Fiscalia Europea

La Fiscalia Europea (en inglés: European Public Prosecutor's Office, EPPO) és un organisme independent de l'Unió Europea, que actua com ministeri públic dins del poder judicial comunitari. Té com a missió «investigar els delictes que atenten contra els interessos financers i el presupost de l'Unió, i d'eixercir l'acció penal contra els seus autors i dur-els a juí». Té una estructura dual, articulada en dos nivells: el central —en sèu en Luxemburc i integrat pel fiscal cap europeu i el Colege de Fiscals Europeus— i el nacional format pels fiscals europeus delegats i les Sals Permanents. L'actual fiscal cap és Laura Codruța Kövesi.

Prevista en el Tractat de Lisboa de 2009, la Fiscalia Europea va escomençar a operar oficialment l'1 de juny de 2021.

Regulació

El 12 d'octubre de 2017 es va adoptar finalment pel Consell Europeu, despuix d'una trabajosa singladura i despuix de la seua aprovació pel Parlament Europeu, el Reglament (UE) 2017/1939 del Consell pel que s'establix una cooperació reforçada per a la creació de la Fiscalia Europea, que s'ocupa d'investigar, processar i dur davant la justícia als autors de delictes contra els interessos financers de l'Unió.

Este Reglament va ser adoptat inicialment per vint Estats membres que són els que formen part del sistema de cooperació reforçada dirigit a la creació de la Fiscalia Europea. Els Estats membres que s'han sumat a la cooperació reforçada són: Alemània, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Chipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburc, Polònia, Portugal, República Checa i Romania. Posteriorment es va incorporar Països Baixos, el 9 de març de 2018, Malta va decidir incorporar-se també al procés de construcció de la Fiscalia Europea. El 17 de juliol de 2024 Suècia també es va adherir. Per últim, Hongria es va unir en 2026. Hui hi ha dos països que no participen, Irlanda i Dinamarca.

L'oficina central de la Fiscalia Europea té la seua sèu en Luxemburc. Està previst que comence la seua activitat en l'autumne de 2020.

A pesar de que la seua competència es llimita als Estats membres participants, la Fiscalia Europea coopera en els demés Estats membres que no s'han sumat a la seua creació. El Consell ha invitat a la Comissió a presentar les oportunes propostes per a garantisar l'eficàcia d'esta cooperació.

Naturalea, funcions i principis

     Estats participants en la Fiscalia Europea      Estats que no participen

La Fiscalia Europea es crea com un orgue independent de l'Unió, que no acceptarà instruccions de cap atre organisme, i que dispon de personalitat jurídica pròpia. Rendirà contes de les seues activitats generals davant el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió, presentant informes anuals.

Les seues funcions consistixen en investigar els delictes que perjudiquen als interessos financers de l'Unió prevists en la Directiva (UE) 2017/1371 i determinats pel Reglament, aixina com en eixercir l'acció penal i solicitar l'obertura de juí contra els seus autors i els còmpliços d'estos.

Per a això la Fiscalia Europea efectuarà les investigacions i practicarà els actes propis de l'eixercici de l'acció penal i eixercirà les funcions d'acusació davant els òrguens jurisdiccionals competents dels Estats membres, fins que concloga definitivament el cas de que es tracte.

La Fiscalia Europea respectarà els principis de llegalitat, proporcionalitat i imparcialitat. La llegislació aplicable en el procediment serà la del Estat membre el Fiscal Europeu Del qual Delegat estiga encarregat de l'expedient. Les investigacions i acusacions de la Fiscalia es regiran pel Reglament de l'UE, pero la llegislació nacional s'aplicarà a les qüestions que no estiguen regulades pel Reglament.

Estructura i organisació

La Fiscalia Europea és un orgue indivisible de l'Unió, que funciona com una fiscalia única en estructura descentralisada. Conte, en primer lloc, en un nivell central, que consistix en una oficina situada en Luxemburc, integrada pel Colege, les Sals Permanents, el fiscal general Europeu, els fiscals adjunts al fiscal general europeu, els fiscals europeus i el director administratiu.

I, en segon lloc, en un nivell descentralisat, que està integrat pels fiscals europeus delegats, establits en els Estats membres.

El Colege de la Fiscalia Europea estarà compost pel fiscal general europeu i un fiscal europeu per Estat membre. Les Sals Permanents estaran presidides pel fiscal general Europeu o per un dels seus fiscals adjunts i tindran atres dos membres permanents, estant encarregades de supervisar i dirigir les investigacions i acusacions realisades pels fiscals europeus Delegats.

