Cas Palau
El cas Palau, també conegut com a cas Millet o com el saqueig del Palau de la Música Catalana,[1][2] va ser un desfalc i soborn realisat per Fèlix Millet i Tusell, president del patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana[3] (que és una fundació erigida pel mateix Fèlix Millet en l'any 1990 i protegida per la Generalitat de Catalunya, segons consta en els seus estatuts), en l'implicació d'alguns dels seus colaboradors condenats per la justícia, Jordi Montull (7 anys i sis mesos), Gemma Montull (4 anys i 6 mesos) i Daniel Osácar (4 anys i 5 mesos).[4] El desfalc va ser realisat durant aproximadament tota la primera década el XXI.
El cas va originar la consternació de la societat civil catalana per l'importància simbòlica del Palau de la Música Catalana. Les ramificacions del cas Millet han afectat al partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que hauria segut receptor del pagament de comissions de Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de la concessió d'obres públiques, com la Ciutat de la Justícia o la inconclusa llínea 9 del metro de Barcelona.[5]
La sentència de giner de 2018, va condenar al Félix Millet a 9 anys presó com a principal responsable.
Antecedents
Ya en l'any 2002, una nota anònima dirigida a la Delegació de Facenda de Catalunya alertava, citant solament a Fèlix Millet (l'inefable Fèlix Millet, dia textualment), que partix dels diners de la Fundació Palau de la Música es desviava per a fins privats.
També el Síndic de Comptes de la Generalitat de Catalunya va trobar anomalies en la gestió de l'any 2002, informant a l'Administració responsable. A partir de la denúncia anònima de 2002, pero archivada i en registre oficial d'entrada, no es va realisar en aquell moment cap investigació, ya que la denúncia no aportava senyes concretes que ho permeterencita requerida.
L'imputació i fallo
En juny de 2009, la fiscalia de Barcelona sí que va presentar ya una querella, per apropiació indeguda i falsetat, contra Fèlix Millet i Tusell i tres responsables i directius del Palau de la Música Catalana. A finals de juliol de 2009, Millet es va vore implicat en una investigació de la fiscalia de Barcelona, en la que es va intentar aclarir una presunta desviació de 2.000.000 d'euros, durant els anys 2003 i 2004, per part del patronat del Palau de la Música. Per fi, el 27 de juliol de 2009, Millet es va vore obligat a abandonar el seu càrrec en el patronat,[6] i el 31 de juliol va cessar de la presidència del Banc de la chicoteta i Mijana Empresa Bankpime.
Seguint el consell dels seus advocats, Millet va reconéixer la desviació de fondos als seus contes i patrimoni personal. Segons una confessió de Fèlix Millet publicada pel diari La Vanguardia, ell mateixa confessa haver realisat un desfalc per import de 3,3 millons d'euros que va destinar, entre atres usos, a reformar edificacions de la seua propietat i pagar viages turístics a destins com Maldives i Dubái. Ademés, i de forma molt controvertida, va dir que havia pagat comissions i realisat pagaments en diners negre (diners que no consta en la contabilitat oficial), a artistes que actuaven en el Palau de la Música.
El fallo de la sentència emesa per la secció 10 de l'Audiència de Barcelona publicada el 15 de giner de 2018, ha condenat a Jordi Montull, a sèt anys i mig de presó pel saqueig, a la seua filla Gemma Montull a 4 anys i mig de presó, i a l'expresident Félix Millet a nou anys i huit mesos de presó. La seua dòna, Marta Vallès Gorritós, i la seua filla, Laila Millet Vallès, han segut declarades partícips a títulucratiu. Marta Vallès té que tornar al Palau 6,41 millons d'euros i la seua filla Laila, 112.782 euros. També condena, a Daniel Osàcar (extesorero de CDC), i Convergència Democràtica de Catalunya pel comisse de 6,6 millons d'euros. Félix Millet ha segut multat en 4,1 millons d'euros per blanqueig de capitals i per delicte de frau a Facenda, i entre ell i Jordi Montull Bagur deuran tornar al Palau de la Música Catalana més de 23,2 millons d'euros.[7]
Vore també
- Anex:Casos de corrupció política en Espanya
- Cas 3%
- Corrupció en Espanya
- Corrupció política
- Corrupció urbanística en Espanya
- Fèlix Millet i Tusell
Referències
- ↑ Raül Maigí i Manuel Cuyàs. «El saqueig del Palau, de la «A» a la «Z»». El Punt. Consultat el 20 d'octubre de 2009.
- ↑ «ESPECIAL: El saqueig del Palau de la Música Catalana» (en castellà). El País. Consultat el 20 d'octubre de 2009.
- ↑ [1]. FUNDACIÓ ORFEÓ CATALÀ-PALAU DE LA MÚSICA CATALANA. Consultat el 12 d'octubre de 2018.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. Diari La Vanguardia (Política) (ed.): . Consultat el 11 d'octubre de 2018.
- ↑ Imputat un directiu de Ferrovial pel pagament de comissions a CDC, El País, 12 d'abril de 2013
- ↑ «[2]», El País.
- ↑ Les penes del Cas Palau, una a una La Vanguardia (Barcelona). Iñake Pardo Torregrosa. 15/01/2018. QUÍ ÉS QUÍ. Consultat el 16 de giner de 2018.
Enllaços externs
- Descàrrega del cas Millet
- Servicis informatius de Tv3. «Cop al Palau». 30 Minuts. Consultat el 23 de novembre de 2009. Reportage de 30 Minuts sobre el desenroll del cas Millet en entrevistes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caso Palau-Millet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.