Anar al contingut

Ziziphus lotus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
azufaifo (Ziziphus lotus)


L'azufaifo, azofaifo (Ziziphus lotus), també cridat arto, arto blanc, ginjoler o espina de Crist, és un arbust caducifolio iberoafricà molt intrincado i espinós de la família Rhamnáceas i del orde Rosers.

Morfologia

El azufaifo és un arbust espinós de fins a dos o tres metros d'altura, porte semiesfèric, brots en zigzag i de corfa plana de color cendra. Fulles simples, alternes, ovalades, lluentes, lampiñas i caedizas. Flors grogues diminutes, d'uns 4 mm i en forma d'estrela.[1] Frut en forma de drupa, semblat a l'oliva, vert a roig obscur en madurar, d'entre 1 i 2 cm, carn dolça, alguna cosa àcida, de color groguenc i pell asprosa i lluenta. Produïx una sola llavor en forma d'os, leñosa, en regates llongitudinals.

Vida i reproducció

En l'hemisferi nort florix en estiu (entre juny i juliol) i els fruts maduren en autumne (entre setembre i octubre).

Hàbitat

Fondos de rambles arenenques o pedregosas, zones de xara àrida o junt a la mar; sols calizos en el pis termomediterráneo.

Distribució i estat de conservació en Europa

Endemisme iberoafricà. Regió mediterrànea, surest espanyol (Almeria i Múrcia), nort d'Àfrica i Aràbia. Descrita la seua presència en les províncies d'Alacant i Còrdova[2]

Els espinares de azufaifos estan en greu regressió en Espanya, per l'ocupació dels seus espais per l'agricultura intensiva i per tal motiu la seua conservació ha segut considerada com a prioritària dins de la directiva d'hàbitats de l'Unió Europea.

Usos

De la mateixa manera que el frut de l'espècie més coneguda (ziziphus jujuba), el frut, cridat també azufaifo o azofaifo, s'utilisa per a l'alimentació humana, com fruta de taula, fresca o desecado, preparat com melada.

Taxonomia

Ziziphus lotus va ser descrita per (Linneo) Lam. i publicat en Actes de la Société d'Histoire Naturelle de Paris 1788: 443, t. 21, en l'any 1788.[3]

Etimologia

Ziziphus: nom genèric que deriva, segons una font, del nom persa zizfum o zizafun, encara que la raó de la seua aplicació és desconeguda, i una atra font diu que ve de zizouf, el nom àrap de Ziziphus lotus, un arbre caducifolio arbustiu del Mediterràneu. Plinio el Vell aparentment utilisa el nom en llatí de Zizyphus per al azufaifo.[4]

Sinonímia
  • Rhamnus lotus L.[5]

Noms comuns

Castellà: abenuz, arlos, artina, artinera, artinero, artino, arto, azufaifo, azufaifo de Tunis, azufaifo loto, ginjol, ginjolera, guijol, guijolera, guijón, loto comestible, rosa de la Verge.[6]

Referències

Enllaços externs