Anar al contingut

Estats Units i el patrocini al terrorisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Terrorisme
General
Convencions
Contraterrorisme
Guerra contra el terrorisme
Tipos
Nacionaliste
Religiós
Patrocinat per Estats
Raciste
Narcoterrorisme
Corporacions
Ciberterrorisme
Polític
Ecoterrorisme
Tàctiques
Pirateria
Assessinat
Bombes
Coche bomba
Home bomba
Seqüestres
Seqüestre express
Bioterrorisme
Terrorisme nuclear
Ciberterrorisme
Configuracions
Fronteres
Actes personals

Els Estats Units d'Amèrica en diverses ocasions en l'història contemporànea varen proporcionar respal a organisacions paramilitars i terroristes al voltant del món. També ha brindat assistència a numerosos règims autoritaris que han usat el terror com a ferramenta de repressió.[1]

El respal d'Estats Units a terroristes no estatals ha segut notable en Amèrica Llatina, el Mig Oriente i Àfrica del Sur.[1] De 1981 a 1991, va proveir d'armes, entrenament i un important respal financer i llogístic als contres en Nicaragua, els qui varen usar tàctiques de terror en la seua lluita contra el govern.[2] Aixina mateix en varis moments els Estats Units varen proporcionar entrenament, armes i fondos a terroristes entre els cubanos exiliats, tals com Orlando Bosch Àvila i Luis Posada Carrils.

S'han donat diverses raons per a justificar tal respal. Estes inclouen desestabilisar moviments polítics que pogueren tindre llaços en l'Unió Soviètica durant la Guerra Freda, incloent moviments populars democràtics i socialistes.[3] Tal respal ha format part també de la guerra contra les drogues. Aixina mateix estava orientat a assegurar un entorn propici per als interessos corporatius nortamericans en l'estranger, especialment quan estos interessos es varen vore amenaçats per règims democràtics.[3][4]

Els Contres

[editar | editar còdic]

Entre 1979 i 1990, els Estats Units varen brindar respal financer, llogístic i militar als contres en Nicaragua, els quals varen utilisar tàctiques terroristes en la seua guerra contra el govern.[2][5][6][7][8] Este respal va persistir pese al coneiximent generalisat de les violacions als drets humans comeses pels Contres.[8]

Antecedent

[editar | editar còdic]

Vejau també: Doctrina Reagan, Història de Nicaragua

Alt
Militants de la Contra, 1987

En 1979, el Front Sandinista de Lliberació Nacional (FSLN) va derrocar el règim dictatorial d'Anastasio Somoza Debayle i va establir un govern revolucionari en Nicaragua.[9] La dinastia Somoza havia estat rebent assistència militar i financera dels Estats Units des de 1936.[10] Després de fer-se en el poder, els sandinista varen governar el país primer com a part d'una Junta de Govern de Reconstrucció Nacional i més tarde com un govern constitucional despuix de les eleccions generals de Nicaragua de 1984.[11]

Els sandinista no varen intentar crear un sistema econòmic comuniste sino que la seua política va advocar per una democràcia social i una economia mixta.[12][13][14][15][16][17] No obstant, el govern dels EE. UU. considerava al govern d'esquerra sandinista com a antidemocràtic i es va opondre als seus llaços en Cuba i l'Unió Soviètica.[18] Els EE. UU. ademés estaven preocupats de que la caiguda de Somoza i l'èxit de les reformes Sandinista encorajarien a moviments i alçament revolucionaris d'esquerra dins de les seues atres dependències a lo llarc d'Amèrica Llatina.[19][20][21][22] Els partidaris de la llínea dura del govern d'EE. UU també desijaven "desfer" (rollback) la revolució izquierdista, independentment del seu cost.[8]

Com a resultat, Washington va recórrer a l'acció encoberta com a mig per a "retindre la seua credibilitat."[23][24] El govern d'EE. UU. explícitament va planificar recolzar als contres, varis grups rebels que varen ser formats colectivament en resposta a l'ascens dels Sandinista al poder, com a mig per a danyar l'economia nicaragüenca i forçar al govern sandinista a desviar els seus escassos recursos cap a l'eixèrcit, evitant dirigir-els a programes socials i econòmics.[25]

Operacions encobertes

[editar | editar còdic]
Vore també: Iran-Contra

Els Estats Units varen començar a assistir les activitats dels contres contra el govern sandinista en 1981, en l'Agència Central d'Inteligència (CIA) al front de les operacions.[26] La CIA va proveir als militants en armament, menjar i entrenament, en lo que va ser descrit com la "més ambiciosa" operació encoberta en més d'una década.[27] Un dels objectius que la CIA esperava conseguir en estàs operacions era una resposta agressiva i violenta per part del govern sandinista, la qual podria ser usada com a pretext per a majors accions militars.

