Zimbàbue
Zimbàbue[2] (oficialment la República de Zimbàbue, en anglés: Republic of Zimbabwe, i este del xassa Dzimba dza mabwe, "casa de pedra") és un país situat al sur del continent africà, entre el riu Zeneze, les catarates Victòria i el riu Limpopo. Carix de costes oceàniques, llimitant a l'oest en Botsvana, al nort en Zàmbia, al sur en Suràfrica i a l'est en Moçambic. Els seus territoris es corresponen en l'antiga Rodèsia del Sur. L'idioma oficial és l'anglés.
| Republic of Zimbabwe República de Zimbàbue | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Història
Els pobladors originals fins a les migracions bantus en el sigle IX eren els pobles khoisan Durant els sigles XIII i XIV, els bantus crearen l'Imperi Monomotapa en este territori conseguint una gran importància, el centre de la qual es trobaven en les ruïnes del Gran Zimbàbue. Quan en l'any 1607 el monarca de l'imperi concedix als portuguesos l'explotació del subsol de la zona, ya es trobava en decadència que en un atre temps, gràcies a les seues mines d'or i al comerç d'esclaus va arribar a mantindre un comerç casi constant en la costa de l'oceà Índic.
A finals del sigle XIX els anglesos dirigits per Cecil Rhodes escomencen la colonisació de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquea d'esta terra va atraure a numerosos europeus conseguint que la població blanca dominara el país. En 1921 es proclama colònia autònoma de Rodèsia del Sur. En 1953 el Regne Unit, temorós de la majoria negra, crea la Federació de Rhodèsia i Nyasalandia composta per les dos antigues Rodesies, la del nort i la del sur, i Nyasalandia actual Malaui. En 1964 el Regne Unit concedix l'independència a Rodèsia del Nort, pero li la denega a la Rodèsia del Sur, a menys que es donen garanties que el govern serà triat per sufragi universal. Un any despuix el primer ministre Ian Smith declara unilateralment l'independència de Rodèsia del Sur, promulga una nova constitució i s'adopta el nom de República de Rodèsia.
En l'any 1969 una minoria blanca vota en referèndum a favor de la república com a forma de govern en una nova constitució. L'any següent es declara República, pero no és reconeguda ni pel Regne Unit ni per l'ONU. Poc despuix comencen els conflictes en el país, lo qual acabaria en un sagnant conflicte que durà més d'una década. En 1979 s'acorda una treua (Acorts de Lancaster House) i, despuix d'un any, la majoria negra conseguix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant triat primer ministre el bisbe moderat Abel Muzorewa, que bateja al país en el nom de Zimbàbue-Rodesia i acorda acceptar una transició provisional en un governador britànic per a poder convocar eleccions l'any següent.
En 1980 el país conseguix la seua independència denominant-se República de Zimbàbue i les eleccions són guanyades per l'Unió Nacional Africana de Zimbàbue, el ZANU.
El 12 d'agost de 1984 el ZANU procura instaurar un Estat Socialiste en un sistema de partit únic i dos anys despuix Mugabe va anunciar mesures per a acabar en els bancs ocupats pels blancs en l'Assamblea. El 2 de decembre de 1987 Robert Mugabe és nomenat Primer president eixecutiu del país i serà reelegit en març de 1990. En l'any 1991 la ZANU abandona oficialment els seus ideals socialistes, pero promou una reforma agrària que permet posar en mans estatals les grans propietats dels blancs. La forma en que s'han realisat les expropiacions a sovint ha segut considerada polèmica, tant per la forma violenta d'ocupar les dites propietats.Plantilla:Sense referencies , com per la manera de distribuir-les i administrar-les una vegada ocupades.Plantilla:Sense referencies Diferents organisacions internacionals, grups independents de drets humans i el partit polític més gran d'oposició, el Moviment pel Canvi Democràtic han reclamat contra la falta de transparència i el sistema de readjudicació d'estes terres.Plantilla:Sin referencias Robert Mugabe es manté en el poder, des de 1981. En successives eleccions des de l'any 1996 el reconte de vots ha sembrat dubtes en sectors opositors, tant interns com externs. El govern de Mugabe ha de fer front a una cada vegada major oposició, donada la crisis econòmica que viu el país. El govern considera que la pressió occidental sobre Mugabe és frut de les creixents relacions econòmiques en China i a la disputa entre China i Estats Units per a accedir a les enormes riquees del subsol de Zimbàbue.[3]
