Querella
La querella[1] és la forma per la qual un particular eixercix l'acció penal i es torna part d'un procés penal. La denúncia, en canvi, solament posa en coneiximent de les autoritats la comissió d'un delicte, pero no fa al denunciant partix del procés d'investigació i juzgament. Es troba regulada en els còdics i lleis de procediment penal de cada país o, en el cas de les federacions, de cada entitat subnacional.[2]
Subjectes de la denúncia i la querella
La denúncia, per lo general, és un deure, mentres que la querella és un dret.
- La denúncia és una obligació que, per regla general, impon l'Estat per a obtindre la cooperació ciutadana en la lluita contra el delicte.
- La querella, en canvi, constituïx, per regla general, un dret: tots els ciutadans, hagen segut o no ofesos pel delicte, poden querellar-se quan es tracte d'un delicte públic, utilisant l'acció popular; i també poden querellar-se els estrangers pels delictes comesos contra les seues persones o bens, o les persones o bens dels seus representats.
Respecte dels ciutadans espanyols, la Llei Orgànica del Poder judicial d'Espanya dispon que "podran eixercir l'acció popular, en els casos i formes establits en la Llei". Pel contrari, en els delictes privats (perseguibles a instancia de part), solament poden querellar-se les persones llegitimades, segons els casos, per a actuar en el procés en calitat d'acusador privat.
Forma de la querella
Els requisits formals de la querella són:
- Es presentarà sempre per mig del procurador en poder prou i subscrita per Lletrat.
- Deu contindre: 2 operacions
- El juge o tribunal davant qui es present;
- El nom, llinages i veïnat del querellant;
- El nom, llinages i veïnat del querellat. En cas d'ignorar-se estes circumstàncies, es deurà fer la designació del querellat per les senyes que millor puguen donar-li a conéixer;
- La relació circunstanciada del fet, en expressió del lloc, any, més, dia i hora en que es va eixecutar, si se sabessin;
- Les diligències que deguen practicar-se per a la comprovació del fet;
- La petició de que s'admeta la querella, es practiquen les diligències referides, es procedixca a la detenció i presó del presunt culpable o a exigir-li la fiança de llibertat provisional, i s'acorde l'embargament dels seus bens en la cantitat necessària, en els casos en que aixina procedixca;
- La firma del querellant (o la d'una atra persona a la seua pregària, si no sabés o no poder firmar, quan el procurador no tinguera poder especial per a formular la querella) de l'advocat i del procurador.
Requisits de la admisibilidad
El querellant prestarà fiança de la classe i quantia que fixe l'orgue jurisdiccional, per a respondre de les resulta del procés.
Pero estan exents de l'obligació de prestar fiança:
- L'ofés i els seus hereus o representants llegals;
- En els delictes d'homicidi el viudo o viuda, els ascendents i descendents consanguíneos o afins, els colaterals consanguíneos o uterins i afins fins al segon grau, els hereus de la víctima i els pares, mares i fills no matrimonials respecte de la mare en tot cas, i respecte del pare, quan estiguessin reconeguts.
L'exenció de fiança no és aplicable als estrangers si no els corresponguera en virtut de tractats internacionals o pel principi de reciprocitat.
Per una atra part, quan es tracta de determinats delictes privats (perseguibles a instancia de part), la admisibilidad de la querella ve determinada per certs requisits previs o presuposts, a saber:
- Si la querella tinguera per objecte un fet que revista els caràcters de delicte perseguible solament a instancia de part, haurà d'acompanyar-se a la mateixa la certificació que acredite haver-se celebrat o intentat l'acte de conciliació entre querellant i querellat.
- En les querelles relatives a delictes de calúmnia o injúria causades en juí, haurà de presentar-se, ademés de la certificació referida, la llicència del Juge o Tribunal que haguera conegut d'aquell.
Constitució en part del subjecte de la querella
La querella és una declaració de voluntat, per mig de la qual qui la fòrmula no solament posa en coneiximent del Juge uns fets possiblement delictius, sino que expressa la voluntat d'eixercitar l'acció penal, constituint-se en part en el corresponent procés.
