Ziziphus lotus
El azufaifo, azofaifo (Ziziphus lotus), també cridat arto, arto blanc, ginjoler o espina de Crist, és un arbust caducifolio iberoafricano molt intrincado i espinós de la família Rhamnáceas i del orde Rosers.
Morfologia
[editar | editar còdic]El azufaifo és un arbust espinós de fins a dos o tres metros d'altura, porte semiesfèric, talles en zigzag i de corfa plana de color cendra. Fulls simples, alternes, ovalades, lluentes, lampiñas i caedizas. Florés grogues diminutes, d'uns 4 mm i en forma d'estrela.[1] Frut en forma de drupa, semblat a la oliva, vert a roig obscur en madurar, d'entre 1 i 2 cm, carn dolça, alguna cosa àcida, de color groguenc i pell asprosa i lluenta. Produïx una sola llavor en forma d'os, leñosa, en regates llongitudinals.
Vida i reproducció
[editar | editar còdic]En l'hemisferi nort florix en estiu (entre juny i juliol) i els fruts maduren en autumne (entre setembre i octubre).
Hàbitat
[editar | editar còdic]Fondos de rambles arenenques o pedregosas, zones de xara àrida o junt a la mar; sols calizos en el pis termomediterráneo.
Distribució i estat de conservació en Europa
[editar | editar còdic]Endemisme iberoafricano. Regió mediterrànea, surest espanyol (Almeria i Múrcia), nort d'Àfrica i Aràbia. Descrita la seua presència en les províncies d'Alacant i Còrdova[2]
Els espinares de azufaifos estan en greu regressió en Espanya, per l'ocupació dels seus espais per la agricultura intensiva i per tal motiu la seua conservació ha segut considerada com a prioritària dins de la directiva d'hàbitats de l'Unió Europea.
-
Vista general de la planta en el cabezo volcànic d'El Carmolí, Cartagena, Espanya.
-
Frut.
-
Fulls i espines.
-
Flores.
-
Fruts del Ziziphus lotus.
Usos
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que el frut de l'espècie més coneguda (ziziphus jujuba), el frut, cridat també azufaifo o azofaifo, s'utilisa per a l'alimentació humana, com fruta de taula, fresca o desecado, preparat com melada.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Ziziphus lotus va ser descrita per (Linneo) Lam. i publicat en Actes de la Société d'Histoire Naturelle de Paris 1788: 443, t. 21, en l'any 1788.[3]
Ziziphus: nom genèric que deriva, segons una font, del nom persa zizfum o zizafun, encara que la raó de la seua aplicació és desconeguda, i una atra font diu que ve de zizouf, el nom àrap de Ziziphus lotus, un arbre caducifolio arbustivo del Mediterràneu. Plinio el Vell aparentment utilisa el nom en llatí de Zizyphus per al azufaifo.[4]
- Rhamnus lotus L.[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: abenuz, arlos, artina, artinera, artinero, artino, arto, azufaifo, azufaifo de Tunis, azufaifo loto, ginjol, ginjolera, guijol, guijolera, guijón, loto comestible, rosa de la Verge.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fotonatura [1] archivat en Wayback Machine. Fotografies de les flors
- ↑ ZIZIPHUS LOTUS(L.) LAM. (RHAMNACEAE) EN LA PROVÍNCIA D'ALACANT (ESPANYA)
- ↑ Ziziphus lotus en Tròpics
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Ziziphus lotus en PlantList/
- ↑ «Ziziphus lotus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 de març de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Flores selvats Galeria fotogràfica
- Quiles Fotografies
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ziziphus lotus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.