La campanya dels Contres en oposició al govern va incloure actes freqüents i generalisats de terrorisme.[2][28][29][30] Les reformes econòmiques i socials promulgades pel govern varen gojar de certa popularitat; a raïl d'açò, els Contres varen intentar obstaculisar estos programes.[28] Estes campanyes varen incloure la destrucció dels centres de salut i hospitals que el govern Sandinista havia establit, en la finalitat d'alterar el seu control sobre la població.[28][29] Aixina mateix vàries escoles varen ser destruïdes, ya que la campanya d'alfabetisació realisada pel govern era una part important de la seua política.[28] Els Contres varen cometre ademés numerosos seqüestres, assessinats i violacions.[29][30] Els seqüestres i assessinats varen ser un producte de la "Guerra de baixa intensitat" que la doctrina Reagan prescrivia com una forma per a desestabilisar les estructures socials i guanyar control sobre la població.[29] En alguns casos, varen tindre també lloc matances i destrosses més indiscriminades.[29][30] Aixina mateix varen portar a terme una campanya de sabotage econòmic i varen interrompre el transport marítim en plantar mines submarines en el port nicaragüenc de Corinto.[31][32][33][34][35][36] L'administració Reagan va donar el seu respal imponent un embargament comercial total.[37]

Erro al crear miniatura:
Una foto policial d'Oliver North, qui va realisar operacions encobertes en respal als Contres

En l'any fiscal de 1984, el congrés dels EE. UU. va aprovar $24 millons en ajuda als Contres.[26] No obstant, l'administració Reagan va perdre molt respal per a la seua política a favor de la Contra en acabant de que la participació de la CIA en el minat dels ports de Nicaragua es fera coneiximent públic i un reporte de l'Oficina d'Inteligència i Investigació (Bureau of Intelligence and Research) encarregat pel Departament d'Estat descobrira que Reagan havia exagerat les afirmacions sobre l'intervenció soviètica en Nicaragua.[38][39] El congrés curt tots els fondos destinats als Contres en 1985 baix la tercera Esmena Boland.[26][40] En conseqüència, l'administració Reagan va buscar proporcionar fondos a través d'atres fonts.[41] Entre 1984 i 1986, $34 millons varen ser enviats a través de països tercers i $2.7 millons a través fonts privades.[42] Estos fondos varen ser circulats a través del Consell de Seguritat Nacional, pel tinent coronel Oliver North, qui va crear una organisació anomenada "The Enterprise" (L'Empresa) que feya les voltes de braç secret de l'equip de la NSC i posseïa avions, pilots, aeròdrom, tripulació i operaris propis.[42] També varen rebre assistència d'atres agències governamentals, especialment per part del personal de la CIA en Centroamérica.[42] Estos esforços varen culminar en l'escàndal Iran-Contra de 1986–1987, el qual facilitava la finançació a estos per mig dels ingressos de la venda d'armes a Iran. També es va recaptar diners per als Contres a través del tràfic de drogues, del com els Estats Units estaven al tant.[43] El reporte del Comité de Relacions Exteriors de 1988 del exsenador John Kerry sobre els vínculs dels Contres en el narcotràfic va concloure que "els responsables polítics d'alt nivell nortamericans no eren immunes a l'idea de que els diners provinents del narcotràfic era una solució perfecta al problema de la finançació als Contres".[44]

Propaganda

[editar | editar còdic]

Durant la guerra civil nicaragüenca, el govern de Reagan va portar a terme una campanya per a canviar l'opinió pública a favor del respal als Contres i canviar la votació en el Congrés a favor de tal respal.[45] Per a això, el Consell de Seguritat Nacional va autorisar la producció i distribució de publicacions que presentaren favorablement als Contres, també conegudes com "propaganda blanca" (white propaganda), escrit per consultors contractats els quals no varen revelar la seua relació en l'administració.[45] Aixina mateix es va dispondre que els discursos i les conferències de prensa transmeten el mateix mensage.[45] El govern dels EE. UU. discutia contínuament sobre els Contres en térmens altament favorables; Reagan els va cridar els "equivalents morals dels pares fundadors."[46] Un atre tema comú que l'administració va disputar era l'idea de retornar a Nicaragua a la democràcia, lo que els analistes califiquen de "curiós", ya que Nicaragua havia segut una dictadura patrocinada per EE. UU abans de la revolució Sandinista i mai havia tingut una democràcia.[47] També va haver esforços constants de tachar als sandinista d'antidemocràtics pese a que les eleccions generals de Nicaragua de 1984 són generalment declarades justes pels historiadors.[48] Els analistes varen senyalar que tot açò va ser part d'un intent de tornar a Nicaragua a l'estat en que els seus veïns centroamericanos estaven; est és, a on les estructures socials tradicionals prevalien i les idees "imperialista" d'EE. UU. no es veen amenaçades.[49][50][51] L'investigació en el cas Aniran-Contres va revelar informació que va dur a l'operació a ser cridada un eixercici massiu en la guerra sicològica.[52][53][54]

Sentència de la Cort Internacional de Justícia

[editar | editar còdic]
La Cort de Justícia Internacional en sessió
Artícul principal → Cas Nicaragua contra Estats Units.

En 1984 el govern nicaragüenc va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) contra els Estats Units. Nicaragua va declarar que els contres varen ser creats i administrats completament pels EE. UU.[55] Encara que està alegació va ser rebujada, la cort va trobar evidència clara i contundent d'una relació molt propenca entre els Contres i els Estats Units.[55] Es va determinar que els EE. UU. han tingut un paper molt important en proporcionar respal financer, entrenament, armament i atres respals llogístics als Contres durant un llarc periodo de temps i que este respal era essencial per als Contres.[55]

En 1984, el CIJ va ordenar que els Estats Units devien detindre el minat de ports nicaragüencs i respectar la sobirania de Nicaragua.[56] Uns mesos més vesprada, la cort va dictaminar que esta mateixa efectivament tenia jurisdicció en el cas, contràriament a lo que els Estats Units havien argumentat.[56] El CIJ va descobrir que els EE. UU. havien encorajat violacions al dret internacional humanitari en assistir a accions paramilitars en Nicaragua. També va criticar la producció d'un manual sobre la guerra sicològica pels EE. UU. i la seua difusió als Contres.[56] El manual, entre atres coses, va proporcionar assessorament en la racionalisació de la matança de civils i en l'assessinat selectiu. Este ademés incloïa una descripció explícita de l'us del "terror implícit".[56]

En haver alegat inicialment que el CIJ caria de jurisdicció en el cas, els Estats Units es varen retirar dels procediments en 1985.[56] La cort falle al final en favor de Nicaragua i va jujar que els Estats Units estaven obligats a pagar indemnisacions per les seues violacions a les lleis internacionals.[56] Els EE. UU. varen usar el seu vet davant el Consell de Seguritat de les Nacions Unides per a impedir l'aplicació de la sentència del CIJ i aixina evitant que Nicaragua obtinga qualsevol tipo de compensació.[57]

Exiliats cubans

[editar | editar còdic]
Un monument al Vol 455 de Cubana

El govern d'Estats Units va prestar respal a varis exiliats cubans despuix del triumfo de la Revolució Cubana en 1959, especialment baix l'administració Bush. Entre els més destacats estaven Orlando Bosch Àvila i Luis Posada Carrils, els qui, junt en Michael Townley (assessí professional nortamericà al servici de la CIA i de la DINA d'Augusto Pinochet), varen estar implicats en l'atentat terroriste contra un avió cubà en 1976. A Bosch també li'l va considerar responsable d'atres 30 actes de terrorisme, mentres que a Carrils, exagente de la CIA, se li acusa de numerosos crims comesos mentres estava vinculat a l'agència.[58][59][60][61] Atres exiliats cubans involucrats en actes terroristes varen ser José Dionisio Suárez i Virgilio Pau Romero, els qui varen colaborar en Townley i la DINA en l'atentat explosiu que va assessinar al diplomàtic chilé exiliat Orlando Letelier en Washington D. C. en 1976 i varen ser posats en llibertat per l'administració de George H. W. Bush.[62] Els militars chilens Raúl Iturriaga Neumann i Manuel Contreras varen afirmar que Townley va ser un agent de la CIA i que les órdens de l'assessinat varen aplegar exclusivament de l'agència nortamericana, afirmant que el seu testimoni va contindre falsetats per a inculpar a la DINA chilena i a Pinochet dels fets.[63][64]

Orlando Bosch

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Orlando Bosch Àvila.

Bosch era contemporàneu de Fidel Castro en l'Universitat de La Habana, a on es va involucrar en les cèlules estudiantils que eventualment es varen convertir en part de la Revolució Cubana.[65] No obstant, Bosch es va desilusionar del règim de Castro i va participar en una rebelió fallanca en 1960.[65] Es va convertir en el líder del Moviment Insurreccional de Recuperació Revolucionària (MIRR) i es va unir també a un intent de la CIA per a assessinar a Castro junt en Luis Posada Carrils.[60] La CIA va confirmar més vesprada que ho havia respalat com un agent operatiu.[66]

En 1968, va ser acusat de disparar una bazuca a un buc de càrrega polac en destí a La Habana, el qual havia atracat en Miami. Va ser sentenciat a 10 anys de presó i lloc en llibertat baix paraula en 1974. Immediatament va violar el seu llibertat condicional i va viajar per Amèrica Llatina.[60] Finalment va ser arrestat en Veneçola per planificar un atentat a l'embaixada cubana en eixe país. El govern veneçolà va oferir extraditar-ho als Estats Units, pero va ser rebujada. Ràpidament va ser posat en llibertat i es va traslladar a Chile, i d'acort en el govern d'EE. UU., pas dos anys intentant atentats postals a embaixades cubanes en quatre països.[60]

Eventualment Bosch va acabar en República Dominicana, a on es va unir a l'esforç de la CIA per a consolidar un grup d'exiliats cubans en lo que seria la Coordinació d'Organisacions Revolucionàries Unides (CORU). Les operacions del CORU varen incloure el fallanc assessinat de l'embaixador de Cuba en l'Argentina i l'atentat a l'embaixada de Mèxic en la Ciutat de Guatemala. Junt en Posada, treball en un agent de la CIA per a perpetrar l'assessinat de Letelier, el qual va ser portat a terme en setembre de 1976.[60][62][66] També va estar implicat en l'atentat a un avió cubà en 1976 que volava cap a La Habana des de Veneçola, en el que varen morir els 73 civils a bordo, encara que Posades i ell varen ser absolts despuix d'un llarc juí. Documents publicats posteriorment mostraven que la CIA tenia coneiximent previ de l'atentat.[60][62][67] Ell va retornar a Miami, a on va ser arrestat per violar la seua llibertat condicional. El departament de Justícia va recomanar que fora deportat; no obstant, Bush va invalidar esta recomanació i va ser excarcelar en l'estipulació de que "renuncie" a la violència.[60]

Luis Posada Carrils

[editar | editar còdic]
Luis Posada en Fort Benning, Geòrgia, EE. UU., 1962

Luis Posada Carrils també va entrar en contacte en Castro durant els seus dies d'estudiant, pero va fugir de Cuba despuix de la Revolució de 1959 i va ajudar a organisar la fallanca invasió de Baïa de Cochinos.[68] Despuix de l'invasió, va ser entrenat per un temps en l'estació de Fort Benning del eixèrcit dels EE. UU..[68][69] Després es va traslladar a Veneçola, a on va entrar en contacte en Orlando Bosch.[70] Junt en Bosch i atres persones, va fundar la Coordinació d'Organisacions Revolucionàries Unides, que ha segut descripta com un marc de grups terroristes anticastristas.[71] En 1976, el vol 455 de Cubana va ser detonat en ple vol, matant a les 78 persones a bordo. Carrils va ser arrestat per planejar l'operació i més vesprada absolt. No obstant, un document desclasificado de la CIA ho vinculava en l'atentat i sugerien que la CIA tenia coneiximent previ d'est.[58][72][73][74]

