Atarneo
Atarneo (grec antic Ἀταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eólida, situada en Misia,[1][2] en la costa oest d'Anatòlia. L'illa de Lesbos està enfronte. La localitat actual més pròxima és la ciutat turca de Dikili.

És mencionada en temps de l'Antiga Grècia, en particular en la biografia d'Aristòtil.
Geografia
El topònim és Ἀταρνεύς, ὁ.[3][4][2] El gentilici és Ἀταρνείτης Atarneites.[5][6][7] És cridada polis en el sentit urbà del terme en el Periple de Pseudo Escílax 98; i en el sentit polític figura en un tractat de mitan del IV entre Hermias de Atarneo i Eritras.[8]
El territori és nomenat Ἀταρνείτις χώρη en Heródoto.[9]
La planura del riu Caico es trobava a uns 20 km al sursureste de Atarneo. La comarca era cerealística.
Història
Estrabó diu que les riquees del rei Creso procedien d'ademés de les mines de Brega, de les d'una ciutat deserta situada en el territori comprés entre Atarneo i Pérgamo, que en temps del geógraf grec ya no estaven en us.[10]
La ciutat va ser propietat dels quiotas fins a l'any 398 a. C. Jenofonte narra cóm el general espartà, Dercílidas, li la va arrebatar als quiotas despuix de huit mesos de sitie.[11] Els habitants de l'illa de Quíos, que tenia sobrepoblació, collien el blat de Atarneo.[12]
Casi un sigle abans, en la primavera del 493 a. C., Histieo de Mileto es va traslladar en els seus tropes des de Lesbos a Atarneo, a on com passaven fam varen recolectar blat. El general persa Harpago al front d'un numerós eixèrcit va eixir al pas de l'expedició de Histieo, mentres s'estava aprovisionando de blat en la planura del Caico. En la batalla que va tindre lloc en el territori de Atarneo, en la població de Malene, el milesio va caure presoner i va ser conduït a Sardes, a on va sofrir empalament per orde de Harpago.[13]
Segons Diodoro Sículo els quiotas que varen retornar del seu exili en 409 a. C., varen expulsar als seus adversaris polítics. Varen establir la seua base en Atarneo per a fer-los la guerra, ya que la ciutat estava ben dotada de defenses naturals.[14] Durant la tirania de Hermias (c. 355 a. C.), Quíos encara mantenia alguns interessos en ella.[15]
La composició ètnica dels aterneites no ha pogut ser determinada en certea. Quan els quiotas varen entregar a Ciro II al bregue Pactias a canvi de Atarneo,[1] pot ser que el habitara població no grega, de la que es desconeix si va ser expulsada pels colon quiotas. Himerio sugerix que el procés d'helenisació no havia conclós en temps d'Aristòtil.[16] L'autor bitinio denomina a Atarneo πόλις Μνσῶν, pero no indica per qué la cridava aixina.[17]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Heròdot, Història I.160.4
- ↑ 2,0 2,1 Isócrates, Discursos IV.144
- ↑ Heròdot, op. cit VI.28.2, VIII.106.1
- ↑ Aristòtil, Política 1267a32
- ↑ Heródoto, op. cit. VI.4.1
- ↑ IG XII suplement 142.117 (mediats del sigle II a. C.)
- ↑ Calímaco, Epigrama 1.1
- ↑ Hansen, p. 1039
- ↑ Històries VI.29.1.
- ↑ Estrabón, Geografia XIV.5.28
- ↑ Jenofonte, Helèniques III.2.1
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso VIII.40.2
- ↑ Heródoto, op. cit. VI.29-30.1
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica XIII.65.4
- ↑ Teopompo, fr. 291
- ↑ Himerio, Orationes XL.6-7, en Aristòtil, fr. 675
- ↑ Hansen, p. 1040
Bibliografia
- Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen (2004). «Aiolis and Sout-westhern Mysia», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1039-1040. ISBN 0-19-814099-1.
- Stauber, Josef (2004). Die Bucht von Adramytteion, vol.1: Topographie (Lokalisierung antiker Orte, Fundstellen von Altertümern). IGSK, 50 (en alemà), Bonn: Habelt, pp. 269-272. ISBN 978-3-7749-2749-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atarneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.