Fiscals integrants de la Fiscalia Europea

Reunió en 2006 en Bucarest de la fiscal general de Romania, Laura Codutra Kovesi, hui cap de la Fiscalia Europea, i el fiscal general d'Espanya, Càndit Comte-Pumpido.

• 1) El fiscal general europeu, que està al front de la Fiscalia. Organisa els treballs, dirigix les activitats i adopta les decisions més rellevants. El seu nomenament correspon al Parlament Europeu i al Consell, de comú acort, per un mandat no renovable de sèt anys. Un comité de selecció va elaborar una llista restringida de candidats qualificats que es va presentar al Parlament Europeu i al Consell. La Comissió va confirmar el 14 d'octubre de 2019 la designació per a este càrrec de Laura Codruta Kovesi, exfiscal anticorrupció de Romania.

• 2) Els fiscals adjunts al fiscal general Europeu, nomenats pel Colege entre els fiscals europeus, que seran dos i assistiran al fiscal general europeu en l'eixercici de les seues funcions i ho substituiran quan no estiga present o no puga atendre als seus deures.

• 3) Els fiscals europeus, nomenats a proposta de cada Estat membre, que serviran d'enllaç i de canal d'informació entre les Sals Permanents i els Fiscals europeus Delegats en els seus respectius Estats d'orige. El 27 de juliol de 2020 el Consell va nomenar als 22 membres del Colege. La fiscal espanyola és María Concepció Sabadell Carnicero, que va pertànyer a la Fiscalia Anticorrupció.

• 4) Els Fiscals europeus delegats que actuaran en nom de la Fiscalia Europea en els seus respectius Estats membres i tindran les mateixes potestats que els fiscals nacionals en matèria d'investigació, eixercici de l'acció penal i obertura de juïns. Els Fiscals europeus Delegats també seran responsables de l'obertura de juí, en particular els correspondrà presentar alegacions, participar en la pràctica de proves i eixercir les vies de recurs disponibles segons el Dret nacional. Cada Estat membre contarà a lo manco en dos Fiscals europeus Delegats.

Control Jurisdiccional

Conforme a l'artícul 42 del Reglament, els actes processals de la Fiscalia Europea destinats a sortir efectes jurídics front a tercers seran objecte de control jurisdiccional pels òrguens jurisdiccionals nacionals competents de conformitat en els requisits i procediments establits en el Dret nacional. Lo mateixa s'aplicarà als casos en que la Fiscalia Europea s'abstinga d'adoptar els actes processals destinats a sortir efectes jurídics front a tercers que està jurídicament obligada d'adoptar en virtut del present Reglament.

No obstant el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea ha obtingut en la negociació un paper molt important en els procediments penals investigats per la Fiscalia Europea, no previsible conforme a la regulació inicial del Tractat de Lisboa, i que reforça de modo molt rellevant la seua competència en matèria penal. En efecte, el mateix art. 42 del Reglament prevé que el Tribunal de Justícia serà competent, de conformitat en l'artícul 267 del TFUE, per a pronunciar-se en caràcter prejudicial sobre: a) la validea d'actes processals de la Fiscalia Europea, en la mida en que dita qüestió de la validea es plantege davant qualsevol orgue jurisdiccional d'un Estat membre directament sobre la base del Dret de l'Unió; b) l'interpretació o la validea de les disposicions del Dret de l'Unió, inclós el Reglament; c) l'interpretació dels artículs 22 i 25 del Reglament en relació en qualsevol conflicte de competència entre la Fiscalia Europea i les autoritats nacionals competents.

Aixina mateix, les decisions de la Fiscalia Europea per les que s'archive un cas, en la mida en que siguen impugnades directament segons el Dret de l'Unió, seran objecte de control jurisdiccional davant el Tribunal de Justícia de conformitat en l'artícul 263, paràgraf quart, del TFUE. Ademés el Tribunal de Justícia serà competent, de conformitat en l'artícul 268 del TFUE, per a conéixer de qualsevol litigi relatiu a l'indemnisació per danys causats per la Fiscalia Europea. En virtut d'atres preceptes del Tractat, el TJUE àmplia també les seues competències. Aixina serà competent, de conformitat en l'artícul 272 del TFUE, en relació en qualsevol litigi relacionat en clàusules compromisorias contingudes en contractes celebrats per la Fiscalia Europea. El Tribunal de Justícia serà també competent, de conformitat en l'artícul 270 del TFUE, per a pronunciar-se sobre qualsevol litigi relacionat en assunts de personal. El Tribunal de Justícia serà competent respecte de la destitució del fiscal general europeu o dels fiscals europeus, de conformitat, respectivament, en l'artícul 14, apartat 5, i en l'artícul 16, apartat 5.

Tot això sense perjuí de la sumissió a control jurisdiccional per part del Tribunal de Justícia, de conformitat en l'artícul 263, paràgraf quart, del TFUE, de les decisions de la Fiscalia Europea que afecten als drets sobre les senyes dels interessats en virtut del capítul VIII i de les decisions de la Fiscalia Europea que no són actes processals, com les decisions de la Fiscalia Europea relatives al dret d'accés públic als documents, o les decisions per les que es destituïx a Fiscals Europeus Delegats adoptades en virtut de l'artícul 17, apartat 3, del Reglament, o qualssevol atres decisions administratives.

Història

Sèu d'Eurojust en L'Haya.

L'idea de la creació d'una Fiscalia de l'Unió Europea sorgix en el Corpus Iuris, de 1997, i es reitera en la seua revisió, coneguda com a Corpus Iuris 2000. El Corpus Iuris va ser un estudi acadèmic encarregat per la Comissió Europea que tenia com a finalitat elaborar un conjunt uniforme de normes de Dret Penal i Processal Penal per a garantisar la protecció dels interessos financers de la Comunitat Europea, a través d'un sistema que superara les diferències de sistemes jurídics dels Estats membres. La Comissió va propondre la creació de la figura del Fiscal Europeu per a la defensa dels interessos financers de la Comunitat en el Consell de Niza, de decembre de 2000, pero no va conseguir la seua aprovació per part dels Estats membres. L'idea no és rebujada de pla, pero se sugerix la necessitat de profundisar en les seues dimensions pràctiques.

Com a conseqüència d'este rebuig, la Comissió Europea va iniciar un estudi més ampli i com a resultat va publicar en decembre de 2001 un Llibre Vert sobre la protecció penal dels interessos financers comunitaris i sobre la creació d'un Fiscal Europeu per a dita protecció. L'experiència en els primers anys de protecció penal dels interessos financers de la Comissió va posar de relleu que esta protecció es vea perjudicada per la llenta i fragmentada aplicació dels distints sistemes penals de cada Estat membre. Per això es feya necessària la creació d'una figura encarregada de l'investigació d'estes conductes de forma centralisada.

La proposta del Llibre Vert, prou detallada sobre la configuració, nomenament i funcions del Fiscal Europeu, va ser somesa a un ampli procés de consultes que es va portar a terme durant l'any 2002. El 19 de març de 2003, la Comissió va presentar el seu informe de seguiment, en el que s'arreplega el resultat dels centenars d'informes i propostes rebuts durant la consulta, i s'insistix en l'idea de la creació d'una Fiscalia europea, per a la tutela penal dels interessos financers de la Comunitat.

L'Institució s'introduïx en el proyecte de Tractat Constitucional, de 2004, en el seu artícul III 274. Pero este proyecte constitucional no va ser aprovat, en ser rebujat en referèndum per França i Holanda.

No obstant, la figura del Fiscal Europeu es repren/reprén en força en el Tractat de Lisboa (2007), que substituïx al proyecte de Constitució.

Efectivament l'Artícul 86.1 del Tractat de Funcionament de l'UE (TFUE), conegut com a Tractat de Roma, de 1957, preveu la possibilitat de crear una Fiscalia Europea (“el Consell de l'O. I., podrà crear una Fiscalia Europea a partir d'EUROJUST.”) per a combatre les infraccions que perjudiquen als interessos financers de l'Unió. No és un mandat ni una obligació sino un instrument previst, que pugues (o no) ser activat pel Consell.

Vore també

• Espai de llibertat, seguritat i justícia de l'Unió Europea
• Ret de Fiscals Generals dels Tribunals Suprems de l'Unió Europea
• Fòrum Consultiu de Fiscals Generals i Directors d'Acció Penal de l'Unió Europea
• Ret de Presidents de Corts Supremes de l'Unió Europea
• Eurojust