Efectes de la denúncia i de la querella
En la querella, l'orgue jurisdiccional competent, despuix d'admetre-la si fora procedent, manarà practicar les diligències que en ella es propongueren, llevat les que considere contràries a les lleis, innecessàries o perjudicials per a l'objecte de la querella, les quals denegarà en resolució motivada. I desestimarà en la mateixa forma la querella quan els fets en que es funda no constituïxquen delicte o quan no es considere competent per a instruir el sumari objecte de la mateixa.
Per una atra part, no pot parlar-se de desistimiento en la denúncia (lloc que, una volta presentada, el denunciant ni està obligat ni té facultats per a realisar activitat processal alguna, ya que no és part);
En canvi, el querellant pot vore's obligat a realisar activitats posteriors, que la seua no realisació equival al desistimiento, el qual pot ser expresse o tácito, entenent-se que és tácito per a les querelles per delictes privats; en efecte:
- Si la querella anara delicte que no puga ser perseguit sino a instancia de part, s'entendrà abandonada pel que l'haguera interpost quan deixara d'instar el procediment dins dels 10 dies següents a la notificació de l'auto en que el Juge o el Tribunal aixina ho haguera acordat.
- Es tindrà també per abandonada la querella quan, per mort o per haver-se incapacitat el querellant per a continuar l'acció, no compareguera cap dels seus hereus o representants llegals a sostindre-la dins dels 30 dies següents a la citació que a l'efecte se'ls farà, donant-los coneiximent de la querella.
Queden exents de prestar fiança
- L'ofés i els seus hereus o representants llegals.
- En els delictes d'assessinat o d'homicidi, el cònjuge del difunt o persona vinculada ad ell per una anàloga relació d'afectivitat, els ascendents i descendents i els seus parents colaterals fins al segon grau inclusivament, els hereus de la víctima i els pares, mares i fills del delincuent.
- Les associacions de víctimes i les persones jurídiques a les que la llei reconeix llegitimació per a defendre els drets de les víctimes sempre que l'eixercici de l'acció penal haguera segut expressament autorisat per la pròpia víctima.
L'exenció de fiança no és aplicable als estrangers si no els corresponguera en virtut de tractats internacionals o pel principi de reciprocitat.
Querella en Hispanoamèrica
Argentina
Es denomina querellant a la persona que ademés del Ministeri públic fiscal, està autorisada per la llei a perseguir en un procés penal.
En els delictes d'acció pública (Art. 71, Còdic Penal de la Nació) , i també els que depenen d'una instància privada per a la seua persecució (Art.72, Còdic Penal de la Nació) es denomina querellant a la persona de dret públic o privat, ofés del fet punible, o a la víctima del fet punible, objecte del procés penal.[3][4][4]
En els delictes d'acció de privada (Art. 73, Còdic Penal de la Nació) que són una excepció, qui pot querellar és qui exclusivament pot sometre a un atre en un procés penal. Per esta raó conduïx com a acusador el procés fins al dictat de la sentència.[4][4]
Querellant en els delictes d'acció pública
En els delictes d'acció pública el querellant s'eixercita de manera conjunta en la fiscalia, qui és l'acusador nat del procés penal . No posseïx facultats coercitives ni eixecutives (com per eixemple aplanar un domicili). L'ús de la força pública concernix només a la fiscalia i els seus auxiliars (com la policia o les forces de seguritat). Tampoc li alcancen al querellant certs deures o facultats de la fiscalia o de la policia, com lo són les obligacions d'obrar en objectivitat i llealtat en el procés o en el deure respectivament (Art. 71 i Art. 274, Còdic Processal Penal de la Nació); aixina com també la facultat de recórrer en favor de l'imputat en els casos que corresponga.[5]
El querellant posseïx el dret de conéixer els protocols o actes de l'instrucció, mentres no haja segut ordenada una reserva. Per ser considerat com a part del procés, pot assistir als actes de l'instrucció de la mateixa manera que la defensa de l'imputat i del fiscal. Pero no pot assistir a la declaració d'indagatoria.[3]
En el dret processal argentí la querella pot acusar de manera autònoma, sense dependre de l'acció que decidixca el Ministeri Públic fiscal en finalisar l'instrucció. En l'etapa de debat oral el principi és l'igualtat per a tots els intervinents del procés, encara que no obstant l'incompareixença del querellant o el seu representant no provoca la suspensió del mateix.
Té este dret de constituir-se en querella en el procés tota persona en capacitat civil que fora ofesa per un delicte d'acció pública. Pot impulsar-ho, oferir prova i recórrer les resolucions conforme a lo establit en el Còdic Processal Penal de la Nació.[5] En els casos que es tractara d'un incapaç, ho farà a través del seu representant llegal. Si resultara la mort o la desaparició de la persona podrà eixercir este dret el seu cònjuge, conviviente, els pares, els fills i els germans; si es tracta d'un menor el seu pares o guardadores; i en el cas d'un incapaç, el seu representant llegal.
Sobre els interessos colectiv vos, les associacions i fundacions també podran constituir-se en querella en els processos de crims de lesa humanitat o greus violacions als Drets humans, sempre i quan estiguen degudament conformades i l'objecte del seu estatut es vincule en els drets lesionats.
Qui vullga constituir-se com a querella en un procés penal deurà fer-ho abans de la clausura de l'etapa d'instrucció, el demanat serà resolt en el determini de 3 dies i eixa resolució pot ser apelada.
La pretensió deu formular-se per escrit, en forma personal o per mandatari especial (acompanyant el poder corresponent) i en assistència lletrada. Ademés es deuen agregar l'identificació i domicili del requirente, acreditar la representació o el mandat;l'acreditació de personería i en el cas d'associacions o fundacions acompanyar els seus instruments de constitució. La descripció del fet punible que denuncia i si els pot identificar als partícips del fet. I la petició de ser tingut com a querellant i la firma.[5]
Si hi haguera varis en dret a querellar i els seus interessos anaren idèntics, deuran actuar baix una mateixa representació i si no estigueren d'acort es dispondrà d'ofici. Esta disposició no aplica quan siga entre particulars i associacions i/o fundacions, llevat que aixina ho soliciten.
El querellant sobre la seua responsabilitat quedarà somés a la jurisdicció del Tribunal.
En el sistema jurídic argentí, el querellant solament pert el dret a participar del procés quan renúncia de forma expressa o per abandó, per la seua mort, i per la sentència ferma que conclou en dit procés. Açò últim és perque no està habilitat de participar en el procés d'eixecució penal.[3]
Evolució jurisprudencial
En el fallo judicial "Tarifeño" de l'any 1989, la Cort entén que la garantia consagrada en l'artícul 18 de la Constitució Nacional exigix la formes del degut procés penal, que deu contindre quatre elements: acusació, defensa, prova i sentència dictada pels juges naturals.[6][7] En este cas, el fiscal havia solicitat l'absolució de l'acusat durant el debat i pese a això el Tribunal ho va condenar. La Talle a raïl de lo expost va dir que en faltar l'acusació del fiscal, no s'havien respectat la forma del degut procés i que la sentència devia declarar-se nula.