Despuix d'una série d'arrests i escapes, va retornar al sen de la CIA en 1985 en unir-se a les seues operacions de respal als terroristes de la Contra en Nicaragua. El seu treball incloïa llançar suministraments militars, pel qual se li pagava un salari significatiu, i va estar aixina mateix vinculat a l'escàndal Aniran-Contra.[70][75] En 1997, una série d'atentats terroristes varen ocórrer en Cuba, en els quals Carrils va estar implicat. Es dien que estaven dirigits al creixent turisme cubà. Ell va admetre que l'únic convicte processat en el cas havia segut un mercenari baix les seues órdens i ademés va fer una confessió (de la que després es va retractar) de que ell havia planejat l'incident.[73] Human Rights Watch va declarar que encara que Carrils haja cessat de rebre assistència activa, es va vore beneficiat per l'actitut tolerant que el govern d'EE. UU. va prendre.[76] En el 2000, va ser arrestat i condenat en Panamà per intentar assessinar a Fidel Castro.[70]

En el 2005, va ser detingut per les autoritats nortamericanes en Texas baix el càrrec de presència illegal en el territori nacional ans que es desestimaren els càrrecs en el 8 de maig del 2007. En el 28 de setembre del 2005 un juge d'immigració dels Estats Units va dictaminar que Posada no podia ser deportat, concloent que s'enfronta a l'amenaça de ser torturat en Veneçola.[77] De la mateixa manera, el govern dels EE. UU. s'ha refusat a enviar-ho a Cuba, declarant que pot ser somés a tortura. La seua lliberació baix fiança el 19 d'abril de 2007 va suscitar reaccions d'enuge per part dels governs cubans i veneçolans.[78] El Departament de Justícia d'EE. UU. havia exhortat a la cort a que permaneixquera en presó perque era un "un autor intelectual confés de complots i atacs terroristes", un fugitiu potencial i un perill per a la comunitat. En el 9 de setembre de 2008 la Corts d'Apelacions d'Estats Units del Quint Circuit va revocar l'orde del Tribunal de Districte desestimant l'imputació i els va tornar el cas.[79] En el 8 d'abril de 2009 el Fiscal dels Estats Units va presentar una acusació formal en el cas. El juí a Carrils va terminar el 8 d'abril de 2011 en el jurat absolent-ho de tots els càrrecs.[80] Peter Kornbluh ho va descriure com "un dels terroristes més perillosos de l'història contemporànea" i el "padrí de la violència dels exiliats cubans."[81]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Reassessing the Causes of Nongovernmental Terrorism in Latin America».Latin American Politics and Society.46(2)
    101–132.doi:10.1111/j.1548-2456.2004. tb00277. x.Consultat el 25 de maig de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 (2010) A Century of Revolution: Insurgent and Counterinsurgent Violence during Latin America’s Long Cold War (en Inglés), Durham (Carolina del Nort): Duke University Press, pp. 397–414. ISBN 978-0822347378.
  4. ↑ (1985) Turning the Tide, Boston, Massachusetts: South End Press.
  5. ↑ (4 de giner de 2011) Terrorism: theirs and ours, Seven Stories press.
  6. ↑ Cabestrero, Teófilo (1985). Blood of the innocent, Orbis Books, p. 97. ISBN 9780883442111.
  7. ↑ Chomsky, Noam (1988). The Culture of Terrorism, Black Rose Books, pp. 111, 130. ISBN 9780921689287.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Grandin, p. 89
  9. ↑ States, Ideologies, and Social Revolutions: A Comparative Analysis of Iran, Nicaragua, and the Philippines by Misargh Parsa for Cambridge University Press. Pàgina 224.
  10. ↑ Gould, Jeffrey (2010). Grandin, Greg, & Joseph, Gilbert M. (ed.). On the Road to "El Pervindre", Duke University Press, pp. 87–120.
  11. ↑ «[1]», BBC News. Consultat el 31 de maig de 2014.
  12. ↑ LaFeber, p. 350
  13. ↑ LaFeber, p. 238
  14. ↑ Latin American Studies Association, p. 5
