Albal
| Albal | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Catarroja | |||
| Ubicació: | 39°23′53″N 0°24′50″O | |||
| • Altitut: | 15 msnm | |||
| Superfície: | 7,4 km² | |||
| Població: | 16,646 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 2195,13 hab./km² | |||
| Gentilici: | Albalenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 4670 | |||
| Festes majors: | 3 de febrer i 26 de juliol | |||
| Alcalde: | Ramon Marí Vila (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Albal | |||
Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
Geografia
Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.
El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que té el seu fi en el terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera
El clima mediterràneu en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.
Localitats llimítrofs
Albal llimita en les següents localitats: Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.
Història
L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de l'época, que rebé el nom de Alboayal i que, en l'any 1238, el rei Jaume I d'Aragó dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Agustín Zacarés Vila | AIUPA |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | Agustín Zacarés Vila | UV |
| 1991 - 1995 | Agustín Zacarés Vila | UV |
| 1995 - 1999 | Agustín Zacarés Vila | UV - Independents - Centristes |
| 1999 - 2003 | Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila | Alternativa Comunitat Valenciana - PPCV |
| 2003 - 2007 | Ramón Marí Vila | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Ramón Marí Vila | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
La seua població era de 16.646 habitants en l'any 2021, encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'està edificant. La major part dels recent aplegats són de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental i d'Europa de l'est.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2017 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.293 | 2.373 | 2.673 | 3.100 | 3.547 | 4.069 | 4.784 | 7.203 | 8.101 | 9.109 | 11.973 | 14.061 | 14.840 | 16.204 | 16,646 |
Economia
La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentaria i per supost la construcció.
A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant en els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial.
El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de la ciutat.
En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació, etc.
Monuments
- Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
- Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
- Torre àrap.
Festes
Les principals festes son:
Son típics en festes els fòcs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.
Vore també
Referències
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Albal.- Ajuntament d'Albal
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |