Tavernes Blanques
Tavernes Blanques és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca de la Horta Nort. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.
Geografia
Encara que oficialment dista 3 quilómetros del centre de Valéncia, els cascs urbans d'abdós poblacions a penes està separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Nort-oest. La resta del terme resulta sensiblement pla.
Localitats limítrofs
El terme municipal de Tavernes Blanques llimita en les localitats següents: Alboraya, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Valéncia i la pedania de Carpesa totes elles de la província de Valéncia.
Histria
De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de vi sino també d'aiguardents o "beguda blanca" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "blanquers" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.
A partir del segle XV, Tavernes Blanques va constituir un senyoriu, concedit en 1445 a Bernat Peris. El senyor Alfons d'Aragó, posteriorment, lo va cedir en el seu testament al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, en Alfauir, que eixercí el senyoriu del lloc durant més de tres segles fins a que, en 1835 l'estat confiscara les propietats, exclaustrara als monges i, despuix de la desamortisació, els senyorius s'aboliren en 1837.
L'escut oficial de Tavernes Blanques, aprovat pel Ministeri de la Governació en 1951, fa referència als Peris (tres peres en camp de gules) als pares Jerónimos Cotalbos (una cornucòpia sobreixent) i a les armes dels Fabra (llunes minvants i estreles) a més dels camps en les quatre barres de la corona d'Aragó.
La denominació de Tavernes Blanques en substitució de Tavernes Blanques va ser establida per un decret del Consell de data 25 de giner de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Bolletí Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.
Administració
L'actualitat de Tavernes
En les eleccions de 26 de maig de 2003, el Partit Popular va conseguir desbancar per primera vegada al PSOE del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Arturo Ros Ribes | PP |
| 2007 - 2011 | n/d | n/d |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 607 | 784 | 960 | 1.663 | 2.115 | 2.182 | 3.270 | 4.264 | 7.191 | 8.012 | 8.453 | 9.186 |
Economia
A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les explotacions agrícoles i en amplis térmens municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast (conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Aixina, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i despuix Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que despuix se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes. L'activitat d'una atra família, els Montañana, va donar lloc a l'establiment de dos indústries de refrescs les dels quals marques comercials, El Segle i EKO, van arribar a ser molt populars, encara que no tant com La Casolana que també va dispondre d'un centre de producció i distribució a Tavernes: Carbònica Valenciana, S.A.
L'activitat industrial ha cessat quasi per complet en el municipi, en l'única excepció de Lladró. La pressió demogràfica de la veïna Valéncia i l'auge del mercat immobiliari han convertit a Tavernes Blanques en un espai quasi exclusivament residencial.
Lladró
A pesar de l'anterior, l`'indústria de major proyecció de les nassudes a Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa Lladró. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de Almàssera, on van instalar el seu primer taller en 1953, la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en 1958. Va ser allí on van inaugurar la seua escola de formació professional en 1962 i on, el 2 de novembre de 1967 es va iniciar la construcció del seu Ciutat de la Porcelana, un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el 13 d'octubre de 1969. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.
Monuments
Monumentos religiosos
- ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet.
En el segle XV, despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el 14 de giner de 1414, procedien a la sepultura de les despulles. Fins als anys 20 del segle XX, la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de Alboraya, d'on va ser segregada per Real Decret [1]. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant. L'edifici actual de l'ermita data del segle XVII. Les seues dos campanes Caterina van ser foses en 1716 [2]. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual van cessar en 1790, seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de fusta policromada creada en 1939 per l'escultor valencià Pius Mollar Franch (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)[3], el dia 16 d'agost de cada any. Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en 1631 per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre 1948 i 1968 en la seua ubicació actual. Passa un riu cridat benetXVI.
Monumentos Civiles
- L'Altruista. Fundada per Patricia Monzó Gall en 1905 com a Societat de Socors Mutus, en 1928 va quedar configurada com a societat cultural i recreativa; és a dir, com a autèntic cassino del poble. A diferència dels Casinos d'inspiració política, L'Altruista se va fundar com a espai neutral, sense adscripció política, obert a gents de tots els corrents de pensament social, polític, religiós o sindical, un espai de convivència social. La seua donació fundacional de llibres va ser l'embrió de la Biblioteca Pública Municipal.
Després de la seua confiscació en l'immediata posguerra, el local va ser destinat provisionalment a la celebració de misses fins a la reconstrucció de l'església parroquial. Després va ser cedida a la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS com a local social. Recuperada la seua pròpia identitat, L'Altruista ha albergat inclús la interpretació de concerts simfònics, fins que la banda de la Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques va dispondre d'un auditori propi en 1972.
Enderrocada en 2010.
Personalitats
Tavernes és el lloc de naiximent de l'ilustre Alberto Latorre Aguilera, un membre d'elevat reconeiximent de la localitat.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren en honor de la Mare de Deu dels Desamparats i de Sant Roc. Comencen el dissabte anterior al tercer dumenge del més d'agost, en "la Passa", trasllat de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats des de l'ermita del Carraixet a la parròquia de la Santíssima Trinitat.
Gastronomia
La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la paella "d'abadejo", els "ous creixcuts", "guisat de costelles de porc en carchofa ", paella de "fege de bou" i "arròs en bledes ".
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Tavernes_Blanques de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Gaseta de Madrit núm 305, 1 de novembre de 1925, p. 604
- ↑ Inventari general de campanes de la Comunitat Valenciana per poblacions
- ↑ Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del segle XX. Valéncia, Albatros, 1999.
Bibliografia
- Tavernes Blanques : Deu anys d'ajuntaments democràtics, 1979-1989. Tavernes Blanques, Ajuntament, 1989.
- Romero Torres, Antonio: Tavernes Blanques i la seua parròquia de la Santíssima Trinidad. s.l. 1992.
- Llorca Soler, Blas: Aprovació de l'escut Oficial i Antecedents històrics de Tavernes Blanques (província de Valéncia). Notes dels Archius locals. Valéncia, Semana Gràfica, S.A., 1951.
Enllaços externs
- Institut Valencià d'estadística
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística d'on s'ha extret informació en el seu consentiment.
- Uep oficial de l'ajuntament de Tavernes Blanques. Informació local i administrativa.
- Agrupació Artístic Musical Tavernes Blanques
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |