Per a atres usos d'este terme vore Macedònia.

Els macedonis (en grec antic: Μακεδόνες, Makedónes), hui denominats com a antics macedonis (en grec: Αρχαίοι Μακεδόνες), eren els habitants de Macedònia en l'antiguetat clàssica. Parlaven una llengua emparentada en el grec antic com el dòric, més com una llengua helènica propenca al proto-grec. Segons la majoria dels registres, els macedonis eren considerats grecs.[1]La família real macedònia fundadora coneguda com dinastia Argéada o Teménida afirmava la seua llinage grec en considerar-se descendents d'Heracles (hércules) i remontar el seu orige a la ciutat d'Argos en el Peloponés, tenint com a màxims representants a Filip II i el seu fill Alejandro III el Gran, majorment conegut com a Aleixandre Magne.

Orígens

Heròdot nos proporciona senyes sobres les principals costums sobre els orígens dels macedonis. L'història descriu la conexió genealògica aparentment entre la casa real macedònia (o macedonis en general) i els llegendaris héroes grecs. Esta teoria estava acceptada àmpliament entre els erudits de l'antiguetat.

És àmpliament sugerit hui, que els macedonis varen ser originalment una tribu grega que va estar, fins al V, relativament separada de la major part de la civilisació grega. Açò és obtingut d'estudis sobre les primerenques costums religioses, polítiques i culturals dels macedonis que podien sense problemes ser identificables com a gregues i remontar-se a temps homèrics. Durant el seu aïllament, els macedonis varen rebre inevitablement influències traco-ilírias i, com en el cas dels etolis, varen anar per molts grecs com "estrangers" o inclús "bàrbars". (Britannica, Wilcken, Friedell, Abel, Hammond). Eixa suposició sembla estar en l'acort en les teories de Heródoto respecte a l'orige dòric de "Macednoi", ademés de l'antiga descripció persa Yauna Takabara (grecs que duen capells).

Ademés de la teoria que considera als macedonis com una tribu que parlava grec (Masson, Hammond), del que els macedonis varen ser a voltes mencionats com una tribu tracia. (Sir William M. Ramsay). És també possible que els antics macedonis experimentaren l'etnogénesis grega ademés dels elements iliris, i tracios (cf. Borza, et ali.). La controvèrsia que rodeja a l'incògnita de si l'antiga Macedònia deu ser considerat un estat helènic està basada en fonts antigues, i evidències llingüístiques. Cap enfocament és concloent, Heródoto afirma que l'aristocràcia macedònia era d'orige aqueo mentres que el poble era de llinage dorio (abdós eren tribus gregues). Segons Estrabón VII, 7, 8, els getas, Macedònia, el mar Negra) i es diu també que els governants de Lincestis (una baronia en l'oest de Macedònia) varen afirmar que la tribu doria dels Baquiades de Corinto eren els seus antepassats.

Esta controvèrsia concernix, exclusivament, als inicis del regne abans de l'época de Filip II. És indiscutible que el macedoni va ser molt influït per la llengua ática des de l'época d'Aleixandre Magne (vejau periodo helenístico). No obstant, hi ha indicacions de que inclús al principi del regne, abans de l'época del rei Filip II, hi havia influències helèniques en el regne macedoni. El rei Arquelao va establir la nova capital en Pela, un festival en honor de Zeus en Díon (una ciutat be prop del mont Olimp), i va acollir als intelectuals grecs en el seu regne. Els dramaturcs atenencs com Eurípides i Agatón i el famós pintor Zeuxis varen tindre influència en el regne. Eurípides va escriure les seues últimes dos tragèdies en la cort de Arquelao I.[2]

En ellibre VIII, Heródoto parla dels aliats macedonis com a part de la flota grega. Tit Llivi (59 a. C.-14 ) en el seu Ab urbs condita (31.29) és citat un embaixador macedoni de finals d'el III, insinuant que els macedonis havien segut una tribu de parla grega:

