Vespra (dia)

Vespra (dia)

Vespra o vigília és la paraula del calendari eclesiàstic que significa "la vesprada", i si hi ha una festivitat important, se celebra des de la vesprada anterior.

L'orige es dona en les primeres persecucions contra cristians en el món, especialment baix el judaisme hebreu i el paganisme europeu. Els cristians es varen vore, puix, obligats a ocultar-se i a reunir-se de nit o en llocs desconeguts als seus enemics.

A esta raó de necessitat es varen unir motius de religió: des dels primers temps del cristianisme la Pasqua va ser una de les solemnitat cristianes; els fidels passaven la nit del dissabte al dumenge celebrant els sants misteris, participant d'ells cantant salms, sentint llectures i instruccions piadoses i permaneixent reunits fins a l'eixida del sol, que era per a la seua religió l'hora de la resurrecció de Jesucristo. Este modo de celebrar les vespres, es va estendre a les demés festivitats dels misteris i encara als aniversaris dels màrtirs. Se'ls va afegir el dejuni com a la festivitat de Pasqua, i tots convenen que també va ser eixe l'orige dels oficis nocturns. D'ací, per últim, va nàixer l'us d'escomençar el dia eclesiàstic (si és festa solemne) des de les vespres del dia anterior (és dir, des de la vesprada del dia anterior) fins a l'atre dia a la mateixa hora, en una época en que el dia civil no escomençava fins a mijanit. I per açò s'ha cridat vigília o vespra, el dia que precedix a una solemnitat, i en el que en freqüència s'observen abstinència i dejuni.

Esta pràctica era en sí mateixa molt piadosa i edificant. És cert que es varen mesclar en ella alguns abusos quan es varen ser relaixant les costums dels cristians. Algunes persones piadoses, les dònes sobretot, varen tractar de practicar per devoció vigílies particulars, i passaven la nit orant en els cementeris; lo que va donar ocasió als indicats abusos. Per això, el concilie d'Elvira d'Espanya, celebrat cap a l'any 300, va prohibir estes reunions.