Anar al contingut

Solemnitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'Iglésia catòlica, una solemnitat[1] constituïx el ranc més elevat de les celebracions llitúrgiques, per commemorar un fet de primer orde per a la fe.[2]

Les solemnitat conten en llectures pròpies preses de el Leccionario dominical i el seu misses posseïxen oracions pròpies per a cada una d'elles (oració colecta, oració sobre les ofrenes, oració de postcomunión, antífona, prefaci, i inclús la bendició solemne). Totes les solemnitat tenen Oficie propi i comencen a la vespradeta del dia anterior en la celebració de les primeres vespres, algunes inclús tenen vigília, és dir missa pròpia el dia anterior (Nadal, Pasqua, Pentecostés) i les de major importància conten en octava, és dir la celebració es prolonga durant tota la semana que seguix (Pasqua i Nadal).


Solemnitat centrals de l'Any

  • Triduo Pascual de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. És el centre de l'any llitúrgic. Comença en la vesprada del Dijous Sant en la Missa Vespertina de la Sopar del Senyor, continua en la Celebració de la Mort del Senyor en la vesprada del Divendres Sant i culmina en la solemne Vigília Pascual en la Nit Santa de la matinada del Dumenge de Resurrecció. És la solemnitat central de l'any i està prohibida qualsevol atre tipo de celebració durant estos dies. En cas que alguna solemnitat caiga dins de la Semana Santa o del Triduo Pascual, es pospon fins al cap de l'Octava de Pasqua, com és el cas de la Anunciacó, en canvi la Solemnitat de Sant Josep s'anticipa al Quint Dissabte de Quaresma. Qualsevol atre tipo de celebració, siga festa o memòria, se suprimix. Dins del Triduo Pascual, mereix menció aparte el Dumenge de Resurrecció. Durant el Triduo Pascual es prohibix la celebració de matrimonis i exequias.
  • Dumenge de Resurrecció en que se celebra la Resurrecció de Jesús i la seua victòria sobre la mort i el pecat. És el tercer dia del Triduo Pascual i inicia el Temps de Pasqua. És el dia central de tot l'any llitúrgic.


Dumenges

Tots els dumenges de l'any se celebren com a dia de precepte, ya que és El Dia del Senyor. Els dumenges solament cedixen la seua celebració a les solemnitat o festes del Senyor que caiguen en eixe dia, llevat que siguen dumenges de Adviento, Quaresma o Pasqua, en els que qualsevol atra solemnitat (vore avall llista de solemnitat) que caiga en qualsevol d'estos dumenges, s'alvança al dia anterior o es retarda al dia posterior. És dir, si una solemnitat o una festa del Senyor cau en dumenge del temps Ordinari o del temps de Nadal, se celebra la solemnitat o la festa en lloc del dumenge. Pero, si cau en un dumenge del temps de Adviento, del temps de Quaresma o del temps de Pasqua, no es pot celebrar perque estos dumenges tenen preferència i es passa al dia anterior o al posterior. Exceptuant l'Inmaculada Concepció de la Verge en països com Chile o Espanya, que per decret canònic té pioridad per sobre el Segon Dumenge de Adviento. En el cas de que coincidira alguna solemnitat en el Dumenge de Rams o en el Dumenge de Resurrecció, les normes són encara més restricitvas, de modo que automàticament, la solemnitat en qüestió es traslladarà a la semana posterior a l'Octava de Pasqua, pero mai en dumenge. Destaquen els següents dumenges que se celebren de forma especial que, junt en el Dumenge de Resurrecció mencionat dalt, tenen preferència sobre qualsevol celebració i que de cap manera es poden celebrar atres festes en ells:

  • Dumenge de Pentecostés a on se celebra la Vinguda de l'Esperit Sant i l'enviament dels apòstols, per part de Jesús, a predicar el Evangelio. Dia que tanca el Temps de Pasqua.
  • Dumenge de Rams és el Sext i últim Dumenge de Quaresma, se celebra l'entrada triumfal de Jesús en Jerusalem a on és aclamat com a rei i al mateix temps es rememora la Passió del Senyor. Dia que obri la Semana Santa.


Solemnitat del Senyor

La solemnitat del Senyor més important és el Triduo Pascual de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. Despuix, per orde de preferència estan les següents, les quals, si cauen en dumenge, tenen preferència sobre la celebració del dumenge, ya que se celebren moments molt importants de la vida de Jesús i per al cristianisme:

  • La Natividad del Senyor (25 de decembre).
  • L'Epifanía del Senyor (6 de giner o el segon dumenge de Nadal oscilant entre el 2 i el 6 de giner, o el tercer dumenge de Nadal oscilant entre el 7 i el 8 de giner).
  • L'Ascensió del Senyor (40 dies despuix de la Pasqua, cau dijous, pero en molts països se celebra el dumenge següent).

Les següents també són molt importants pero els dumenges de Adviento, Quaresma i Pasqua tenen preferència sobre elles, encara que la coincidència solament es dona en la primera, ya que el restant se celebren en el temps ordinari:


Solemnitat de la Santíssima Verge María


Atres Solemnitat

Les celebracions dels sants patrons d'una localitat, municipi, ciutat o país tenen ranc de solemnitat, independentment de la categoria llitúrgica en que figuren en el martirologio. És dir, un sant pot celebrar-se en el martirologio romà en memòria (obligatòria o lliure), festivitat, o sense una categoria llitúrgica concreta; pero si es tracta del sant patró del municipi, se celebrarà en eixe lloc com una solemnitat.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Flader, John M. (2013). Tiempo de preguntar II: 150 cuestiones sobre la fe católica, Madrid: Ediciones Rialp, p. 290. ISBN 978-84-321-4267-3. Consultat el 17 de noviembre de 2015. «El rango más alto de las celebraciones es la solemnidad, reservada para las más importantes, como las de la Santísima Trinidad, el Señor, la Virgen y algunos santos. Entre ellas se encuentran, por ejemplo, la Navidad, l'Epifanía, l'Ascensión, Pentecostés, la Santísima Trinidad, l'Anunciación, l'Asunción, Todos los Santos, l'Inmaculada Concepción, los santos Pedro y Pablo y el nacimiento de san Juan Bautista.»

Enllaços externs