  15. ↑ "Soviet posture in the Western Hemisphere" [2] archivat en Wayback Machine. Carl G. Jacobsen, 28 de febrer de 1985, p. 6
  16. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  17. ↑ Grandin, p. 112
  18. ↑ «[3]», New York Claves. Consultat el 31 de maig de 2014.
  19. ↑ «[4]», NYT. Consultat el 1 de juny de 2014.
  20. ↑ «[5]», Boston Globe. Consultat el 2 de juny de 2014.
  21. ↑ «[6]», BBC. Consultat el 2 de juny de 2014.
  22. ↑ (1985) Nicaragua: The threat of a good example?, Oxfam, p. 8.
  23. ↑ «[7]», New York Claves. Consultat el 1 de juny de 2014.
  24. ↑ (1998) Report of the National Bipartisan Commission on Central America, DIANE publishing, p. 93. ISBN 9780788143137.
  25. ↑ Grandin, p. 116
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Hamilton & Inouye, p. 3
  27. ↑ Hamilton & Inouye, p. 33
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 (1999) Undermining of the Sandinista Revolution, New York: Palgrave Macmillan, pp. 141–205.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 «A painful purgatory: grief and the Nicaraguan mothers of the disappeared».Social Science & Medicine.40(12)
    1597–1610.doi:10.1016/0277-9536(94)00346-O.Consultat el 6 de juny de 2014.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Chomsky, Noam (1985). Turning the Tide, Boston, MA: South End Press, pp. 24–28.
  31. ↑ «[8]»(PDF). Consultat el 21 d'agost de 2007.
  32. ↑ «[9]»(PDF). Consultat el 21 d'agost de 2007.
  33. ↑ «International Court of Justice, CASE CONCERNING THE MILITARY AND PARAMILITARY ACTIVITIES IN AND AGAINST NICARAGUA (NICARAGUA v. UNITED STATES OF AMERICA)». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2007. Consultat el 23 d'agost de 2014.
  34. ↑ «[10]». Consultat el 11 d'octubre de 2006.
  35. ↑ «NBC Evening News for Tuesday, Oct 11, 1983». Consultat el 11 d'octubre de 2006.
  36. ↑ «Fotografia mostrant els tancs de combustible incendiant-se, Un comando de la CIA i forces especials SEAL bombardegen refineria en Corinto, Nicaragua, 1983.».
  37. ↑ «[11]», Central American University – UCA. Consultat el 21 d'agost de 2007.
  38. ↑ Hamilton, p. 3-4
  39. ↑ «[12]». Consultat el 6 de juny de 2014.
  40. ↑ «The Powers of Congress and the President in International Relations: Revisited».Califòrnia Law Review.Califòrnia Law Review, Inc..75(1)doi:10.2307/3480586.
  41. ↑ (16 d'abril de 2014) The American Warfare State: The Domestic Politics of Military Spending, Universitat de Chicago Press, p. 173. ISBN 9780226124100.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 Hamilton & Inouye, p. 4
  43. ↑ «The Contres, cocaine, and covert operations: Documentation of official O. S. knowledge of drug trafficking and the Contres». The National Security Archive/George Washington University.
  44. ↑ «The Oliver North File». George Washington University. Consultat el 17 d'agost de 2011.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Hamilton & Inouye, p. 5
  46. ↑ «[13]». Consultat el 6 de juny de 2014.
  47. ↑ Carothers, p. 97
  48. ↑ LaFeber, p. 310
  49. ↑ Grandin, p. 88
  50. ↑ LaFeber, p. 15-19
  51. ↑ Carothers, p. 249
  52. ↑ «[14]». Consultat el 6 de juny de 2014.
  53. ↑ «[15]». Consultat el 6 de juny de 2014.
  54. ↑ "Public Diplomacy and Covert Propaganda: The Declassified Record of Otto Juan Reich" The National Security Archive, 2 March 2001
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 (1989) Litigation Strategy at the International Court: A Case Study of the Nicaragua V. United States Dispute, Martinus Nijhoff Publishers, pp. 328–9. ISBN 9780792303329.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 56,5 (1988) Washington's War on Nicaragua, South End Press, pp. 169–180, 313–315. ISBN 9780896082953.
  57. ↑ Morrison, Fred L.«Llegal Issues in The Nicaragua Opinion».American Journal of International Law.81(1)