Govern i política
Zimbàbue és una república parlamentària. El sufragi és universal per a tots els majors de 18 anys. El president és, a la seua vegada, el cap d'Estat i de Govern. El parlament està format per dos cambres, la més important té 150 bancs, dels quals 120 són triats pels ciutadans, 20 pel president i deu caps tribals. Una atra cambra, una cambra alta, el Senat, fon instaurada despuix dels canvis constitucionals de 2005.[4]
El partit de l'actual president Robert Mugabe, Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic (ZANU-PF), ha dominat la vida política del país des de la seua independència guanyant sempre les eleccions.[5] En 1987 el llavors primer ministre Robert Mugabe reformà la Constitució i es va nomenar Presidentcita requerida. El ZANU ha vençut en totes les eleccions des de l'independència. Les eleccions de 1990 foren nacional i internacionalment criticades per sospitar-se que havien segut trucades, ya que el Zimbabwe Unity Movement, el segon partit en l'oposició d'Edgar Tekere a soles va obtindre el 16% dels vots.[6] Les eleccions de 2002 es celebraren entre denúncies de manipulació de vots, intimidació i frau.[7] Les següents eleccions es varen celebrar el 20 de març de 2008.[8]
Tant l'Unió Europea com Estats Units han decretat sancions contra el govern de l'actual president, Robert Mugabe per la violació dels drets humans.
Organisació territorial
Zimbàbue està subdividida en 8 províncies i dos ciutats en ranc provincial:
|
Geografia
Zimbàbue és un país africà, rodejat per Suràfrica, Botsvana, Zàmbia i Moçambic. En la frontera noroest esta el riu Zeneze a on es troben les Cascades Victòria, que és un destí popular per als turistes. Al sur llimitant en Suràfrica es troba el riu Limpopo.
Ecologia
El bioma dominant és la sabana arborada, en diferents espècies arbòrees segons les zones. WWF dividix el territori de Zimbàbue en set ecorregions:
- Sabana arborada de tec del Zeneze (oest)
- Sabana arborada del Kalahari (oest)
- Sabana arborada de mopane del Zeneze (nort i sur)
- Sabana arborada de miombo meridional (centre)
- Sabana arborada d'Àfrica austral (suroest)
- Mosaic montanyés de selva i pradera de Zimbàbue oriental (est)
- Selva mosaic costera d'Inhambane (alguns enclavaments en els contraforts de les montanyes de l'est)
Economia
El govern de Zimbàbue s'enfronta a una àmplia varietat de difícils problemes en la seua economia. Eixos problemes inclouen una notòria falta de divises, hiperinflació i escassea de provisions i artículs. La seua participació en la guerra de 1998 a 2002 en la República Democràtica del Congo, per eixemple, va significar una despesa de centenars de millons de dólars de la seua economia.[9] El molt necessitat soport del FMI no va arribar, pel fet que el govern de Zimbàbue fracassà en conseguir els objectius presupostaris. La taxa d'inflació es va incrementar d'un 32% per any en 1998 a un 586% al final de 2005 i en el major registre del món en una taxa d'inflació d'una estimació oficial en giner de 2008 de 100 580.2%, mentres el tipos de canvi baixaren de 24 dólars Zimbàbuencs per US$ a 85.000 per US$ en la mateixa época. Zimbàbue té actualment la taxa d'inflació més alta de tots els països del món. En març del 2008 l'inflació va conseguir el 100.000% i, una taxa de canvi d'un dólar USA per 30.000.000 de dólars zimbauencs. Per tant la població local tendix a comprar els productes essencials en els països veïns de Botsvana, Suràfrica i Zàmbia.