Els etolis, els acarnienses, els macedonis, hòmens de la mateixa llengua, estan units o desunits per causes trivials que sorgixen de tant en tant; en els estrangers, en els bàrbars, tots els grecs fan i seguiran fent la guerra; per a ells són enemics per voluntat de la naturalea, que és eterna, i no per raons que canvien cada dia.---

Despuix d'el IV, els antics macedonis eren universalment considerats grecs pels seus contemporàneus.[3]

Idioma i escritura

 
Mosaic de teselas en l'atri d'una casa de Pela.
Artícul principal → Antic idioma macedoni.


L'idioma de l'àrea dels habitants anterior al V està atestat en alguns centenars de paraules de vàries glosses (principalment les d'Hesiquio d'Aleixandria, (IV), com a noms de llocs (topònims) i noms personals (antropónimos). El dialecte koiné va ser normalisat com la llengua del discurs formal i la comunicació oficial en el IV.[4]

Encara que la vasta majoria de les paraules atestades pot ser identificada com a grec en confiança, hi ha unes poques paraules que no són fàcilment identificables com a grec. Més notablement, moltes paraules sistemàticament mostren oclusivas sonores a on s'esperaria consonante aspirades sordes en un dialecte grec, i. g. la macedònia Berenikē versus el Pherenikē convencional grec. Si estes paraules són representatives de la llengua macedònia, llavors no havia participat en a lo manco un canvi de sò que era comú als atres dialectes grecs coneguts i és a sovint considerat pels llingüistes com un criteri constitutiu que definix el discurs grec. (No obstant, en eixemples aïllats, les oclusivas sonores desviades al lloc de les consonants aspirades sordes no són desconegudes en els dialectes grecs; un eixemple és la contracció ' kéblē o ' keblē per a l'estàndart ' kephalē, 'cap'.)

Hi ha un chicotet desacort sobre el paper del dòric en Macedònia. Vàries inscripcions dòriques de macedoni clàssic són conegudes, com la tablla de maldicció de Pella, i deu ser recordat que alguns autors grecs varen considerar als macedonis semblants als dorios. No obstant, estes inscripcions no mostren les mateixes traces fonològiques que s'ha pensats són típics del «macedoni» com reconstruïxen les evidències lèxiques. Cap inscripció en una llengua no grega ha segut trobada en estes característiques.

Un fragment d'el V de la comèdia ateniense del poeta Estratis, Macedonis, també conté una frase de, aparentment, un discurs dialectal grec que pot supondre's representa el discurs d'un macedoni. És per tant qüestionat si el dialecte dòric era solament una segona llengua parlada colze en colze en el macedoni pròpiament dit per part de la població (Borza 1999), o si el macedoni era per sí mateixa una varietat del dòric, en el que els elements lèxics en les característiques fonològiques no gregues representaven solament una mescla estrangera o un desenrollocal secundari (Masson 1996).[5] Des d'el V, Macedònia va estar més i més estretament relacionada en el desenroll cultural i polític grec del sur, que va resultar en l'adopció del dialecte dialecte (vejau Koiné).

Nicholas G. L. Hammond també recolza que el macedoni fora un dialecte grec:

¿Quina llengua parlaven els macedones? El propi nom és grec en la seua raïl i en la seua terminació ètnica. Provablement signifique montanyesos, i és comparable als noms tribals grecs com orestai i oreitai, que significa montanyesos. Es diu que la primera variant, maketai, té la mateixa raïl, que significa alt, com en l'adjectiu grec makednos o el substantiu mekos (...) En el sigle VI adC, els perses descrivien el tribut pagat pels pobles de la seua província en Europa, i un d'ells era el yauna takabara, que significa grecs que duen capell. Hi havia grecs en les ciutats estat i en la província, pero eren de varis orígens i no es distinguien precisament per du capell. No obstant, els macedonis duyen un capell característic, el causia. Concloem que els perses creïen que els macedonis eren greco parlantes. Finalment, a finals del sigle V adC, un historiador grec, Helánico, va visitar Macedònia i va modificar la genealogia de Hesíode fent a Macedón, no primer, sino fill de Eolo, conduint a Macedón i els seus descendents a la branca eòlica del grec. Hesíode, Pèrsia, i Helánico no tenien cap motiu per a fer una falsa declaració sobre la llengua dels macedonis, que eren llavors un poble desconegut i res poderós. Els seus testimonis deuen ser acceptats com a concloents.

