Evespérides
Evespérides (en grec, Εὐεσπερίδες), posteriorment cridada Berenice, és el nom d'una antiga colónia grega de Líbia a on formava part de la cridada pentápolis de Cirenaica.[1] Es trobava situada en el lloc de l'actual Bengasi.[2]
Arcesilao IV de Cirene va enviar colon a la ciutat, pero la seua fundació va deure ser anterior ya que s'han trobat restants de ceràmica de el VI i també és mencionada com un lloc a on va aplegar una expedició persa cap a l'any 514 a. C.[3][4]
Heródoto destaca la fertilitat del seu territori, encara que no tant com el de Cínipe.[5] Tucídides menciona que, en l'any 413 a. C. estaven sitiats pels libios i varen ser socorreguts per hoplitas procedents del Peloponeso que havien segut duts a Líbia per una tempestat. En ajuda d'estos hoplitas, varen derrotar als libios.[6] Més tart, despuix de la victòria de Esparta en Egospótamos, Evésperides va solicitar colon grecs per a defendre's dels libios i varen acodir llavors mesenios baix el mando de Comón, que havien segut expulsats pels espartanos de Lepant. Posteriorment, despuix de la victòria dels tebanos en Leuctra, estos varen enviar mensagers als mesenios que hi havia en Evespérides per a que retornaren a la seua pàtria.[7] Despuix de la mort d'Alejandro Magne, cap a l'any 322 a. C. es va desnugar una guerra entre l'eixèrcit dirigit pel espartano Tibrón contra la ciutat de Cirene, i els evesperitas varen recolzar a Tibrón.[2]
Teofrasto cita la ciutat en la seua Història de les plantes indicant que allí abundava l'azufaifo, que usaven com a combustible, aixina com el silfio i menciona que a pesar de l'escassea de pluges, el rocío bastava per a mantindre a les plantes.[8]
Posteriorment el lloc va ser abandonat i, en refundar-se a mitan de el III en un lloc situat uns 3 km de l'ubicació antiga,[4] va canviar el seu nom pel de Berenice, en honor a Berenice II o a una filla seua que va tindre el mateix nom.[2][9] Este nom va ser segons pareix compartit en el de Hespérides en el que li la cita en diverses fonts com el Periple de Pseudo-Escílax i recollit també en la Geografia d'Estrabón.[10][11][12] De fet, alguns autors situaven en les seues proximitats el mític jardí de les Hespérides.[13]
Estrabón, que situa Berenice a 3600 estadis de l'illa de Zacinto, cita en els seus voltants el llac Salamandra, que tenia una illa a on hi havia un temple d'Afrodita. Prop es trobava un atre llac cridat «de les Hespérides» que rebia les aigües del riu Latón.
En l'any 46 a. C., en el context de la segona guerra civil de la República romana, des de Berenice va partir Marque Catón al front d'un eixèrcit de dèu mil hòmens i va travessar la regió de Sirte en trenta dies.[14] En temps de Justiniano (VI) es varen reparar les muralles de Berenice i es varen construir banys públics.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell V,31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 C. T. Falbe, Jacob Christian Lindberg, Ludwig Müller, Numismàtica de l'antiga Àfrica, pp. 89-90, Copenhague (1860).
- ↑ Heródoto IV,204.
- ↑ 4,0 4,1 Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen (2004). «des de Síria fins als pilars de Heracles», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, pp. 1241-1242. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Heródoto IV, 198.
- ↑ Tucídides VII,50.
- ↑ Pausanias IV,26,2-5.
- ↑ Teofrasto, Història de les plantes IV,3,2; VI,3,3; VIII,6,6.
- ↑ Heródoto, Història, p.470, nota complementària de Manuel Balasch p.791, Madrit: Càtedra (2006), ISBN 84-376-1711-1.
- ↑ Periple de Pseudo-Escílax, 108.
- ↑ Amiano Marcelino XXII,16.
- ↑ Estrabón X,2,18.
- ↑ Apolonio de Rodas IV,1390-1400.
- ↑ Estrabón XVII,3,20.
- ↑ Procopio, Sobre els edificis VI,2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evespérides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.