Les exportacions agrícoles, minerals i el turisme constituïxen la principal via d'entrada de divises estrangeres.[10] Zimbàbue és el país que manté la relació comercial més important en Suràfrica en el continent africà.[11] La dinàmica decadent de l'economia nacional ha segut atribuïda, principalment, a la mala gestió, a la corrupció del govern de Mugabe i a l'expropiació de les terres de més de 4000 grangers blancs durant la controvertida redistribució de la terra de l'any 2000.[12][13][14][15] Des del principi d'esta redistribució les exportacions agrícoles, i especialment el tabac, han decaigut de manera notòriacita requerida. La Zimbabwe Conservation Task Force publicà un informe en juny de 2007 que estimava la mort d'un 60% de la biosfera salvage del país des de 2000. L'informe també advertix que la pèrdua de vida junt en la deforestació salvage és potencialment perillosa per a l'indústria turística.[16]
En l'any 2005, el govern, motivat pel governador del Banc Central Gideon Gono, escomençà a sugerir la possibilitat que els grangers blancs podien tornar al país. Encara quedaven entre 400 i 500 en l'interior, pero la major part de la terra que fon confiscada ya no era productiva.[17] En giner de 2007 el Govern va permetre inclús a alguns grangers firmar contractes d'arrendament a llarc determini.[18] No obstant, més avant tornà a fer marcha arrere i va amenaçar d'empresonar a tots els grangers blancs que seguiren en Zimbàbue.[19][20]
En agost de 2006 es posà en circulació un dólar zimbuenc nou equivalent a 1000 dels antics. Segons el canvi oficial, la taxa de canvi va caure dels 24 dólars antics per dólar nortamericà en 1998 a 250 000 dólars antics o 250 nous per dólar nortamericà[21] o en el mercat paralel, a 120 000 000 dólars antics per dólar nortamericà en juny de 2007.[22]
En juliol de 2008 el Banc Central de Zimbàbue va posar en circulació un billet de 1.000 millons de dólars zimbauencs per a agilisar l'us de diners en metàlic. No obstant, este nou billet té aproximadament el valor d'un dólar nort-americà. Per tant, apenes servix per a comprar una barra de pa o quatre taronges.[23]
L'economia de Zimbàbue està en situació crítica. Tradicionalment ha estat basada en l'agricultura encara que la mineria és molt important, sent un dels principals productors de crom.
Demografia
Segons les estimacions per al 2007, Zimbàbue conta en una població de 12.311.143 habitants, en una piràmide poblacional composta per 37,2% entre 0 i 14 anys, 59,3% entre 15 i 64 anys i 3,5% de 65 anys i més.
La majoria de la població és negra (98,8%), entre els que es distinguixen els Shonas (80 - 85%) i els Ndebele (8 - 10%). S'estima que prop d'un milló de Ndebeles poden haver deixat el país entre 2000 i 2005, emigrant cap a Suràfrica a la busca d'una milloria econòmica. Els mestiços i asiàtics conseguixen el 1% de la població, mentres que els blancs conformen l'atre 0,2% restant (en 1975 eren uns 275.000, el 4,5% de la població).
La taxa d'adults infectats per SIDA ascendix al 28,6%, segons les estimacions de l'any 2001. I es calcula que 1,8 millons de persones viuen en VIH/SIDA. Les morts per esta malaltia varen arribar a les 17.000 per ad eixe mateix any.
L'idioma oficial és l'anglés. Els grups ètnics Shona i Ndebele també posseïxen el seu propi idioma i ademés n'hi han numerosos dialectes tribals.
El 80% de la població és sincretista, mescla de cristianisme i creences indígenes. El 24% és cristiana, el 13% a soles creences indígenes i el restant un 1% són musulmanes.
L'esperança de vida és de 39 anys. La taxa de natalitat és de 3.08. El 90.7% de la població està alfabetisada, sent est índex un dels més alts d'Àfrica. Des del 2000 la taxa d'alfabetisació de Zimbàbue ya era alta, sent esta d'un 90,2 % en eixe any.
Cultura
Zimbàbue és un dels països africans en que la cultura occidental té més rellevància, no obstant és en les zones rurals a on les tradicions africanes com la poligàmia continuen tenint presència.
Els artistes són molt apreciats en les societat zimbauenca i molts d'ells viuen en el seu propi país de la seua activitat artística a diferència de lo que passa en atres països africans, els artistes dels qual es veuen a sovint obligats a anar a Europa. Esta valoració de l'art s'observa fins en l'últim poble en la realisació de ceràmica i cistelleria. De les arts tradicionals són de destacar els treballs de cantereria, cistelleria, teles pintades, joyeria i talles de fusta. La música sempre ha segut una part important de la seua vida cultural. Les llegendes africanes són cantades en cors en la participació del públic, i els acontenyiments socials se celebren sempre en l'acompanyament de les seues cançons particulars. Els instruments musicals tradicionals inclouen la marimba, un xilòfon de fusta i la mbira, també conegut com a piano del dit polze i mujejeje (campanetes de pedra) és un atre instrument de percussió. Harare, l'antiga Salisbury, és un dels grans centres musicals d'Àfrica que atraïa en un atre temps a molts dels músics exiliats de Suràfrica. Les composicions inspirades en la Chimurenga o guerres d'independència també són molt populars.
