Anar al contingut

Bules Alejandrines

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa dels territoris del Regne de Portugal i la Corona de Castella en Amèrica, Àfrica i Àsia
Jacopo Pesaro presentat a sant Pedro pel papa Alejandro VI. Tiziano, 1503-1506. L'escena naval del fondo, l'estandart i el yelmo ambienten be el moment històric.

Bulas alejandrinas és el nom colectiu que es dona al conjunt de documents pontificis que es varen otorgar a la Corona de Castella i al Regne de Portugal que els concedia el dret a conquistar Amèrica i l'obligació d'evangelizarla, emesos per la Santa Sèu en 1493 a petició dels Reis Catòlics, l'influència dels quals davant el papa Alejandro VI (de la valenciana família Borja o Borgia) era lo suficientment poderosa com per a conseguir-la.

Varen ser quatre documents: el breu Inter caetera; la bula menor també nomenada Inter caetera, que és la més coneguda i la que menciona per volta primera una llínea de demarcació en l'Atlàntic; la bula menor Eximiae devotionis i la bula Dudum siquidem.

Antecedents

Castella i Portugal en l'Atlàntic abans de 1492

Artícul principal → Tractat de Alcáçovas.

Primer viage de Colón a Amèrica

Artícul principal → Primer Viage de Colón.

Relacins entre Rodrigo Borgia i Fernando d'Aragó

Sant Pietro in Montorio, Roma.

L'11 d'agost de 1492 va ser elegit nou Papa la moradura arquebisbe de Valéncia Rodrigo Borgia, que va passar a cridar-se Alejandro VI. Esta moradura tenia una relació estreta en Isabel i Fernando des de 1472, quan com a llegat papal en la Península havia favorit el seu reconeiximent com a hereus al tro castellà, sobretot en facilitar-los la bula papal de dispensa que va autorisar el seu matrimoni a pesar de ser primers segons. Fernando li havia correspost deixant-li prendre moltes coses d'ell, acaparar càrrecs eclesiàstics en els seus dominis i otorgant favors als seus fills: el ducat de Gandia per a Pedro Luis (1485), el arzobispado de Valéncia per a César (1492) i la mà de María Enríquez, prima del rei, per a Juan (1493).

Negociació

Les negociacions entre els Reis Catòlics i el Papat es varen dur en tant secret que encara cinccents anys despuix, en 1992, no s'havien trobat instruccions ni despachos diplomàtics sobre elles. Es creu que el principal negociador per part dels Reis va ser Bernardino López de Carvajal, bisbe de Cartagena i embaixador permanent en Roma, que va pronunciar un famós discurs davant el Colege Cardenalicio el 19 de juny de 1493. Pels seus servicis, de Carvajal va ser nomenat moradura a petició dels Reis el 20 de setembre del mateix any.

Contingut de les Bules Alejandrines

Baix el terme Bules Alejandrines s'inclouen els quatre documents següents, tots ells emesos pel papa Alejandro VI en 1493 en favor de Fernando i Isabel, mentres que reis de Castella i Lleó:

  1. Breu Inter caetera del 3 de maig.
  2. Bula menor Inter caetera del 4 de maig.
  3. Bula menor Eximiae devotionis del 3 de maig.
  4. Bula Dudum siquidem del 26 de setembre.


Es creu que les bulas varen ser escrites en dates diferents de lo que indiquen les seues dates respectives. El breu Inter caetera va deure ser redactat i firmat durant el més d'abril, enviat a la península ibèrica el 17 de maig i rebut una o dos semanes despuix. Els Reis Catòlics varen enviar a finals de maig instruccions al seu embaixador en Roma per a conseguir una bula més favorable, lo que va dur a l'emissió de la bula menor Inter caetera en juny. Esta bula va aplegar a Sevilla el 19 de juliol i els reis li la varen reenviar a Colón el 4 d'agost. La Eximiae devotionis va ser escrita en juliol i la Dudum siquidem en decembre.

En les bulas es precisa que es concedix el domini sobre terres descobertes i per descobrir en les illes i terra ferma de la Mar Oceà, per ser terres d'infels en les que el Papa, com a vicari de Crist en la Terra, té potestat per a fer-ho. La concessió es fa en les seues senyorius, ciutats, castells, llocs i viles i en tots els seus drets i jurisdiccions per a que els Reis Catòlics tingueren tal domini "com a senyors en plena, lliure i absoluta potestat, autoritat i jurisdicció", sense més condició que la de no perjudicar a un atre príncip cristià que poguera tindre un dret reconegut en ells; i s'exclou a tota una atra persona de qualsevol dignitat, estat, grau, orde o condició, inclús imperial o real, en el comerç o en qualsevol atra cosa, sense llicència expressa dels Reis Catòlics. Les bules, per tant, decretaven l'excomunió para tots aquells que gosaren viajar a les Índies per l'Oest sense autorisació dels reis de Castella. L'única contrapartida de la donació és l'obligació corresponent als reis de evangelizar les terres concedides.

Vore també

Referències

Bibliografia:

Cites en llínea: