar Garzón. La llei permet al magistrat aplicar esta mida per a saber si en les cartes rebudes en la presó hi ha una miqueta d'interés per a la seua investigació.

• 27 de març: Baltasar Garzón imputa a atres dèu persones en l'anomenada Operació Gürtel, en lo que el número d'imputats s'eleva a 55. Alguns d'estos nous imputats estan supostament relacionats en els negocis del exalcalde de Boadilla del Mont (Madrit), l'imputat Arturo González Panero, i uns atres en els despachos d'advocats que utilisava la trama de corrupció liderada per Francisco Correja per a les seues activitats fòra d'Espanya. El dilluns 30 de març els deixa en llibertat.

• 31 de març: la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM) acorda acceptar l'inhibició plantejada pel juge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón en l'investigació de la presunta trama de corrupció destapada en l'Operació Gürtel, en trobar indicis de corrupció en tres diputats del PP en l'Assamblea de Madrit. Es tracta d'Alberto López Vell, Rebuig Martín Vasc i Alfonso Bosch, que segons el tribunal podrien haver comés soborn i tràfic d'influències. Ademés, Garzón acusa al tesorer del PP, Luis Bárcenas, de rebre 1 353 000 euros de l'organisació liderada per l'empresari Francisco Correja. En el seu auto també senyala que el senador popular Gerardo Galeot va poder percebre de Correja la cantitat de 652 000 euros.

• 2 d'abril: el diputat autonòmic del PP, Rebuig Martín Vasc, supostament implicat en la trama, dimitix com a portaveu adjunt del grup popular de l'Assamblea de Madrit. És un dels tres diputats del PP de l'Assamblea, junt a Alberto López Vell i Alfonso Bosh, sobre els que el Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM) veu indicis de possibles delictes.

• 14 d'abril: la Fiscalia Anticorrupció solicita al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que prenga declaració al president de la Generalitat, Francisco Camps, i al portaveu del PP en Els Corts Valencianes, Ricardo Costa, per a clarificar la seua suposta relació en el cas.

• 5 de maig: el Partit Popular suspén cautelarment de militància als diputats de l'Assamblea de Madrit Alfonso Bosch i Rebuig Martín Vasc, imputats en el 'cas Gürtel', aixina com al parlamentari regional i exconsejero de Deports madrileny Alberto López Vell, implicat en la causa. La decisió l'adopta el Comité de Drets i Garanties, que d'esta manera admet la petició cursada pels tres despuix de conéixer la seua implicació en la trama de Francisco Correja.

• 7 de maig: el juge Antonio Pedreira impon una fiança de 750 000 euros a l'exconsejero de Deports del Govern regional de Madrit i diputat del PP en l'Assamblea autonòmica Alberto López Vell, al que imputa els delictes de soborn, tràfic d'influències, frau fiscal, associació ilícita, blanqueig de capitals i falsetat.

• 14 de maig: el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana cita per al dia 19 de maig al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i al diputat del PP i secretari general del partit en la Comunitat Valenciana Ricardo Costa. Abdós declararan com imputats.

• 18 de maig: el magistrat instructor del 'cas Gürtel' en la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) trasllada al dimecres la declaració prevista per al dimarts del president de la Generalitat, Francisco Camps. Mentres, més d'un centenar de càrrecs públics del PP arropa a Camps durant un acte institucional celebrat en el Palau de la Generalitat Valenciana.

• 19 de maig: el secretari general del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Ricardo Costa, declara pel 'cas Gürtel' i assegura que el seu comportament ha segut llegal.

• 20 de maig: Francisco Camps declara durant casi una hora com imputat per presunt soborn en el TSJCV. A la seua eixida diu estar "satisfet i molt content" d'haver contat la seua veritat. El TSJCV manté l'imputació al president, encara que no li impon mides cautelars.

• 21 de maig: detenen en Barajas a un home que supostament dirigia l'estructura encarregada d'enviar a l'estranger els recursos econòmics de la trama de corrupció. José Tomás, el sastre que va fer els trages de Francisco Camps, assegura al juge que "tots" els trages que consten en el sumari del cas Gürtel varen ser pagats per Pablo Crespo, 'número dos' de l'empresari Francisco Correja, administrador únic d'Orange Market i en presó des del més de febrer per este cas.

• 22 de maig: nova víctima política del cas Gürtel. Renúncia a la seua acta de regidor en Estepona (Màlaga) Ricardo Galeot, imputat en la presunta trama de finançació illegal del PP.

• 9 de juny: el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM), Antonio Pedreira, que investiga en el cas Gürtel, impon una fiança de 1 800 000 euros al exalcalde de Boadilla del Mont, Arturo González Panero. Es tracta de la fiança més alta de les impostes fins a ,ara als imputats en el 'cas Gürtel'.

• 16 de juny: el Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM) decidix remetre la causa del cas Gürtel al Tribunal Suprem (TS), al que demana que cride a declarar com imputats, i «en caràcter urgent», al tesorer nacional del PP i senador Luis Bárcenas, aixina com als parlamentaris Jesús Merino i Gerardo Galeot. A Bárcenas li imputa un delicte fiscal i un atre de soborn. La Junta Directiva del Partit Popular respala a Bárcenas i Mariano Rajoy demana als seus militants que respalen a la direcció.

• 22 de juny: la Fiscalia reclama també al Tribunal Suprem que assumixca l'investigació de tot el cas Gürtel —llevat la part que s'instruïx en Valéncia— i que demane el suplicatorio davant el Parlament per a procedir contra els parlamentaris del PP Luis Bárcenas i Jesús Merino, aixina com de l'eurodiputat popular eixint Gerardo Galeot.

• 24 de juny: el Tribunal Suprem assumix l'investigació del tesorer del PP, Luis Bárcenas i el diputat Jesús Merino, pero descarta fer-se càrrec de tot el 'cas Gürtel'.

• 6 de juliol: el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, José Flors, decidix continuar la tramitació del procediment contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, per un supost delicte de soborn i fixa l'obertura de juí oral per al pròxim dia 15.

• 10 de juliol: la Fiscalia demana per segona volta al Suprem que demane l'autorisació del Congrés i del Senat per a procedir contra Bárcenas i Merino. A la seua volta, Bárcenas declara que si el juge ho imputa, podria deixar el seu càrrec "de forma transitòria".

• 17 de juliol: el Tribunal Suprem flama a declarar com «imputats provisionals» al tesorer del PP, Luis Bárcenas, i al diputat d'este partit, Jesús Merino. Bárcenas declararà el 22 de juliol i Merino, el 23.

• 18 i 19 de juliol: un dels responsables de la trama Gürtel assegura que va regalar bossos de lux a Rita Barberá, l'alcaldesa de Valéncia. La primera edil anuncia que es querellarà contra qui difonga «calúmnia» contra la seua persona i el PP emet un dur comunicat en el que exigix la compareixença dels ministres d'Interior i Justícia per les filtracions.

• 22 de juliol: el tesorer del PP i senador Luis Bárcenas compareix durant casi tres hores en el Tribunal Suprem com imputat provisional davant el magistrat Francisco Monterde. A la seua eixida del Suprem, Bárcenas declara sentir-se «molt content de poder haver aportat totes les proves que demostren la meua inocència».

• 23 de juliol: el diputat del PP per Segòvia, Jesús Merino, imputat provisional en el cas Gürtel, afirma que espera que la seua declaració en el Tribunal Suprem «servixca per a aclarir totes i cada una dels dubtes que estaven plantejades» sobre la seua implicació en el cas. Despuix d'abandonar la sèu judicial, a on declara durant prop de dos hores davant el magistrat instructor de la causa, Francisco Monterde, Merino afig que confia en la Justícia i expressa la seua satisfacció per haver pogut declarar sobre este assunt tal i com havia demanat. Quan se li pregunta si ha justificat el seu patrimoni davant el magistrat instructor, assegura que no podia dir "res més" perque les actuacions estan baix secret de sumari.

• 28 de juliol: el senador i tesorer del PP, Luis Bárcenas, presenta la seua dimissió temporal. Bárcenas va declarar el passat 10 de juliol que deixaria "de forma transitòria" el seu càrrec com a tesorer del partit si, despuix de prestar declaració davant el Tribunal Suprem, finalment el juge demana autorisació a les Corts per a imputar-li en el cas Gürtel.

• 29 de juliol: un dia en acabant de que dimitira el tesorer del PP, Luis Bárcenas, el diputat popular Jesús Merino renuncia al càrrec que ocupava com a membre de la direcció del partit en el Congrés, si be mantindrà el seu escan de parlamentari del PP. Ademés, la Sala de lo penal del Tribunal Suprem acorda elevar al Senat i al Congrés els suplicatorios per a seguir investigant a Bárcenas i a Merino pels delictes de soborn i frau fiscal.

• 3 d'agost: la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana archiva la causa interposta contra els quatre acusats per la trama en la Comunitat Valenciana, despuix d'estimar els seus recursos. La resolució inclou un vot particular d'un magistrat que creu que només es deuria archivar la causa contra Ricardo Costa, secretari general del PPCV i portaveu del grup popular en Els Corts. Eixe mateix dia, María Teresa Fernández de la Vega anuncia que la Fiscalia General de l'Estat recorrerà el fallo del TSJCV.

• 10 d'agost: la Policia registra la sèu de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), en busca de vínculs en el cas 'Gürtel'. En concret, les autoritats busquen documentació sobre contractes de l'etapa de l'alcaldesa de Valéncia, Rita Barberá, al front de l'institució. Segons pareix, es tracta de documentació reclamada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrit, que s'ocupa de la ramificació madrilenya de l'operació Gürtel.

• 28 d'agost: la Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM) denega la llibertat provisional a Francisco Correja, principal imputat pel cas Gürtel, alegant a la possible obstrucció de proves i risc de fuga. Per un atre costat, dimitix el director de la TV valenciana. També l'exministre de Justícia José María Michavila va renunciar al seu escan en el Congrés, alegant motius personals i familiars. El despaig d'advocats en el que treballa ell es va vore relacionat en el cas, ya que varis dels seus advocats varen defendre al exalcalde de Boadilla, Arturo González Panero.

• 2 de setembre: el TSJM revela les raons per les que va denegar la llibertat provisional a Francisco Correja. Senyala que el principal imputat va intentar fugar-se i conseguir residència llegal en Colòmbia i Panamà. Ademés, el magistrat va prorrogar per un més més el secret del sumari.

• 15 de setembre: el Ple del Congrés vota a favor del suplicatorio del diputat popular Jesús Merino, de manera que el Tribunal Suprem pot proseguir investigant-li per la seua presunta implicació en el cas i processar-li, si aixina ho considera.

• 24 de setembre: la 'trama Gürtel' finançava illegalment al PP valencià. Aixina ho arreplega l'informe de la Brigada Policial de Blanqueig que investiga el 'cas Gürtel'. Est apunta a l'existència d'una doble contabilitat i a una série de factures falses a càrrec del PP valencià.

• 25 de setembre: vàries veus dins del PP varen desacreditar l'informe policial, des de Mariano Rajoy a Ricardo Costa, passant per Javier Arenes i Federico Trillo.

• 29 de setembre: el magistrat Antonio Pedreira, que instruïx el cas Gürtel en el Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM), acorda en un auto alçar parcialment el secret del sumari. En ellistat dels 71 imputats en la causa està, entre uns atres, la dòna del senador del PP Luis Bárcenas, Rosalía Iglésies Villar.

• 1 d'octubre: la Fiscalia Anticorrupció recorre davant el Tribunal Suprem l'archiu de la causa per un supost delicte de soborn que es tramitava contra el president de la Generalitat, Francisco Camps.

• 6 d'octubre: el juge ha entregat als advocats partix del sumari de la trama madrilenya de 'Gürtel'. En ell es parla de finançació illegal en el PP de Galícia, en el de Valéncia, ix el nom d'Alejandro Agag, gendre de José María Aznar, i molts atres polítics relacionats en el PP.

• 8 i 9 d'octubre: els tres diputats imputats en 'Gürtel' deixen el PP en l'Assamblea de Madrit. Esperanza Aguirre assegura que no es posa "com a eixemple per a ningú". El PP valencià anuncia que propondrà el "cessació temporal" de Ricardo Costa com a secretari general del PP valencià.

• 13 d'octubre: el secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, assegura que no va a dimitir en un comunicat llegit en la sèu del partit en Valéncia, a on reitera que ni ell, ni Camps, han incomplit la llei, i recalca la seua llealtat al PP, a Camps i a Rajoy. Hores despuix, Gènova dona per fet la "suspensió" de Costa, pero el PP valencià ho nega. Camps manté a Costa en el càrrec, pese a que la direcció nacional del partit li considera destituït.

• 14 d'octubre: Francisco Camps destituïx a Ricardo Costa dels seus càrrecs com a secretari general del PP valencià i portaveu en les Corts. Mariano Rajoy estava dispost a expulsar a Costa si este s'empenyorava en aferrar-se als seus càrrecs.

• 15 d'octubre: Rajoy compareix en roda de prensa i assegura sobre Camps que manté "el mateix nivell de confiança de sempre". "No tinc cap dubte sobre la seua honradea, va dir, abans de recordar que, "una volta archivat el cas en el TSJ de Valéncia, no hi ha cap element nou que faça que dega ser cessat". Ademés, va alvançar que la seua voluntat és que seguixca sent president de la Comunitat Valenciana i candidat en les eleccions de 2011. "A mi el senyor Camps no m'ha mentit", va recalcar.

• 27 d'octubre: el juge instructor del 'cas Gürtel' en el Tribunal Superior de Justícia de Madrit (TSJM), Antonio Pedreira, ordena la posada en llibertat baix fiança de 600 000 euros de Antoine Sánchez, un dels tres imputats que, junt als líders de la trama Francisco Correja i Pablo Crespo, permaneixia en presó preventiva.

• 23 de novembre: Pedreira impon una fiança de 750 000 euros al diputat de l'Assamblea de Madrit Alfonso Bosch i de 650 000 euros a Felisa Jordán, exadministradora d'una de les societats de la trama de corrupció.

En 2010

• 25 de març: el Tribunal Superior de Justícia de Madrit anula les escoltes gravades en la presó i ordenades pel juge Garzón entre els imputats i els seus advocats.

• 5 d'abril: el juge exigix més de 200 millons de fiança a Correja i als seus colaboradors en "Gürtel".

• 6 d'abril: s'alça parcialment el secret de sumari. Entre atres coses, els 50 000 folis de l'instrucció arrepleguen declaracions d'agents de la policia que donen per fet que Luis Bárcenas, extesorero del PP, va cobrar 1,3 millons d'euros de la "caixa B" de la trama i evidències que apunten a la finançació illegal d'esta formació en la Comunitat Valenciana.

• 8 d'abril: Luis Bárcenas demana la baixa temporal del PP i la dimissió definitiva com a tesorer pero seguix com a senador per Cantàbria, encara que reitera la seua absoluta inocència. El diputat Jesús Merino també demana la baixa temporal en el PP. Rajoy propon a Romay Beccaría com a substitut de Bárcenas.

• 9 d'abril: María Dolors de Cospedal confirma que Bárcenas deixarà de tindre despaig en la sèu nacional del PP, també assegura que "no veu obstàculs" per a que el extesorero seguixca com a senador adscrit al grup popular.

• 13 d'abril: la trama Gürtel esguita a Alejandro Agag, gendre de José María Aznar. El 'cervell' de la trama, Correja, va ser testic d'honor en la boda d'Ana Aznar i Agag. Leire Pajín assegura que la trama corrupta es va introduir en el PP de la mà de Agag i Ana Botella li defén recordant que no està imputat.

• 14 d'abril: el PP pagava 350 euros l'hora al bufet del prestigiós penalista Miguel Baix per defendre a l'imputat Luis Bárcenas.

• 16 d'abril: el Tribunal Suprem confirma l'admissió a tràmit de la querella presentada contra el juge Baltasar Garzón per un presunt delicte de prevaricació, en relació en l'intervenció de comunicacions en presó entre acusats del 'cas Gürtel' i els seus lletrats.

• 19 d'abril: el extesorero del PP Luis Bárcenas presenta en el registre del Senat un escrit pel que renuncia al seu escan en esta Cambra, de la mateixa manera que el també imputat en la trama Jesús Merino.

• 22 d'abril: la 'mà dreta' del cervell de la trama, Pablo Crespo, queda en llibertat despuix de pagar 1,2 millons d'euros. El juge li retira el passaport.

• 12 de maig: el Tribunal Suprem accepta els recursos presentats per la Fiscalia i el Partit Socialiste del País Valencià en contra del sobreseïment de la causa en la trama Gürtel en la Comunitat Valenciana pel seu Tribunal Superior de Justícia, i torna la causa al mateix per a que es reòbriga i seguixca l'instrucció.

• 25 de maig: el juge Pedreira senyala en un auto la possibilitat d'un delicte de finançació illegal del PP durant la campanya electoral de 2008 i del PP valencià en les eleccions de 2007.

• 4 de juny: s'alça el secret de la tercera part del sumari. La Policia denúncia que Luis Bárcenas, senador i tesorer del PP, va poder rebre 1,3 millons d'euros de la trama.

• 27 d'octubre: el Tribunal Suprem declara illegals les gravacions ordenades pel juge Baltasar Garzón, de les conversacions d'alguns imputats en cas Gürtel en els seus advocats.

• 29 de novembre: el juge Pedreira inicia una investigació contra José Manuel Fernández Santiago, president de les Corts de Castella i Lleó, del Partit Popular, per presunts delictes de soborn i prevaricació.

En 2011

• 14 de giner: Antoine Sánchez, número tres de la trama, ix de presó despuix de pagar la seua fiança de 40 000 euros.

• 21 de febrer: el Govern valencià tanca les emissores de la cadena de televisió catalana Tv3 en la Comunitat Valenciana. Esquerra Republicana de Catalunya acusa al Govern de Camps de censurar i d'utilisar el tancament com a cortina de fum.

• 22 de febrer: El PSOE es presenta com a acusació particular contra Francisco Camps i demana tres anys de presó i huit d'inhabilitació per un delicte de soborn propi.

• 24 de febrer: El PP anuncia que Francisco Camps serà el candidat per a les eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana, pese a la seua imputació.

• 25 de febrer: Antonio Pedreira, juge del cas, imputa al exalcalde de Boadilla del Mont, Juan Siguero, per quatre delictes.

• 4 de març: Dos empresaris reconeixen haver pagat 1,6 millons i 1 milló d'euros, respectivament, a la trama Gürtel. El Partit Popular anuncia que el seu candidat per a les eleccions autonòmiques de 2011, Francisco Camps, imputat en el cas Gürtel, no apareixerà en els cartells de la campanya electoral.

• 9 de març: La Policia solicita autorisació al juge per a investigar a 15 empreses contractades pels governs autonòmics de Madrit, la Comunitat Valenciana, Galícia i Castella i Lleó entre 2001 i 2004, estant totes estes baix governs del PP.

• 10 de març: El Partit Socialiste de Madrit anuncia que denunciarà a dos regidors del PP d'Alcalà d'Henares, presunts responsables de dos contractes en empreses de la trama.

• 12 de març: El Tribunal Superior de Justícia de Valéncia es declara competent per a jujar sèt presunts delictes de la trama Gürtel, entre ells, finançació illegal del PP.

• 14 d'abril: El nom de Ricardo Tarno, diputat del PP per Sevilla, apareix en l'agenda de Pablo Crespo, número dos de la trama Gürtel, junt en una indicació: "36.697 euros + IVA". Tarno nega tindre relació en la trama i en atres membres del PP immersos en ella.

• 16 d'abril: Un informe de la Policia revela que, en la contabilitat d'una de les empreses de la trama Gürtel, el Partit Popular tenia un pagament pendent de 125 700 euros per l'organisació de mítins en la campanya de les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2004, en la que Teófila Martínez va ser la candidata popular. En esta campanya la Gürtel presuntament va facturar 520.491 euros en diners no declarats,

• 24 d'abril: El diari El País publica que el domini del sitie web de Fòrum Astúries, partit polític creat per l'exministre popular Francisco Álvarez-Caixcos, pertany a Álvaro de la Creu, antic diputat popular del Parlament d'Andalusia i exsecretario general de la FEMP implicat en la trama Gürtel per casos de soborn.

• 25 d'abril: Un informe policial revela que la trama Gürtel va guanyar 159.603 euros en la campanya de les eleccions al Parlament d'Andalusia de 2004.

• 2 de maig: La Policia dona a conéixer una carta d'Álvaro Pérez, el Bigots, a Javier Arenes, actual president del PP andalús, redactada en 2003. En eixa carta, el Bigots reclama un pagament de 120 000 euros en diners negre al PP per l'organisació d'actes de campanya electoral. Arenes va restar importància a estes notícies, dient que és "informació antiga".

• 25 de maig : el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) assumix l'investigació sobre la suposta finançació del PP valencià i la dividix en tres peces: eleccions municipals i autonòmiques de 2007, eleccions generals de 2008 i pabelló de Fitur.

• 15 de juliol: El juge José Flors obri juí oral contra Francisco Camps, acusat d'un delicte de soborn impropi que assentarà en el banquet per haver rebut presuntament varis trages que va pagar la trama corrupta de Gürtel.

• 20 de juliol: Francisco Camps presenta la seua dimissió de la Presidència de la Comunitat Valenciana, alegant que és inocent.

• 1 de setembre: La causa contra Luis Bárcenas i Gerardo Galeot és archivada per falta de proves.
• 2 de setembre: El juge Pedreira archiva la causa contra Jesús Merino per falta d'indicis, estimant que "va haver precipitació sobre la seua imputació per part de la Policia, de la Fiscalia i de l'instructor Baltasar Garzón". "Totes les sospites es varen diluir en la seua declaració en els documents que va aportar".
• 30 de novembre: el Tribunal Superior de Justícia de Madrit torna formalment el cas Gürtel a l'Audiència Nacional despuix de rebujar el recurs de Luis Bárcenas.

En 2012

• 25 de giner: un jurat declara no culpable a Francisco Camps i Ricardo Costa, del delicte de soborn impropi, en el juí dels trages de la trama Gürtel.
• 1 de febrer: Pablo Crespo ix de la presó despuix de depositar la fiança.
• 15 de març: l'Audiència Nacional ordena reobrir l'investigació del cas Gürtel, imputant de nou a Luis Bárcenas, Jesús Merino i Ricardo Galeot.

• 11 de juny: Francisco Correja, el cervell principal de la trama Gürtel, ix en llibertat condicional de la presó de Soto del Real (Madrit), a on ha passat els últims tres anys i quatre mesos, gràcies a la fiança de 200 000 euros pagada per la seua mare. El juge li ha retirat el passaport i té prohibit abandonar el país. Tots els dies deurà presentar-se davant el jujat per a confirmar que no s'ha fugat.

En 2013

• 16 de giner: el juge Pablo Ruz rep documentació de Suïssa a on s'acredita que Luis Bárcenas va aplegar a tindre fins a 22 millons d'euros en 5 contes bancaris en Suïssa.

• 18 de giner: el periòdic El Món publica que Bárcenas hauria pagat sobresueldos en diners negre per imports que anirien dels 5000 als 15 000 euros mensuals a alts càrrecs del seu partit.

• 31 de giner: el periòdic El País publica una suposta contabilitat en B que el extesorero hauria estat duent des de 1990 fins a 2009, en els quals s'implicava a numerosos polítics i empresaris, incloent allavors President del Govern d'Espanya i president del Partit Popular, Mariano Rajoy, El PP nega la veracitat de dita contabilitat. despuix de lo que el juge Ruz va impondre a Bárcenas la retirada del passaport i l'obligació de presentar-se cada 15 dies en el Jujat.

• 7 de març: el juge, de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz assumix l'investigació sobre Luis Bárcenas i obri una peça separada dins del cas Gürtel.

• 27 de juny: Bárcenas ingressa en presó per decisió del Juge Pablo Ruz per a «evitar el risc de fuga i assegurar la preservació de fonts de prova».

• 30 de juliol el juge embarga contes i bens de Bárcenas despuix de no pagar la fiança de 43,2 millons d'euros.

En 2014

• 3 de febrer: La policia implica a Álvarez-Caixcos com a perceptor de comissions de la trama Gürtel en associar-se les sigles P. A. C, dels documents expropiats a l'exministre.
• 4 de febrer: Un imputat de la Gürtel va pujar illegalment el sòu a l'esposa de l'alcalde d'Alcorcón David Pérez García. Elena Cerezo, exjefa de gabinet d'Arturo González Panero, seguix en elloc en l'actual alcalde de Boadilla del Mont (Antonio González Terol) i deurà tornar 40.000 euros
• 4 de febrer: un informe de la UDEF conclou que la trama Gürtel va manejar més de 25 millons d'euros en diners negre entre 1996 i 2009.

• 13 d'octubre: Juan Cotino dimitix com a President dels Corts Valencianes i diputat autonòmic del PP en ple desgast per la seua vinculació a la trama Gürtel. Cotino va alegar que es marchava per decisió pròpia lligada a la seua jubilació i al seu desig de "voler a treballar en el camp".
• 10 de novembre: Juan Cotino, expresident dels corts Valencianes, és imputat pel juge de la branca valenciana del cas Gürtel pels contractes de Ràdio Televisió Valenciana per a la cobertura de la visita del Papa Benedicto XVI a Valéncia.

• 26 de novembre: el juge Pablo Ruz de l'Audiència Nacional, en l'auto d'instrucció de la part troncal del cas, senyala que l'exministra Ana Mate va poder haver-se beneficiat de la trama Gürtel.
• 27 de novembre: Ana Mate presenta la seua dimissió, a Mariano Rajoy, com a Ministra de Sanitat.

En 2015

• 16 de giner: la Fiscalia Anticorrupció demana 42 anys i mig de presó per a Luis Bárcenas i 125 anys per a Francisco Correja per la denominada 'primera época' de la trama Gürtel, aixina com mantindre en el procés al Partit Popular i a l'exministra de Sanitat, Ana Mate, com a partícips a títulucratiu dels beneficis de la trama.
• 5 de març: el juge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, acorda l'obertura de juí oral contra quaranta persones imputades en la peça "Época I: 1999-2005" de la trama Gürtel. Entre els acusats es troben Luis Bárcenas (extesorero del PP), Francisco Correja, Pablo Crespo i Ana Mate exministra de Sanitat en el govern del PP).

• 17 de març: el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana remet a l'Audiència Nacionala peça sobre els contractes de la visita del papa Benedicto XVI a Valéncia en 2006, anteriorment havia enviat atres tres peces més sobre la finançació irregular del Partit Popular Valencià.
• 17 d'abril: el juge José de la Mata assumix l'instrucció del cas Gürtel, en l'Audiència Nacional, en substitució del juge Pablo Ruz, que venia instruint la causa des de 2010.

• 28 de maig: el juge de la Mata obri juí per la peça relativa a la caixa B del Partit Popular contra Bárcenas, Lapuerta (extesorero del PP) i atres acusats, solicitant 5 anys de presó per als dos extesoreros.
• 18 d'octubre: Ix a la llum que Francisco Correja va oferir a la Fiscalia Anticorrupció rebaixar les seues peticions de pena a canvi de colaborar en la justícia i contar tot lo que sap.

• 30 d'octubre: Es va acceptar la recusació dels magistrats de l'Audiència Nacional Concepció Espejel i Enrique López com a membres del tribunal que deuria jujar el cas Gürtel, per la seua rodalia al Partit Popular. En el cas de la recusació de Concepció Espejel, varen votar en contra Juan Francisco Martel, Fernando Grande-Marlaska, Àngels Barreiro, Fermín Echarri, Alfonso Guevara, Ángel Hurtado, Carmen Lamela i Nicolás Poveda. A favor varen votar Clara Bayarri (ponent), Antonio Díaz Prim, Juliol de Diego, Manuela Fernández Prat, Carmen Paloma González, Javier Martínez Lázaro, Ángela Murillo, Teresa Palaus, José Ricardo de Prada i Ramón Sáez Valcárcel. En el cas de la recusació d'Enrique López, varen votar en contra Juan Francisco Martel, Fermín Echarri, Ángel Hurtado i Nicolás Poveda. A favor varen votar Clara Bayarri, Antonio Díaz Prim, Juliol de Diego, Manuela Fernández Prat, Carmen Paloma González, Javier Martínez Lázaro, Ángela Murillo, Teresa Palaus, José Ricardo de Prada, Ramón Sáez (ponent), Fernando Grande-Marlaska, Àngels Barreiro, Alfonso Guevara i Carmen Lamela.

En 2016

• 11 de giner: El juge de la Mata obri juí oral contra 27 acusats pels contractes entre la Generalitat valenciana i empreses de la trama Gürtel.
• 29 de juliol: L'Audiència Nacional, acorda que compareguen en el juí per la "primera época" de la trauma Gürtel, als exministres i exdirigentes del PP Francisco Álvarez Caixcos , Ángel Acebes, Rodrigo Temps, Jaime Major Orella i Javier Arenes.

• 13 de setembre: la Sala segona de l'Audiència Nacional acorda suspendre el procediment i archivar la causa contra el extesorero del PP, Álvaro Laporta, per demència sobrevinguda.
• 4 d'octubre: 7 anys despuix de les primeres detencions, comença el macrojuicio de la denominada "primera época" de la Trama Gürtel en l'Audiència Nacional.

• 5 d'octubre: A l'inici del macrojuicio, Francisco Correja oferix a la Fiscalia Anticorrupció reconéixer els fets i delictes que se li imputen a canvi d'una rebaixa substancial de la pena que, finalment, la Fiscalia rebuja.
• 10 d'octubreEl tribunal rebuja la petició de que Mariano Rajoy declare com a testic en el juí oral de la trama Gürtel. També rebuja les peticions de nulitat del juí plantejada pels advocats de les defenses aixina com l'anulació de les gravacions que varen destapar el cas i la petició d'exclusió del Partit Popular del juí.

• 13 d'octubre: Francisco Correja reconeix la seua responsabilitat en la trama Gürtel i detalla el pagament sistemàtic de comissions lligades a contractes públics situant l'orige de l'activitat irregular de la ret en l'Ajuntament de Majadahonda durant l'etapa com a alcalde de Guillermo Ortega. En eixa mateixa declaració admet haver pagat comissions a Luis Bárcenas, Alberto López Vell, Jesús Sepúlveda i atres càrrecs del PP i exculpa a Pablo Crespo i Álvaro Pérez "El Bigots".
• 13 de decembre: declara José Luis Penyes, exconcejal del PP en Majadahonda que va destapar la Gürtel, afirmant que Mariano Rajoy va ser el "major responsable polític" de la trama perque coneixia les activitats i va mirar cap a un atre costat.

En 2017

• 10 de febrer: el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana condena a Francisco Correja, Pablo Crespo i Álvaro Pérez "El Bigots" a penes de fins a 13 anys de presó i a 9 anys de presó per a Miraculosa Martínez, exconsellera de Turisme, per la branca valenciana del cas Gürtel relativa ala contractació dels servicis per a la Generalitat Valenciana en la fira Fitur entre els anys 2005 i 2009.
• 1 de març: El juge José de la Mata acorda reobrir el cas sobre la caixa B del PP, citant com investigats a Francisco Correja, Plácido Vázquez i a Alfonso García Pozuelo.

• 18 d'abril: El president del Govern, i al mateix temps del partit, Mariano Rajoy, és cridat a declarar com a testic en el juí per la "primera época" de la trama Gürtel, convertint-se en el primer president en eixercici que compareix com a testic en l'Audiència Nacional.
• 26 de juliol: Mariano Rajoy declara davant l'Audiència Nacional. el president del Govern d'Espanya va assegurar que desconeixia els temes econòmics del partit que en la trama Gürtel es jugen, puix va ocupar càrrecs d'índole política en el Partit Popular. Ademés, el cap de l'eixecutiu va apuntar en la seua declaració que no coneixia personalment alíder de la trama, a Francisco Correja.

• 17 de novembre: Despuix de més de 125 sessions portades a terme entre el 4 d'octubre de 2016 i el 17 de novembre de 2017, l'Audiència Nacional deixa vist per a sentència el juí del Cas Gürtel celebrat en la sèu de l'Audiència Nacional en Sant Fernando d'Henares (Madrit).

En 2018

Francisco Correja, presunt cabecilla de la trama, confessa que les campanyes electorals de 2007 i les generals de 2008 es varen finançar en pagaments en b i que se li va pagar en b a través de factures falses abonades per empresaris, contractistes de l'administració pública, que tenien prohibit donar diners al PP. Per la seua banda, Ricardo Costa, exsecretario general del partit popular valencià i antic colaborador de Francisco Camps, va declarar: «Sí, és cert que el PP es finançava en diners negre».

• 8 de maig: Primera sentència ferma del cas Gürtel. El Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 2017 per la que varen ser condenats a penes de presó Francisco Correja (13 anys), Pablo Crespo (13 anys i 3 mesos) i Álvaro Pérez (12 anys i tres mesos) per la branca valenciana de Gürtel coneguda com a cas FITUR pels amaños de contractes entre la Generalitat Valenciana i els integrants de la trama entre 2005 i 2009. També ha segut confirmada la condena a 9 anys de presó per a la exconsejero valenciana de Turisme Miraculosa Martínez i les dels atres sèt acusats condenats a penes entre tres i sèt anys de presó.

• 8 de maig: Despuix de 28 sessions de la vista oral que va començar el passat 15 de giner i que s'ha celebrat entre les sèus que l'Audiència Nacional té en la capital i en el municipi madrileny de Sant Fernando d'Henares, va quedar vista per a sentència el juí per la presunta finançació illegal del PP valencià. Entre els acusats es troben el cabecilla de la 'Gürtel', l'empresari Francisco Correja; el exsecretario d'Organisació del PP de Galícia i 'número dos' de la trama, Pablo Crespo i el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez 'El Bigots'.

• 24 de maig: La Secció Segona de la Sala de lo penal de l'Audiència Nacional condena a 51 anys i 11 mesos de presó al principal cabecilla d'esta trama, a Francisco Correja; a 38 anys de presó a Guillermo Ortega, el exalcalde de Majadahonda; a 37 anys i 6 mesos a Pablo Crespo; a 33 anys de presó i 44 millons d'euros de multa al extesorero del PP, Luis Bárcenas; a 31 anys a l'exconsejero de la Comunitat de Madrit, Alberto López Vell; a 17 anys i 7 mesos a José Luis Esquerre; a 31 anys i 9 mesos de presó a l'exconsejero de Deports en la Comunitat de Madrit, Alberto López Vell; a 14 anys i 4 mesos al exalcalde de Pozuelo d'Alarcón i exmarit de la ministra Ana Mate, Jesús Sepúlveda; a la dòna de Bárcenas, Rosalía Iglésies Villar, 15 anys i 1 més de presó; al exedil de Majadahonda que va destapar la trama Gürtel, José Luis Penyes, a 4 anys i 9 mesos; al Partit Popular, que deu pagar una multa de 245 492,8 d'euros per la seua participació a títulucratiu; a l'exministra de sanitat, Ana Mate, a una multa de 27.857,53 d'euros; a l'esposa del exalcalde de Majadahonda i exconcejala del PP en les Roces, Gema Matamoros, a una multa de 45 066,66 d'euros per participació a títulucratiu, de la mateixa manera que Ana Mate i el Partit Popular. l'Audiència Nacional ha absolt al responsable d'Orange Market, Álvaro «el Bigots» Pérez Alonso. En esta mateixa sentència, l'Audiència Nacional condena al Partit Popular com a partícip a títulucratiu de la trama, imponent-li el pagament de 245.000€ per haver-se beneficiat econòmicament d'ella.