Fora la que anara la naturalea d'el "macedoni", l'àtic (Koiné) grec era la llengua dels discursos oficials i les inscripcions públiques usades en Macedònia en época clàssica. Totes, les més de 6.000, inscripcions trobats en Macedònia fins ara estan en grec.[6][7]

Antics jocs olímpics

Una série de passages del llibre V de les Història d'Heròdot (V, 22) són considerades per alguns erudits clàssics, com que els macedonis estaven habitualment exclosos dels events panhelénicos com els Jocs Olímpics, participació que aparentment estava llimitada als grecs. En 480 a. C., el rei macedoni Alejandro va intentar participar en els Jocs Olímpics, i va trobar la resistència dels competidors, que ho consideraven un no grec. Segons Heródoto, Alejandro va argumentar que la seua família era, en última instància, d'ascendència grega (‘argiva’), i per dit motiu va ser finalment admés. Alguns erudits consideren este episodi com l'evidència de que de fet els macedonis podrien ser considerats grecs, mentres que uns atres afirmen que provablement la decisió estava políticament motivada i basada, més en l'alegada ascendència mítica afirmada pel rei, que en una percepció dels macedonis com a grecs. Alejandro, aparentment, va anar l'únic participant macedoni durant molt temps. En el següent sigle, els únics uns atres varen ser el rei Arquelao I (408 a. C.) i, uns 50 anys despuix, Filip II (356 a. C., 352 a. C. i 348 a. C). Des de l'época d'Aleixandre Magne la participació macedònia en els Jocs Olímpics va ser normal.

 

Convit en triclinios

Vore també

Referències

  1. ↑ Worthington 2014a, p. 10;Hornblower 2008, pàg. 55–58;Joint Association of Classical Teachers 1984, pàg. 50–51;Errington 1990;Fine 1983, pàg. 607–608;Hall 2000, p. 64;Hammond 2001, p. 11;Jones 2001, p. 21;Osborne 2004, p. 127;Hammond 1989, pàg. 12–13;Hammond 1993, p. 97;Starr 1991, pàg. 260, 367;Toynbee 1981, p. 67;Worthington 2008, pàg. 8, 219;Chamoux 2002, p. 8;Cawkwell 1978, p. 22;Perlman 1973, p. 78;Hamilton 1974, Chapter 2: The Macedonian Homeland, p. 23;Bryant 1996, p. 306;O'Brien 1994, p. 25.
  2. ↑ «THE IPHIGENIA CYCLE Play Notes» (en anglés). Archivat des de l'original, el 16 de març de 2004. Consultat el 7 de novembre de 2022.
  3. ↑ Anson 2010, p. 18.
  4. ↑ In the Shadow of Olympus: The Emergence of Macedon - Eugene N. Borza
  5. ↑ «Macedonian Heritage. Who speaks Macedonian?» (en anglés). Consultat el 7 de novembre de 2022.
  6. ↑ Inscriptiones Graecae X: Inscriptiones Epiri, Macedoniae, Thraciae, Scythiae. Múltiples vols., Berlin.
  7. ↑ «Base de senyes epigràfica» (en anglés). Archivat des de l'original, el 10 de decembre de 2009. Consultat el 7 de novembre de 2022.)

Enllaços externs

  • (en anglés) [enllaç trencat] Enciclopèdia Britànica: Vídeo: Macedònia històrica: Helenisme en Macedònia.