En el fallo judicial "Santillán" de l'any 1998, la Cambra Nacional de Cassació Penal va confirmar la sentència del Tribunal Oral que havia absolt a Francisico Santillán del delicte per cual havia segut oportunament elevat a juí per la part querellant i pel fiscal.[8] En el moment dels alegats el fiscal va solicitar l'absolució i la querella va solicitar que se li condene pel delicte. El Tribunal entenent que l'eixercici de l'acció pública ho té el fiscal i com a est postulava l'absolució, el demanat de condena per part de la querella no era suficient per a que el Tribunal tinga el pronunciament d'una condena. Va ser per este motiu, la falta d'acusació del fiscal que va absoldre a l'acusat, perque no complia en la forma substancial del juí com en el precedent "Tarifeño". La Querella interpon recurs extraordinari, perque sosté que este cas és qüestió és diferent al mencionat, perque la part querellant estava leg almente constituïda i el Tribunal de l'instància inferior no va donar resposta a la seua pretensió. Va estimar la part querellant que es basava esta pretensió en els drets a l'igualtat i al degut procés (Art. 16 i 18, Constitució Nacional).[6] La Cort decidix resoldre el plantege, perque es posa en dubte l'alcanç de les garanties mencionades, especialment els efectes del Art. 18. Es reitera l'exigència de que per a assegurar el degut procés es deu respectar les formes substancials del juí: acusació, defensa, prova i sentència; que la llei li reconeix personería per a actuar en juí al Querellant en defensa dels seus drets i que està amparat per esta garantia del degut procés llegal i que assegura el dret d'obtindre una sentència fundada en un juí previ.
Basat en el dret a la jurisdicció implícit (Art. 18, Constitució Nacional), que és coincidente en el que reconeixen els arts. 8 Convenció Americana sobre Drets Humans el art. 14.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; va sostindre la Cort que el Tribunal inferior va deure interpretar les normes del Còdic Processal Penal de la Nació de modo que armonizacen en tot l'ordenament jurídic i en els principis i garanties de la Constitució Nacional.[6][6][5] Finalment conclou que la norma processal oferix diferents interpretacions, i que no es va deure elegir aquella que menyscaba els drets del querellant: a quí se li reconeix el dret de formular una acusació i obtindre un pronunciament en resposta al seu requeriment.
En el fallo "De el´Oleo", el Tribunal Oral resol condenar a Juan Carlos De el´Oleo a pesar de que el fiscal havia solicitat la seua absolució. Es va basar en els alegats de la Querella i el seu demanat de condena.[9] La defensa va interpondre recurs de cassació que va ser desestimat, llavors va acodir en queixa que tampoc va prosperar. Finalment es va deduir l'apelació extraordinària federal, la qual es va declarar inadmissible i va derivar en presentació directa. Es va agraviar la part en entendre que es va violar garantia de defensa en juí i degut procés ya que es va dictar sense haver acusació del fiscal. Com la querella no va respondre la vista (art. 346 Còdic Processal Penal de la Nació) i el Juge d'instrucció li va donar per decaigut el dret, encara que no li va impossibilitar que participe del procés si va deure privar-la d'alegar en concloure el debat per tractar-se d'un acte que integra un reproche. La Cort torna a reiterar que l'acusació és substancial per al degut procés penal. Si el querellant no concrete la seua pretensió en el moment que va deure fer-ho, no podrà formular una incriminació. En conseqüència deixa si efecte la sentència per no haver respectat la forma substancial del degut procés.[5]
En el fallo "Storchi" de l'any 2004; en el procés s'investiga la possible comissió d'un delicte culposo, la querella va solicitar l'elevació en opinió dels cinc imputats i el fiscal solament ho va fer respecte de dos. El juge d'instrucció al no compartir el criteri del fiscal, sobre el demanat de sobreseïment dels atres tres imputats va elevar consulta a la Cambra (art. 348 parr. 2° del Còdic Processal Penal de la Nació).[10][5] La Cambra resol apartar el fiscal de primera instància i envia un sumari al Fiscal general, per a que este designara un atre fiscal. El fiscal general solicita la nulitat de l'elevació en consulta, el seu motius es funden en l'autonomia del Ministeri Públic fiscal reconeguda en la nostra en el art. 120 de la Constitució Nacional i que es deu declarar l'inconstitucionalitat de l'artícul. 348 parr. 2° CPPN.[5][6] En primer terme la Cambra resol front al plantege de nulitat de fiscal general fer lloc, perque entén que eixe mecanisme d'elevar a consulta resulta contrària a l'independència de Ministeri Públic fiscal. En segon terme, prenent com a precedent el fallo "Santillán" en a on se li va reconéixer a la querella l'autonomia necessària per a impulsar el procés fins a la sentència, entén que la querella pot demanar l'elevació a juí a pesar de que el fiscal no ho haja fet; i sense que açò signifique anar i n contra de vulnerar l'independència del mateix.
Llei de Víctimes
La llei 27.372 de Drets i Garanties de les Persones Víctimes de Delictes sancionada el 21 de juny de 2017, impulsada pel Front Renovador. En busca de l'ampliació dels drets de les víctimes i dels seus familiars. Es considera víctima a la persona ofesa per un delicte, i sent el resultat mort de la persona ofesa pel delicte al cònjuge, conviviente, pares, fills, germans, tutors o guardadores, o si l'ofés sofrix una afectació física o psíquica i no pot eixercir els seus drets.[11]
Les autoritats deuen actuar conforme a tres principis establits:
- La ràpida intervenció: sobre les mides d'ajuda, atenció, assistència i protecció de la situació de la víctima.
- Enfocament diferencial: sobre les mides d'ajuda, atenció, assistència i protecció de la situació de la víctima seran adoptades tenint en conte la seua vulnerabilitat. (en raó de la seua edat, gènero, orientació sexual, ètnia, condició de discapacitat o atres anàlogues).
- No revictimisació: És dir que no serà tractada com si fora responsable del fet sofrit i les molèsties que se li ocasionen seran les estrictament necessàries.
La víctima té dret: a rebre patrocini jurídic gratuït, i en el seu cas a querellar; a que se li prenga de colp i repent la denúncia i que siga informada dels seus drets; a rebre un tracte digne i respectuós; a que es respecte la seua intimitat mentres no obstruïxca l'investigació; a ser assistida per a la seua recuperació; a requerir mides de protecció per a sí, per als seus familiars i testics; a intervindre com a querellant o actor civil en el procés penal amparada per la garantia del degut procés; a ser informada de l'estat del procés i la situació de l'imputat; a aportar informació i proves; a ser notificada de les resolucions que puguen afectar el seu dret a ser sentida; entre unes atres. Si be realisa realisa una enumeració detallada dels drets que li concernix, esta no és taxativa.
Es presumirà una situació de vulnerabilitat especial en els següents casos: si fora menor d'edat o major de setanta anys, o es tractara d'una persona en discapacitat; si existira una relació de dependència econòmica, afectiva, laboral o de subordinació entre ella i el supost autor del delicte.
Es destaca la creació del Defensor Públic de la Víctima i el Centre Nacional d'Assistència a la víctima.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Actor (dret)
- Demanda judicial
- Querellant (Chile)
Referències
- ↑
- ↑ Maier, Julio Bernardino (2002). Derecho Procesal Penal. Tomo II Sujetos Procesales., Editores del Puerto. ISBN 9789879120019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Maier, Julio Bernardino (2002). Derecho Procesal Penal. Tomo II Sujetos Procesales., Editores del Puerto. ISBN 9789879120019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Código Penal de la Nación Argentina».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «Código Procesal Penal de la Nación».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Constitución Nacional». Archivat des de l'original, el 7 de mayo de 2017. Consultat el 26 de noviembre de 2018.
- ↑ «"Tarifeño, Francisco s/ encubrimiento en concurso ideal con abuso de autoridad". Recurso de hecho - T. 209 XXII».
- ↑ «"Santillan, Francisco Agustín s/ recurso de casación" Fallos: 321:2021».
- ↑ «"Del´Oleo Edgardo Luis y Del´Oleo Juan Carlos s/ Defraudación por administración fraudulenta" Recurso de hecho - D. 45 XLI».
- ↑ «Storchi Fernando - Cámara Nacional de Apelaciones en lo Criminal y Correccional, Sala I».
- ↑ «Ley 27.732 de Derechos y Garantías de las Personas Víctimas de Delitos».