• 11 de juny: El Jujat Central de lo penal de l'Audiència Nacional ha condenat en considerar acreditada la seua participació en la finançació de forma irregular de les campanyes electorals del Partit Popular de la Comunitat Valenciana en les eleccions municipals i autonòmiques de 2007 i en les generals de 2008 a 4 anys de presó al exsecretario general del PPCV Ricardo Costa Climent, a Álvaro «el Bigots» Pérez a 6 anys i 9 mesos de presó, al cervell confés de la trama Francisco Correja Sánchez a 5 anys i 3 mesos de presó, a Pablo Crespo 5 anys de presó i ha absolt al que va ser vicepresident de la Generalitat Valenciana Vicente Rambla.

En 2023

• 10 d'abril: El Tribunal Suprem ratifica les condenes i rebuja les alegacions d'alguns dels condenats.
• 5 de juny: L'Audiència Nacional suspén l'ingrés en presó de varis condenats de la trama de Boadilla, encara que manté les mides cautelars per a assegurar el pagament de les multes i indemnisacions.

• 4 d'agost: El juge central de Vigilància Penitenciària, José Luis Castro, autorisa a Alberto López Vell a eixir varis dies a la semana de la presó per a ajudar a refugiats ucranians a través de la Fundació Altius.

En 2025

• 3 de març: Francisco Correja i Fernando Martín, expresident de Martinsa, confessen davant el juge el pagament per part de Martín de 25 millons d'euros en comissions per llicències d'obres en Arganda del Rei (Madrit).
• 8 de maig: L'Audiència Nacional condena als 19 acusats per les obres de la Gurtell en Arganda del Rei, entre ells el exalcalde del PP, Ginés López, i l'expresident de Martinsa i del Real Madrit, Fernando Martín.

• 20 d'octubre: En l'últim juí de la macrocausa la majoria dels acusats, entre ells Francisco Correja i Pablo Crespo, reconeixen els fets i pacten condenes menors en la Fiscalia Anticorrupció. Francisco Correja reconeix davant l'Audiència Nacional quue, des de que va posar en marcha la Gürtel, mai va pagar imposts en Espanya i que va moure els diners en paraisos fiscals com Suïssa, Miami o les Illes Caiman.

Baltasar Garzón i el cas Gürtel

Cacera en Mariano Fernández Bermejo

En els dies en que va esclatar l'escàndal del cas Gürtel, Baltasar Garzón i Mariano Fernández Bermejo, per llavors ministre de Justícia, varen ser junts de cacera en el municipi de Torres, en Jaén, coincidint també en el sopar celebrat a continuació de la cacera en el comissari general de la Policia Judicial, Juan Antonio González. Fernández Bermejo es va vore obligat a dimitir com a ministre per no dispondre de permís de caça.

Davant la publicació de la trobada en els mijos de comunicació, la dirigencia popular ho va calificar de "compadreo intolerable" i va denunciar una presunta "estratègia de destrucció" posada en marcha contra la seua força política, i va intentar personar-se en el procés judicial. El govern d'Esperanza Aguirre va solicitar la recusació de Garzón per la seua "notòria animadversión" cap al PP, en considerar-se "part perjudicada" dins de l'investigació.

L'organisador de la cacera, un militant i exconcejal del PP, va assegurar que la trobada va ser fortuïta i entre un nutrit grup de persones, parlant només de "temes trivials". Distints mijos varen recordar que les perquisicions duyen un parell d'anys de llabor (en el cas d'algunes persones més de cinc anys) i que Garzón també va ser recusat per part dels socialistes en els anys 1990 per les seues investigacions sobre els Grups Antiterroristes de Lliberació, justificant-se la seua "mala fe" al no ser designat ministre per Felipe González quan va ser diputat baix les sigles del PSOE, situació davant la qual el PP va defendre la continuïtat del polèmic juge, la qual va prevaldre.

Denúncies per prevaricació

Baltasar Garzón va ser denunciat per l'advocat Ignacio Peláez, defensor de l'empresari José Luis Ulibarri, president del grup Begar i propietari de Televisió Castella i Lleó. El motiu de la querella és l'orde de Garzón de gravar les conversacions dels presos encausats per dita trama en els seus advocats, per lo que hauria pogut incórrer en prevaricació i vulneració de l'intimitat. El 25 de febrer de 2010, la Sala de lo penal del Tribunal Suprem d'Espanya va admetre a tràmit la querella.

Estes escoltes varen ser anulades pel Tribunal Superior de Justícia de Madrit en considerar que dita intervenció vulnerava «el dret de defensa i el dret a no declarar contra sí mateixos i a no confessar-se culpables, aixina com el dret a un procés públic en totes les garanties».

El magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro, en el seu Auto de 19/10/2010 afirma que Garzón va ordenar les escoltes interpretant la llei «de forma errònea» i, sense motivació alguna, davant la «mera possibilitat» de que els lletrats actuaren de «enllaços» de la trama de corrupció en l'exterior i pese a no tindre contra els advocats sospites certes. Esta actuació «conduïa, sense a penes escapatoria alguna, a l'irremediable laminación del dret de defensa» i en això, Garzón «transmutó l'eixercici d'este dret fonamental en un instrument idòneu per a la autoincriminación dels imputats interns en presó, desarbolando o desactivant quansevol estratègia defensiva que pogueren posar en pràctica els lletrats».

En la Comunitat de Madrit

Davant les imputacions varen dimitir tres càrrecs del PP de Madrit (dos autonòmics i un de municipal) que presuntament varen rebre pagaments ilícits a canvi de contractacions entre 2006 i 2007: el conseller de Deports, Alberto López Vell; el exalcalde de Majadahonda i gerent del Mercat Porta de Toledo, Guillermo Ortega (abdós nomenats per Aguirre); i l'alcalde de Boadilla del Mont, Arturo González Panero. Sobre López Vell, Aguirre va expressar la seua plena confiança:

Posteriorment, els diaris El País i El Món varen donar a conéixer senyes sobre les investigacions de Garzón revelant que López Vell sugeria a Francisco Correja fraccionar els contractes de servicis signados en la Comunitat de Madrit (molts sense respal presupostari ni la tramitació llegal requerida) per a presentar-els a través de terceres empreses, evitant aixina els filtres administratius i les sospites de tracte de favor al seu grup, lo que va permetre aumentar els preus de cost fins a en un 40 % més de lo degut i carregar despeses dels actes electorals del PP a distintes conselleries del govern regional. D'acort a les informacions aportades, Esperanza Aguirre sempre va depositar en ella responsabilitat d'organisar tots els seus actes, primeres pedres, presentacions, inauguració, etc. "En total, millons d'euros a lo llarc dels cinc últims anys".

No obstant el respal oferit a López Vell mesos abans, el 2 de maig de 2010 Esperanza Aguirre va afirmar sobre la corrupció i sobre l'implicació de la seua persona en el cas lo següent:

La corrupció requerix una resposta política des del primer moment, com he fet en la Comunitat de Madrit. Encara que els pese als meus adversaris, en els mils de folis del sumari el meu nom només apareix una volta i és per a insultar-me i dir que els impedia fer els seus negocis.

Esperanza Aguirre

El que era per llavors tesorer nacional del PP i senador per Cantàbria des de 2004, Luis Bárcenas, l'eurodiputat Gerardo Galeot i el diputat nacional per Segòvia Jesús Merino Prim, varen ser imputats per la seua vinculació a la trama Gürtel. A Bárcenas se li relacionava ademés en el cas d'espionage a membres del PP en Madrit. El 19 d'abril de 2010, Bárcenas i Merino varen abandonar les seues actes de senador i diputat nacional, respectivament, rebujant ademés que el seu defensa processala seguira costejant el seu partit. La causa contra Bárcenas i Galeot va ser archivada l'1 de setembre de 2011, i la causa contra Merino el dia 2.

En el pas dels dies, apareixerien nous noms relacionats en la presunta trama en la Comunitat de Madrit, com el de Rebuig Martín Vasc, diputat autonòmic del PP propenc a Aguirre, que presidix la comissió que investiga l'espionage a càrrecs populars madrilenys contraris a la presidenta regional per part d'agents de la Conselleria d'Interior quan fungía, a finals de 2006, com a alt funcionari en Arganda del Rei. Finalment, el 18 de febrer de 2009 Martín Vasc es va apartar de la presidència de la comissió reglotat per les crítiques. Sobre la "coincidència de temps" en que es va fer públic el cas, es va explicar que va ser el risc de fuga dels implicats lo que va precipitar les detencions, puix els sospitosos estaven ya al corrent de les punchades telefòniques i cibernètics, destruïen documents i preparaven la seua eixida del país.

El 24 d'abril de 2009, el juge instructor del Tribunal Superior de Justícia de Madrit, Antonio Pedreira, va cridar a declarar com imputats al diputat regional del PP Alfonso Bosch Tejedor i a l'ex viceconsejero d'Immigració de la Comunitat de Madrit Juan Carlos Clemente Aguado. També ha citat a Francisco Correja, a l'advocat Santiago Llac Borstein i als empresaris Alfonso García Pozuelo-Asíns i Enrique Ruiz de la Font.

El País va publicar en maig del mateix any que en ellibre de contabilitat de diners negre apareixien pagaments al exvicepresidente de la Junta de Castella i Lleó, Jesús Merino, en concret 220 000 euros, actual portaveu adjunt del PP. Aixina mateix, es va fer pública la presència d'Álvaro de la Creu en les anotacions. De la Creu va ser cap de gabinet de Francisco Álvarez-Caixcos quan era secretari general del Partit Popular, i s'indica que va cobrar 30 000 euros.

El 6 d'octubre de 2009, el TSJM alça el secret de sumari sobre 17 000 folis dels casi 60 000 dels que consta el mateix, que es corresponen en l'instrucció realisada pel juge Baltasar Garzón. La presidenta de la Comunitat de Madrit expulsa del Grup Parlamentari Popular de l'assamblea regional als tres diputats autonòmics imputats: Alberto López Vell, Alfonso Bosch Tejedor i Rebuig Martín Vasc. Ademés, els demana l'entrega de les seues actes com a diputats regionals, davant lo que estos es neguen, passant a formar part del fins a llavors inexistent Grup Mixt del parlament autonòmic. Aixina mateix, Esperanza Aguirre va solicitar a tots els imputats en càrrecs electes en la Comunitat de Madrit que es desvincularen del Grup Popular corresponent, i tornaren les seues actes. L'únic en atendre esta petició va ser el exalcalde de Pozuelo d'Alarcón, Jesús Sepúlveda. Els demés, com el exalcalde de Boadilla del Mont, o els anteriors diputats autonòmics, varen ser apartats del Grup Popular, mentres retenien la seua acta corresponent.

El 22 de febrer de 2010, es publica en els mijos de comunicació que l'Agència Tributària espanyola va descobrir algunes comissions sense declarar de nou alts càrrecs del PP, els tres diputats i els quatre alcaldes que varen ser forçats pel seu partit a dimitir dels seus càrrecs o a abandonar el grup per estar involucrats en la trama, per un valor de 3,8 millons d'euros i, consegüentment, cometent un delicte de tipo fiscal.

En la Comunitat Valenciana

Erro al crear miniatura:

Pancarta satírica en referència a l'implicació de Francisco Camps en el cas Gürtel, en una manifestació en Valéncia

Segons va afirmar el propi juge Baltasar Garzón, el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps i atres alts càrrecs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana haurien concedit adjudicacions a empreses, supostament a canvi de regals, com a trages, jaquetes, pantalons, etc. Eixos regals es mencionen en les gravacions a on Álvaro Pérez conversava en els diversos alts càrrecs. Ademés, també va aplegar a assegurar que existien unes factures de les dos tendes a on es va comprar la roba, i declaracions del sastre que s'encarregava de suministrar-li-la a Francisco Camps i els seus colaboradors, José Tomás.

Tomás va declarar posteriorment que els trages de Camps eren pagats per Pablo Crespo, dirigent del PP gallec i administrador únic de l'empresa Special Events (propietat de Francisco Correja). També va assegurar que Francisco Camps es mostrava molt preocupat i li preguntava nerviós sobre l'existència de factures al seu nom. Segons Baltasar Garzón, estos suposts soborns estarien vinculats en una hipotètica adjudicació de contractes per casi cinc millons d'euros a l'empresa de Francisco Correja en Valéncia per quatre anys.^{cita requerida}

Ademés de Francisco Camps, Baltasar Garzón també presupon implicació en esta suposta trama a atres dirigents del PP valencià, com el secretari general, Ricardo Costa, o el secretari d'organisació, José Víctor Campos.

El 14 de maig de 2009, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJV), va fer pública l'imputació de Francisco Camps, Ricardo Costa, Víctor Campos i Rafael Betoret.

El Partit Popular va defendre de colp i repent l'inocència de Camps, i va aplegar a celebrar la seua imputació perque, segons la secretària general del partit, María Dolors de Cospedal: «Per fi va a poder parlar en condició d'igualtat i tindre dret a la defensa.» Atres dirigents del PP també varen defendre a Camps, com la Portaveu del PP en el Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaría, quí va apelar a la presunció d'inocència del president valencià. Per la seua banda, el president del PP vasc, Antonio Basagoiti, va denunciar una «cacera contra Camps», que es deuria als seus èxits electorals en la Comunitat Valenciana.

El dia 15 de maig va ser també imputat pel TSJV l'empresari Álvaro Pérez, president d'Orange Market i amic íntim del president Camps. L'empresa dirigida per Pérez, filial de la Special Events de Francisco Correja, va ser la que presuntament es va encarregar de suministrar trages per valor de 12 000 euros a Camps i atres alts càrrecs del PP valencià. El dia 16 Camps va aparéixer públicament en un mítin del PP en Valéncia. En la seua compareixença no va mencionar explícitament la seua imputació en el cas, i es va llimitar a vaticinar una victòria del PP en les següents eleccions europees i a denunciar que «alguns fan de la insidia l'únic camí». En el mateix acte va intervindre també Ricardo Costa, qui va agrair les múltiples mostres de respal que rebien en el carrer.

Camps va comparéixer davant el juge el dia 20, i es va declarar «molt tranquil i satisfet per haver pogut donar la meua opinió sobretot lo que ha ocorregut en els últims mesos». La seua declaració davant el Tribunal va durar 45 minuts. En el carrer, el president va rebre tant mostres de respal com a descalificacions. Finalment, el Tribunal va trobar indicis suficients d'un possible delicte de soborn i va decidir que el president valencià compareguera ya com acusat. No obstant, els juges que formaven el TSJV varen decidir per dos vots contra un anunciar que no s'havien trobat indicis suficients de la relació de dits trages en els contractes, per lo que es va sobreseer el cas, coneixent-se de colp i repent per la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, que dita sentència seria recorreguda per la Fiscalia General de l'Estat, lo que va dur als dirigents del Partit Popular a alçar la veu per la presunta falta d'independència de l'orgue persecutor.

El 24 de setembre de 2009, en un nou gir del cas, els periòdics El Món i El País es varen fer eco d'un informe policial que detallava el funcionament de la presunta trama corrupta dins de la Comunitat Valenciana, explicant el disseny d'una doble contabilitat en les empreses involucrades i els apanys en el número dos del PP valencià, Ricardo Costa, i en el vicepresident de la Generalitat, Vicente Rambla, concloent-se l'ingrés de diners negre a les arques populars. Dos dies més vesprada, El País i la cadena SER donarien a conéixer diverses punchades telefòniques policials, entre ells el que registra una conversació del vicesecretari d'organisació del PP de Valéncia, David Serra, en Álvaro «el Bigots» Pérez el 29 de decembre de 2008, la qual aludix a les operacions entre el partit i una de les empreses de Pérez, aixina com al coneiximent que de les mateixes tenia el president de la Generalitat, Francisco Camps, puix a dir de Serra "este ('el presi', com se li denomina a Camps en la charrada) ho sap tot", a lo que el Bigots va respondre «sí, ya ho sé».

El secretari del PP valencià, Ricardo Costa, va ser destituït «temporalment» per Francisco Camps en octubre de 2009 despuix d'un tira y afloja entre el seu proclama d'independència del PP valencià i les pressions eixercides des de la cúpula nacional del seu partit. També serien destituïts el vicesecretari d'Organisació, David Serra, i la tesorera, Yolanda García.

L'alçament del secret del sumari en abril de 2010 va permetre conéixer el funcionament de la presunta trama de corrupció i de finançació illegal del Partit Popular de la Comunitat Valenciana urdida baix el govern de Francisco Camps.

En 2018 la branca valenciana de Gürtel va aplegar a juí en l'Audiència Nacional. Llavors l'antic secretari general dels populars valencians va declarar que «el PP es finançava en diners negre». Esta admissió va tindre un important eco social, sent ademés transcendental per a les investigacions en curs sobre la presunta finançació política per mig de l'us de "associacions populars" en les províncies de Castelló, Valéncia i Alacant.

En Galícia

El exsecretario general d'organisació del Partit Popular en Galícia, Pablo Crespo, va ser un dels imputats.

la Junta de Galícia, presidida per Manuel Fraga va autorisar en abril de 2005 la construcció de la cementera de Coirós, denominada Gallega de Molienda de Clinker i presidida per Ramón Blanco, citat a declarar per Baltasar Garzón i antic soci de Pablo Crespo.^{cita requerida}

Una ret d'unes 20 companyies en sèu en Galícia, liderades per Ramón Cerdá Sanjuán, acabades de crear o sense activitat, va ser amprada per alts càrrecs del Partit Popular implicats en el cas per a conseguir adjudicacions. Es va comentar que Ramón Cerdá Sanjuán podria haver estat en relació en el testaferro David Barreiro Nogaledo, instalat en Suïssa, al que l'Audiència Nacional hauria investigat per Blanqueig i apropiació indeguda.

Juan Casares, exdiputat del PP en el parlament gallec, i José Enrique Sotelo, diputat provincial per Pontevedra i líder dels populars en Cangas do Morrazo, varen ser acusats de formar part de la trama, per supostament tindre certificats d'uns parquímetros inexistents en la vila de Cangas. Sotelo va ser absolt en juny de 2010. Per un atre costat, les empreses de la família Casares varen rebre un total de 19 millons d'euros en contractes de la Junta de Galícia entre 2000 i 2005.^{cita requerida}

Segons un informe policial del que es varen fer eco els mijos en el més de setembre de 2009,^{cita requerida} més del 52 % de les despeses derivades del PP de Galícia en els contes de les empreses relacionades en el cas Gürtel va ser pactat en diners negre entre els anys 1996 i 1999, sent per llavors Pablo Crespo el secretari d'organisació del partit.

Imports implicats

El juge del cas va fixar la fiança per responsabilitat civil de Francisco Correja i atres cabecilla en 201,4 millons d'euros en total.

Luis Bárcenas va rebre de la trama Gürtel a lo manco 1,3 millons d'euros.

Conseqüències polítiques

Dimissió o cessació de càrrecs en empreses públiques, organismes i institucions:

• Alberto López Vell, diputat del PP en l'Assamblea de Madrit i Conseller de Deports de la Comunitat de Madrit, dimitix en febrer de 2009.

• Arturo González Panero, alcalde de Boadilla del Mont (PP), dimitix en febrer de 2009.

Ginés López, alcalde d'Arganda del Rei (PP), dimitix en març de 2009.

• Jesús Sepúlveda, alcalde de Pozuelo d'Alarcón (PP), dimitix en març de 2009.
• Tomás Martín Morals, director general de l'Ajuntament de Boadilla del Mont i vicepresident de l'Empresa municipal del Sol i la Vivenda (EMSV), dimitix en març de 2009.

• Rebuig Martín Vasc, diputat autonòmic del PP dimitix com a portaveu adjunt del grup en l'Assamblea de Madrit, abril de 2009.
• Luis Bárcenas, tesorer del PP, presenta la seua dimissió temporal en juliol de 2009. En abril de 2010 presenta la seua dimissió definitiva.
• Pedro García, director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Agost de 2009.
• Francisco Camps dimitix com President de la Comunitat Valenciana, en juliol de 2011.

• Juan Cotino, dimitix com President dels Corts Valencianes i diputat autonòmic del PP en octubre de 2014.
• Ana Mate, Ministra de Sanitat, dimitix en novembre de 2014.

• Mariano Rajoy, president del govern d'Espanya. Despuix d'afirmar que no dimitiria, es va consumar la moció de censura que ho va desestajar delloc de president del govern en juny de 2018, sent el primer i únic cas a nivell nacional des de l'inici de la democràcia en Espanya.

Sentència

El 24 de maig de 2018 es publica la Sentència “Case Gürtel”. La notícia va tindre una gran repercussió en els mijos de comunicació.

Vore també

• Anex:Casos de corrupció política en Espanya
• Corrupció en Espanya
• Corrupció política
• Corrupció urbanística en Espanya
• Partit Popular d'Espanya

Referències

Plantilla:20minuts http://www.abc.es/espana/abci-ricardo-costa-apunta-camps-pp-financiaba-dinero-negro-201801241119_noticia.html

Enllaços externs

• ¿Quí és quí en la 'operació Gürtel'? (RTVE. és), 9 de febrer de 2009.
• Informe de la Brigada de Blanqueig de Capitals en data 20 de juliol de 2010.
• Les escoltes de Garzón sobre Gürtel varen ser avalades per juges i fiscals, Juliol M. Lázaro, El País, 17 ENE 2012
• "Gürtel: un calvari diferit per al PP", El País, 16 de juny de 2013.