    160–166.doi:10.2307/2202146.Consultat el 23 d'agost de 2014. "Appraisals of the ICJ's Decision. Nicaragua vs United State (Merits)"
  58. ↑ 58,0 58,1
    {{{1}}}
  59. ↑ «[16]». Consultat el 29 de maig de 2014.
  60. ↑ 60,0 60,1 60,2 60,3 60,4 60,5 60,6 «[17]». Consultat el 29 de maig de 2014.
  61. ↑ «[18]». Consultat el 30 de maig de 2014.
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 «[19]», Guardian. Consultat el 7 de juny de 2011.
  63. ↑ (2009) En les ales del còndor, 1a edició, Chile: Editorial Maye. ISBN 9789568433291.
  64. ↑ (2019) Dart 017 Caminant junt al meu pare en l'Història de Chile, Salesianos Impressions, p. 275. ISBN 9789563989847. «I en els Estats Units s'havia obert un juí culpant a la DINA de la mort de Letelier i una ciutadana nortamericana i a Michael Townley, que va ser entregada la seua identitat per eixa “Comissió Church”. Townley va ser capturat per hòmens de Mena un dia despuix que va parlar en mi en Sant Dumenge mentres viajava a la ciutat de Concepció, sent expulsat del país, pese a tot lo que va treballar pel Govern Militar, i entregat per Mena al FBI.
    En Estats Units, Michael Townley, front a dos cadenes perpètues, va dir i va parlar tot lo que li varen dir que devia dir, precisament en l'objectiu d'involucrar al meu pare i al General Pinochet.
    Li varen donar una baixa condena en un lloc privat i despuix una casa en la localitat de “Boca Rata” en l'Estat de la Florida (EEUU) a on jubilen casi tots els agents de la CIA...»
  65. ↑ 65,0 65,1 The Washington Post, 30 April 2011, "Orlando Bosch, who battled Castro with bazookas and sabotage, dies at 84"
  66. ↑ 66,0 66,1 Kornbluh, Peter (9 June 2005) "The Posada File: Part II." National Security Archive.
  67. ↑ Kornbluh, Peter (5 October 2005) "Bombing of Cuban Jetliner" National Security Archive.
  68. ↑ 68,0 68,1 «[20]», CNN. Consultat el 22 de maig de 2008.
  69. ↑
    {{{1}}}
  70. ↑ 70,0 70,1 70,2 Bardach, Ann Louise. Cuba Confidential: Love and Vengeance in Miami and Havana. p180-223.
  71. ↑ Kornbluh, Peter (June 9, 2005) "The Posada File: Part II." National Security Archive.
  72. ↑ «[21]». Consultat el 30 de maig de 2014.
  73. ↑ 73,0 73,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  74. ↑ «». Consultat el 9 de maig de 2007.
  75. ↑ «[22]», The New York Claves Company. Consultat el 20 de maig de 2014.
  76. ↑ «The O. S. and Cuban Exile Violence». Human Rights Watch. Consultat el 30 de maig de 2014.
  77. ↑ «[23]», BBC. Consultat el 3 de juny de 2014.
  78. ↑ Push to free convicted Cuban spies reaches D. C., Miami Herald, 22 de Setembre del 2006
  79. ↑ United States v. Luis Posada Carrils, Western District of Texas. Txwd. uscourts. gov. Retrieved on 2011-04-25.
  80. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2015. Consultat el 23 d'agost de 2014.
  81. ↑ Former CIA Asset Luis Posada Goes to Trial by Peter Kornbluh, The Nation, 5 de Giner, 2011

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1993) Inevitable Revolutions: The United States in Central America, W. W. Norton & Company. ISBN 9780393309645.
  • (1984) The Electoral Process in Nicaragua: Domestic and International Influences, Latin American Studies Association.
  • (2006) Empire's Workshop: Latin America, the United States, and the Rise of the New Imperialism, Macmillan. ISBN 9781429959155.
  • (1995) Report of the Congressional Committees Investigating the Iran/Contra Affair, DIANE Publishing. ISBN 9780788126024.
  • (1993) In the Name of Democracy: O. S. Policy Toward Latin America in the Reagan Years, University of Califòrnia Press. ISBN 9780520082601.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estats_Units_i_el_patrocini_al_terrorisme&oldid=1290285»