En el país es pot trobar una de les escasses grans construccions antigues fetes per natius en l'Àfrica negra, es tracta de la ciutadella del Gran Zimbàbue que dona nom al país.
| Data | Nom en valencià | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 1 de giner | Dia d'any nou | New Year's Day | |
| Varia cada any | Divendres Sant | Good Friday | |
| Varia cada any | Dilluns de Pasqua | Easter Monday | |
| 18 d'abril | Dia de la independència | Independence Day | Concedida per Regne Unit el 18 d'abril en 1980 |
| 1 de maig | Dia del treball | Labour Day | |
| 25 de maig | Dia d'Àfrica | Africa's Day | El 25 de maig de 1963 es fundà la OUA |
| 7 d'agost | Dia dels héroes | Herois' Day | |
| 8 d'agost | Dia de l'eixèrcit | Defenced Forces Day | |
| 22 de decembre | Festa de la unitat | Unity Day | |
| 25 de decembre | Dia de Nadal | Christmas Day | |
| 26 de decembre | Dia festius o dia de la família | Boxing Day |
Referències
- ↑ «Zimbabwe». International Monetary Fund. Consultat el 09-10-2008.
- ↑
Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
- ↑ F. William Engdahl (2008-07-30). «Mugabe'S Biggest Sense» (en inglés). Global Research. Consultat el 2008-08-02.
- ↑ Constitution of Zimbabwe Amendment (No. 17) Act, 2005 NGO Network Alliance Project
- ↑ Mugabe, Robert. (2007). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica 2007 Ultima't Reference Suite. Chicago: Encyclopædia Britannica
- ↑ «Tekere says Mugabe 'insecure' in new book». Consultat el 2008-01-06.
- ↑ Zimbabwe: Election Fraud Report, Universitat de Pensilvània, 18 d'abril de 2005
- ↑ Zimbabwe estands 'on a precipice' BBC, 31 de març 2008
- ↑ Organised Violence and Torture in Zimbabwe in 1999, 1999, Zimbabwe Human Rights NGO Forum
- ↑ Country Profile - Zimbabwe, Foreign Affairs and International Trade Canadà: “Since the country is well endowed with natural resources Such as minerals, arable land and wildlife, many opportunities vaig embolicar in resource-based activities Such as mining, agriculture and tourism, and their downstream industrial activities.”
- ↑ Zimbabwe-South Àfrica economic relations Since 2000, Àfrica News, 2007-10-31, consultat el 2007-12-03: "Zimbabwe remains South Africa's most important trading partner in Àfrica"
- ↑ Zimbabwe president Mugabe labels White farmers 'enemies', CN, 18 d'abril de 2000
- ↑ Robinson, Simon. a Tale of Two Countries, Estafe Magazín, 18 de febrer de 2002
- ↑ Zimbabwe forbids White farmers to harvest, USA Today, 24 de juny de 2002
- ↑ White farmers under siege in Zimbabwe, BBC, 15 d'agost de 2002
- ↑ Nick Wadhams, Zimbabwe'S Wildlife Decimated by Economic Crisis, Nairobi: National Geographic News, 1 d'agost de 2007. Consultat el 5 d'agost de 2007
- ↑ Meldrum, Andrew, As country heads for disaster, Zimbabwe calls for return of White farmers, The Guardià, 21 de maig de 2005
- ↑ Timberg, Craig, White Farmers Given Leases In Zimbabwe, The Washington Post, 6 de giner de 2007
- ↑ Zimbabwe Threatens White Farmers, The Washington Post, 5 de febrer de 2007
- ↑ Chinaka, Cris, Zimbabwe threatens White farmers on evictions, Reuters, 8 d'agost de 2007
- ↑ Reserve Bank of Zimbabwe
- ↑ Coup 'plot' feeds Zimbabwe political tensió, The Zimbabwe Situation
- ↑ CNN. «Zimbabwe introduïxes $100 billion banknotes».
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Zimbabue de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- Govern de Zimbàbue (en anglés)
- Parlament de Zimbàbue (en anglés)
- Lloc oficial de turisme de Zimbàbue (en anglés)
- Lloc de la plataforma d'oposició a Mugabe (en anglés)
- GEES- Camí de perdició. El 'desarollo sostenible' de Robert Mugabe, per Santiago Tasó
- Companyia pública de ràdio i televisió (en anglés)
- Periòdic independent (en anglés)
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |