Cas 3%

El cas del 3 %, cridat també cas Adigsa i cas Convergència és un escàndal de corrupció política que apunta al cobro de comissions illegals en un percentage d'al voltant del 3% del presupost de les obres públiques adjudicades pel Governe de la Generalitat de Catalunya de Convergència i Unió, que va ser mencionat per primera volta pellavors president de la Generalitat Pasqual Maragall en 2005 i que finalment va ser archivat. Posteriorment el cas va ser reobert i des de 2015 es troba en fase d'investigació en els jujats.

Denúncia pública en 2005

“Vostès tenen un problema, i este problema és diu tres per cent“ (Vostés tenen un problema, i eixe problema es diu tres per cent).^[1] Pasqual Maragall a Artur Mas, en el Parlament, 24 de febrer de 2005.

Este cas es va fer públic el 24 de febrer de 2005 en un ple del parlament de Catalunya, a conseqüència del afonada causat per les obres del metro en el barri del Carmel de Barcelona. Ellavors president des de feya dos anys Pasqual Maragall es va defendre de les acusacions de Convergència i Unió i va afirmar que este partit tenia «un problema denominat 3 %»,^[1] en alusió al rumor basat en un editorial de El Periódico que dia que la formació d'Artur Mas havia cobrat comissions per l'adjudicació d'obres quan dirigia la Generalitat. Mes va amenaçar en retirar el respal al govern del tripartit en la reforma del Estatut, cosa que hauria impedit dur-la alvance, i va interpondre una querella contra el president per calúmnia. Per este motiu, Maragall va tindre que retirar la seua acusació i Mas, per la seua banda, va retirar la querella.

El 16 de decembre de 2005,^[2] a raïl de les declaracions el fiscal cap de Catalunya, José María Mena Álvarez, va obrir una investigació i diligències sobre Adigsa —l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya que rehabilita vivendes socials. En époques recents, Josep Lluís Carod-Rovira líder d'Esquerra Republicana de Catalunya hi havia prèviament mencionat el tema.^[3]

Comissió parlamentària en 2005

Es va constituir una comissió parlamentària per a estudiar les acusacions de Maragall, que el 25 de maig del 2005 va entregar les seues conclusions. D'acort en estes, no es va poder acreditar el presunt cobro de comissions a canvi d'adjudicacions d'obres públiques, pero s'instava l'implementació de mecanismes que favoriren la claritat en els contes dels partits polítics, com l'eliminació de les donacions anònimes.

Relació en el “cas Pujol”

El 25 de juliol de 2014, el que haguera segut president durant 20 anys, Jordi Pujol, va reconéixer en un comunicat enviat a varis mijos^[2] haver ocultat a la Facenda Pública durant 34 anys «uns diners ubicats en l'estranger», segons les seues afirmacions procedent del seu pare Florenci Pujol.^[3]^[4] En eixe comunicat Pujollamentava no haver trobat mai el «moment adequat» per a la regularisació d'eixes cantitats i demanava perdó a l'opinió pública.^[5] Segons varis mijos, es tractaria d'entorn a quatre millons d'euros, ubicats en Andorra,^[6] que s'haurien beneficiat de l'amnistia fiscal (o regularisació extraordinària) promoguda pel Govern d'Espanya en 2012.^[7] La confessió de Jordi Pujol va generar gran controvèrsia política tenint en conte de l'enorme ascendent que Jordi Pujol havia tingut durant 30 anys en la societat catalana.^[8]

En juny de 2021,^[9] es va confirmar que el juge no havia trobat indicis de corrupció política, ni cap relació en el cas ADIGSA (el conegut com a cas 3%), i es va dur a juí a la Jordi Pujol i les seues 7 fills per delictes merament privats.

2015

(11/11/2015) CDC paga 250.000 euros en un chèc per a que el seu tesorer ixca de la presó: L'Audiència de Tarragona deixa en llibertat a Andreu Viloca al no vore risc de destrucció de proves sobre possibles comissions illegals.

(10/11/2015) La Fiscalia Anticorrupció demana mantindre la presó per a Viloca: Consideren que la llibertat del tesorer de CDC podria posar en risc l'instrucció del cas pel presunt pagament de comissions illegals.

(5/11/2015) El juge d'El Vendrell analisa la documentació de l'últim maletín atribuït a Rosell: La defensa del director d'Infraestructures insistix que la documentació és intranscendent i que solicitarà alçar el secret de sumari.

(29/10/2015) La Generalitat aparta temporalment a Rosell de les seues funcions en Infraestructures: El juge del Vendrell continua en l'anàlisis de la documentació dels maletines del director general imputat pel 'cas 3%'.

21/10/2015 Agents del Institut Armat registren la sèu de Convergència, despuix d'haver detingut a primeres hores del matí al seu tesorer, Andreu Viloca. ^[4]

2016

25/2/2016: El Govern destituïx ara al càrrec d'Infraestructures imputat en el 'cas 3%': Josep Antoni Rosell va ser recolocado en decembre per l'Eixecutiu en funcions de Mas.

(22/2/2016) La fiscalia reclama quatre anys i mig al exalcalde de Torredembarra (Tarragona) per malversació: El juge acorda l'obertura del juí oral per a l'edil i 13 persones més.

(15/2/2016) Els que varen tirar de la manta: Nos, Gürtel, Pujol, Palau, ERE... Els perfils d'els qui varen destapar els casos de corrupció més sonats van des dels que volen reduir la seua condena fins a els qui varen actuar per honradea.

(12/2/2016) El juge afirma que Jordi Pujol Ferrusola gestiona "tot el patrimoni de la família": El magistrat retira el passaport al primogènit del 'expresident'.

(11/2/2016) L'oposició demana explicacions a Junqueras per la reubicación d'un imputat per corrupció: Economia argumenta que la decisió la va prendre el Govern en funcions de CDC i que, en ser funcionari, tirar-li seria un acomiadament improcedent.

(10/2/2016) El Govern en funcions va reubicar a un imputat pel 3%: Infraestructures.cat (exGISA) recolocó a Joan Antoni Rosell.

(19/1/2016) Òmnium assegura que les donacions que va rebre eren llegals: CDC senyala que les aportacions a les seues fundacions eren "llegals, auditades, públiques i transparents".

(18/1/2016) Dos constructores varen fer donacions a la fundació de CDC fins al 2015: Els imports varen ser pagats per Copisa i el Grup Soldre mesos abans del registre en la sèu del partit.

2017

En juliol de 2017 el juge Carlos Ramos Núñez i el fiscal anticorrupció José Grinda varen autorisar que agents de l'institut armat i el fiscal acodiren al Parlament de Catalunya, a la Conselleria de Justícia, al Palau de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de l'Informació (CTTI) en busca de proves contra del diputat Germà Gordó^[5] investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tràfic d'influències, soborn i malversació de fondos públics.^[6]

2018

En juliol de 2018 José de la Mata, juge de l'Audiència Nacional que investiga el Cas 3% va imputar al partit Convergència Democràtica de Catalunya i al que considera el seu successor, el Partit Demòcrata Europeu Català, per delictes de tràfic d'influències, soborn i blanqueig de capitals.^[10]

Vore també

Referències

↑ Maragall acusa a CiU de corrupció i ho retira despuix de l'amenaça de Mas de boicotejar l'Estatut
↑ «Comunicat del senyor Jordi Pujol i Soley». El Món.
↑ Pujol reconeix que la seua família va tindre en l'estranger una fortuna sense declarar, El País (26/07/2014)
↑ L'ex president Pujol admet haver tingut diners en l'estranger durant décades, El Món (25/07/2014)
↑ El País (ed.): «Pujol reconeix que la seua família va tindre en l'estranger una fortuna sense declarar». Consultat el 26 de juliol de 2014.
↑ La Vanguardia (ed.): «Jordi Pujol anuncia la regularisació fiscal dels contes de la seua família en l'exterior». Consultat el 26 de juliol de 2014.
↑ Llaura (ed.): «Pujol demana perdó per haver tingut fins llaura diners sense regularisar a l'estranger».
↑ La Vanguardia (ed.): «La confessió de Jordi Pujol sacsa la política catalana».
↑ «El juge envia al banquet a Jordi Pujol i els seus sèt fills per la trama de corrupció familiar» (en és). El País. Consultat el 2024-03-21.
↑ El Món. «[1]».

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Caso del 3 %» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Maragall acusa a CiU de corrupció i ho retira despuix de l'amenaça de Mas de boicotejar l'Estatut

[2] «Comunicat del senyor Jordi Pujol i Soley». El Món.

[3] Pujol reconeix que la seua família va tindre en l'estranger una fortuna sense declarar, El País (26/07/2014)

[4] L'ex president Pujol admet haver tingut diners en l'estranger durant décades, El Món (25/07/2014)

[5] El País (ed.): «Pujol reconeix que la seua família va tindre en l'estranger una fortuna sense declarar». Consultat el 26 de juliol de 2014.

[6] La Vanguardia (ed.): «Jordi Pujol anuncia la regularisació fiscal dels contes de la seua família en l'exterior». Consultat el 26 de juliol de 2014.

[7] Llaura (ed.): «Pujol demana perdó per haver tingut fins llaura diners sense regularisar a l'estranger».

[8] La Vanguardia (ed.): «La confessió de Jordi Pujol sacsa la política catalana».

[9] «El juge envia al banquet a Jordi Pujol i els seus sèt fills per la trama de corrupció familiar» (en és). El País. Consultat el 2024-03-21.

[10] El Món. «[1]».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]